l’escarni dels pardals

Piuladissa rere piuladissa eixordadora, vosaltres sabreu de què va el tema que us ocupa. Jo, indocta (entre altres qüestions) del llenguatge que empreu, només puc imaginar que tal vegada, copsant la moixa i el moixet que des del pati no perden ull cap a vosaltres, o bé esteu cagats de por o bé ús en fotreu de l'estoica parada forçosa que, gràcies a no ser alats, en manta ocasió pateixen.

la manxa dels 70, (16 de 20)

Segons informacions, per la dècada dels 50 s'inicia la restauració del "Corral de Comedias", per la qual cosa, donades les discrepàncies i lentituds institucionals que sempre van del bracet en les adjudicacions d'obres públiques, de ben segur que si l'aspecte del teatre no presentava cap màcula a reprovar, era perquè tot just en la dècada dels 70 la restauració s’hauria finalitzat així com les “possibles” discrepàncies tant amb el finançament com en el criteri històric artístic i com no, amb  l’estira-i-arronsa per l'adjudicació de les obres al millor o pitjor professional dels gremis que hi participaren. 

desnaturalitzat sol

Vet aquí el rellotge més fiable sense  pila elèctrica ni corda ni pèndol ni arena ni aigua: el Quadrant Solar.  Ben orientat al sud o, declinant, si la paret no l’encara del tot, sota un cel ras allò que cercaràs és una ombra per saber-ne l’hora i tot gràcies al -en onades de calor com la present- despietat sol.

“una tomaca amanida, la trobaràs beneïda” (a un aliment sa i a punt per a ser menjat no se li pot dir que no)

Déu n'hi do, les varietats de tomàquets que tenim a l'abast: Tomàquet de Pera, de Montserrat o de Rosa, de branca o de penjar, Pebroter, Tomata de Cabrianes, Tomàquet de Pometa, de la Puncheta , Verderol, Quatre Cantos, Rosa Gegant, Rosa Petit... i fins i tot un del Pare Benet!
Ai!, el tomaquet de la imatge, regalat..., però tal qual com si fos comprat o de collita pròpia, el fet és que un cop net i a punt de formar part d'una amanida fresca d'estiu, de tardor, d'hivern o primavera -que ara, amb el cultiu d'hivernacle tot si val- s'esdevindrà l'entrant perfecte per concloure l'àpat amb un segon plat mesurat i poca cosa més que una peça de fruita o la d'un menut caprici dolç.
Ah, i a més a més, és l'única paraula en català que només traient-ne l'accent se'n forma el diminutiu corresponent. És a dir, tomàquet sense accent passa a ser tomaquet.

esventant la sana biodiversitat

Tant de bo, per allò de l'efecte papallona, el tènue moviment d'aire ocasionat per l'aleteig de les vostres enlluernadores ales, expandeixi, des del territori menorquí la netedat i qualitat de vida de la flora i fauna que atresora, arreu de l'arxipèlag balear fins a arribar als racons costaners més recòndits de la mediterrània continental europea, asiàtica i africana.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/menorca-gran-reserva-de-la-biosfera/video/5875148/

la manxa dels 70, (15 de 20)

La perspectiva de tres fotografies enllaçades conclou amb la de l'Ajuntament d'Almagro des del cop d'estat del 36 comandat per alcaldes franquistes fins a l'any 79 on una estrenada UCD (ara ja desapareguda) inicià el pas per competir entre partits polítics cadires de poder per governar l'Estat espanyol i, pels ajuntaments, a més a més del seient del tron consistorial, poder aconseguir la mena de" torna" que representa la vara d'alcalde.
Enguany el PSOE s'ha endut una majoria no mancada de necessitar pactar amb PP, C,s i Almagro Si Puede, per desenvolupar polítiques socials o ideològiques que "de todo hay en la viña del señor".
Per a qui pugui interessar, dins d'una web dedicada a l'arquitectura popular, s'accedeix a l'acurada descripció gràfica de la Plaza Mayor. Almagro. Ciudad Real.

la grisor

En un racó del Dic de Son Blanc a Ciutadella, tot esperant la incontinència de visitants per les Festes de Sant Joan, la pila d’enormes grisos cubs de formigó fent d’escullera queden, de tant en tant, humanitzats amb la presència dels també grisencs coloms, sempre a l’aguait, picotejant vés a saber quines restes de menjar de deixalles provinents de mar enllà o terra endins.

capricis arrelats

La grisor d'una solitària pilastra monolítica capritxosament foradada situada al recinte del Talatí de Dalt, per poc que t'apropis serveix d'improvisat marc per contemplar detalladament l'harmonia de colors de l'espai rural del camp menorquí: varietats de blaus i blancs celestes, varietats de verds de la vegetació i tot plegat sense passar per alt els tons de grocs dels capritxosos líquens adherits damunt de les pedres.

l’escoltisme: “amistats que de lluny es coneixen, de prop se saluden” (les velles amistats intimen)

Aquesta goleta dedicada al lloguer turístic, pot allotjar a bord fins a divuit persones de passatge i, segons publicita l’empresa dedicada a fer-ho, per garantir “una experiència de iot de luxe relaxada” també té capacitat per transportar fins a 5 tripulants a bord, per la qual cosa, de ben segur que el resultat de cada travessia marítima no serà ni barata ni tediosa, ans al contrari, més aviat sortirà cara, distreta i amena com tot allò que només està a l’abast de qui pot permetre’s despeses considerables de doblers per dedicar-los a l’oci.
La característica longitud del port de Maó permet gaudir, mentre entren o surten les naus, d’un seguiment llarg de la navegació admirant la bellesa o lletjor de cada una segons el criteri de qui les contempli.
Durant la presa de la imatge i tal vegada per deformació crítica proletària, mirava amb animadversió els possibles indicis capitalistes dels llogaters ocasionals del luxós veler i alhora, confesso que amb el nom de la goleta “Sir Robert Baden-Powell “, dedicat al promotor de l’ “Scouting for boys, anava mitigant les crítiques tot pensant amb el llegat cultural d’aquest personatge posseïdor de clars obscurs episodis dins la seva vida dedicada al servei de l’Imperi d’Anglaterra, però malgrat tot, impulsor del moviment escolta tan socialment transversal educatiu de la germanor i la vida sana.

benaurada eflorescència

Mentre tu i les teves obreres companyes afamades aneu pol•linitzant i xuclant la flor dels tamarells, qui passeja pel voltant no pot estar distant de contemplar la violàcia florida frescor d'aquest tipus d'arbust que adorna el mirador del port.

la manxa dels 70, (14 de 20)

És una continuació de l’última imatge penjada de la plaça major d’Almagro dins l’etiqueta “la manxa dels 70” que conclourà amb la propera foto perquè, de fet, l’harmonia estructural de les edificacions construïdes amb materials nobles, atreia poderosament l’atenció i no podies prescindir d’intentar captar la panoràmica fent diverses tomes qui sap si per recordar-la (com ara) en el cas d’arribar a vella, 50 anys després. 

"a la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny"

A LA CURTA. No van passar tres dies de la primera imatge a la segona i, no van passar dos dies, tot s’ha de dir, que ambdues van quedar tapades.
A LA LLARGA: Han passat gairebé dos anys que l’Estat espanyol no pot dissimular que té persones preses i exiliades polítiques.
A LA CURTA: D’aquí un parell o més de mesos, el Tribunal Suprem a través de la veu del jutge Marchena, anunciarà el dictamen del judici de l’1-O i, llavors sabrem si la sentència del judici contra el procés serà respectant la Declaració Universal dels Drets Humans absolutòria o, passant-se-la pels engonals, una sempiterna imperialista roji-gualda sentència condemnatòria.
Ala llarga però cada vegada més a prop, mitjançant un referèndum pactat, la ciutadania de Catalunya decidirà entre ser una república independent o una monàrquica autonomia espanyola, que en paraules del poeta voldria dir “tot està per fer i tot és possible”.

carilló d’aire

En mig del camí costaner de la cala, eclipsant de tant en tant la remor del mar, el so aleatori de tres vidrioses notes musical corejava el comentari iniciat un cop descobert l'enginy de la persona que, en lloc de llençar al contenidor del reciclatge vítric els tres bòtils de xibeca consumits en solitari o en companyia, va optar per elaborar un dels tants instruments musicals que, reutilitzant diversos estris, tenim a l'abast.
Per a qui pugui interessar el tema musico-material-reutilitzat, aquí teniu un dels diversos enllaços informatius que circulen per la xarxa. 

un talaiòtic encast

Malgrat que no tinguem cap indici de la sonoritat i composició de les paraules, per lògica no hi ha dubtes del fet que els pobles talaiòtics practicarien un llenguatge propi que els facilités la convivència i desenvolupament del dia a dia.  Tanmateix, al cap dels segles, a més  de mantenir-nos en la incògnita de saber exactament amb quins enginys aconseguien construir les monumentals "taules" que proliferen dins el paisatge menorquí, desconeixem el mot que empraria la població illenca de l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro per definir allò que nosaltres entenem per "encastar"
El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d'A. M. Alcover i F. de B. Moll, ric en explicacions ens fa un bon resum de les múltiples aplicacions d'un dels mots tan utilitzats en l'argot de les arts i oficis quan ens alliçona del que significa, qui sap si ja des de l’Edat Antiga, el verb ENCASTAR:
|| 1. Fixar una cosa a una altra fent-la entrar en part dins un buit o cavitat que aquesta té; cast. engastar. Aqest leó... Jhesucrist donà-li ab los III dits el front, e enquestà'l en la paret, e'l leó tornà rocha, Treps Rom. 82. Especialment: a) Es diu de pedres precioses, peces d'ornamentació, relíquies i altres coses valuoses. Era molt ricament encastat en or ab pedres precioses, Muntaner Cròn., c. 234. Una taula de jaspi encastada en argent, doc. a. 1381 (Anal. Sacra, xiv, 152). El braç de sant Johan babtista encastat en aur e en argent, Treps Rom. 83. Curial legí la letra... plegà-la en un plech molt estret e... feta-la encastar en un leó d'or ab moltes pedres precioses, Curial, i, 23. Que alcun no gos encastar ne fer encastar alguna pera de vidre, doc. a. 1570 (BSAL, iv, 56). Se podria encastar com una perla, Canigó x. (En sentit fig.:) Vergonya és l'or on Bellea s'encasta, Scachs d'amor.—b) Es diu de coses fixades amb morter o cosa anàloga, a la paret, a la teulada, etc. Un bugader de terra encastat a la paret, Inv. Pellisso. Que hom no puxa encastar en paret mitgera canons, Pragm. Cat. 94. Llicència de poder tenir posada y encastada una graella de ferro a la paret, Rúbr. Bruniquer, v, 176. May m'havia semblat tan gran aquella renglera de setials encastats a la paret, Genís Julita 93. 
|| 2. per ext., Adherir amb substància aglutinant (or., occ.); cast. pegar. «La pols està tan encastada als mobles, que costarà de netejar-los». «Encasteu-me aquest paper amb pastetes». El carreter... de clatell al sol i amb les anques encastades al revers de la taula, Víct. Cat., Ombr. 69. La cara encastada als vidres, Pous Empord. 37. La Rosa... li va encastar el paper a les galtes, d'una bofetada, Girbal Pere Llarch 210.
    Fon.: əŋkəstá (Barc.); eŋkastáɾ (Val.); əɲсəstá (Palma).
    Var. form.: engastar, encastrar.
    Etim.: del llatí incastrare ‘ficar violentament’.

a un cantaire compulsiu

Emparat pel rural no mancat de sobrietat auditori de la pedrera de marès en desús, oïm la mena del piulaire cànon que emets insistentment fins a aconseguir que no aturem la vista per a localitzar-te.
Un cop visualitzat el punt de l'escenari sota el cel ras on actues, podem distingir les innates arts escèniques que la natura t'ha atorgat: ara eixamplant el pap, ara obrint i tancant el bec, ara aquell bellugadís tic compulsiu del caparró cap a dreta i esquerra...., i tot plegat sense aclucar, oberts de pam a pam, el parell d'ullets vigilants dels perills o plaers que t'envolten dins la zona estant. 

la manxa dels 70, (13 de 20)

A la plaça major d'Almagro, per la dècada dels 60, 70 i vés a saber si encara o, fins quan, un "Banco Español de Crédito" i una "Caja de Ahorros de Cuenca", vetllaven per la bona pràctica (o no), del moviment dels diners de la clientela respecte a operacions de gir, canvi i descompte, a dur comptes corrents, obrir crèdits, fer préstecs, comprar i vendre efectes públics i altres operacions de crèdit i estalvi. . 
Tot fa pensar però, que avui en dia amb els canvis (per a bé o malament) de model sorgit dins de tots els sectors productius: Primari, Secundari i Terciari o de Serveis, és de suposar que més d'una cadena multinacional de moda, de supermercat, d'hostaleria... haurà fet i desfet transparents i opacs moviments d'euros substituint les oficines bancàries ocupant així uns dels espais situats en la zona més valuosa pel que respecta al lloguer o venda d'edificis.

decisió d'ahir: anar a escampar la boira (aquesta frase significa anar-se'n d'un lloc)

Ahir per fi els fiscals del Procés de l'1 d'octubre van quedar-se ben a gust vomitant les acusadores teories de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, sense l'impediment d'haver-les de justificar amb bona part dels falsos (per exagerats fins al delirium tremens) testimonis citats, la qual cosa malgrat deixar retratats als usuaris de les fiscals togues, aquests, emparant-se dins de l'encara vigent aire dictatorial que respira el Poder Judicial, els hi dóna passió i embranzida.

Tanmateix ahir, l'exhumació de les restes del dictador del vergonyós santuari nazi feixista del Valle de los Caidos, a fi i efecte de combatre (ni que sigui tard) democràticament l'exaltació de l'ideari ultra dretà, resulta que aquests violents i fanàtics que el practiquen, van rebre un baló d'oxigen des del Tribunal Suprem atorgant a Don Francisco Franco el reconeix com a cap d'estat des del primer d'octubre de 1936, per bé que la guerra de 1936-1939 no va acabar fins al primer d'abril de 1939. El text del Suprem valida el cop d'estat franquista i emblanqueix la figura del dictador

Avui que no ahir, l'espessor de la boira durant el passeig matinal amb la gossa, m'ha fet veure amb claredat meridiana que, evidentment, pel que respecta a la decisió de defensa del dret a decidir, cada dia l'Estat espanyol dóna més motius a la ciutadania defensora democràticament de la catalana república independent, per intentar, sense cap dubtosa passa enrere, fotre el camp dels dominis del reialme espanyol.

“si no vols pregar en va, porta el barret a la mà” (qui demana algun favor ha de mostrar-se humil i agraït)

En mig del camp alaiorenc, damunt d'un casal deshabitat, un Sant Llorenç fa de beneitó far tot esperant, qui ho sap?, si una digna rehabilitació de les cases del lloc faria el miracle d'omplir novament  l'espai rural de brogits, enrenous o gresques de vida humana.
Però la cosa no acabaria aquí doncs, a més a més, si de tant en tant alguna ànima tot entrant o sortint de casa, de nou dediqués una pregària al pacient “SantllorenSITUS“, de ben segur que atentament l’escoltarà i a poder ser, si no demana massa, el santificat beat farà mans i mànigues per, com sempre, complir els desitjos de les bones persones cristianes.

a un constant menyspreu, cada vegada més evident un bon vent i barca nova

Després d'uns dies de dejuni informàtic pel canvi del disc de l'ordinador, i qui sap si per no caure en l'emprenyamenta genètica que afecta els sentiments identitaris, un atac de mandra per obrir la finestreta de l'aparell que t'enganxa a les notícies del món i sentiments propers, m'ha allunyat de l'escriptori bloguer tot reconeixent que he de donar gràcies per l'interès d'aquelles persones que de tant en tant deuen seguir-lo.
Així doncs, reiniciant parides, la d'avui anirà de la denúncia a l'ombra unionista (a vegades contra natura) que les Iceta-des, Valls-citades i Colau-ades són capaces de tramar i d'orquestrar contra el candidat que va guanyar les municipals de l'ajuntament a la capital de Catalunya Ernest Maragall, tot fent galimaties i malifetes per impedir que no només un independentista sinó que també republicà govern s'instal•li a l'alcaldia de Barcelona.
Lleig, molt lleig senyora Colau i senyors Iceta i  Valls, caure en els paranys del govern  d'aquest Estat espanyol –fent-lo costat- que no amaga la malaltissa vinculació que encara manté amb els trets imperialistes i feixistes desafiant fins i tot recomanacions de l'ONU o d'intel•lectuals i pacifistes del món en el sentit de passar-se pel folre denuncies per l'arbitrària praxi i pràctica judicial esgrimida arreu dels fets de l'1 d'octubre, tancant-se en banda a acceptar que el poble català decideixi en referèndum pactat allò que vol ser com a país, si a dins o fora d'Espanya.