Si la pandèmia encara desconcerta científics (1) que no entenen les mesures de prevenció preses pel govern.
Si la pandèmia encara fa anar de bòlit des d'erudits en viròlegs (2) fins a tot el quadre de personal mèdic hospitalari, en el sentit de aconseguir l’eficaç o eficaços remeis que guareixi totes les variants hagudes i per haver.
Si la pandèmia encara fa anar de cul a la conselleria de salut de Catalunya (3) (i segurament totes les de l'estat espanyol), per fer i desfer contractacions dignes necessàries del personal d'infermeria.
Si la pandèmia encara transcorre entre les fases anteriors, (4) preparem-nos a demanar cita per guarir-nos de les conseqüències que ens duran a ser clients del psicòleg o, a fer-ne, aconsellant allò de "paciència i bons aliments".
I, si la pandèmia encara permet fer bromes, observem la imatge del solidari encuriosit cavallet de joguina confinat dins les quatre parets esperant l'arribada de la criatura emmascarada que el farà trotar pel sol enrajolat del passadís.
(1) Àlex Arenas: “Hi ha mesures que des del punt de vista científic no tenen cap ni peus”
(2) S’estén la variant òmicron: primers casos als Països Baixos i Dinamarca. Israel prohibeix l’entrada d’estrangers
(3) Salut preveu transformar 5.135 contractes de reforç covid en estructurals
(4) Dos mesos per aconseguir hora amb el psicòleg
Tota la vida patint d'estereotips diguem-ne menyspreadors ..., mirada grisa, posats grisos, caçaire grisa, existència grisa..., i fins i tot, segurament de moixeta, en la plenitud lluïssor del pèl, a més d'una persona confondries pensant-se que ja eres una gateta velleta.
Tu tranquil·la i deixa dir allò que sovint passa pel cap de qui, o bé és poca-solta o bé és de mentalitat grisosa.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per
parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis
o arrendats.
Era un traginar de camions portadors de les caixes plenes de
tota mena d'hortalisses que en filera s'exposaven a la venda davant dels
emblemàtics, malgrat estar ennegrits per la deixadesa de conservació, porxos de Fontseré.
Era aquell aviciat gest de mans triant el producte dins la
caixa, actuant al costat d'altres mans acostumades a l'intercanvi de bitlles i
monedes un cop finalitzada la transacció comercial.
És l'enigma 101, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Raonament clarament expressiu del sempitern costum masclista-paternal de valorar, per dessota del seu valor real artístic, la femenina mà d’obra ocupada en fer petites o grans peces de ganxet o agulles.
Allò que els passa als comerços de proximitat quan el veïnat, a vegades innocentment a vegades cruelment, s'ha metamorfosejat en Godot.
Sembla que no s'ha de dubtar gaire en veure que dins les
malalties respiratòries, l'anomenada COVID-19 té totes les traces de ser
considerada com la branca millor en el sentit d'aconseguir fer trontollar tots
els sistemes de salut públics i privats que creiem controlaven les malalties de
la ciutadania perquè ara, amb l'enèsim brot de la COVID-19 a Europa, al món...,
novament confinaments, tocs de queda, passaports vacuna que, per cert, tot i
ser la vaccinació en primera, segona, tercera o les fases que calgui, la
principal solució per no contraure el nou coronavirus, sempre és d'agrair (per
saber en quina realitat estem) llegir entrevistes d'experts en malalties
infeccioses que no intenten escapolir-se de res dient veritats com, la d’aquest enllaç, del doctor Manel Cervantes: "No hem d'enganyar, els vacunats
també ingressen"
Les paraules són miols que vosaltres no enteneu i els vostres miols són paraules que no entenem la qual cosa vol dir que quan hi ha afecte, per comunicar-nos les miolparaules prenen la categoria de llengua universal de l'amor.
Era l'acte de repassar la llista sovint del gènere compartit venut a l'engròs per saber-ne el benefici de cadascuna.
Eren aquells emblemàtics davantals de butxaques grosses de vegades ben visibles, de vegades amagades sota l'altre que les duia més petites.
Era una dona amb edat de ser àvia amb un altre de més jove companya de treball, o filla o nora ja amb economies separades.
És l'enigma 100, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
A vegades, tot veient la posició d'objectes en un magatzem de vell no saps ben bé que pensar si s'han estat col·locats a la babalà o a posta..., per exemple, la curriola i la caixa de cabdals de la imatge semblen pertanyen totalment a la segona opció si tenim en compte dites o frases fetes com la de: "Untar les currioles": obsequiar amb diners o altres donatius els encarregats d'administrar justícia o altres assumptes, perquè els resolguin o encaminin en sentit favorable al donador.
En cas de ser una causalitat, felicitats per la finesa d'enginy i en el de ser una casualitat, renoi! sí que devia estar greixada la curriola que no pot sofrir estar separada d'una (ni que sigui petita) caixa forta.
Tots els nord marítims de l'arxipèlag balear abatuts per l'escuma d'onades a gran escala encrestades.
Espectacle incomprensiblement bell tenint en compte la facilitat de deixar de pensar en el contemporani drama migratori humà travessant la mediterrània.
Una cosa no treu l'altra, que diuen els maleïts equidistants, aquells grups d'opinió on a vegades tota persona, lamentablement, ens veiem ficades.
Alliberades del polsim de fang d'estiuenques plogudes, ara,
gràcies a la pluja batent de la borrasca Blas, el tronc, les banques, les
fulles i el fruit del llimoner, les llimones, netes i polides ja estan a punt
de collir, servir i absorbir..., ah!, i si teniu una estoneta més per
tafanejar, us passo l’enllaç que comença així "Descobrim els secrets de la
fruita medicinal per excel·lència: la llimona. Un cítric que ens serveix tant
per ajudar a curar un mal de coll, com per millorar la circulació sanguínia, i
fins i tot per prevenir les pedres als ronyons."
Tu, mix i els teus, genèticament arrelats en l'abstracció, gairebé us passeu el dia aïllats dins del mateix pensament i si fem cas de la frase feta: «Fem abstracció d'això i anem a l'essencial del problema», ja tenim al descobert la mena d'objectiva saviesa que acostuma a distingir-vos.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era l'espai de la rebotiga dels llocs de venda ambulant.
Era aquell terra urbà ple de restes de verdures i piles de caixes buides de retorn als llocs de la collita que les ompliria novament.
Era la visualització de l'ordenat desordre ofert per l'activitat de compravenda dels productes hortícoles de proximitat a la gran urbs.
És l'enigma 99, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Tanmateix, segons afirmacions científiques: "En 1827, Alexander Catlin
Twiningredescubrió este fenómeno. Se dio cuenta de que, durante todo el periodo
de su crecimiento, cada árbol lleva un registro de las estaciones, y de que
todos los árboles de un mismo lugar «cuentan la misma historia»"
Així doncs, partint d'aquests principis, per poc que ens interessem a conèixer l'edat dels arbres a través dels troncs apilats a la llenyera, ens adonarem, donada la varietat de petjada gràfica, que cada arbre, com cada historiador, té la peculiaritat de narrar la història segons li ha anat o convingut.
És el que tenen els ruixats, baten la terra, aneguen camps, inunden baixos i omplen estimats modestos bots amarrats a la cala.
A la lleixa del damunt, allò que només serveix per mirar i pensar i per si de cas arriba el dia de l'apagada general (1), tenir amb què de nit poder il·luminar per continuar mirant-ho i pensant-ho.
Segons diu la Viquipèdia, portes de cul a la colla experimentada en anomenar-vos dins l'espècie grupal..., tranquil, ja s'ho faran!, tu segueix, impulsat pels pelicaniformes peus, nedant ben estirat per sota la superfície de l'aigua i coll ben erecte per damunt i, un cop atipat i amb ganes d'eixugar-te, si tens l'amabilitat de mostrar-te tal com ets damunt del sortint rocós d'una costa urbana, segur que atrauràs desenes d'estris amb càmera fotogràfica que faran el miracle que se't pugui veure a quilòmetres de distància i qui sap si també traspassant continents.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era aquella verdor intensa d'un dels productes hortícoles més nostrats, és a dir d'origen mediterrani.
Era l'acurada estesa de bledes damunt els calaixos que, un cop fet el servei de contenidor també feien el de taulell.
Era a aquella primera hora quan encara no havia engegat la venda la qual cosa significava poder endreçar el gènere que semblava mal col·locat o bé asseure's damunt d'un calaix i bada que badaràs, esperar veure qui o què, et farà sortir de l'abstracció.
És l'enigma 98, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Penjant de la tomaquera, dins del cabàs del taulell de la botiga, trossejat dins l’amanida o fregat damunt d’una llesca de pa, el tomàquet sempre fa goig i diuen que és de deliri quan, a un pam de proximitat, és collit i engolit.
... i ja van per la 26a Conferència Mundial pel Clima (COP26), és a dir, l'oficial segura inseguretat de'actuar honestament contra l'escalfament mundial.
EL MÓN SERÀ INHABITABLE L'ANY 2500 “Tot i que algunes projeccions
climàtiques van més enllà del 2100, no es tenen en compte en les decisions
sobre adaptació climàtica i mediambiental. Això és sorprenent, perquè les
persones nascudes avui tindran menys de 80 anys el 2100. Com serà el món per
als seus fills i néts?”