el conte d'un quasi blanquí moix

Vet aquí que una vegada entre els gatets d'una gatada hi havia un que cridava l'atenció pel seu color tan blanc com el cotó de la farmaciola, però amb tot el tros de cua que podia bellugar, a parts negres, a parts fosques, aparts grisoses com les cendres de l'estufa de llenya.

El gatet, que des de sempre veia com tothom l'assenyalava, va créixer, com segurament els seus germans, envoltat de carantoines, però ell sabia que només ell, des de sempre era i seria el responsable de provocar tota mena de comentaris que acabaven, com continuen acabant, en sonores rialletes de divertiment. 

 

"per a tu faràs": expressió utilitzada per a indicar que cada u haurà d'assumir les conseqüències dels seus actes

Són pètals fàcils de comptar, sí, no, sí, no..., i encara que no l'hi hagis fet cap pregunta, la margarida t'ha dit sí!!!!, i ara pensa que a partir d'aquí, amb les conseqüències, per a tu faràs.

la sacietat

És allò de la causa efecte; a causa de compres compulsives perquè la mainada s'entretingui ¿un, dos, tres?, o quatre dies l'hi segueix l'efecte de desfer-se d'un peluix pràcticament nou que anirà a parar a la brossa del reciclatge a fi i efecte de donar pas a un de nou entre les mans de la criatura amb el perill d'afectar-lo en les emocions bàsiques de tristesa o d'inseguretat afectiva per la pèrdua de l'anterior.

 

"tal qual": ben igual, o de gran semblança

Arribat el jorn de la gangària, per vendre-les tenia arreplegades aquelles quatre peces de tot i de res.

Així, fugint de les estretors sabia que passaria el matí..., tal qual igual que els altres venedors..., tal qual igual que els compradors..., tal qual igual que els que, fugint d'estretors, sortiren a escampar la boira passejant per la màgia dels encants.

 

d'un aire cent per cent respirable de catarsi delirant

A quaranta-vuit hores de l'esclat santjoaner a Ciutadella, l'obligat protagonista a vegades ensinistrat amb un bon tracte i a vegades amb un de denigrant, són els cavalls (l'equus caballus mamífer ungulat de la família dels èquids), que a la festa patronal fan de camàlics del fabioler damunt la somereta i, la dels prepotents caixer fadrí menestral, caixer senyor i sa capellana (caixer capellà), damunt del cavall segons relata el modest encertat rètol de la imatge.

Descartant el fabioler, l'entranyable personatge de Sa colcada -conjunt de corregudes, desfilades i exercicis que fan els cavalls que prenen part en la festa de Sant Joan-, la resta de caixers, al ritme d'una monòtona Jota des Jaleo que curiosament prové d'una sarsuela del segle XIX del compositor extremeny Oudrid i titulada "El Postillón de la Rioja", fan ostentació amb més o menys traça del bon domini del cavall sotmetent-lo per la lluïdesa personal.

Nota: Si fins ara a Ciutadella és motiu de xerrades esperançadores que una dona pugui formar part de la colcada tal com cívicament han normalitzat tots els altres pobles de l'illa, després de l'arribada de la dreta i extrema dreta del PP fent pactes amb els ultres de Vox, a governs municipals i institucions, tot fa predir el retorn del ciutadellenc masclista tabú sobre accions que denotin feminisme actiu.

 

mentrestant el temps

Sovint les textures més orgàniques i artístiques es formen en les etapes del mentrestant de ser-ne útils feinejant.

 

“no fer al fet”: no esser escaient, no tenir relació amb el fet de què es tracta

Quan el verb fer és mal de fer, ja poden animar-te a fer res i més quan penses en la sàvia conseqüència final, aquella que diu: tal faràs, tal trobaràs, últimament més resignadament emprada en la tercera persona del futur, tal faran, tal trobaran.

 

la deploració

Aixecada l'acta de cada nomenament del nou manaire de cada un dels ajuntaments peninsulars i insulars, que millor ofrena pels dretans d'amistançats ultres, i pels esquerrans unionistes empeltats dels anteriors fins a l'os del moll, que la dels testos que algú, per absència o avorriment es cansà d'ocupar-se'n d'ells.

 

misericòrdia canina

 

Segurament al principi de la teva existència poc t'imaginaries que arran de noves aplicacions al mòbil del teu amo, en els passeigs diaris no només caminaries menys estona sinó que també passaries a ser el segon plat d'atencions i carantoines i..., fas bé de no protestar, doncs..., és això i encara gràcies.

"tindre un niu de..." (abundància de coses reunides)

 

Si quan l'abundància de "coses" reunides la trobem dins les bosses pròpies de l'estat larvari de la processionària..., ja hem begut oli i, si a més a més, segons la Viquipèdia: "a Menorca hi és present des de fa cinquanta anys, quan van fer-se repoblacions forestals amb pins espanyols"..., ja hem begut doble ració d'oli.

d'ocasional captura de natura

Qui no ha sofert captivitat emocional ja sigui per una silent en harmonia gamma de colors del cel o per la de la remorosa mar?

 

“de bona memòria”: que es recorda gratament

Dins i fora del cervell, ni que sigui amuntegat, sempre hi ha l'espai d'un record.

 

noranta-u per cent d'humitat

En companyia o en solitari, amb el vent de cara o de costat si és com el d'avui, del sud, carregat d'humitat, fenomen afeblidor per dolorós l'ossamenta humana, sembla que quan li planteu cara sigui per estilitzar-vos encara més la figura i si pel posat us ve de costat deixant-lo esvalotar el plomatge, queda la incògnita de saber si és per higiene o per acaparar substància humida mantenidora de l'estilització.

 

per què hi ha qui nega expressar-los agraïment?

Encisada per l'emotiva imatge captada i per la relectura del poema de Manuel Forcano del llibre "estàtues sense cap", fent al·lusió a un recull de discursos de Sant Joan Damascè avui, per les persones sempre benvingudes:

 

Sec en un cafè davant el mar,

però s'esvaneix aquesta ciutat

i n'apareix una altra:

allà on vam trobar-nos...

I se m'amunteguen les imatges.

 

Sant Joan de Damascè té tres bells discursos

contra els iconoclastes

i sempre a favor de les imatges:

"El que és un llibre per als qui saben llegir

és una imatge per als que no llegeixen.

Allò que les paraules ensenyen per l'oïda,

una imatge ho fa pels ulls. Les imatges

són el catecisme dels qui no llegeixen".

 

De tu l'únic que ara servo són imatges.

Les del goig. I tanco els ulls

per veure-les millor.

Els qui sabeu llegir

ja m'enteneu.

 

sempre es torna a començar

A les acaballes de la primavera la platja se n'ha sortit de l'agressió dels temporals de la tardor i de l'hivern; aigües transparents amb l'extensió d'una envejable arena neta i d'invisible minvament fins ara tot un luxe per la població local que aviat veurà la invasiva onada de pobladors ocasionals lluint mínims vestits de bany i, la resta del cos untada de crema protectora dels raigs solars donant, tot plegat segons com, vida a l'escollida monòtona solitud i compensació econòmica a la classe treballadora rescatada de l'atur o a la de futura incorporació al món laboral al servei de la primera indústria de l'urbanísticament saturat arxipèlag balear.

 

el farciment

Tal vegada pensant que el minimalista mobiliari urbà quedava pobre, algú fugint del pànic a la pobresa va creure necessari farcir l’espai trencant així el valuós concepte del “menys és més” per anar a parar en el banal costum de la dita popular: Pujar més el farciment que el gall “predominar les coses accessòries damunt les principals”.

"tenir més poca força que un llimac": esser molt dèbil

 

Segons com tu també podries ser la mena de caragol sense sostre és a dir, sense closca, vagant pel món i, com ells, els privilegiats del sota sostre, lentament, però que molt lentament et desplaces lliscant a la recerca d'aliment.

Tu tens, però tot s'ha de dir, la peculiaritat de segregar una mena d'abundant mucositat rodona i ensabonada deixant, damunt de rajoles o terrenys secs, el rastre de fileres i fileres de  sinuoses línies com el teu cos (que d'aquí deu venir la suposada debilitat), reveladores de la nocturna activitat vital.