un posat facilitador de problemes

Diuen que “cercar tres peus al gat” vol dir complicar innecessàriament les coses i tu Brusca, en un posat força comú entre els felins, fas que tot sigui senzillament fàcil de resoldre, malgrat que per això hagi hagut de remenar una estona a dins dels arxius fotogràfics de l’ordinador i tot ve per un acudit de fa poc al diari ARA del ninotaire Jordi Duró, del qui sóc entusiasta seguidora, doncs tot d’una veient-li el dibuix vaig pensar (dins la meva pura ximpleria, pura animalada) en la coincidència de la teva negror felina que algun dia hauria enxampat amb la visibilitat només de tres potes.

era

Era un d'aquells llocs sorgits després de la nevada damunt del barri obrer citat en l'enigma 83.

Era, un cop fonedís tot el gel de la nevada, el puntual retrobament en la zona de jocs infantils de la mainada ben equipada xalant d'allò més gaudint al màxim de la utilitat de les "katiusques" que durant dies serien el calçat obligat a dur pels carrers dies i dies ara inundats, ara enfangats.

És l'enigma 84, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA

 

dilema aviciat

Si sortir de la caverna per anar a l'exterior vol dir quedar atrapats davant d'una portàtil pantalleta, si d'imatges es tracta, no serà el mateix, aprofitant que no hi ha cobertura, prolongar l'estança a l'interior de la cova?

“temps era temps, que Marta filava”: es diu referint-se a temps passats i en què les coses eren molt diferents d'ara

Aquelles teranyines habitades que en un temps passat penjaven del sostre atrapant insectes voladors, avui s'han convertit en el caòtic frondós espai selvàtic de teixit aràcnid arreplegador de pols i para de comptar.

 

impressionar

Un cop enregistrada la foto, ja tenim la presència, el silenci i la solitud.

 

perenne fascinació

Si una vegada vistos al natural em fascinareu, desconec, quantes vegades més la casualitat farà que, tot veient-vos en la foto, continuareu fascinant-me.

 

era

Era durant la setmana després d'una gran nevada.

Era la zona d'habitatges barats que un tal Sanahuja construïa escassejant el material d'obra de qualitat, òbviament, obviant el clavegueram i asfaltat dels carrers (1) que més tard farien doncs aquest era l'endèmic joc especulatiu de sempre aplicable només als nuclis de  població immigrant i obrera.

Era la diària reunió del veïnat comentant l'última entrevista amb la regidoria de torn.

Era aquella nena ben equipada amb xiruques gronxant-se damunt del que per uns dies seria un dels llacs del barri.

És l'enigma 83, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA

(1)wikipedia “...Como era habitual en esta época, una vez finalizados los bloques de viviendas la constructora se desentendió de la urbanización de la zona. Durante una década la mayoría de calles permanecieron sin asfaltar y algunas se convirtieron en sumideros donde proliferaban las ratas.”

 

“posar els cinc sentits en una cosa”: posar hi gran atenció

En generosa quantia els visibles molsuts i sinuosos seductors pètals de l'Echevarria, atrauen aquelles mirades per uns segons estimuladores de la ment tot intentant aclarir-ne sensacions.

 

declaració d'ecològics principis

El llarguerut test ple de grava sota arrodonits còdols, fa de base dels trossejats pals de fusta desgastada per la salina trobats a l'arena de la platja després d'una llevantada, la qual cosa és significativa de l'artístic ecològic enginy substitutiu de plantes i flors entestades, és a dir, a més a més de netejar la costa i d'estalviar el consum d'aigua de regatge, hi ha qui sap embellir reciclant productes de quilòmetre zero.

 

fer memòria

El sol ja prem d'allò més, la pandèmia també, així doncs, en sortir de casa, no t'oblidis del barret, no t'oblidis de la mascareta, però, si pot ser, oblida't de la por de tanta vulnerabilitat escampada.

 

al pèl

El pèl, d'un virolat mostrari de tonalitats, garantien que no passessis desapercebut i més d'una persona sabria de quina casa sortiries i entraries a plaer, i així un dia et deixares fotografiar tot sabent que, si posaves damunt la barana de marès tu, acolorit moix,  quedaries d'allò més bé.

 

era

Era la vida contemplativa del progrés urbanístic barceloní d'un iaio nascut, vés a saber en quina senyorial aldea castellana si fem honor de l'elegància que té duent el barret i la lluentor de les sabates.

Era segurament la barreja de l'asfaltat present en la senilitat, comparant-lo amb aquells grocs camps de cereals de la infància prest a ser recol·lectats.

Era la inexplicable necessària emigració de fugir d'un rural políticament castigat desenvolupament agrícola per formar part d'una ciutadana mà d'obra barata al servei de grans empreses afectes al règim.

Era formar part d'un creixement poblacional a vegades integrant-se culturalment en primera generació, a vegades en segona, a vegades amb una inexplicable pràctica supremacista, mai.

És l'enigma 82, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA

 

quotidiana abstracció

Panera a la nit esclafada damunt l'asfalt esperant a trenc d'alba ser el primerenc àpat d'un pardal.

 

“fugir d'estudi” (fugir de la qüestió)

Passats els anys, de visita va tornar al lloc de l'aula de l'escola d'infància, potser per fugir que encara li sigui asfixiant, educadament només  va dir que la recordava més gran.

d'enyor supremacista

De mica en mica va veure substituïts per nous dissenys els bancs del mobiliari urbà, per això, de tant en tant ordenava a la persona sense papers contractada que li empenyia la cadira de rodes, que el dugués cap aquell antic banc resistent al pas del temps, contemplar-lo li duia bons records semblants a la perseverança de la mala praxi de contractar a baix preu serveis en "negre" malgrat que, això últim, no sabés ben bé per què, a més a més, encara li reconfortava l'ego.

 

de positura i de manduca

Trencant la quietud de l'aigua damunt què t'emmiralles, pacíficament desafiant avances cap a la càmera, però encara que sembli una actitud narcisista, tu ho tens clar i, per poc que alguna persona es dediqui a observar les aus, haurà après que, l'acció de cabussar-te de cop i volta per atrapar desprevinguda la bestioleta aquàtica que et serveixi d'aliment, no té res a veure amb la semblança d'un auto enamorament lliscant les aigües.

 

era

Era el fascinant i divertit xipolleig, xip-xap, xip-xap..., de la criatura tot aprofitant l'enorme toll d'aigua estancada.

Era un d'aquells petits urbans llacs que apareixien, després d'un aiguat, en els barris mancats de clavegueram per culpa de les pràctiques especulatives entre constructors i departaments d'urbanisme municipals

Era la vigilant presència de l'avi aprofitant el caliu del racó assolellat lliure ja de l'aigua estancada que lentament desapareixia donant pas a l'emprenyador fangueig que tant costaria d'assecar.

És l'enigma 81, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA

 

 

condescendència distributiva dins la natura

Només la natura pot permetre’s aquest luxe sense ofendre sentiments: La rudesa de l’escull compartint espai amb la blanor de la mar.

a l’encop, la ment al passat

Una esquela al diari t'omple de records dels primers anys a l'illa. Encuriosida mires l'edat en què la persona ja és morta, i veus que tot just era una dècada més gran que tu i penses que, segurament la senzillesa de tracte en complaure la clientela la feia més jove.

Ara, a manera de comiat, amb el nom, llinatges i l'edat inserida dins l'esquela fent-li justícia cronològica, no deixa d'enaltir més l'actitud de bonhomia  i aquella aparent edat d'en Pedro, d'Es Casino.

“a semblança o en semblança (de tal o tal cosa)”: a manera, a imatge

Malgrat que sembli un capritx de pinzellades, diuen que son cirrus a l'alba…, és el que te l’aparença, la semblança a despit que no  correspon gens ni mica a la realitat i, per poc que ens fixem, qui estigui lliure d'aparences que llenci la primera pedra.

 

de rang desconegut

Amb moviments sincronitzats, gratant i picant el terra cercant l'aliment, de tant en tant t'agafa el rampell de cantar i, tot sentint el teu quiquiriquic sota la carnosa i roja cresta que et delata, facilites la localització i seguici del teu comportament a camp obert, el que no sabem és si, arribat el retorn al galliner tu n'ets amo o mesell.

era

Era un assolellat matí d'hivern.

Eren quatre tamborets, cadiretes, cadires..., damunt la vorera del carrer en aquell indret de solana força estona garantida.

Eren mestresses de casa de totes les edats, dones, com no podia ser, sempre enfeinades en l'atenció cap a les criatures, pensatives o feinejant, durant gairebé, totes les diürnes hores que tenen els dies.

És l'enigma 80, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA