era

Era aquella boirosa i fredolica matinada prop de la rural aldea.
Era aquell silenci ambiental només trencat pel soroll de les xiruques trepitjant el xop i pedregós sòl de la rectilínia senda, o per alguns dels esmorteïts comentaris que acostumen a acompanyar la caminada.
Era la presència tafanera d'aquell gos més eixerit que un gínjol, contemplant-nos, qui sap si esperant el que segurament va succeir segons després d'accionar el disparador, és a dir, l'apropament cap a ell per practicar la sèrie de carantoines còmplices d'afecte, rebut i donat, tan ancestrals entre humans i animals.
És l'enigma 23, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.