Més o menys la cosa aniria així: -Aquí dins fa calor..., demana un parell de cerveses fresques i les prendrem a la frescor de la nit asseguts al banc i, un cop englotides com a bons frescos que som, sense miraments deixarem els envasos damunt del seient que algun matiner treballador de la neteja –acalorat o no-, ja els retirarà.
No pensis que estàs davant d'una imatge de mitjans del segle passat.
No pensis que estàs davant d'una foto en blanc i negre de quan la resolució dels carrets Kodak o AGFA color, no era encara prou ben encertada ja sia en l'origen del material com en els laboratoris de revelatge.
No pensis que volent jugar amb aquestes dues veritats (feta amb càmera digital, la imatge és de fa quatre dies), no m'agradaria, com supòs que a la tripulació del veler, estar a mitjans o tres quarts del passat segle, ells, per conèixer de primera mà la sensació de navegar sense sofisticats GPS i, per exemple d'altres com jo, per reviure les ganes de menjar-s'ho tot amb el molt que encara teníem per aprendre.
És d'admirar la persuasió, seducció o embadaliment que causa l'astre solar rei.
És d'admirar com sap ser la clau per embellir nuvolositats de l'horitzó.
D'admirar també és, tot i poder ser un sol de punyent mortaldat, com cada dia a la sortida, és i serà fotografiat per cent, mil o milions de persones al món.
Sempre temorosa i en alerta per córrer en la direcció que més t'allunya del que creus pot fer-te perillar la vida, gairebé, al natural, no podem recrear la vista apreciant la negror d'atzabeja brillant dels sempre oberts ulls, ni les orelludes orelles com antenes d'un radar d'estratosfera ni el polit vellutat pelatge de colors ..., sort que sempre queda la màgia de la fotografia, si més no, més tard o d'hora, mirant-la i, mirant-te, és la que permet fer anar el magí.
Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el
rètol "todo por la patria",
destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat
per terra.
Eren restes del passat pacífic i del bèl·lic a conseqüència
d'aquell cop d'estat feixista cap a la segona república espanyola que també va
patir la Menorca republicana.
Era aquell possiblement Ford que faria goig o enveja de
veure'l transitar per camins, carreteres o carrers de l'interior de qualsevol
poble.
Era aquella emblemàtica carrosseria d'automòbil que en els bons temps albergaria en l'interior uns no menys emblemàtics seients, volant i quadre de comandament ja desapareguts, gràcies potser, al rapinyaire de torn.
És l'enigma 127 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
En la natura, hi ha més d'una soca de resistència admirable i, tanmateix, immersos en la ciutadania hi ha, els o les soques que també són d'admirar per la capacitat de resistir que poden (podem) tenir.
Si el carro està en aquest campal indret potser serà per fer bonic o potser perquè fa nosa dins la quadra..., encara que també pot donar-se el cas (supersticions a part), hi és perquè qui l'ha tret, en veure-les venir que pintaven magres, recordant la dita ho fa per allò de: "per si de cas".
Per si de cas, prenem nota de la concentració que fa l'atleta professional abans de la sortida a la prova de recorregut curt, i així arribada l'hora que ja ens costa llevar-nos del llit per seure'ns al costat, un cop aconseguida aquesta primera part, fermament com atletes d'elit, concentrem-nos en fer anar amb decisió determinant les afeblides o reumàtiques cames en iniciar les primeres passes a fi i efecte que la personal cursa -de llarga durada- del dia resulti més passatgera.
Veient el quarter general d'alguna activitat dedicada a allò que se'n diu obres de progrés, també fa rumiar fins a on som capaços d'aprofitar-nos d'un espai natural per malmetre'l.
Tot optimitzant la persistent onada de calor, s’ha de reconèixer que els gira-sols fa setmanes que estan d'enhorabona per la qual cosa segur que les pipes seran unes "pipasses" de primera categoria i, en cas de l'oli un "oliasso" de primer grau.
El recorregut per la sèrie dels petits arcs entretenia el pensament de l’avorriment d’anar trobant sempre espais interiors amb aquella passiva monotonia dels temples de la fe.
Segons et descriuen, ets un ocell de la família dels ràl·lids, de l'espècie Fulica atra, que ets negra o d'un gris molt fosc, i tens el bec curt i armat d'una placa coriàcia blanca que et puja per davant el front..., ha!, i com que també sovinteges pels països catalans, fa temps que vaig atrapar-te, a tu i el teu reflex, damunt l'aigua doncs, sense gaire o amb molta imaginació, semblàveu un estrany menut hipopòtam obrint la boca per agafar aire o menjar-s'ho tot.
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial decidiren, fent costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica, fer una tancada indefinida dins l'església del barri.
Eren temps de conflictes laborals arreu de l'estat espanyol, ja se sap, temps de la famosa, en principi transició de la dictadura a la democràcia subtilment estancada reforçant la primera. Eren temps de caps sindicalistes mediàticament coneguts i, perquè no, creïbles en qüestions d'honestedat dins la lluita de la classe obrera contra el capitalisme.
Eren, amb el temps, una clara intencionalitat de reconèixer aquell subtil emergent feminisme combatiu d'unes dones tancades en solidaritat amb les protestes dels marits, fills, companys o amics contra una de les multinacionals que, escombrant cap a casa, feia i desfeia el que els rotava amb els llocs de treball dels assalariats obrers, sempre, això sí a favor dels accionistes.
És l'enigma 126, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
I així bé podria succeir contemplant el manyoc d'algues marines vitalment adherides a velles cordes d'amarrar en desús, que a qualsevol artista plàstic que passes per aquí, de cop i volta li vingués la inspiració que ja temia tenir esgotada.
No sempre l'incontrolable és allò que pot venir, de fet és allò que ja ha passat.
En concordança amb la natura, honestament solcava envaint la visió de l'escassa resta de zones costaneres protegides.
