Gràcies per existir i que l'any vinent us sigui favorable beneficiós i sobre tot benigne viralment parlant
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era, sense demanar-ho, l'amable permissivitat de deixar ser fotografiats aturant el que estaven fent per atendre l'ull de la càmera.
Era aquell saber estar rere el taulell improvisat que servia de botiga d'atenció a la clientela i despatx per ordenar albarans, comandes, notes...
Era, la imatge que tot feia pensar d'una parella ben avinguda en tots els aspectes de vida, l'amical, sentimental, laboral...
És l'enigma 105, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Si t'agrada la rebel·lia de tot allò que significa saltar-se cànons (la palmera de la imatge és un exemple), millor no fer cas dels dogmes que defineixen pejorativament.
Després del servei de voluntariat preparant i repartint extraordinaris àpats nadalencs, tornava a casa emprenyada i no volia saber-ne el perquè, doncs, només d'imaginar-se'l, li venia aquella personal deshonestedat que mai aconseguia treure's del damunt.
Per a qui les festes nadalenques resulten feixugues i mal de passar per allò de falses o exagerades mostres d'amor i no diguem si a sobre els hi cau la feinada d'organitzar àpats i neteja d'olles, safates, plats, gots, copes..., pensar que, enguany, la tradicional taula de reunió no cal parar-la, dintre de l'aclaparament pandèmic, és un respir.
Per a qui les festes nadalenques resulten d'allò més excitants fent la pilota demostrant amor allà on hi ha espurnes d'odi o enveja i arribant a la festa quan tot està preparat i servit i foten el camp un cop s'ha atipat sense recollir ni el tovalló que fa estona li ha caigut a terra, només d'imaginar-se, enguany, la tradicional taula de reunió buida i sense esperar la seva presencial catxassa, dintre de l'aclaparament pandèmic, l'hi serà un plus afegit.
En el seu temps sovint eren insignificants... ara, aquests prototipus sovint resulten entranyables.
Com que segons sembla, la variant "Òmicrom" aconsegueix arreu del món, fer perdre la carta de navegar dels epidemiòlegs (Avís de Salvador Macip sobre l'òmicron: «Només hi ha dues maneres de frenar l'onada») però no la dels brètols defensors del capitalisme salvatge fomentant tot el que representa fer despeses a tort i dret, fem cas de la ciència lligant-nos fort al norai de les accions responsables a fi i efecte de més endavant pogué, personalment, desfer els nusos per continuar navegant.
Moixeta, sé que tu també, tens predilecció per aquestes mantes, ja que, quan alguna surt de l’armari, zas!, en un tres i no res t’hi fots damunt; avui, a cau d’orella t’he de dir que també les estimo pel fet de recordar la seva “adquisició” durant algun dels trajectes marítims de joventut per una breu hivernal estança vacacional a l’illa, furtant-les a la “Transme”!, delicte prescrit dins de tot allò que el vent s’endugué.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era, a pit descobert i sense cap mena de protecció la manual càrrega i descàrrega de capses i saques de fruites i hortalisses.
Era aquell nutritiu minut d'aturada en mig del tràfec per degustar, en la intimitat, un d'aquells apetitosos fruits.
Era, segurament, veure el posterior somriure còmplice educat
i de bon rotllo de: -M'has enxampat, i
què?, tu també furtes imatges!
És l'enigma 104, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Resistència passiva: la que consisteix a no obrar en un sentit que pogués afavorir allò a què es vol resistir.
Vida contemplativa: manera de viure caracteritzada per la immobilitat i la dedicació al treball mental.
Resum: a vegades arribada certa edat més d'una persona, contemplant, s'adona que ha passat mitja vida resistint.
Poca broma, a Ciutadella de Menorca la ultradreta misògina agafa volada.
Membres de l'emergent associació, "salvem Sant
Joan", fan la presentació pública alçant la veu tot dient en ple segle XXl
bestieses com aquesta «En Sant Joan no
queremos ni políticas ni, con todos los respetos, mujeres de por medio».
Patapam!, ja hi som, ara, però segons com sigui la resposta ciutadana ja veurem si amb el temps, a més a més de l'alçament vocal, se'ls serà permès alçar el braç i la mà estesa tant de temps reprimida obcecats perquè no els passa pel caspós cap entendre allò que significa la Democràcia.
Ves a saber, ratolinet d'on venies abans d'instal·lar-te a casa.
Vés a saber, ratolinet quina educació de supervivència vas ignorar dels teus majors per anar a parar a una casa amb dos moixos ben apeixats però juganers de mena i caçadors ocasionals de paneres, sargantanes o pardalets despistats.
Vés a saber, ratolinet la por que devies passar mentre veies les insistents guàrdies del moix o de la moixa davant dels ordenats troncs de la llenya del pati o davant dels baixos de l'armari rebost, de la rentadora o de la plataforma corredissa de la cuina de gas que és aquí on vaig veure't la carona d'entremaliat o de por i ja vaig entendre el perquè de tanta vigilància acompanyada de nerviosos tics d'ensumada felina.
Vés a saber, ratolinet, perquè em molestaria que campessis per la casa i alhora no em feia res tot pensant amb pena el fatal destí que t'esperava, és a dir, trobar-te estès ben mort després d'un dia o una nit com la d’avui, de cacera i divertiment de la moixa o del moix o dels dos abusananos al mateix temps.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era, al fons, l'entrada principal d'aquell emblemàtic edifici construït amb ferro a Barcelona projectat el 1873 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i aixecat entre 1874 i 1876 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas, obra tan discretament oblidada arquitectònicament fins al 28 de febrer de 2006 que el Govern declarà l'Antic Mercat del Born bé cultural d'interès nacional valorat com a joia arquitectònica d'interès.
Era el fet d'anar i venir d'estrets carrets petits menats per esforçats mossos traginant capses de fruites i verdures cada minut de l'horari establert com obertura i tancament.
És l'enigma 103, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Amb el pas de les hores sota la minimalista porta d'Eos (1) contemplant l'horitzó, seguirem asserenant-nos cos i ànima projectant futur esperançador o eixugant alguna penalitat de les necessàries de passar.
(1) de Francesc Calvet i Mota
Moixeta, tot veient la teva fixa mirada cap a la gossa que m'acompanyava i la perseverança de no treure-li l'ull de sobre sigui per por, recel o curiositat cap al seu comportament vers a tu, per uns moments aconseguí despertar un bri d'enveja tipus gelosia cap a la innocent canina rival que tenia al costat.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era pels voltants de clausura de la ubicació del mercat al Passeig del Born per traslladar-lo cap al modern espai de Mercabarna a la Zona Franca.
Era la difusió d'aquells tríptics informatius del macroespai comercial que venedors i compradors a l'engròs s'avesaven a estudiar i repassar tot somiant si en el nou lloc de transacció hi sortirien guanyant o perdent tenint en compte la pèrdua d'aquella clientela a la menuda de producte diari per confeccionar àpats del dia a dia.
És l'enigma 102, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
