atrapar la boira

La llum d’un fanal contrastant en mig d’una fugaç o persistent boira ambiental, permet enxampar-la abans no escampi.

 

a certa distància

A certa distància no aparentes l'edat que ja deus tenir.

A certa distància de molts objectius de la mirada, segurament passes estones i estones tafanejant rere les parets seques encercadores de la tanca que habites.

A certa distància tot d'una captes si qui transita per l'altre costat és persona habitual, coneguda o nova.

A certa distància t'he fet la foto, m'he apropat a tu i, només en la distància curta he vist allò que compartim com, la coincidència d'edat avançada, la de tafanejar els voltants i adonar-nos de si coneixem o no a qui ens creuem pel camí.

era

Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.

Era aquella pausa relaxant presencial a qualsevol moment de l'horari laboral.

Era aquell posat de satisfacció i rostre de gest complaent engolint, a poc a poc, la picant i addictiva beguda envasada dins la botella de vidre sinuosa i pràctica de sostenir.

Era un d'aquells moments fàcils de pensar: llàstima de publicista de la Coca-Cola perdent-se una imatge popular més autèntica que les estereotipades dels cartells publicitaris!

És l'enigma 108, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

una cassola tot terreny

Un cop substituïda per una de negre alumini fos, en record dels suculents àpats cuinats a foc lent, la cassola de terra continua essent de vital bellesa cuinejant una planta de jardí. 

“buidar el pap” (dir tot el que calia dir, desfogar-se)

Buida't el pap de la ràbia acumulada i un cop buidat el recipient mira si pots baratar del cervell la frase que l'omplia, aquella de "aguanta nena", per la de "anau-vos-en a la merda", a fi i efecte d'omplir-lo de sana salut mental.

 

ni punt i seguit ni punt i a part de l'abstracció

Sabia que enquadrant un tros d'aquell mur, per fi captaria el diferencial punt interior subtilment amagat tan difícil de veure en textos i obres artístiques.

 

poesia visual i sonora

Perfecte!, ara que ja esteu totes les tórtores ben col·locades damunt del cablejat elèctric, només ens queda esperar poder captar l'espectacular col·lectiva aixecada del vol sense cap topada entre vosaltres acompanyada, això sí, del compassat sonor repic alat del vol. 

 

era

Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.

Era el tràfec de primera hora d'intercanviar albarans-factura per doblers perquè ja se sap allò de: "qui paga descansa i qui cobra més".

Eren aquells bitllets de 1000 pessetes amb la imatge dels reis catòlics circulant arreu d'Espanya recordant-nos, com aquell que no vol la cosa, la submissió a una monarquia en estat de repòs pel franquisme dictatorial.

Era aquell valor de 1000 pessetes a la butxaca amb les que podies passar una setmana amunt i avall en transport públic, esmorzant, berenant o, anar un dia al mercat i fer la compra de tots els àpats diaris d'una setmana sense tenir ni puta idea que, amb l'entrada de la moneda única, l'euro, passarien a ser els 6. € que amb prou feines permetrien comprar un diari i pagar el cafè que prens mentre el vas fullejant.

És l'enigma 107, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

llicència no acostuma a rimar amb decència

Finalment, aquelles persones que constantment vivien amb l'Ai!, al cor tot pensant que algun dia tot el blindatge damunt les “llicències per edat” privilegi de cobrar un sou com a funcionari públic sense fotre brot quedaria al descobert, els ha deixat alliberats de l'Ai!, al cor, però, com el rei del conte aquell que anava nu, amb les vergonyes enlaire.

Ara bé,  aprofitant l'any de Joan Fuster , mentre duri la controvèrsia dels polèmics sous del Parlament de Catalunya,  dedicarem a l'actual classe política que els debat,  dos aforismes d'aquells que sempre són d'actualitat tot pensant que tal vegada els arribi a tocar la fibra de l'honestedat.

RES NO UNEIX TANT COM UNA BESTIESA COMPARTIDA

NO FACES DE LA TEVA IGNORÀNCIA UN ARGUMENT

“mitges tintes” (paraules o accions no gens precises, dictades per una cautela excessiva)

L'arbre, a mitges tintes protegit, no va sobreviure a la barroera imprecisa acció del qui va pensar que aquell mig cercle ferri era la cautela protectora que calia i a qui no li agradi o entengui, fins a arribar la definitiva tala, anirà trobant fulles per posar-se.

 

maneres de parlar

A vegades el llenguatge corporal permet deduir que aquell silent monòleg del pensament té totes les traces de poder ser l’individual estèril clam d’un poble. 

mitja diada felina

Moixeta, acostumes a trobar el teu lloc per fer la migdiada al meu costat i si la meva és llarga, la teva és llarguíssima..., avui, però, no passis pena doncs només t'he destapat per fotografiar la catxassa amb la qual t'esperes fins a l'hora de sopar per treure el cap i voltar per la casa simulant que estàs activa i motivada sense especificar si badoca o vigilant.

era

Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.

Era, el plaer de, cigarreta en mà, estar sol·liciti i prest dempeus al lloc de feina.

Era aquell popular talonari d'albarans justificadors del tràfec de productes agraris.

Era aquella directa mirada de "noi conquistador" de la pel·lícula complementada pel somriure amable del "segon actor" al fet de ser fotografiats alterant-los, breument, l'activitat quotidiana.

És l'enigma 106, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

un aquell pronatura

Amb recança deixà aquell rogent bolet sospitós de ser tòxic tal qual estava aferrat a terra confiant fos experta en micologia la persona que de nou topés amb ell l'encarregada de, per a bé o per a mal, la causant d'arrasar aquell bri de natura.

 

“d'escaló en escaló pugen l'escala”(vol dir que les coses han de fer-se per graus i no a grans envestides sobtades)

Pujava els graons d'entrada al mercat del Claustre tenint al cap el llistat de la compra pels pròxims àpats que gradualment aniria cuinant afí i efecte d'evitar aquella envestida sobtada d'engegar-ho tot a la merda tipa de tanta servitud a la família.

 

la monòtona diversitat de l’ixent i del ponent solar

Tot fa pensar que sigui la rotació de la Terra al voltant del Sol la que faci fugir de la monotonia de veure'l sortir o pondre sempre rere els mateixos punts de l'horitzó, l'Est i l'Oest respectivament..., la qual cosa no vol dir que això, donada la celestial policromia canviant dia rere dia, ens alliberi de la monòtona dèria de fotografiar-lo.

 

marramau...,el dilema d’algú ho havia de dir i algun diari ho havia de prohibir, està servit

Aquest divendres, “la gatera” emprenyada, cedeix l’espai a la queixa pública de Xavier Roig: (Nota: Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest incident, gravíssim al meu entendre, en parlarem la setmana vinent. De moment llegeixin l’article censurat i jutgin vostès mateixos.)

i a la opinió  “Tot sobre la censura de Xavier Roig” de Jordi Galves “La directora de l’Ara, Esther Vera, una de les més sòlides candidates a dirigir amb mà ferma Tevetrès, diu que al seu diari no se censura ni s’ha censurat mai. La seva opinió és digníssima, benintencionada, molt primorosa, és ben cert, si no fos que ha prohibit a Xavier Roig que publiqui al seu diari algunes veritats incòmodes. Censurar no censura, però prohibeix. Verbigràcia, impedeix que llegim que els catalans tenim enemics i no adversaris, que bona part de la classe política catalana està venuda, i que els immigrants castellanoparlants a Catalunya, protegits per l’Estat, tenen en la pràctica més drets que no pas els altres ciutadans i residents. Es veu que això és el Mein Kampf i La vache qui rit del Mariscal Pétain en un mateix farcell.”

 

de perfecció, de limitació

Mai sabré el resultat de la seva foto i probablement ell no sàpiga el resultat de la meva; la d'ell per acuradament preparada, segurament, serà perfecta, la meva per espontània, segurament, serà limitada.

 

«matí de boira, tarda de sol»

..., i que sigui la boira la que ens faci saber quan un assumpte no el veiem clar que, tard o d’hora,  el pas del temps l’aclarirà.

 

tot plegat

Tot plegat, al balcó i façana damunt d'un establiment de "platos,bocatas,tapas" a Cales Fonts de Menorca, uns pegots de mal gust essent, tal vegada, l'aparell d'aire condicionat el més mereixedor.

Tot plegat, un cop més endinsats en la realitat de l'estructural masclisme, un cos nu de dona amb el cony i mugrons guarnits duent, també, al cap força parafernàlia lluent com a símbol, d'allò que no vol la cosa, que un cervell femení també se'l pot sotmetre frívol.

Tot plegat, arribar a la conclusió del que per a tu significa mal gust artístic i escarni cap al sexe femení no té per què estar renyit amb la llibertat d'expressió d'un eròtic reclam publicitari..., Uf!, ja s'ho faran els responsables del local gastronòmic i el tipus de clientela assídua que els rigui la vexatòria gracieta.