Éreu un parell d'una aguda intel·ligència que arrossegàveu des dels ancestres donant molt de pensar, doncs, com totes les espècies d'animals, no teníeu tendències religioses..., el que vull dir és que si per a molta agent aquesta singularitat és una qüestió apresa de vosaltres, és obvi que de la pròxima Setmana Santa, només celebrem que els dies laborals siguin festius i para de comptar.
A l'entrada del port de Maó, un tros de terra a la intempèrie representa la llibertat aquella que no reflecteix l'aixopluc de l'antiga torre de vigilància al servei de subordinats submisos a la sobirania de torn.
Per quina raó qui creu en deïtats davant dels genocidis mai pregunta al seu Déu..., - per què no els salves?
Tu, esplugabous en un tres i no res mentre voles saps on comencen i acaben els límits d'una tanca i també, quin tipus de bestiar l'habita i els bovins són els teus preferits per què, a més a més d'interessar-los que els muntis per alimentar-te dels paràsits que els emprenyen, la seva condició de pacífica lentitud de moviment et permet de caminar al seu costat sense cap temor de rebre cap atzagaiada tipus coça.
Avui és un dia més d'aquells que saps no hi haurà res de transcendental per recordar més enllà de la imatge captant juganeres volves de posidònia seca rodolant damunt l'arena d'un semblant mini desert atrapat entre la immensitat del mar i l'asfalt urbanitzat del litoral.
A les acaballes de l'hivernal sol, per agradós, ens permet de suportar-lo allargant la bonhomia fins a la primera meitat de la primavera, però... Ai l'as!, a partir de la segona meitat primaveral i tota l'estival, els rajos de l'astre rei tornaran a ser l'assot damunt de cossos febles i l'avanç desertitzant de vegetacions continentals essent, a grans trets, una mena de relació d'amor i odi la que a poc a poc anem tenint amb el reialme astral.
Els ocells, pardals, pits roigs, tords negres que sovintegeu el teulat de la llenya per cruspir-vos el pa esmicolat pensant en vosaltres, vull creure que sou uns porucs quan tot d'una alceu el vol si apareix el moix, però quan en presència de qualcú sortiu volant, vull pensar que, alhora sou, tímids i prudents. Tímids per pensar que pensem que ens esteu robant i prudents per si de cas, malintencionadament, duem una pedra la mà.
Segurament, enyorant la lluentor que dia a dia la feia útil, la porta de la casa que ningú habita ara, també dia rere dia, amb posat digne suporta la decrepitud.
Com explicar que a certa edat els tres esglaons acostumats a pujar facin l'efecte que són tants?
Està l'arbre i penjant estan els fruits i sí a més a més, tens l'eina, només queda tenir-ne cura, de tant en tant, de fer collites.
Egua, mig deslletat dus, nit i dia, el poltre al teu costat alliçonant-lo segons paràmetres equins, però..., ell, feliç de dependre de tu no sap el que tu i jo sabem que, arribant-li el sobreany se les haurà de veure amb la mena més o menys agressiva d'ensinistrament humà fins a aconseguir fer-li canviar la dependència, la qual cosa no sabem si el farà més o manco feliç del que ara és.
I qui no, algun dia fugint d’una freqüent solitud es trobarà, pensativament, rere el finestral veient passar la vida.
Dins les xarxes de la comunicació, les novetats de tecnologies provoquen el fenomen d'anar omplint, del que sigui, els cervells consumistes potser per oblidar aquells buits ja impossibles de buidar-se més.
