cerimonial de guàrdia

Bon dia, moixet, com que el protocol d'ocupar el lloc de tafanejar ja l'has complert, ara ajeu-te i comença a xafardejar a tot déu i deessa que passi pel carrer i, aprofitant l'escassa concurrència de vianants perquè no hi ha cap botiga ni bar ni forn, ja saps que, becaina rere becaina sense que ningú t'emprenyi podràs deixar-te anar.

blanc i negre amb pocs matisos grisos

Sota un fred que no gela, t'atures i fas una fotografia manta clàssica i bucòlica d'un racó que, en aquesta època, recupera l'essència de gaudir la soledat després de la temporada que més o manco permet a unes quantes famílies subsistir de manera digna i esperançadora de futur.
Malgrat tot, sense saber-ne per què, actives la variant del color de la càmera digital i la temptació d'eliminar coloraines és, si més no, l'acció carregada de frivolitat que en aquest moment tens per denunciar que les desigualtats socials i els abusos de poder fan que molta gent que pateix tots tipus de pobresa i llibertats ens retornin al record de les pintures negres reivindicatives i denunciadores de la maldat humana creades durant el segle XVIII, per Francisco de Goya, l'admirat mestre de la pintura espanyola .

durar de Nadal a sant Esteve o el 155 després del 21-D

Amb el saludable exercici de caminar a ritme de marxa ràpida de Rajoy i, a l'alçada d'un campanar anomenat Albiol, l'unionisme del PP del 155 l'ha esguerrat o per dir-ho col•loquialment, l'ha cagat.
A l'estil verbal de metges d'antics frenopàtics o llatzerets, l'unionisme PSOE-PSC 155 dels sànchez-borrells- icetarians, han fet el mateix, esguerrar-la, cagar-la.
C's però, amb un gran pressupost en campanya gràcies als cops de talonari de simpatitzants anònims o a l'estalvi de pagar cafès als militants, l'emergent partit polític nascut a Catalunya com a espanyols més espanyols que els unionistes més unionistes, s'ha vist recompensat amb presumir de ser la guinda del pastís del 155, i tot gràcies a tenir l'encert de comprar uns quants pots de pintura color groc, espargir-los damunt la franja color vermell de l'àrea metropolitana de Barcelona, i la identitat de la lluita obrera, transformar-la en el color carabassa d'afinitat ja a l'Estat espanyol com la moderna dreta emergent que dóna, sense cap tipus de rubor, aixopluc a moderats, centristes i ultres dels quatre punts cardinals.
Ara, refermant la ciutadania els resultats del referèndum de l'1-O, el govern de l'Estat espanyol, aferrat a la cada vegada més qüestionada per antidemocràtica Constitució del 78, se n'haurà de sortir no només de la fallida econòmica social per on ens fa navegar sinó que també per la fallida, per ineptes, dels cervells aptes per gestionar el mandat de l'Ibex 35, aquesta mena de conglomerat empresarial que potencia les desigualtats socials perquè els més econòmicament febles, gràcies a la demagògia de polítics tipus Arrimades que admiren, continuïn amb el somni d'algun dia deixar de ser esclaus per ser els amos i anar "a por ellos", ja siguin independentistes, immigrants, pacifistes...

a borrell, l'infectat de demagògia

Vinga va, moixeta, fent-te cas a la teva desmenjada lògica, avui dedicat a l'unionista i estrellat que no estelat europeista Josep Borrell, nascut a La Pobla de Segur però format a la Politècnica i Complutense de Madrid qui sap si per fugir de l'adoctrinament separatista, sortiràs al bloc al costat d'Albert Einstein traient la llengua en senyal de la bona salut física i mental que gaudeix la ciutadania catalana que ja, el 1923, va tenir l'honor de rebre la visita del científic en el procés impulsat per diferents sectors de la societat catalana per construir una comunitat científica moderna.
Si, moixeta tu ja saps que la dèria dels processos ens ve de lluny.

estrats, la divisa de la marçal i l’imposat 21-D

Del DCVB: ESTRAT m.: cast. estrato. 
|| 1. Massa de roca sedimentària que forma una capa de gruix aproximadament uniforme. 
|| 2. biol. Capa de teixit; cadascuna de les membranes que estan superposades formant sèrie. 
|| 3. meteor. Núvol baix que forma una capa uniforme d'una extensió horitzontal relativament gran. 
|| 4. fig. Capa, sector social, moral, etc., que es considera en relació amb altres de més alts o més baixos. «La gent que forma els estrats més baixos de la societat».

De la Marçal: DIVISA

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota. 

L'imposat 21-D
A Catalunya, estrats baixos, mitjans i alts avui, en llibertat teòrica, tenen la possibilitat d'encabir en una urna el nom d'una opció política i, al mateix temps, quatre homes políticament empresonats a Madrid i una dona i tres més exiliats a Brussel•les, en un moment o altre del dia, cercaran un pany de cel per, ni que encara sigui simbòlicament, poder reafirmar la seva convicció.

espurna de radicalitat dins la cultura del papanatisme

Aquest Nadal a Catalunya, país petit dins la UE, gràcies a l'espanyolista 155 de la Carta Magna colonialista i, tanmateix, gràcies a les inexistents polítiques comunes d'asil i d'immigració que fan trontollar seriosament els valors de la Declaració Universal dels Drets Humans, res a guarnir i res a celebrar.
Malgrat tot, si la temptació consumista o de tradició religiosa que algunes persones porten (portem) ja instal•lada fins al moll de l'os, resulta difícil de vèncer, no hauríem de deixar de considerar el color groc com a símbol de resistència pacífica davant tanta barbàrie local comunitària i mundial.

escapçar, troncar, tallar

Els tres somriures unionistes i el de les mitges tintes dels dos debats televisius que hem tingut ocasió de veure, certifiquen que el joc brut d'escapçar caps, definitivament és l'única eina que disposen per aconseguir vots, els programes electorals dels del bloc 155, serien creïbles si no estiguessin avalats per la malaltissa trajectòria d'actuació de la Constitució del 78.
Malgrat tot, evitant debati mirant als ulls de Junqueres i Puigdemont,  sense adonar-se'n els fa créixer en la mediocritat democràtica, qualificatiu essencial dels del bloc 155 per aconseguir resultats favorables que serien el preuat tribut a oferir a l'actual feixista regnat espanyol del segle XXI.
Evidentment que, amb l'ai al cor esperarem el resultat sorgit d'aquestes imposades unionistes urnes que l'únic que de moment garanteixen és que no hi hauran garrotades, més tard sabrem si també estarà garantida, per qui te cura d'observar tots els moviments i recompte dins dels col•legis electorals, la suposada democràcia d'aquesta Espanya membre de la cada vegada més controvertida UE que possiblement, més d'hora que tard, haurà de prendre decisions sobre l'intern conflicte espanyol.

variants del vint-i-u

Segons la imatge el vint-i-u és el nombre rodejat de bella vegetació que sobresurt pel mur de l'imaginari polit jardí, escrit en xifres àrabs, que està situat damunt de la senzilla porta d'entrada.
Segons la Viquipèdia el vint-i-u és un nombre natural senar que segueix el vint i precedeix el vint-i-dos. S'escriu 21 en xifres àrabs, XXI en les romanes i 二十一 en les xineses.
És el nombre atòmic de l'escandi.
Actualment ens trobem al segle XXI dC.
Representa la majoria d'edat en diversos països.
Dona nom al blackjack clàssic.
Anar de vint-i-un botons vol dir anar molt elegant.
Segons el pròxim 21-D a Catalunya, com que el resultat del legítim, per demòcrata, referèndum de l'1-O no va ser del grat de la sempiterna "Una Grande i Libre", gràcies al constitucional abús d'autoritat que facilita l'article 155 de l'estancada Constitució aplicat pel govern del PP amb aplaudiments de C's , PSOE i la típica rentada de mans o passada de pàgina  de Podem, unes il•legítimes però autoritzades urnes d'eleccions al Parlament, aquest dia vint-i-u, tornaran a encabir els vots de la ciutadania. Un cop fet el recompte dels vots, normalitzar la convivència, gràcies al depredador 155 no serà gens fàcil, els seus avaladors, si guanyen, seran implacables afermant-se en el poder per esclafir l'independentisme, decapitant-lo, marginant-lo o a  cops de porra i bales de goma però, si perden, com que ningú ha garantit que acceptaran democràticament la derrota, actuant com a corretges de transmissió de decisions adoptades a la cort i regne de Madrid, serà tal qual allò de: "quan creus que ja s'acaba torna a començar...", que cantava l’últimament no se sap mai on para Raimon.

telepatia

Posaria la mà al foc que vosaltres, els equins, ens doneu mil voltes als humans en allò de copsar i entendre la intríngulis del nostre pensament; què si no hagués fet que, apropant-te a poc a poc, t'aturessis uns segons permetent-me de fotografiar-te abans de rebre les carícies, amoroses i de tot cor, al damunt els enormes narius esbufegant plaer i complicitat.

tomb, passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada (DCVB)

Quan les circumstàncies meteorològiques no t'acompanyen per fer un tomb,  tenir a la porta d'entrada un finestral per fer-ho amb la mirada, qui sap si no és tant o més saludable que fer-ho caminant.

capricis de la natura

De ben segur que si J.V Foix passegés per aquest camí, l’extinció sempre artística de l’ullastre, atenent l’últim vers del poema, aquell que diu “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, no l’hi hauria passat per alt.
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

Del temps antic i, a l'acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles. 


De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l'embragat, o al coixinet que embosca

L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. 


I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!

Em plau, també, l'ombra suau d'un tell, 


L'antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

desestacionalitzar no, gràcies

Tres grans petits pasturen, ara sí, dins la tanca d'hivernal verdor, tranquils i feliços de no veure's, gràcies a l'estacionalitat, a treballar esclavitzats de sol a sol passejant criatures i no tan criatures per algun mercat o zona turística de l'illa.

avui, lleida

La Guàrdia Civil entra de matinada al Museu de Lleida per endur-se les obres de Sixena. 
Des de l'entrada en vigor de l'article 155 de la controvertida Constitució espanyola, aquest, precís com la sortida del sol, il•lumina cada dia terres catalanes.
Avui l'hi ha tocat rebre, definitivament i impecablement, a la Terra Ferma, sort però que el paer en cap de Lleida, l'Àngel Ros president també del PSC, pertany al bloc dels que fan costat a l'assot del 155, per la qual cosa serà bo de veure com se'n surt de l'embolic d'intentar convèncer a la ciutadania que la indefensió apresa, que ell practica, és el millor antídot pels que incomprensiblement encara defensen la unitat d'una Espanya governada per polítics i reialme corruptes.

reconfortants 60-70 d’una càmera digital

Un assolellat dia de l’última tardor, reconfortava veure algú contemplant la panoràmica sense fer l'esforç d'estirar els braços subjectant una càmera fent-se autoretrats.
Aquell jorn primaveral, reconfortava veure bicicletes de seient, manillar i porta farcellet d'estructura clàssica, recolzades amorosament a l'encalada barana del mirador que alhora serveix de repòs, conversa i punt d'observació del panorama marítim.
Caient en la temptació de fotografiar, reconfortava veure sobretot i per damunt de tot, que el fet d'anar en bicicleta, per algú, no signifiqués caure en l'esclavitud de la moda d'anar amb indumentària específica professional del ciclisme.
Però tal vegada, allò que en realitat reconfortava, era que, amb una mica d'imaginació, com si el temps no hagués passat retornaves als anys 60 o 70..., buf!, mare meva, del segle passat!

dia de la constitució? NO, gràcies

Gràcies a l'anormal interpretació que quan els convé fa el govern de l'estat espanyol i el poder judicial, avui almenys, una gran majoria de la ciutadania catalana no té res a celebrar.
Una imatge de la primera pàgina d'aquest text magne treta del Google junt amb la de tres còmplices somriures que la defensen, representen quatre escarns:
El primer col•locat damunt dels dos Jordis, pacífics activistes socials presidents de les entitats ciutadanes ANC i Òmnium, tancats a Soto del Real de la comunitat de Madrid.
El segon col•locat damunt del vicepresident i un conseller de la Generalitat de Catalunya, tancats al centre penitenciari d'Estremeras també a Madrid.
El tercer col•locat damunt del President i quatre consellers de la Generalitat, exiliats a Brussel•les a fi i efecte d'internacionalitzar la mala praxis del govern i monarca de l'estat espanyol envers el dret de decidir en referèndum pactat, allò reclamen més dos milions i mig de persones a Catalunya, per la qual cosa, un quart escarn està també aplicat damunt la ciutadania, no només de Catalunya sinó que també a la resta espanyola que, assabentada del que vol dir viure en democràcia, fa costat al procés català pel legítim dret de decidir, per tant:
dia de la constitució? NO, gràcies 

l’unionisme espanyol, no se’n surt, l’independentisme català, tal vegada si

Dos activistes socials pacífics, vergonyosament encara tancats a la presó.
Dos polítics del legítim govern de Catalunya, vergonyosament cessats pel govern d’Espanya presidit per Mariano Rajoy cap de fila del corrupte i autoritari partit del PP, romanen encara empresonats.
La inexistent separació de poders de l’estat espanyol, fa que el legítim president de la Generalitat de Catalunya i quatre consellers, mantinguin ferma l’actitud de defensar des de l’exili, el dret de decidir tot declarant: “Des de Brussel•les, amb el suport d’una estructura estable que posem en marxa avui per coordinar les accions del Govern, exigirem aquest compromís cada dia i en cada ocasió a la comunitat internacional, denunciant la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, i reafirmant la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada”. (Carta).
PP,PSOE i C’s, malgrat que els hi pesi, tant si guanyen com si perden el dia 21, no se’n sortiran per la senzilla raó que ells són, i ho saben, els únics que han dividit la ciutadania a Catalunya.
Per acabar-ho d’adobar, com aquell que no vol però dol burxant encara més en les ferides, l’unionisme pro impossible referèndum de l’ambigu Pablo Iglesias de Podem, acusa l’independentisme de ‘contribuir a despertar el fantasma del feixisme’, sort però que, segons ell, amb l'”instint de classe” que predica, en un tres i no res, tot quedarà dat, beneit i per tant, solucionat.
L’unionisme espanyol, no se’n surt. Al segle XXI, a les portes d’unes imposades eleccions a Catalunya, una estelada amb quatre noms, potser és però, el millor regal de campanya que ens ha fet.

Si anem al cercador de Google i busquem el nombre de denúncies d’un polític alt que no alt polític, surt: Aproximadament 953.000 resultats (0,33 segons), si, si, nou-cents cinquanta-tres mil tenint en compte, això sí, que el prolífic cercador recull no només dades moooolt antigues, sinó que també pàgines de les diferents webs que informen del mateix cas en qüestió, per la qual cosa, l’esglai no està gaire justificat.
El dard a la diana dels disbarats on competeix aquest polític alt en alçada corporal, l’ha dirigit a la Mònica Terribas…, què hi farem!, si l’home encara que no l’escolti gaire té espietes al seu servei i gràcies a ells està al dia de tot el que es cou als matins de Catalunya Ràdio, amb la qual cosa si algun comentari o entrevista fa trontollar-li alguna constitucional neurona, patapam!, embolica que fa fort, denuncia a la vista i visca la partitocràcia, tot reconeixent que les fascinants argumentacions que fa anar, cada vegada s’ajusten més a la “normal” anormalitat que pràctica transformadora, per imperatiu legal, en “normal”.
D’aquest últim episodi d’enrabiada denunciadora, ara no sé si a la Terribas se l’ha carregat per dir el que tal com es defensa ella “allò que algunes persones no volen escoltar”, o perquè els arrissats cabells de la Mònica són d’un exultant ros que s’assembla molt al color groc demonitzat per la Junta Electoral, d’utilització delictiva en la campanya electoral dins l’anormal convocatòria d’eleccions a Catalunya ordenada pel “normal” autoritari i corrupte Govern de l’estat espanyol del mateix partit, el PP, del senyor Albiol.

salvatgies domèstiques

Habiteu en la riba denominada "s'altra banda" del privilegiat port natural de Maó, en una zona a més a més, de xalets modestos i luxosos on de mica en mica augmenten les persones que decideixen de viure-hi tot l'any, per això, ni l'aigua ni el menjar ni un lloc on aixoplugar-vos no us faltarà.
Se us veu polits, ben apeixats i confiats amb estranys i això, en un dia fred però solejat d'hivern és d'agrair doncs, en marxar de la passejada, no te'n vas amb el cor trencat pensant ¿què serà de vosaltres els dies rúfols i nits fredes...?, vaja!, que esteu tant o més bé que la parella -clavada en tot a vosaltres -, que tinc a casa però, per si us serveix de consol estan en desavantatge perquè, com espai silvestre només tenen un reduït pati i un llimoner propis i un parell més d'espais similars veïnals on esplaiar-se i para de comptar.