a una sargantana roquera

Com que aparentment no tenies cap ferida, tot feia pensar que morires de mort natural, per això, segurament, només vas tenir forces de mig arraulir-te dins el menut clot de la pedra, com si volguessis tornar a la posició fetal.

 

maneres del rebre

Si d'alguna cosa s'ha de morir, segons com, cridar l'atenció enmig de la uniformitat, té més perill de rebre una insensible estrebada que et faci perdre el món de vista que de rebre el reconeixement que te la conserva.

 

"al natural": en l'estat propi de la naturalesa, sense arranjament o modificació artificiosa

Són, arran de costa, entrants de transparents aigües que fan de claraboia natural incitadora d'emmagatzemar-la dins la targeta de memòria. 

màquina de cosir sabates

Casualment, badant pel magatzem de vell, va veure aquella màquina que, molt abans de ser una experta a fer-la anar, deien que sempre estava feliç perquè tenia el cap ple de pardals i, d'aquesta manera, cosint sabates un a un, els ocellets li desapareixien del cap, deixant lloc al ressentiment cap a les persones que, conscientment o inconscientment, s'encarregaven de tallar-los les ales.

sou l'alter ego inconscient

Sou germà i germana. De jocs, sou companya i company i, per la positura que compartiu dormint la majoria de les estones del dia, vosaltres, Orfeu i Eurídice, sou un calc dels amants incondicionals de la mitologia universal.

 

l'apreciació

Quan la presència d'un senyal de prohibició de trànsit ens fa adonar que més que odiar el fatxa se li hauria de prohibir el pas i, més que estimar els immigrants, se'ns hauria de prohibir explotar-los.

 

l’enyor de senectut

Acabada la gerra civil, fugint de misèries o revenges, va arribar a la gran ciutat i, ara, mentre envellia, contemplant enderrocs de cases velles i solars per edificar pisos, aquella circumstància afí al seu historial laboral, tan lligat a patronals de la construcció, contractant-lo o subcontractant-lo, de tant en tant pensava que, si s’hagués pogut tornar vell al poble, contemplaria l'enyorada planícia tantes vegades memoritzada.

encara bo

Encara s'és a temps i és aconsellable de penjar bucòliques imatges mantenint l'anonimat de l'indret per no fer-lo més pul·lular i fàcil de degradar, però, tot s'ha de dir que seria lleig no penjar un enllaç orientatiu   per a, a la curta i a la llarga, magistral turisme de motxilla i mapa arqueològic J, Mascaró Pasarius, conservador encara de l'essència de recerca proustiana del temps perdut.

cap animaló s'escapa del llenguatge corporal

Si el llenguatge de la piuladissa és difícil de saber, el del corporal dona a entendre què, alhora, controleu l’equilibri, la cantarella i la diversió.

 

consumir per no consumir-se

Amb moderació i bon gust, el consumisme fins i tot pot ser saludable, perquè per evitar consumir-te gairebé sempre t’ofereix llibertat d’escollir.

 

de mirallar i de fer costat

 

Si aconsegueixes reflectir la sensació de solitud, en cas de ser estimada no cal, però sinó, segons com ja tens la fidedigna companyia que et farà costat.

"espolsar-se les puces": desentendre's d'un assumpte

Així, de manera polida i ordenada ens traiem del damunt residus tòxics que asseguren van a parar a plantes de reciclatge en terres de mar enllà on els transformaran en material de consum seductor de figurar en el rànquing dilapidador de l’engranatge utilitzar-llençar, utilitzar-llençar...

 

a una gavina enfeinada

Quina feinada que tens per moure’t caminant damunt la fullaraca d’algues i plantes marines expulsades del mar.

Quina feinada per enxampar petits animalons invertebrats o no per dur-te’ls a l’estómac sense necessitat d’aixecar el vol.

Quina feinada controlar la força i alçada de les onades del temporal marí per calibrar la teva empenta en cas d’albirar una víctima comestible tan valuosa perquè et faci volar en picat.

 

 

de pics i repicó i de pobresa

Encara, de tant en tant veiem aquella gran anella de ferro penjada en una porta del carrer que, en absència de l’electricitat per poder accionar timbres, servia, sota consigna de pics i repicó, t’obrissin l’entrada o, sota la frase “estar pelat com un picaportes”, definissin el que se'n deia, se'n diu i per in saecula saeculorum se'n dirà, pobresa extrema.

“amb tot descans”: amb completa tranquil·litat, sense preocupacions

Un descans de les que animen el ball tocant instruments de corda, sempre va bé per allargar l’estona de gaudir les Ballades a sa Plaça.

 

el sentiment

La lluentor de les frontisses noves de trinca feien pensar en l’interès sentimental de qui, restaurant-los, conservaria aquells porticons que durant anys, oberts deixaven veure l’exterior i tancats embolcallaven l’interior.