cerimonial de guàrdia

Bon dia, moixet, com que el protocol d'ocupar el lloc de tafanejar ja l'has complert, ara ajeu-te i comença a xafardejar a tot déu i deessa que passi pel carrer i, aprofitant l'escassa concurrència de vianants perquè no hi ha cap botiga ni bar ni forn, ja saps que, becaina rere becaina sense que ningú t'emprenyi podràs deixar-te anar.

blanc i negre amb pocs matisos grisos

Sota un fred que no gela, t'atures i fas una fotografia manta clàssica i bucòlica d'un racó que, en aquesta època, recupera l'essència de gaudir la soledat després de la temporada que més o manco permet a unes quantes famílies subsistir de manera digna i esperançadora de futur.
Malgrat tot, sense saber-ne per què, actives la variant del color de la càmera digital i la temptació d'eliminar coloraines és, si més no, l'acció carregada de frivolitat que en aquest moment tens per denunciar que les desigualtats socials i els abusos de poder fan que molta gent que pateix tots tipus de pobresa i llibertats ens retornin al record de les pintures negres reivindicatives i denunciadores de la maldat humana creades durant el segle XVIII, per Francisco de Goya, l'admirat mestre de la pintura espanyola .

durar de Nadal a sant Esteve o el 155 després del 21-D

Amb el saludable exercici de caminar a ritme de marxa ràpida de Rajoy i, a l'alçada d'un campanar anomenat Albiol, l'unionisme del PP del 155 l'ha esguerrat o per dir-ho col•loquialment, l'ha cagat.
A l'estil verbal de metges d'antics frenopàtics o llatzerets, l'unionisme PSOE-PSC 155 dels sànchez-borrells- icetarians, han fet el mateix, esguerrar-la, cagar-la.
C's però, amb un gran pressupost en campanya gràcies als cops de talonari de simpatitzants anònims o a l'estalvi de pagar cafès als militants, l'emergent partit polític nascut a Catalunya com a espanyols més espanyols que els unionistes més unionistes, s'ha vist recompensat amb presumir de ser la guinda del pastís del 155, i tot gràcies a tenir l'encert de comprar uns quants pots de pintura color groc, espargir-los damunt la franja color vermell de l'àrea metropolitana de Barcelona, i la identitat de la lluita obrera, transformar-la en el color carabassa d'afinitat ja a l'Estat espanyol com la moderna dreta emergent que dóna, sense cap tipus de rubor, aixopluc a moderats, centristes i ultres dels quatre punts cardinals.
Ara, refermant la ciutadania els resultats del referèndum de l'1-O, el govern de l'Estat espanyol, aferrat a la cada vegada més qüestionada per antidemocràtica Constitució del 78, se n'haurà de sortir no només de la fallida econòmica social per on ens fa navegar sinó que també per la fallida, per ineptes, dels cervells aptes per gestionar el mandat de l'Ibex 35, aquesta mena de conglomerat empresarial que potencia les desigualtats socials perquè els més econòmicament febles, gràcies a la demagògia de polítics tipus Arrimades que admiren, continuïn amb el somni d'algun dia deixar de ser esclaus per ser els amos i anar "a por ellos", ja siguin independentistes, immigrants, pacifistes...

a borrell, l'infectat de demagògia

Vinga va, moixeta, fent-te cas a la teva desmenjada lògica, avui dedicat a l'unionista i estrellat que no estelat europeista Josep Borrell, nascut a La Pobla de Segur però format a la Politècnica i Complutense de Madrid qui sap si per fugir de l'adoctrinament separatista, sortiràs al bloc al costat d'Albert Einstein traient la llengua en senyal de la bona salut física i mental que gaudeix la ciutadania catalana que ja, el 1923, va tenir l'honor de rebre la visita del científic en el procés impulsat per diferents sectors de la societat catalana per construir una comunitat científica moderna.
Si, moixeta tu ja saps que la dèria dels processos ens ve de lluny.

estrats, la divisa de la marçal i l’imposat 21-D

Del DCVB: ESTRAT m.: cast. estrato. 
|| 1. Massa de roca sedimentària que forma una capa de gruix aproximadament uniforme. 
|| 2. biol. Capa de teixit; cadascuna de les membranes que estan superposades formant sèrie. 
|| 3. meteor. Núvol baix que forma una capa uniforme d'una extensió horitzontal relativament gran. 
|| 4. fig. Capa, sector social, moral, etc., que es considera en relació amb altres de més alts o més baixos. «La gent que forma els estrats més baixos de la societat».

De la Marçal: DIVISA

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota. 

L'imposat 21-D
A Catalunya, estrats baixos, mitjans i alts avui, en llibertat teòrica, tenen la possibilitat d'encabir en una urna el nom d'una opció política i, al mateix temps, quatre homes políticament empresonats a Madrid i una dona i tres més exiliats a Brussel•les, en un moment o altre del dia, cercaran un pany de cel per, ni que encara sigui simbòlicament, poder reafirmar la seva convicció.

espurna de radicalitat dins la cultura del papanatisme

Aquest Nadal a Catalunya, país petit dins la UE, gràcies a l'espanyolista 155 de la Carta Magna colonialista i, tanmateix, gràcies a les inexistents polítiques comunes d'asil i d'immigració que fan trontollar seriosament els valors de la Declaració Universal dels Drets Humans, res a guarnir i res a celebrar.
Malgrat tot, si la temptació consumista o de tradició religiosa que algunes persones porten (portem) ja instal•lada fins al moll de l'os, resulta difícil de vèncer, no hauríem de deixar de considerar el color groc com a símbol de resistència pacífica davant tanta barbàrie local comunitària i mundial.

escapçar, troncar, tallar

Els tres somriures unionistes i el de les mitges tintes dels dos debats televisius que hem tingut ocasió de veure, certifiquen que el joc brut d'escapçar caps, definitivament és l'única eina que disposen per aconseguir vots, els programes electorals dels del bloc 155, serien creïbles si no estiguessin avalats per la malaltissa trajectòria d'actuació de la Constitució del 78.
Malgrat tot, evitant debati mirant als ulls de Junqueres i Puigdemont,  sense adonar-se'n els fa créixer en la mediocritat democràtica, qualificatiu essencial dels del bloc 155 per aconseguir resultats favorables que serien el preuat tribut a oferir a l'actual feixista regnat espanyol del segle XXI.
Evidentment que, amb l'ai al cor esperarem el resultat sorgit d'aquestes imposades unionistes urnes que l'únic que de moment garanteixen és que no hi hauran garrotades, més tard sabrem si també estarà garantida, per qui te cura d'observar tots els moviments i recompte dins dels col•legis electorals, la suposada democràcia d'aquesta Espanya membre de la cada vegada més controvertida UE que possiblement, més d'hora que tard, haurà de prendre decisions sobre l'intern conflicte espanyol.

variants del vint-i-u

Segons la imatge el vint-i-u és el nombre rodejat de bella vegetació que sobresurt pel mur de l'imaginari polit jardí, escrit en xifres àrabs, que està situat damunt de la senzilla porta d'entrada.
Segons la Viquipèdia el vint-i-u és un nombre natural senar que segueix el vint i precedeix el vint-i-dos. S'escriu 21 en xifres àrabs, XXI en les romanes i 二十一 en les xineses.
És el nombre atòmic de l'escandi.
Actualment ens trobem al segle XXI dC.
Representa la majoria d'edat en diversos països.
Dona nom al blackjack clàssic.
Anar de vint-i-un botons vol dir anar molt elegant.
Segons el pròxim 21-D a Catalunya, com que el resultat del legítim, per demòcrata, referèndum de l'1-O no va ser del grat de la sempiterna "Una Grande i Libre", gràcies al constitucional abús d'autoritat que facilita l'article 155 de l'estancada Constitució aplicat pel govern del PP amb aplaudiments de C's , PSOE i la típica rentada de mans o passada de pàgina  de Podem, unes il•legítimes però autoritzades urnes d'eleccions al Parlament, aquest dia vint-i-u, tornaran a encabir els vots de la ciutadania. Un cop fet el recompte dels vots, normalitzar la convivència, gràcies al depredador 155 no serà gens fàcil, els seus avaladors, si guanyen, seran implacables afermant-se en el poder per esclafir l'independentisme, decapitant-lo, marginant-lo o a  cops de porra i bales de goma però, si perden, com que ningú ha garantit que acceptaran democràticament la derrota, actuant com a corretges de transmissió de decisions adoptades a la cort i regne de Madrid, serà tal qual allò de: "quan creus que ja s'acaba torna a començar...", que cantava l’últimament no se sap mai on para Raimon.

telepatia

Posaria la mà al foc que vosaltres, els equins, ens doneu mil voltes als humans en allò de copsar i entendre la intríngulis del nostre pensament; què si no hagués fet que, apropant-te a poc a poc, t'aturessis uns segons permetent-me de fotografiar-te abans de rebre les carícies, amoroses i de tot cor, al damunt els enormes narius esbufegant plaer i complicitat.

tomb, passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada (DCVB)

Quan les circumstàncies meteorològiques no t'acompanyen per fer un tomb,  tenir a la porta d'entrada un finestral per fer-ho amb la mirada, qui sap si no és tant o més saludable que fer-ho caminant.

capricis de la natura

De ben segur que si J.V Foix passegés per aquest camí, l’extinció sempre artística de l’ullastre, atenent l’últim vers del poema, aquell que diu “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, no l’hi hauria passat per alt.
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

Del temps antic i, a l'acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles. 


De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l'embragat, o al coixinet que embosca

L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. 


I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!

Em plau, també, l'ombra suau d'un tell, 


L'antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

desestacionalitzar no, gràcies

Tres grans petits pasturen, ara sí, dins la tanca d'hivernal verdor, tranquils i feliços de no veure's, gràcies a l'estacionalitat, a treballar esclavitzats de sol a sol passejant criatures i no tan criatures per algun mercat o zona turística de l'illa.

avui, lleida

La Guàrdia Civil entra de matinada al Museu de Lleida per endur-se les obres de Sixena. 
Des de l'entrada en vigor de l'article 155 de la controvertida Constitució espanyola, aquest, precís com la sortida del sol, il•lumina cada dia terres catalanes.
Avui l'hi ha tocat rebre, definitivament i impecablement, a la Terra Ferma, sort però que el paer en cap de Lleida, l'Àngel Ros president també del PSC, pertany al bloc dels que fan costat a l'assot del 155, per la qual cosa serà bo de veure com se'n surt de l'embolic d'intentar convèncer a la ciutadania que la indefensió apresa, que ell practica, és el millor antídot pels que incomprensiblement encara defensen la unitat d'una Espanya governada per polítics i reialme corruptes.

reconfortants 60-70 d’una càmera digital

Un assolellat dia de l’última tardor, reconfortava veure algú contemplant la panoràmica sense fer l'esforç d'estirar els braços subjectant una càmera fent-se autoretrats.
Aquell jorn primaveral, reconfortava veure bicicletes de seient, manillar i porta farcellet d'estructura clàssica, recolzades amorosament a l'encalada barana del mirador que alhora serveix de repòs, conversa i punt d'observació del panorama marítim.
Caient en la temptació de fotografiar, reconfortava veure sobretot i per damunt de tot, que el fet d'anar en bicicleta, per algú, no signifiqués caure en l'esclavitud de la moda d'anar amb indumentària específica professional del ciclisme.
Però tal vegada, allò que en realitat reconfortava, era que, amb una mica d'imaginació, com si el temps no hagués passat retornaves als anys 60 o 70..., buf!, mare meva, del segle passat!

dia de la constitució? NO, gràcies

Gràcies a l'anormal interpretació que quan els convé fa el govern de l'estat espanyol i el poder judicial, avui almenys, una gran majoria de la ciutadania catalana no té res a celebrar.
Una imatge de la primera pàgina d'aquest text magne treta del Google junt amb la de tres còmplices somriures que la defensen, representen quatre escarns:
El primer col•locat damunt dels dos Jordis, pacífics activistes socials presidents de les entitats ciutadanes ANC i Òmnium, tancats a Soto del Real de la comunitat de Madrid.
El segon col•locat damunt del vicepresident i un conseller de la Generalitat de Catalunya, tancats al centre penitenciari d'Estremeras també a Madrid.
El tercer col•locat damunt del President i quatre consellers de la Generalitat, exiliats a Brussel•les a fi i efecte d'internacionalitzar la mala praxis del govern i monarca de l'estat espanyol envers el dret de decidir en referèndum pactat, allò reclamen més dos milions i mig de persones a Catalunya, per la qual cosa, un quart escarn està també aplicat damunt la ciutadania, no només de Catalunya sinó que també a la resta espanyola que, assabentada del que vol dir viure en democràcia, fa costat al procés català pel legítim dret de decidir, per tant:
dia de la constitució? NO, gràcies 

l’unionisme espanyol, no se’n surt, l’independentisme català, tal vegada si

Dos activistes socials pacífics, vergonyosament encara tancats a la presó.
Dos polítics del legítim govern de Catalunya, vergonyosament cessats pel govern d’Espanya presidit per Mariano Rajoy cap de fila del corrupte i autoritari partit del PP, romanen encara empresonats.
La inexistent separació de poders de l’estat espanyol, fa que el legítim president de la Generalitat de Catalunya i quatre consellers, mantinguin ferma l’actitud de defensar des de l’exili, el dret de decidir tot declarant: “Des de Brussel•les, amb el suport d’una estructura estable que posem en marxa avui per coordinar les accions del Govern, exigirem aquest compromís cada dia i en cada ocasió a la comunitat internacional, denunciant la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, i reafirmant la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada”. (Carta).
PP,PSOE i C’s, malgrat que els hi pesi, tant si guanyen com si perden el dia 21, no se’n sortiran per la senzilla raó que ells són, i ho saben, els únics que han dividit la ciutadania a Catalunya.
Per acabar-ho d’adobar, com aquell que no vol però dol burxant encara més en les ferides, l’unionisme pro impossible referèndum de l’ambigu Pablo Iglesias de Podem, acusa l’independentisme de ‘contribuir a despertar el fantasma del feixisme’, sort però que, segons ell, amb l'”instint de classe” que predica, en un tres i no res, tot quedarà dat, beneit i per tant, solucionat.
L’unionisme espanyol, no se’n surt. Al segle XXI, a les portes d’unes imposades eleccions a Catalunya, una estelada amb quatre noms, potser és però, el millor regal de campanya que ens ha fet.

Si anem al cercador de Google i busquem el nombre de denúncies d’un polític alt que no alt polític, surt: Aproximadament 953.000 resultats (0,33 segons), si, si, nou-cents cinquanta-tres mil tenint en compte, això sí, que el prolífic cercador recull no només dades moooolt antigues, sinó que també pàgines de les diferents webs que informen del mateix cas en qüestió, per la qual cosa, l’esglai no està gaire justificat.
El dard a la diana dels disbarats on competeix aquest polític alt en alçada corporal, l’ha dirigit a la Mònica Terribas…, què hi farem!, si l’home encara que no l’escolti gaire té espietes al seu servei i gràcies a ells està al dia de tot el que es cou als matins de Catalunya Ràdio, amb la qual cosa si algun comentari o entrevista fa trontollar-li alguna constitucional neurona, patapam!, embolica que fa fort, denuncia a la vista i visca la partitocràcia, tot reconeixent que les fascinants argumentacions que fa anar, cada vegada s’ajusten més a la “normal” anormalitat que pràctica transformadora, per imperatiu legal, en “normal”.
D’aquest últim episodi d’enrabiada denunciadora, ara no sé si a la Terribas se l’ha carregat per dir el que tal com es defensa ella “allò que algunes persones no volen escoltar”, o perquè els arrissats cabells de la Mònica són d’un exultant ros que s’assembla molt al color groc demonitzat per la Junta Electoral, d’utilització delictiva en la campanya electoral dins l’anormal convocatòria d’eleccions a Catalunya ordenada pel “normal” autoritari i corrupte Govern de l’estat espanyol del mateix partit, el PP, del senyor Albiol.

salvatgies domèstiques

Habiteu en la riba denominada "s'altra banda" del privilegiat port natural de Maó, en una zona a més a més, de xalets modestos i luxosos on de mica en mica augmenten les persones que decideixen de viure-hi tot l'any, per això, ni l'aigua ni el menjar ni un lloc on aixoplugar-vos no us faltarà.
Se us veu polits, ben apeixats i confiats amb estranys i això, en un dia fred però solejat d'hivern és d'agrair doncs, en marxar de la passejada, no te'n vas amb el cor trencat pensant ¿què serà de vosaltres els dies rúfols i nits fredes...?, vaja!, que esteu tant o més bé que la parella -clavada en tot a vosaltres -, que tinc a casa però, per si us serveix de consol estan en desavantatge perquè, com espai silvestre només tenen un reduït pati i un llimoner propis i un parell més d'espais similars veïnals on esplaiar-se i para de comptar.

forges, estimat, un apunt del bloc per a tu

Serà perquè jubilada, una té poca feina, ¿per què sinó, m'entretindria fent modificacions del dibuix d'un ninotaire?
Serà perquè jubilada, una té la pell molt fina, ¿per què sinó, decebuda, m'emprenyaria tant un acudit d'un ninotaire al qual sempre he considerat honest?
Serà perquè jubilada, una és conscient que el desgastat cervell, a vegades, pot perjudicar aquell raconet de l'ètica fins al punt de què, actuar amb serenitat objectiva, sovint ho fas amb un despit d'ira parcial o partidista, per la qual cosa, de bon rotllo, li retorno l'acudit al ninotaire Forges nascut en la mateixa dècada del passat segle que jo, de la manera espontània que millor se m'ha acudit, això sí, amb la mateixa mala llet que el meu gastat cervell, a vegades, no em deixa controlar, la qual cosa no vol dir que, amb l'espasa de Dàmocles del 155, damunt de l'independentisme català, ho faci amb modificacions fàcils (estratègia de les que no sabem fer un traç com cal) per allò del temor a la querella de torn pels drets d'imatge.

el 155, la mala eina a l'abast de l’unionisme

La dita «Ses eines fan es mestre» que vol dir que amb bones eines es pot treballar bé, i amb males eines ni els bons mestres poden treure la feina ben feta, fa que la mena d'assot de l'article 155 de la Constitució Espanyola, no deixi de sorprendre a propis i estranys. Tanmateix de ben segur, que qui es dedica a recopilar la història, ja deu tenir un bon llistat de circumstàncies i casos on ja s'ha aplicat.
Un dels últims afers a estat la petició del PP, C's i PSC a la Junta Electoral espanyola demanant la prohibició de lluir el llaç groc en segons quines circumstàncies, així com el color groc dels sortidors d'aigua de les fonts públiques.
I un altre afer que segurament s'haurà de complir sota l'ordenoimando de torn, és l'entrega dels béns de Xixena a l'Aragó, malgrat que en el conflicte entre les dues comunitats hi hagi divergències en pro i en contra de la legalitat d'aquest retorn que, de fet si encara no s'ha produït, per alguna cosa i la veu d'experts serà.
Amb tot això, la cursa cap al 21-D, promet ser divertida en el sentit de traspassar les línies del ridícul pel bàndol del CLV (155). Compromesa i caga dubtes pels qui tenen molt en comú i, feixuga pels de la resta que de fet, tossudament alçada la ciutadania si ja està acostumada a fer possible l'impossible, el dia 21..., ¿com era allò de Lluís Companys...?, ah!, sí, "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar".

extincions del segle XXI

Un fiscal d’Extremadura, commogut pel decés sobtat d’un altre company seu de feina, creu que l’estrès i la preocupació no són bones per a la salut i té tota la raó, sinó que preguntin als metges de capçalera les patologies que tracten agreujades, o bé per l’estrès i preocupació davant la impossibilitat de no trobar feina o bé per, tenint-la, per haver de sobrecarregar el cos i l’ànima fent mèrits per no perdre-la.
Aquest home que fa feina a Extremadura, no ha descobert la sopa d’all, la nostra societat ens agradi o no, és així, per la qual cosa, estressades i preocupades les persones deixem d’existir potser abans d’hora i, si a tot això afegim uns quants càrrecs de consciència, qui cregui en algun deu, a l’hora de passar-li comptes, ja haurà adquirit alguna mala peça al teler que tal vegada el torni a estressar i preocupar.

barri de porta (7) festa major (11 d´11)

Aquestes tres fotos tancaran l'espai dedicat a la memòria del barri de Porta.
L'encapçala una imatge de la cua de la cercavila anunciadora de la Festa Major creuant-se amb una família passejant per algun d'aquells carrers mancats de voreres, d'asfalt, de clavegueram..., sempre plens de material d'obres i de la incògnita de saber amb què acabarien convertint-se, com per exemple, el retolat en la paret d'una d'aquelles cases de sola planta i hortet tan freqüents dins de la zona.

La segona fotografia va sortir dels negatius d'alguna de les concentracions enregistrades i és la imatge distesa de qui, en aquella època, estava no només molt implicada en qualsevol reivindicació sinó que també deixava bocabadats la gent (a mi almenys) cada vegada que en assemblees o davant de les autoritats dissertava o opinava sobre el tema o la problemàtica del moment. No endebades la seva trajectòria professional l'ha fet arribar fins aquí. Tot un plaer, Marga, pels qui vam tenir l'oportunitat no només de conèixer-te sinó també d'aprendre actituds d'activisme social estant a l'hora d'acord amb els teus plantejaments sempre crítics i punyents cap a la bunqueritzada casta i polítics de torn malauradament perdurables en els temps.

Per acabar, amb la foto que tanca l'espai, em permeto la vanitat de penjar–n'he una també apareguda entremig dels clixés i feta per alguna persona que, tot sabent com m'emprenyava que me'n fessin de fotos, no va dubtar en disparar la càmera aprofitant un descuit en separar-me d'ella mentre acceptava el repte de fotre un gol a vés a saber quina criatura, adult o adulta de l'entorn.

d´humitats ossos i ombres

Moixeta, avui veig que tu també, fent la matinera ronda, t'atures una  estoneta per impregnar-te de l'escalfor dels primers raigs del sol que sempre són ben trobats quan la humitat nocturna i diürna fa estralls damunt qualssevol ser amb esquelet i, fins i tot la teva ombra, lliure d'ossamenta, sembla donar-se'n per contenta.

barri de porta (7) festa major (10 d´11)

La festa major és entre final d'abril i principi de maig, durant dos caps de setmana... Així comença l’enllaç que he penjat on es pot veure la realitat d’avui, no només dels actes d’aquesta celebració popular del barri, sinó que també la transformació d’aquelles gairebé dues hectàrees de terreny erm que eren la plaça Sóller, un 8 de juny del 77,  protagonistes de la desfilada d’una reivindicativa ciutadania decidida també a tancar el cercle de la convivència urbana amb creativitat, diversió i germanor.

barri de porta (7) festa major (9 d´11)

Fent honor al seu personatge, en Charlot aturant el balanceig del característic caminar, generosament posava davant la càmera al costat de qui el requerís i també, s'ho passarien d'allò més bé, la pallassa i el mossèn, una fent i repartint ganyotes i l'altre fent i repartint benediccions.

barri de porta (7) festa major (8 d´11)

La gent o bé sortia disfressada de casa o bé en qualsevol lloc a l'aire lliure s'acabava de guarnir, mentrestant caps grossos fets amb enginy per un sempre voluntariat de joves i no tan joves, anirien a parar damunt les espatlles de les criatures més disposades a lluir-los durant la desfilada, esdeveniment que uns dies abans, a uns i altres, els tindria enfeinats i uns dies després de la festivitat, segurament, també tot recordant divertides anècdotes del matí de cercavila.

barri de porta (7) festa major (7 d´11)

Només d'imaginar el divertiment per les pensades de la disfressa durant els dies anteriors al de la cercavila, ja pagava la pena acudir a la cita amb ganes i ben disposades a fer que fos un èxit de participació i d'atractiu que atreies la complaença del veïnat.
Des de l'associació de veïns no només tenia importància aglutinar el veïnat per exigir davant qui fos resoldre les mancances del barri sinó que també s'era conscient que, quan calia, era l'hora d'enllaçar la comunitat pel divertiment social que donés caràcter de convivència dins del barri.

vosaltres els felins

No em miris de reüll que t'he enxampat.
Qui sinó vosaltres, sou els primers a prendre mesures quan s'apropa el fred?
Qui sinó vosaltres, dins qualsevol capsa de cartó esmitjada en fareu l'ocupació?
Qui sinó vosaltres, obligareu a la tòtila que us alimenta i acaricia, afanyar-se a cercar retalls de roba vells que us facin de matalasset?
Qui sinó vosaltres, em feu perdre el temps amb la fotesa de fer-vos una foto?, i..., qui sinó vosaltres, l'heu fet perdre a qui, fins aquí, ha llegit l'escrit!!!

barri de porta (7) festa major (6 d´11)

A la crida de personatges per formar part de la comitiva de la cercavila, com en la cançó "Qualsevol nit pot sortir el sol", d'en Jaume Sisa, gairebé cap personatge no hi va faltar.
Acudí la Caputxeta Vermelleta acompanyada d'un cap gros tan somrient com el portador que, de ben segur, no s'apartaria d'ella per si de cas havia de foragitar el llop.
També i segurament aprofitant la fal•lera constructora de l'entorn dels "sanahujas" del moment, una Pepa Maca obrera de la construcció va fer cap, cap a la cita.
Tanmateix ben xiroi, aprofitant l'escala al port de Barcelona de la nau pirata, va comparèixer qui sap si el que seria el grumet encarregat de fer net o "compartir" la cabina del mític i ferotge navegant Barba Blava.

barri de porta (7) festa major (5 d´11)

Continuaré amb personatges de ficció que animaren la comitiva que recorregué els carrers de Porta anunciant, celebrant, inaugurant el que de ben segur seria l'esdeveniment festiu anual del barri que dia a dia, en el millor dels sentits, presumia d'identitat pròpia dins l'amalgama dels 9 barris.
Una pallassa Charlie Rivel, un capellà repartint benediccions sense escatimar ningú i un aprenent de músic sonant el bombo o una castissa de "los madriles" acompanyada d'un drac d'ulls desorbitats o, per si de cas algú havia de menester assistència mèdica, una infermera amatent i sempre somrient que tranquil•litzes el pacient durant les primeres cures d'emergència.

barri de porta (7) festa major (4 d´11)

De fet, qui millor s'ho passa en les cercaviles on tota indumentària és benvinguda, potser és la població adulta.
Una bruixa de dol apedaçat com les de la Maria Mercè Marçal

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s'escamparà la vida

com una dansa vegetal

o una Cabiria com la de Fellini, això sí gens ingènua i amb l'esperit ben lluitador contra tot tipus d'enganys, opressions, menyspreus..., i també, tot remenant uns quants calaixos de sastre casolans, algun èmul dels personatges del grup teatral Putxinel•lis Claca, Comediants...
Tots plegats interpretes de ficció que anaven apareixent per fer pinya amb la resta disposada a la sorollosa i divertida desfilada que esbombava xiroiament que, al barri de Porta, havia arribat la primera Festa Major.

veus de menorca solidàries amb els presos polítics de l´estat espanyol

Dissabte dia 11, Menorca s'uní al clam pel rebuig a les inconseqüents acusacions del fiscal José Manuel Maza i les no menys arbitràries sentències de la jutgessa Carmen Lamela, contra dos pacífics activistes socials i vuit membres del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Ara, dues dones i vuit homes empresonats lluny de casa en centres penitenciaris a Madrid, la capital del regne, uns, president d'Òmnium i l'ANC, per les idees, i el vicepresident del govern conselleres i consellers, per fidelitat en el compliment de la voluntat de la ciutadania després del referèndum de l'1 d'octubre.
Com que no vaig poder anar a la concentració, no per això deixo d'enregistrar al bloc l'acte solidari que també va tenir lloc en altres indrets de l'arxipèlag, ciutats i pobles, que conformen la ciutadania del que un dia, de ben segur, tots units, serem els Països Catalans.
La foto que encapçala l'apunt l'he agafada de la pàgina Menorca Perlatercera del Facebook i el vídeo Presos Polítics. Maó 11 11 17 penjat al You Tube, recull l'emotiu text llegit per Ariadna Ferrer d'editorial Arrela i pel polifacètic poeta, lingüista, professor, exconseller..., Joan Francesc Lòpez Casasnovas, a la Pl. del Carme de Maó.

adoctrinar innocents i cagar l'esmaixada

Perdoneu que avui us utilitzi com a esquer però és que no puc estar-me'n de veure si la tòtila de l'Albiol em fot una denúncia davant la Fiscalia de la Protectora d'Animals per alliçonar-vos a què col•leccioneu i pengeu al vostre dormitori tot tipus de cartells relacionats amb el procés.
Aquest polític alt, que no vol dir que faci alta política, cada vegada que surt davant del faristol per fer alguna declaració, sempre atrau un públic expectant per veure-li com erra, en clau de ridícul, l'esmaixada de l'última ocurrència que li ha passat pel cap tot intentant de fotre els rivals de pista en la competició política.

barri de porta (7) festa major (3 d´11)

El Compte Dràcula, en Charlot, una papallona negra i un parell de gegants bojos improvisats amb envasos de cartó draps i quatre pals, envoltats de criatures sonant flautes i xiulets, desfilaven animats d'allò més, per davant del llarg mur del cementeri de Sant Andreu sortejant, això sí,  els camions de transport o d'obres, furgonetes i cotxes que, aprofitant el carrer ample mancat de voreres i asfalt, dia sí dia també, era utilitzat cada nit com aparcament de vehicles sense ordre ni concert, mantenint l'ocupació els dies festius. Era el campi qui pugui de la deixadesa municipal.