Quan experts diuen que les inusuals altes temperatures enregistrades el juny d'enguany són producte del canvi climàtic, sempre hi ha una lletra pe que em fa ballar el cap, ja que no sé si la frase que ho ratificava era aquella de: si no "temps al temps" o aquella d'admetre: per això ja "tems el temps".
Asseguraria que l’absència de color en la imatge ajudaria la intencionalitat de fotografiar el silenci.
Si les fulles en la palmera estant resulten atractives de mirar, quan reciclades fan de tendal, a més a més d'atractívoles avalen ser el millor fresc sostre d'aixopluc dels punyents rajos solars.
Sota la buguenvíl·lia sense fre per viure, l'esbós de figura humana, ajaguda al confortable tàlem de l'absurd, atura el temps.
... i que millor que un grafiti per demostrar la possibilitat artística-fantasiosa de saber combinar vasos sanguinis, maduixot i aquella interioritzada brillantor.
-Quan res de la meva existència canviï seré morta o seré conformista, va dir-se a si mateixa. Amb el temps, adonant-se que des de llavors res havia canviat perquè continuava viva, aferrant-se a l'eslògan "el tabac perjudica la salut", no només fumant sinó també conformant-se d'amagat ja ningú s'adonaria de la pèrdua de salut i credibilitat que estava patint.
De salvatgia més aviat poca perquè tal vegada sou l'espècie amb més presència ciutadana essent tanta la vostra ubiqüitat, que no us fem cas quan a prop nostre foteu breus voladisses o caminades i això que una de vosaltres, de plomall més blanc que el de la neu dels cims que encara es permeten el luxe de retenir-la, és, gràcies al grafisme d'un famós internacional pintor del passat segle (nascut a l'anterior), la representació omnipresent de la pau mundial.
Ara bé, a fe de sincerar-nos les persones, qui no ens assegura que aquesta, alhora, coincident indiferència i adoració cap a vosaltres, no sigui un plagi del denominador comú d'aquella mena de tolerància o resignació davant el coneixement de les guerres quan en teoria reverenciem la pau.
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial decidiren, fent costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica, fer una tancada indefinida dins l'església del barri.
Era aquell moment de reunió per prendre decisions o per comunicar les acordades un cop considerar-les les més assenyades.
Era aquell après saber escoltar atentament els propers moviments que garantirien la bona convivència a l'interior del temple.
Eren aquells rostres gens ni mica indecisos ans al contrari, ben segurs conscienciats de l'important suport a la vaga que duien algun dels homes de la família treballador de Motor Ibèrica alguns des de feia més d'una dècada.
És l'enigma 124, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
En aparença, pel balconet asseguraries que la casa està abandonada; els testos buits i el got damunt la tauleta amb el cercle a l'interior del senyal assecat, aspre, del líquid no begut, confirmarien l'aparença si no fos perquè de tant en tant algú dona una ullada a l'interior per això, per assegurar-se no deixi de ser, l'aparença, un fet.
...de transport, de llum, de fixació, de senyalització..., quin luxe trobar-les aïllades perquè en multiplicar-se, sovint poden ser estressants.
L'imaginari sabor a salnitre del marès i el saborós saludable del xurro gens ni mica ensucrat.
Qui et va fotografiar i més tard penjar al facebook ho va
fer comentant tenir aquest parell de dilemes: "Una de dos, o sabe leer y
los carteles le ofrecen total seguridad, o le paga el Ayuntamiento para que no
pase un solo guau".
Tot i que crec més aviat en la primera opció, no descartaria la segona i que fossis capaç d'enredar l'ajuntament cobrant, fent-te passar per allò que no ets, ja que tothom sap que, al contrari d'alguna raça de gos policia, l'innat tarannà d'anar a la vostra, del tot descarta la possibilitat que existeixi un sol gat policia.
L'enfiladissa heura, embellidora, protectora, no aconsegueix eclipsar l'estilitzat clàssic fumeral, aquell embellidor del teulat i protector, per canalitzador, dels fums dins la llar.
A terra, dit també daltabaix, recolzada al peu de l’arbre del passeig, la nina perduda, oblidada o abandonada, afectant sensibilitats per la innocent pèrdua, semblava capaç de generar sentiments de commoció, anomenats també daltabaixos.
Si l'agost del 2007, deslletada de ta mare vas venir a casa, calculo que, si fem cas que set anys felins corresponen a un dels humans, deus tenir l'equivalent a cent cinc anys d'una persona..., uf! I UF!, però..., com que aturada la creixença i el volum, físicament se't veu igual, no sembla gens que siguis centenària..., tal vegada així ho faci pensar la necessitat del tamboret més baix per arribar amb més soltesa als més alts, malgrat tot, pots estar segura que el teu lloc sota el finestral, mentre jo controli, en cas de necessitar bots més petits, ja idearem solucionar com fer això o allò que t'és habitual.
NOTA. Mixeta NO TENS 105 ANYS, algú que tu coneixes m'ha fet adonar de l'equívoc i com que rectificar, encara que no siguis sàvia, és de sentit comú, la cosa queda, segons els experts en la matèria, així: 18 mesos de moixa o moix són 24 de dona o home i a partir d'aquí després de l'espectacular esprintada, 4 anys vostres equivalen a 1 dels nostres per la qual cosa, penjo l'equivalent llistat per anar calculant que fins als vint-i-un anys, no seràs centenària.
Edat dels gats Edat dels
humans
1 mes 6 mesos
2 - 3 mesos 2-5 anys
4 mesos 6 - 8 anys
6 mesos 10 anys
7 mesos 12 anys
12 mesos 15 - 16 anys
18 mesos 20 - 21 anys
2 anys 24 anys
3 anys 28 anys
4 anys 32 anys
5 anys 36 anys
6 anys 40 anys
7 anys 44 anys
8 anys 48 anys
9 anys 52 anys
10 anys 56 anys
11 anys 61 anys
12 anys 64 anys
13 anys 68 anys
14 anys 72 anys
15 anys 76 anys
16 anys 80 anys
17 anys 84 anys
18 anys 88 anys
19 anys 92 anys
20 anys 96 anys
21 anys 100 anys
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fent costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica, fer una tancada indefinida dins l'església del barri.
Eren aquells rostres de dones segures de si mateix sabent que l’acció que estaven fent, tard o d’hora quedaria enregistrada en la història de la lluita obrera del país.
Era aquella eficaç i organitzada demostració d’organització feminista malgrat no ser elles conscients en aquells moment, ni amb reconeixença, per incipients, d’altres col·lectius feministes.
És l'enigma 123, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
L’indret estàtic d’una visió òptica permetia veure com la palmera, superant perplexitats, assumia d'anar creixent sabent estar en dos cors.