Alguns creuers són tan obscenament majestuosos i altres tan
obscenament luxosos que poden aconseguir els uns ,empetitir l'amplària i la
llargada del natural port maonès i els altres, despertar el rebuig per la
sospita de com deuen guanyar-se la vida els passatgers.
(1) «Seabourn Ovation» de 210 metres d'eslora
« Emerald Sakara" 23.500 euros per la suite presidencial
Com que gairebé totes les demandes i precs que els creients fan a les deïtats dins dels seus temples de culte acostumen a finalitzar amb el desig de conservar al màxim la salut, qui s'atrevirà a dubtar que els espavilats laics, agnòstics, ateus..., per allò de la "mens sana incorpore sano" no han caigut també a formar part d'una feligresia, la del culte a les rutes saludables?
Després de fer-vos famoses per l'obra teatral de Txékhov descabellant les esperances frustrades dels personatges o, de fer-vos didàcticament famoses pel relat literari de Richard Bach o, amorosament tendres per la cançó de la Marina Rossell, renoi!, quina mala jugada us va fer la feixista AP (Alianza Popular) aquella dels "opusdeistes" franquistes Fraga Iribarne, López Rodó, Martínez Esteruelas, Silva Muñoz i una colla més això sí, tots mascles, només faltaria!, quan decidiren que l'emblema del partit fos el d'una gavina volant, ara, però desdibuixada pels hereus d'aquella AP, anomenats PP; de tota manera, gràcies al desori de la seva trajectòria sense treva, també vam conèixer la similitud existent entre ells i la vostra condició d'omnívores, aquella que a part de practicar el canibalisme, aprofita qualsevol classe de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.
Donat el cas de creure'ns haver obtingut èxit, bo és tenir un llorer que regar ni que sigui per, de manera activa, mantenir desperta la ficció del sobrevingut ego.
Gràcies a la gairebé sempre presència de saó en algun indret del filet -presumpte sòcol- d'humitat negre visible en patis d'interior, la presència d'eixerits vegetals com el de la imatge ens ajuden a entendre el rebel natural desig de supervivència.
Com sempre, un cop aturada la pluja fareu allò que feien els avantpassats i faran els descendents.
Com sempre, moixes o moixos casolans sortireu a l'exterior de balcons, terrasses, patis o jardins a explorar el terreny moll, això sí, a cada passa expulsant-vos còmicament i rítmicament l'aigua absorbida pels coixinets de les potes i, a vegades si s'escau, com sempre, satisfactòriament, beureu l'aigua de pluja retinguda en un toll natural o recipient elaborat.
ORÍGENS:Davant la precarietat dels estudis adquirits i de l'oferta laboral, tan ximplet com pensar "si no ho faig jo, ho farà un altre" engruixen les files voluntàries dels Estats colonialistes i, arribat el cas i les ordres superiors, aquestes són tant o més criminals de guerra que les dels extremistes radicals dels pobles colonitzats als quals s'enfronten.
ESTAT: La historia
oculta sobre la creación del Estado de Israel.
Encara sort sembla que ja arriben, de tant en tant, els ruixats alleujadors de la sequera territorial de vegades visible per l'aridesa damunt dels camps, de vegades pel tall del subministrament d'aigua en fonts públiques alguna, fins i tot, amb extirpació d'aixeta inclosa.
Mentrestant "totes som totes" ja és també el clam solidari de la impotència davant les barbàries de la condició humana que vols fer arribar a les persones protagonistes víctimes dels atacs de Hamas a Israel i per les del setge d’Israel a Palestina.
Mentrestant tancs i míssils destruint cases, barris, pobles, asseguren la presència i continuïtat del negoci armamentístic a escala global.
Mentrestant, negociacions a alts nivells de la política mundial, calibren els costos i beneficis ètics i econòmics de tot plegat.
Mentrestant, pels mitjans televisius, sèries d'anuncis intercalant notícies, arriben a fer creure't atrapada avui, fins qui sap si demà no et tocarà a tu, dins de la bombolla de l'absurd.
Si en un temps estava controlada la difusió de catàstrofes naturals, conflictes bèl·lics, diàspores ètniques..., per periodistes, fotògrafs, contractats o autònoms, al servei de mitjans o agències oficials de comunicació, ara (de moment) per sort gràcies a l'aparició d'internautes arreu del globalitzat món saltant-se els controls comunicatius de l'"ordre mundial", tenim la responsable anarquia dels particulars propietaris de telèfons mòbils donant-nos a conèixer imatges de qualsevol fet transcendental, la qual cosa implica però, la llibertat de treure'n o bé, personals conclusions o bé, un cop més, quedar-nos a la subjecció de no saber ni que fer ni que dir, davant la misèria d'ètica dels estralls.
Autoritàriament o no, els operadors turístics donen per acabat el bròquil vacacional d’enguany, circumstància que si bé augmenta l’activitat econòmica de la menorquina illa, també de mica en mica de manera subtil o descarada, s’observa la degradació territorial causada per l’estiuenca pressió humana sigui damunt sòl urbà o rural o -la imatge és un exemple- damunt les aigües de ports i cales del litoral.
Sense estar pressent al borbònic regne d'Espanya, jutjat i condemnat.
A dins la UE, tal vegada qüestionat judicialment però mai condemnat a res.
Quina mena de dèria fa moure als enderiats pel "pujdemon a prisión, pujdemon al paredón"?
Serà l'Espanya del lligat i ben lligat, que va deixar-nos el franquisme infiltrat en els partits i institucions de l'època?
"Una mobilització amb massa odi" l'editorial de José Antich que com altres, si més no, ens ajuden a suportar amb dignitat, per coneixement de causa,la nostra dèria de la independència.
Fas pinta de tenir tot un caràcter sociable i segur de tu mateix, i també d'adonar-te que si la sequera no perdona, el sòl de la tanca que trepitges, més rocós que terrós, fa que sovint només la verdor dels resistents cactus et recordin la vegetació salvatge, aquella que tant t'agrada menjar i assaborir, però paciència perquè segur que, cada dia, en algun lloc trobes la ració de farratge complementària per la nutrició i l'abeurador ple d'aigua per satisfer-te la set.
I així..., llegint i rellegint articles anàvem aprenent situacions i opinions de caràcter social.
I així..., passaren mesos, anys, èpoques..., conservant revistes per allò d'emmagatzemar negre sobre blanc qüestions tal vegada enregistrades al cervell, però per si s'esqueia, poder-les rellegir.
I així..., ara, per allò que tot està informatitzat dins d'una colossal mundial i col·lectiva xarxa, en passar més estones davant la freda pantalla de l'ordinador ratonejant damunt dels enllaços, que fullejant una càlida revista, tancant un cercle característic de tipus informatiu, la millor opció tal vegada ha estat la de fer donació del nombre d'exemplars resistents el pas dels anys, triant-la a l'atzar, a una parada dels encants del dominical Mercat de Sant Antoni de Barcelona.
-Per què els parisencs mai se'n cansen de veure l'estructura metàl·lica que representa la torre Eiffel? -perquè aquesta, capsigranys!, suposa un suculent benefici econòmic per a l'erari públic.
-Per què les grans empreses constructores mai se'n cansen de muntar i col·locar, avui aquí demà allà, les gegantines i emprenyadores estructures metàl·liques que representen les grues de construcció? - perquè aquestes, capsigranys!, suposen un suculent benefici econòmic per als Bancs Centrals tan aficionats a la característica especulació bufadora de la bombolla econòmica.
Gairebé sempre, el color, la textura, l'aroma, el sabor..., ajuden, al moment, a distingir la situació bona o dolenta de cada cosa.