d'una meteorològica certesa popular

Certament enguany en opinions generalitzades, molt millor de suportar baixes temperatures, pluges a dojo i fortes tramuntanades que les passades onades de calor premonitòries de l'alarmant canvi climàtic desertitzant del planeta Terra.

 

 

“anar de seca en meca” (anar d'ací d'allà, caminar o viatjar molt)

L'àncora anava de "seca en meca" fondejant els ports marítims per retenir la nau..., ara, damunt d'un secà a soles llevant-li la mobilitat, la retinguda en un port de la Mediterrània és ella.

 

conclusió

Després de llegir aquella novel·la guanyadora del premi més ben dotat econòmicament de l'estat i tal vegada del "planeta", va tenir la certesa què els millors relats literaris acostumaven a sortir dels premis modestament dotats, per la qual cosa, un cop més, arribà a la conclusió que el frau literari també formava part del sistema estructural.

 

esperant que farà un que espera

Tot cofoi amb l'anella que llueixes, també se't veu com un estaquirot arran del moll descansant de l'obligada natació, aleshores, quan notis el cuc de la fam, fent una breu volada ameritzaràs damunt de l'aigua i prest et cabussaràs per després sortir a la superfície en un lloc indeterminat que sovint ens fa badar per veure quin serà.

 

era

Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.

Era la despulla del vehicle que un dia, ben xiroi, circularia pels camins i carreteres de s'illa.

Era visibilitzat, el testimoni del pas dels temps demostrant la característica obsoleta no només del vehicle sinó també la del model de la marca que anava superant millores dins del motor i, sobretot, avenços en el disseny de la carrosseria.

És l'enigma 136 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

 

mirall retrovisor del recés

Segons com i quan, mirar enrere serveix per fer emergir espurnes dels records d'infància  d'una estança, d'un paisatge, d'una enyorada absència...

 

interferències

Una lleugera i polida ploma damunt la pàgina feia aquella funció del pensament enlairat cap a qüestions alienes a la lectura esvaint, inconscientment, la total comprensió del text.

 

el sempitern "alzamiento"

No sabrien com exhibir el canó, però sabien que si ho feien damunt del carro de suport, impediria el pas de vianants, per la qual cosa algun cervell avesat en estratègies va trobar que la millor solució era exposar-lo en posició d'erecció permanent, aquesta prepotent actitud que, tàcitament, tant agrada d'exhibir a les mentalitats bèl·liques ancorades en feixistes clavegueres d'arreu del món.

 

Ai!, la caguera

Ja fa uns quants anys (i ho dic ara que ja no hi ets perquè t'emprenyis), vaig tenir el temps just de poder captar-te fent una de les necessitats més salutíferes que en comú compartim incloent-hi la flexió, el posat i l'evacuació d'idèntica substància femtosa, però, salvant la distància, trobem que la diferència està en el fet que a vosaltres tant us fot estar visibles mentre que a nosaltres, allà on sigui, cerquem l'amagatall perfecte per cagar sense ser vistes.

 

d’un, tal com va, al d’un, el que “els hi queda" (1)

Tal com van els avenços tecnològics dins del sistema de comunicació i, tal com van els del coneixement del funcionament d’un cervell humà, d'aquí a no res o, d'aquí a poc, qualsevol banc del mobiliari urbà serà capaç processar l'enregistrament del pensament, la qual cosa voldrà dir que ja hem begut oli en la preservació de l'únic dels cinc sentits que "els hi queda" per conquerir al cent per cent.

(1) Els avenços tecnològics més importants de 2021

 

"baldar més que la mar de llevant" (gronxar, moure reiteradament una cosa en dues direccions)

... i així, gronxadors i habitants, com estaquirots esperant que amb el vent fort de llevant, aquell que normalment diuen que és fresc i company de pluges, posi fi a la calor i la sequera.

 

 

d’una subtil elisió

Probablement, sigui el silenci allò que inconscientment atrapem dins d'una fotografia.

 

"mania de grandeses"(mania d'esser o semblar gran senyor, d'ostentar autoritat)

No t’importa que el pedestal sigui rònec o modest, com a bona gavina prepotent l'ocupes amb el mateix orgull que els agrada estar representats sanguinaris conqueridors de cultures d'interior o d'ultramar, o,,, això és el que deu pensar més d'un colom o pardalet de l'entorn.

 

era

Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.

Eren vehicles de gran envergadura a poc a poc extingint-se.

Eren camions de transport, un de mercaderia especifica conservant encara els envasos i l'altre de popular format dedicat a tota mena de tràfec amunt i avall de l'illa.

És l'enigma 135 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

de reformes i d’intencions

Heus aquí una mostra dels runams que donen pas a la voluntat de millorar o, condicions d'habitatges particulars o, al projecte de rehabilitar-los per a protecció oficial o, al lucratiu desig de crear-ne els que catalogaran de modesta estada o d'alt standing aquells que, a preus desorbitats, prest apareixeran en portals d'oferta turística.

 

personal tipus de retret

La inconfessable constant és la que fa realitat saber que mai farem allò que tenim pendent de fer.

 

 

qüestió d'hòsties

El creuer de la imatge forma part d'un d'aquells colossos mòbils que no deixen indiferent a ningú; o són l'hòstia consagrada que culmina un dels desitjos d'oci de la classe benestant integrada en el sistema o, deguda la desbordada capacitat destructiva del medi ambient, són l'enèsima mala hòstia pels rebels ecologistes que gairebé sempre per algun imperatiu legal suporten el sistema.

 

una qüestió bàsica

Si diuen que de porc i de senyor se'n ve de mena, tu amb la teva indumentària i d'altres sense tant o cap reixat diferenciador, resulteu ser molt més elegants i ben plantats que qualsevol persona de les que es fan dir senyora o senyor. 

 

era

Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.

Era la carcassa d'aquell tal vegada "morris minor" resistint els embats corrosius de la intempèrie.

Era una despulla d'allò que en actiu gaudiria com a exòtic model de cotxe, fent patxoca circulant per carreteres o camins de l'illa, resignat per l'abandó, a ser vestigi del brillant passat.

És l'enigma 134 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

«de mal de manies, els metges no en curen»

Si fem cas de la dita de l'encapçalament, és de sentit comú assumir que la dèria  malaltissa de fotografiar-ho tot, fins i fot als qui es fotografien, no té solució.