pedro, el pescador de pròrrogues, pablo, el d'anorreaments

Qui prorroga un fet o una qüestió en el seu dia imposada, tingui o no la raó, l'encerti o no l'encerti, sempre tindrà el poder i el domini de tot allò que practica i que la Constitució, en la pràctica més que en la teoria, després d'unes eleccions li atorga. 
Qui per qüestions d'aliances polítiques tanca els ulls a desraons i desencerts de pròrrogues, per allò de la unitat d'un Estat ple de trets feixistes, liquida les expectatives del que un dia, al crit del ¡sí se puede!, engrescà la ciutadania que ara dia a dia, subtilment, veu truncades les expectatives de poder canviar res, gràcies a l'endèmic hispà vassallatge “mesetari”.