la manxa dels 70, (8 de 23)

Asseguts uns i d'altres jugant, avis i criatures passaven bona part del dia sota els enormes porxos del que sembla ser la zona antiga i emblemàtica del poble.
Segurament, a casa les mares i àvies feinejaven de valent ara a la cuina, ara a la bugaderia, ara pels dormitoris, menjador..., deixant-ho tot a punt perquè quan tornin les consentides -les de la curta edat- de la casa i, els acèrrims practicants i defensors del patriarcat, ho trobin tot endreçat net, polit i, per damunt de tot un ben servit plat suculent i bo damunt la taula. 

president de tabàrnia, albert boadella, gràcies

De tot cor, gràcies Albert per fer-me veure que tot el neguitegi de la meva vida per ser independent fins i tot somiar, i ara cada cop més voler, que el país on vaig néixer també ho sigui, és degut al fet que sóc membre d'una secta que ara campa com zombi sense rumb per manca d'un guru per la qual cosa, desprogramar-nos ho veus del tot complicat.
Potser, Albert Boadella, no vagis mancat de raó si acceptes que tu i els que combreguen amb les teves idees també formeu part d'una altra secta amb el guru creador enterrat davall l'enorme llosa de l'esgarrifós Valle de los Caidos, i que curiosament sota el seu mandat va provocar el teu exili del país (1) i, tal vegada la síndrome d'Estocolm que vas patir, deuria ser tan sucosa professional i econòmicament, que encara l'arrossegues i pel que sembla mai podràs treure-te-la del damunt fins al punt de convertir-te en un símil de guru avalat per l'escriptor francès Bernard-Henri Lévy, que et reconeix públicament com el president de la República de Tabàrnia.
Albert, em portes dos anys d'avantatge, quan era jove admirava la teva professionalitat crítica amb tota mena de poder institucional i fàctic però arran de la teva capitulació davant del jutge després de l'exili a França, vaig ser de les que va arrufar el nas i ara, davant de cada una de les teves declaracions públiques, sóc de les que discretament i per no molestar a ningú, conté les arcades de fàstic que em fas venir.
(1)De la Viquipèdia: ...“El primer problema gran amb les autoritats el va patir el 2 de desembre de 1977 quan, uns dies després de l'estrena de La Torna, va ser detingut, empresonat i sotmès a un consell de guerra per un delicte d'injúries a l'exèrcit. Posteriorment, va protagonitzar una espectacular fugida de l'Hospital Clínic que el va forçar a viure uns mesos exiliat a França. Els altres membres de la companyia consideraren que aquest fet va provocar que perdessin la seva llibertat condicional tot i que van ser indultats, excepte Ferrán Rané que va fugir il•legalment cap a França de la qual va tornar un cop els seus companys sortiren de presó. Boadella, després de tornar de França el desembre de 1978, fou detingut el març de 1979 per posar-lo en disposició de l'autoritat judicial militar catalana. Mentrestant va portar vida semipública, assistint a representacions seves o inclús entrevistant-se amb Josep Tarradellas. Quan finalment va ser jutjat per un tribunal civil, Boadella es va declarar culpable, acceptant una condemna de sis mesos de presó que no va haver de complir per ser inferior a un any. El sector que va sortir en el seu dia en defensa de l'actor i de la llibertat d'expressió va quedar sorprès.”...

segons com, sr. josep borrell

Segons com, aquesta embranzida engegada des de l'"Oficina de la España global" per demostrar que l'Estat sou els bons i l'independentisme català o basc o els que vagin emergint, eren són i seran sempre els dolents pot, segons com tenir l'efecte bumerang d'enfortir encara més el descrèdit i ridícul de l'Estat espanyol sempre en mans d'uns unionistes més hereus i practicants de la doctrina del dictador que encara reposa al vergonyós, fins i tot d'anomenar, Valle de los caidos, que dels unionistes demòcrates que de segur també habiten Espanya.
Segons com, si vostè pensa que dins la UE i la resta de països del món on el govern de l'Estat espanyol té representació política, econòmica o d'amistat no estan assabentats del fet que si el PSOE ara és qui governa és gràcies al vot dels partits independentistes, ja pot anar dient missa, que el ridícul el té assegurat.
Segons com, si vostè no reconeix que malgrat el canvi de govern, a l'Estat continuen existint dones i homes presos i exiliats polítics pel fet d'actuar democràticament escoltant la veu de la ciutadania, demanant que un referèndum decideixi la forma de país i govern on volen viure, ja pot posar-s'hi fulles, que els demòcrates de debò dins la UE i la resta de països del món veuran del pal franco- feixita del que va vostè.
Segons com, Sr. Josep Borrell, igual que la nuesa de l'emperador del conte de Hans Christian Andersen, metafòricament, la nuesa de la figuera de la imatge, és el que tothom veurà menys vostè que a través de l'"Oficina de la España global", mostrarà plena de fulles i fruits fent creure, això sí, a qui encara, per interessos econòmics i per res més, s'empassi cregui i defensi l'engany.

“al matí vent seré, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada”

Si la dita diu que tanta puntualitat deu ser en algun punt molt concret, aquesta setmana que comença a finals de gener obrint el febrer, pel que es refereix al judici de l'1-O ja tenim localitzat el  concret punt que per uns dies acapararà bona part d'informatius de TV, ràdio, premsa de paper i digital.
És d'esperar que a ulls de tothom l'honestedat i legitimitat de les persones que arreu del món demòcrata reconeixen que són presos polítics, amb dignitat quedi ben reflectida en el transcurs de cada sessió del judici, desmuntant, una a una, les falses acusacions de la Fiscalia, del Jutge Llarena i de l'acusació particular, basades en el caspòs ideari franco-feixista de la lamentable etapa de la història d'Espanya.
Tanmateix però, si la vergonya aliena d'alguns membres del partit que governa, el PSOE, no posen remei, xalarem d'allò més amb les intencions del ministre d'exterior, el cap de trons de Josep Borrell, especialment sensible amb la causa de l'1-O quant té previst tal com informa el nacional.cat que: "El govern espanyol i les institucions de l'Estat es preparen fer una campanya acusant de desinformació els independentistes coincidint amb la celebració dels judicis de l'1-O."

plomall i corrupció

Malgrat us pesi molt i molt, sou l'emblema (cada vegada més desdibuixat) del partit polític del PP.
De cop i volta, tramuntanades de corrupció dins la cúpula (i els de sota) de la direcció "pepera" és el fet, a ulls de tothom, de la seva divisió però, segons els vinculats més acèrrims al franquisme, i que de mica en mica s'han voxaritzat o ciudadanejat dividint el partit en dos, ho fan tot pensant que tota la culpa, però tota la culpa eh!, és de l'independentisme desbocat català o basc que la democràcia (que com bons feixistes s'han vist obligats a tragar que no pair) permet que tingui raó de ser.
Total que ara, quan damunt d'un fumeral dues gavines del PP, us atureu per contemplar el panorama, també pot donar-se el cas que aquell cop de vent tramuntanal de corrupció que sacseja el plomall d'una de vosaltres, sigui el que clissen demòcrates de debò d'aquí, d'allí i de més enllà. 

la manxa dels 70, (7 de 23)

En els  manxecs de l’època, una boina castellana senzilla, ni que sigui en hores d’esbarjo obligades per la jubilació o per la mancança de treball, mai deixava de formar part de la indumentària de carrer i, qui sap, sinó també de la d’estar per casa.
Asseguts a les escales del que sembla una cèntrica plaça, aquest grup de tres homes, junt amb altres grups de l'entorn que aviat sortiran al bloc, passaven els matins tot veient com ara aparca aquest, ara marxa aquell.

nostrades espirals malignes

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses ...
Tot això i més que diu la Viquipèdia, Déu n'hi do!, si les comparem amb les espirals de conflictes que tenim al planeta: guerres, genocidis, èxodes, assassinats i maltractament de gènere, pederàstia religiosa i familiar, tràfics no reglats de drogues, prostitució..., i un reguitzell de qüestions que, per ignorància o mala memòria no em passen pel cap a excepció de la tan propera espiral de mentides, farses, violència tot plegat la mena de terrorisme d'Estat que tant acostuma a exercir l'espanyol mitjançant fiscalies i jutges que entre mans duen els casos de l'independentisme basc o català.
Avui a VilaWeb però, una notícia esperançadora perquè tota aquesta espiral de prepotència antidemocràtica institucional d'una vegada acabi essent jutjada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans: L'ombra d'Estrasburg inquieta la justícia espanyola

salzes i cabòries

Difuminant-se entre la petita salzeda, la resplendor del color groc, fa venir a la memòria dissortats i sempiterns èxodes. Colpidors quan ens toquen patir-los, colpidors quan ens toquen de prop, i maleïts, maleint sempre la força depredadora humana o còsmica que els ocasiona.

"Mare! penjau d'un salze la lira als vents i oratge,
que a l'ombra regalada no hi dansarem pas més;
no enrameu nostres tàlems de murtra amb lo fullatge,
puix, ai!, que allí ens espera la mort per dâ'ns un bes.—"

Nota. Per llegir el poema complert poseu a https:// Jacint Verdaguer: L'Atlàntida. L'Hort de les Hespèrides 4/14 - Badosa

sorts i dissorts

Sort que dins del polític espai unionista, personatges nouvinguts singulars ens distreuen tot escoltant-los o llegint-los les bajanades que els hi surten del cervell.
Sort que el conflicte del sector del taxi ens posen al dia de les desigualtats i dels abusos de poder que emanen del neoliberalisme que ordena i mana, fa i desfà, dins de la UE que directament ens afecta o, els d'enfora tipus EUA dels que indirectament també rebem.
Sort que escoltant un dels personatges singulars, en Manuel Valls, tot assegurant que els castellans parlants s'ho passen malament a Barcelona, tot d'una alhora sortosament escoltant les queixes i reivindicacions dels professionals del taxi expressant-les gairebé sempre en castellà amb naturalitat i sense cap mena de cohibició, ens adonem  del fet que si aquest sector de la classe treballadora que està en vaga amoïnat per les condicions de treball, si d'alguna cosa estan emprenyats, és pel sistema neoliberal que defensa Manuel Valls i no per la qüestió lingüística.
Sort?, ai senyor!, malauradament de vegades la sort es transforma en dissort si arribada l'hora d'escollir candidat per l'alcaldia de Barcelona, els castellans parlants més acèrrims unionistes habitants dins del territori de "Tabarnia" cauen de quatre potes en votar el lerrouxisme del candidat que es presenta  pel partit de Ciutadans o per l'altre candidat del PP, un tal Josep Bou i trenta llinatges catalans més, ja que, si això passes, garantida tenen que normatives tipus Bolkestein del passat, pressent i futur, se les empassarien amb patates o sense, dia si, dia també.

bruna

T'estàs fent gran; dia a dia el borrissó de pèls blancs avancen damunt els de color bru; diabètica arran de l'extirpació d'un tumor benigne, cega al cent per cent, cerques els racons del pati on saps que els hiverns sempre hi toca el sol.
Una punxadeta d’insulina al matí i una altra a la nit, t'allarguen la vida i, per descomptat, per vergonya per allò de les desigualtats socials, crec que, les tres selectes menges del dia exclusivament de carn de vedella i pit de pollastre bullits amb tota mena de verdures, fan el miracle del control de la malaltia.
Tu, suposo que ets feliç i jo assumint el "mea culpa" de rigor, no em sap greu dedicar una part de la pensió al que de fet..., però si només és un animal!, que dirien tots els meus avantpassats.

la manxa dels 70, (6 de 23)

Asseguts damunt l'enorme pedra plana d'un portal segurament de la plaça principal del poble, una dona i un home amb farcell i paquet embolicats fermats amb cordill, esperen pacientment l'arribada de l'autocar de línia que els traslladi al lloc de destí; retorn a l'aldea o anada a ciutat més gran tant se val doncs, segurament allà cap a on  anaren, serien ben rebuts per amistats, familiars o, suposant elucubracions més recargolades, pel comerciant de la casa de penyores oferint sempre a la baixa, el preu dels articles que per necessitat, aquella dona i home anaren a bescanviar.

«No hi ha mercaderia que no tengui es seu dia»: significa que totes les coses arriben a vendre's

Pipes d'aigua, verges, tinters, bòtils de licor i una munió d'articles omplen la nau de productes de segona mà; alguns tindran sortida ràpida i d'altres, estancats tal com passa en la vida real del comerç, serviran per omplir botiga tot esperant un Godot fumador, devot o capritxos. 

norais

A Sa Punta de Cales Fonts, esperant la sortida del sol gairebé sempre hi ha una o més pacients persones decidides a captar imatges de l'espectacular sortida de l'astre rei que tot d’una recorreran la xarxa per compartir el privilegi d’estar al lloc idoni de poder fer les primeres tomes fotogràfiques.
Per les qui de matinada sortim a fer un tom amb l’animaló cànid o qui surt per fer exercici, avesades de veure  algú manipulant l’estri que fotografia, ja l’incloem dins  l'espai del moll com un element més fins i tot a voltes, fusionat durant la pacient espera, en perfecta conjunció amb la voluptuosa columna de ferro fixa en terra per a fermar-hi les amarres de les embarcacions.

adeu a queviures sintes

Malauradament,no és cap novetat que comerços tradicionals emblemàtics per la fidelitat en conservar mobiliari i distribució de la botiga tal com funcionava des de principis del segle passat, tanquin portes definitivament per causes de jubilació com és el cas dels queviures Sintes i Orfila a tocar del Pont de Sant Roc de Maó. 
Els darrers anys, els balcons de dalt de la botiga lluint estelades, no deixen indiferent a gairebé ningú ja sigui a favor o en contra del seu significat i és evident que l’independentisme a favor dels Països Catalans, té molt d’agrair a qui valentament fa us de la llibertat d’expressió demostrant que el pensament independentista no és sinònim de terrorisme així com, fotografiar-se amb el llacet groc per atendre el periodista que li fa el reportatge del  comiat a pertànyer en actiu dins del món professional, és un acte pacífic reivindicatiu per la llibertat dels presos politics que vergonyosament te l’Estat espanyol.
Gràcies Joan Francesc  i en aquest apunt del bloc, confiant que ningú és molesti, escanejo una de les fotos fetes per Javier Coll que il•lustren  l’article a l’espai Mira Menorca d’es Diari del dia  11-1-2019 signat per Lluis Vergés.

Després de 47 anys darrere del taulell, Joan Francesc Sintes Orfila va dir prou i va tancar el passat 31 de desembre el comerç de queviures familiar al carrer S’Arraval de Maó. Amb més de cent anys de vida comercial, era un dels establiments històrics de la ciutat.
El botiguer ha estat testimoni de com la clàssica botiga d’articles de menjar i de neteja de tota la vida va passar en els darrer anys, a causa de l’espectacular transformació de la nostra societat, a ser un comerç dedicat principalment als productes típics com les ensaïmades, el formatge que atreien principalment al turisme.
Oli a granel
La família Sintes va començar el negoci l’any 1916, comprant un negoci de comestibles que obri el 1898 a Miquel Taltavull Sintes i que després va passar per les mans dels german Josep i Jaume Huguet.
Josep Sintes iEsbert, avi de l’actual propietari, dedicà el negoci a vendre productes locals del camp i altres vinguts de fora com cafè, cacau i arròs.
El 1919 obté el permís per vendre oli a granel i al soterrani del local es conserven els dipòsits on s’emmagatzemava. Durant la Guerra Civil li van requisar quatre tones d’oli, una de cafè i tots el productes d’alimentació. El propietari va morir el 1942 i la seva vídua Joana Mercadal i Camps va seguir el negoci i el cedí el 1960 al seu fill Jaume Sintes  Mercadal.
L’any 1979, va ser Jaume qui el va cedir a Joan Francesc, el darrer d’aquesta saga de botiguers, que ja de jove havia estat darrere el taulell atenent a la clientela de Maó. Ara tanca per jubilació posant així fi a la història de Queviures Sintes i Orfila, el darrer nom d’aquest comerç de sempre.

Un botiguer dotat d’una memòria prodigiosa.

Dotat d’una memòria prodigiosa, Joan Frances Sintes Orfila recorda tan bé els preus que va pagar la seva família per la caixa registradora o la bàscula, com sucoses anècdotes dels anteriors propietaris o les històries de molta gent de Maó. Aquest botiguer que no se’n penedeix d’haver tancat, té un llibre virtual d’històries de la ciutat dins del seu cap.   

àneda o ànec de pedigrí griseta o griset

Com una sageta aquàtica, aparentment sense malícia, trenques les aigües de la zona humida amb rostre inexpressiu però, tot d'una, l'aparent mancança de dolenteria desapareixerà quan una ràpida capbussada t'obligui a trencar el pacífic rumb per anar cap a la captura de la presa que, per una estona, t'ompli el pap.

la manxa dels 70, (5 de 23)

Asseguts damunt del dur fred i humit banc de pedra, els avis seguint la tradició de feinejar fora de casa quan eren aptes per treballar i continuar essent absents  en la jubilació, no  perdien detall ni dels moviments del monòton parc d’automòbils de l’aparcament  ple de sis-cents i dos cavalls majoritàriament, ni del que de tant en tant, algun soroll els obligues a fer l’exercici giratori per veure que passava  rere seu.

oleàcies nostrades (1)

Si l'anomenen ULLASTRE, continuarem el relat dient que, rodejat de germans, consolida el paisatge de boscos i recintes talaiòtics acollin, majestuosament, qualsevol ésser vivent que transiti per dessota i pel brancam.
Si pel seu estat assilvestrat l'anomenem OLIVERA BORDA, reivindicant la condició femenina continuarem el relat dient que, rodejada de germanes, a més a més d'embellir l'espai aixoplugant persones, aus, bestioles i animalons, fruit de la fortitud del tronc i brancam, durant segles, estris com barreres, portes, arades, mànecs d'eines, radis de rodes, garrots, formes de sabates, i d'altres., han sortit d'expertes mans artesanes abastint en un temps necessitats quotidians i ara, a més a més de consolidar la tradició d'emprar barreres per l'entrada dels llocs o de les tanques, en fires artesanals més d'un artesà sobreviu gràcies les peces decoratives exposades pel consum de turistes o visitants.
(1) L'ullastre (Olea europaea L. var. sylvestris) és un arbre de la família de les oleàcies, és l'olivera en estat silvestre. Dit també olivera borda, oliveró, olivó (País Valencià) o reboll o ruboll d'olivera al Penedès...

de vegades l'esperança és l'últim que es perd

A vegades, pel rutinari passeig apareix una proclama reivindicativa.
A vegades (gairebé sempre) el desconeixement damunt ideologies antigues com l'especisme, t'obliguen a cercar-ne el concepte i t'adones que aquest, novament està pressent subtilment ocult en formacions polítiques de nova volada dins la constitucionalista Espanya i així tenim que VOX i els germans que per necessitar-lo per manar li riuen les neonazis feixistes gracietes sense oblidar els cosins germans espargits per la UE i resta de continents, formen part d'aquesta irracional família política que a l'hora de fer-nos fàstic, malauradament, sobretot a les generacions d'edats avançades, també espanta.
A vegades, tot i pensar que la barreja de moviments socials alternatius de caràcter humanista, no és res més que allò del "divideix i venceràs" frase que tant agrada al poder institucional per fotre al poder popular, penses que, a vegades, ni que només sigui per preservar la salut mental, és un bon auguri que una militància antiespecisme, s'expandeixi per arreu dels països denominats del primer món.

resignació d'estar per casa

Davant l'impossible d'aconseguir la lluna en un cove, enquadrant-la  dins del fanal apagat la deixarem lliure i lluny de fer-la caure en l'egoista senalla dels desitjos.