Un parell de dies abans de Nadal, en mig de la clàssica ornamentació van veure't amoïnat i, llegint-te el pensament, es diria que ets un més dels que "vol i dol", és a dir "vols" perquè estimes les tradicions, però alhora "dols" perquè no toleres intrusos quadrúpedes voltant per casa, inclosos els que per costum formen part del bestiari betlemista.
Paradoxalment, la capacitat que té una realitat sense problemes reflectida damunt el mar, mai podrà esborrar, reflectit o no, l'holocaust migratori -desapercebut- contemplat dins d'equidistants trinxeres.
En dies de disbauxa nadalenca heu de saber que si pel carrer acceptem algú que per unes poques monedes interpreti el futur dins l'entramat lineal del nostre palmell de la mà, s'esforçarà prou bé a mentir-nos sobre alguna de les fatals veritats que tal vegada sap llegir.
Si no fos per què et conec tot faria pensar que estàs en acció d'atrapar una presa, per això, deixem explicar la veritable raó, és a dir, no és una positura d'atac sinó que, en ser un cagat, és la de fugida sempre que algú ens fa una visita.
A vegades la clau per meravellar consisteix a sobreviure en mig de la germana frondositat botànica.
Aquest és el tipus de refrany afalagador per a qui ja passada la quarantena creu en la perenne joventut, doncs, qui de llarg o de curt l'hem passada assumint caducitats, sabem que ni tan sols arreplegades en un imaginari bonic cistell podem dissimular l'envelliment.
Les meravelloses fulles caigudes de les moreres, per terra inaugurant el penúltim indret...; els senyals de la nocturna persistent humitat caiguda, per terra, el definitiu lloc d'espera fins a eixugar-se i..., tot això mentre escasses, però matineres persones caminen a ritme compassat per damunt del terra exercitant el cos o, rere la capdavantera espècie canina que va estirant-la, això sí, l'animal ensumant part d'allò que, caigut per terra, va ocupant el provisional lloc.
Tens les vint-i-quatre hores del dia per fer i desfer entremaliadures dins la casa i, de tant en tant, segur que et dediques a observar i pensar les que, fora d'ella, faries pel carrer.
Vet aquí un conte que és real: Un pare i una mare joves amb ses dues filletes sortiren un matí cap a indrets boscosos amb la intenció de veure ell, el pare, les possibilitats de cacera i, vet aquí que per sorpresa de tots, una generosa catifa de camagrocs, se'ls estengué per davant dels nassos, amb la qual cosa, la cacera es convertí entre sorpreses i rialles en una de compartida que no parava d'omplir improvisats cistells amb el preuat bolet, aquell que segons una web assegura que "El camagroc és amant del fred i la humitat, així que serà a la tardor i a l'hivern els moments ideals per sortir a cercar-lo. En molts casos, a més, el trobarem de manera força abundant. No serà estrany, doncs, que si és un bon any, puguem visualitzar autèntiques "catifes" de camagrocs." I vet aquí un gat, i vet aquí un gos i..., com que ja sabeu l'acabament, tingueu un bon dia i una bona nit.
Com la nit, el dia també cau avançant des de l'horitzó seré imposant-se per damunt l'espessa nuvolositat que tard o d'hora, probablement claudicant en pluja, entre clarianes li cedirà el pas.
Duguin barba o no, Déu nos en guard de criticar als qui acuradament saben encaixar la llenya al seu lloc..., sembla fàcil oi?, doncs..., a vegades és tan complicat com el fet de triar els troncs de la propera cremadissa a fi i efecte d'encertar mantenir l'equilibrada flama de l'escalf.
Quan sempre hi ha qui va millor preparat que tu per captar imatges, detectes la tranquil·litat de pensar que no només és compartida la dèria fotogràfica sinó que també, tècnicament, sempre hi haurà qui la millori.
Pensaves que mai descobririen l'autocontrol que fas del teu pes?... doncs mira!, t'han ben enxampat damunt de la balança això sí, fent-te el desentès; en tot cas, pots estar ben tranquil perquè amb la dimensió del teu cos i l'edat, el registre de cinc quilos i dos-cents grams, entren dins la veterinària escala de saludable felina qualitat de vida.