«rondalles i cançons, mentides són»

Si la teva solemne presència deguda a la potencialitat de la negror del teu plomall impressiona, sàpigues que, a més a més, mentre retruny el soroll que fas amb l'agut bec picotejant damunt la menjadora de plàstic, tota la majestuosa presència adquireix trets d'aquella imperiosa inquisició dels tribunals de negres eclesiàstics espicassant la víctima per aconseguir confessions de culpabilitat, però, no passis pena, tot això són reminiscències dels relats de terror de la infantesa que no tenen res a veure amb el caràcter simpàtic i tafaner, avui de tu i demà qui sap si tu o un altre idèntic parent d'espècie.

“arquimediades”

Mentre un deia “dona’m una palanca prou llarga i un punt de suport, i mouré el món”, molt abans altres, amb palanques o sense, ja es van preocupar de deixar constància de la seva  cultural força talaiòtica.

 

 

"de bon tros": amb una gran diferència

Mai se sap si és qüestió de paciència o deixadesa, el cas és que hi ha ocasions en què el conjunt ocrós de les tiges i flors seques, de bon tros, resulta d'una bellesa superior al de la verdor que les precedia.

sublim dilema consumista

Quan la fam de cultura competeix amb la set de la frívola realitat d'actuals estils musicals, tens dues opcions; una podria ser entrar en una biblioteca pública i l'altre, també podria ser entrar en el primer bar.

 

la relaxació

Tens tota la pinta d’estar bé amb tu mateix i, ho sé perquè conec aquesta mirada que és la mateixa que posa tota la vostra espècie quan, ben peixada, cerca aquell lloc habitual confortable de l’entorn per jaure sense cap pensament -ja sigueu felins casolans o sense sostre- de fotre res.

 

 

el poder del roig i del taló d’agulla

Una llampant i vistosa variant de calçat en oferta al magatzem de vell, tot fa pensar que atraurà aquella mena de mirades que, sota l'actiu classificador cerebral, les consideraran o bé d'elegància, d'encant, d'atractiu, de seducció, d'encanteri, de fascinació, de glamur o bé de fatalisme, d'aversió, d'angúnia i, resumint a correcuita per manca d'empatia, de pendó.

 

"mullar-se el cul” [en un assumpte]: posar-s'hi a fons, comprometre-s'hi

És el que tenen aquelles curtes passarel·les que saps que en fer-se breu el camí de tornada no et produiran canvis de moralitat i si tenen un topall, per si de cas, a més a més t'estalviaran el compromís de mullar-te el cul.

 

temps feixuc: temps que aclapara, que produeix gran depressió al cos...

... o en altres paraules, temps pesat, carregós, aclaparador, amoïnós, lent, balb... o en paraules terapèutiques per alliberar tensions, temps malparit, bord, cabró, desgraciat, fill de puta, malnat, malxinat...

 

gallus gallus domesticus

Així, lliures i en grup picotejant-ho tot amb repetitiu moviment convulsiu sembleu més dignes –però no ho sou- que els vostres germans captius en enormes naus industrials per la reproducció i cria desmesurada de l'empresariat avícola avar d'aconseguir més per, mai millor dit, menys ètica animalista.

Com sempre, la Viquipèdia ens parla de vosaltres i dels ancestrals orígens des de fa més de deu mil anys especificant: Característiques morfològiques. Comportament. Cant. Reproducció. Incubació i gestació. Incubació artificial. Cria. Races de gallines domèstiques. Evolució i filogènesi. El gall a la cultura. Literatura. Música..., i com que als territoris de parla catalana es conserven algunes races autòctones de gallines i galls, no puc d’estar-me  de repetir aquí cada una de les denominacions: Gallina del Penedès, del Prat, eivissenca, empordanesa, mallorquina, menorquina, gallina nana flor d'ametller, paradís, valenciana de Xulilla, valenciana de cinc dits, alacantina, gallina de perdiu joia de Tibi, monovera, il·licitana i, gallina serrana.

 

mar llisa, mar plana

De fet, en mig de tantes turbulències generalitzades, en lloc de París, com deia aquell al final d'una pel·lícula, sempre ens quedarà un lloc en calma transitòria.

 

l'embolic o conjunt de coses unides sense orde i que són difícils de separar

També al llarg de l’existència poden ser un embolic les idees, els propòsits o la consecució d’ambdues accions, però, tenim sort si, de tant en tant, topant amb l’embolic d’un ullastre, el de les idees o decisions deixin de semblar-nos fets mancats de bon sentit.

 

normalització lingüística?

Curiosament (no podria ser d’altra manera que diria aquell), dos cartells d’oferta gastronòmica redactats en cada una de les llengües del passat reialme colonitzador de l’illa. 

 

drets d'imatge per ignorància tolerats

Ets un ocellet força punyeter; quan al plat hi ha engrunes te les fots, això sí, a la defensiva perquè si de sobte surto despistada al pati, tu, mai millor dit volant fots el camp..., només, si t'enxampo d'amagat, tinc temps de cercar la càmera per prendre't la imatge.

 

el temps i la incertesa

Al mercat de vell no tinc clar si per fortuna o desventura comprovar que el temps d'una nina, d'un retrat o d'un objecte, ja no és el meu.

 

vet aquí

Vet aquí, a la descarada, la contaminació de l'aire per l'ús i abús de combustibles no renovables.

Vet aquí, a la descarada, la impotència que provoca la sordesa institucional si protestes contra grans empreses contaminants del medi ambient.

Vet aquí, l'ancestral patent de cors encara vigent damunt de segons quines activitats marítimes pel que fa a la contaminació dels mars i oceans.

 

“tenir-se per un fil”: estar en perill imminent

Així, desafiant la gravetat del canvi climàtic perquè sap que ell no té cap culpabilitat, el sol apareix per l'horitzó tot sabent que en algun indret o altre de la terra sempre hi haurà qui, aspectant, l'estarà esperant, i aquí sí que, indagant en els hàbits de viure de qui observa, generalitzant, podríem anar estirant el fil per esbrinar les causes del punyent escalfament global.