un dia més

Un dia més després de la tramuntanada, a la bocana del port tot continuava igual.

Un dia més després de luctuoses notícies de conflictes bèl·lics actius en els cinc continents, de matances d'escolars pel desequilibrat de torn armat fins a les dents amb potents rifles o escopetes de caça, d'assassinats i violacions de nenes o dones per nens o homes pel sol fet de ser-ho, tot continuava igual.

I, un dia més després del sentiment d'impotència davant demostracions de maldat i d'acceptar vergonyosament la mena d'indiferència tàcita quan aquestes eren llunyanes, tot continuava igual.

 

recepta d'amanida a la jardinera de carrer

Ingredients per preparar una de col·lectiva:

Un o més sacs de substrat orgànic fins a omplir el recipient.

4 o 5 brancalls de romaní tendre.

4 o 5 planters de variat color de pensaments.

2 o 3 planters de qualsevol groguenca flor.

Ingredient per amanir-la:

Un bòtil de 5 litres d'aigua de l'aixeta.

Elaboració:

Ompliu la jardinera amb el substrat orgànic.

Amb un mànec de martell o tornavís, aneu marcant sots  en la superfície a fi i efecte d’incrustar els planters agafats a l'antull.

Per acabar, regueu amb suavitat la coberta del substrat amb l'aigua de l'aixeta controlant, a ull, que no sobri o que no falti i un cop tot enllestit, bona profitosa vistosa feina!

 

era

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fent costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica, fer una tancada indefinida dins l'església del barri.

Era aquella improvisada lleixa-rebost als peus de la popular venerada imatge del crist crucificat.

Era aquella quantitat de productes nutricional fruit de la solidària donació ciutadana, el preuat estoc acumulat de mercaderia enllaunada o estotjada, que les més creients, impressionades per la presència del crist hagueren de traslladar, amunt i avall, després de fer el característic, devot i en aquest cas, ràpid gest de persignar-se.

És l'enigma 122, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

luctuosa radical alternativa

Perquè estava farta de suportar desmesurades altes temperatures diürnes així com l'auto escalfament propi en hores de feina de tropicals nits quan, per acabar-ho d'adobar, havia d'encarar-se a sobtades també desmesurades baixes temperatures, la bombeta, s'ha suïcidat.

 

del banc del sinofos

Arran de la carta de Clara Ponsatí al president Pere Aragonès, text silenciat o escassament visualitzat als mitjans de comunicació tal com molt encertadament ens fa saber l'Àngels Martínez Castells en l'espai d'opinió del nacional.cat, se m'acut aprofitant la divulgació dels dos escrits fer la banal comparança de les maneres de fer del president Pere Aragonès en tot el que fa referència a l'esperançadora fe que té de la taula de diàleg amb el govern espanyol, és a dir, crec que, interpel·lat per l'assumpte, quan respon per acontentar ves a saber que o qui, justifica el retard per asseure's calcant els divertits i alhora carregosos  monòlegs dels asseguts al famós "banc del si no fos".

 

“no tenir un no per a ningú” (persona sempre disposada a fer favors i a cercar solucions pacífiques)

El nom del llagut serveix per a dos exemples de tarannà familiar: pel de la colla ben avinguda (esperem que sigui així) o per la de menys (de fet la més corrent) aquella que per evitar preferències en les possessions, qui mana,  acaba les discussions elevant el to amb un prou!, no se’n parli més, DE NINGÚ!, i s’ha acabat el bròquil.

 

per molts anys, Vilaweb! Jo, de gran, vull ser com els amics Vicent Partal i Assumpció Maresma

En llegir el principi d'EL VORAVIU de JOAN VALL CLARA al diari EL PUNT AVUI+, que encapçala aquest apunt extra al bloc, tot d'una he pensat que algú em felicitava pel meu sant i no era això ( cosa que agraeixo doncs des de sempre he celebrat que passes inadvertit l'aniversari del nom), adonant-me de seguida   que, l'exquisida sinceritat i complicitat humorística característica d'en Joan Vall Clara dins l'espai d'opinió del gironí diari felicitant els 27 anys d’existència d’una altra premsa diària corroborant la independència i el compromís dels responsables del i Vilaweb, deixa clar que, llegint-lo, passant per alt, santes i hòsties, estem en bones mans.

 

muscicapa striata

Estàs molt lluny per identificar-te, però si ets un papamosques gris, sabràs que a Balears se't coneix popularment amb diferents noms segons el caprici de la zona o localitat. A Menorca (dia de la foto) diuen que et diuen CAPÇOT, XÍCARA, XIXERA, XIGUERA, XIPRET i noi!, no et queixaràs ni de la varietat ni de la bonica sonoritat així com nosaltres no ens queixem, ans al contrari t'agraïm la constant neteja que fas alimentant-te de petits insectes voladors sempre emprenyadors i a vegades fins i tot infectants.

 

era

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica.

Era, engrescat l'ambient per la presència d'una càmera fotogràfica funcionant, la petició de: !venga ya, una en grupo para la posteridad!

Era aquell grup de decidides dones autoordenant-se envoltant el "seu" enriolat líder sindical, totes amb somriures de felicitat agraint l'honor de ser visitades i escoltades per algú dels "de dalt" del sindicat o sindicats.

És l'enigma 121, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

dues notícies, la de justícia i la d’arbitrarietat

Ahir, la notícia Valtònyc derrota Espanya: la fiscalia no recorrerà contra el rebuig a l'extradició, contrastava amb la de l'anunciat retorn del barrut emèrit Juan Carlos I, la qual cosa indica que, mentrestant, la justícia espanyola arxivant-li causes obertes, va posant pes al platet de la balança.

 

de guariment petri i de ferida oberta

Nodrit per la canviant pressió atmosfèrica, lentament, el verdet  s’expandeix cicatritzant suposades clivelles, esquerdes, fissures, del llenegall i riba  portuària, tot al contrari d’aquells tipus de transcendent pressió que sovint deixen ferides difícils o impossibles de tancar.  

 

d’una intensa boira

La intensitat del bromall pel contrast tèrmic, impedeix visibilitzar tot allò que es belluga damunt les quietes aigües el port, tanmateix, la densa intensitat de blanca boira pixanera, amb suavitat espargeix invisibles gotes humitejant l'espai per això, tal vegada la intensitat aclaparadora del boirós bromall delator d'un jorn calorós fora d'època, a poc a poc ensinistra cossos i ments de tot el que té vida convidant-la, amb subtil severitat, a la irremeiable adaptació del persistent canvi climàtic.

 

 

dins l’enquadrament d’un matinal contrallum

Quan apagada la llum elèctrica no impedeix l'altivesa del fanal i del brancam de la morera a penes distingim primerencs brots del futur ombradís fullam, damunt del fons del blavenc cel i al caprici dels vents, grumolls de blanca nuvolositat constaten, tal qual les terrenals, la diversitat de moviments celestials.

 

“tenir-la pensada”: tenir previstes les coses i estar en disposició de vèncer les dificultats que es presentin.

A vegades quan sembla que tot ho tens pensat,la sort és poder descansar al costat dels qui sempre cuides i, en ocasions, et cuiden.

 

vaig

Vaig, contemplant, veure tot l'espai acolorit per la primaverenca flora.

Vaig, considerant, voler triar-ne una.

Vaig, reflexionant pel feminista significatiu color decantar-me, definitivament, per la de tonalitats violeta.

 

a una ovella coloma: la que és tota blanca

Dotada del voluminós cos sostingut per quatre, en aparença, febles potes que manes des del teu caparró, tens la mirada i el posat d'una bonhomia tan accentuada que per força sovint, quan estem cara a cara, als carnívors fas sentir-nos mereixedors d’esser menyspreats quan, tot sabent quin serà el teu trist -per avançat- destí final, l'obviem cínicament a canvi d'uns cervells arrebossats o d'unes bones costelletes a la brasa.

 

era

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica.

Era aquell dia que coneguts líders sindicals visitaren les dones tancades en la parròquia reforçant les protestes dels acomiadats.

Era, finalment, després de dies i dies d'aquella tancada que augmentava cada dia el ressò mediàtic en tots els mitjans de comunicació, que motivà que els dos líders sindicals visitaren el lloc, la qual cosa va ser celebrada aplaudint les paraules de solidaritat d'aquells "importants" homes que en teoria defensaven els drets dels treballadors davant la patronal de torn.

És l'enigma 120, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

la zeta o una dèria d'entre dèries

Ves per on, un simulacre d'enigmàtica zeta ja és suficient per fer pensar.

Ves per on, el ràpid grafisme d'energètica línia davant del rètol d'un negoci de restauració recentment inaugurat, ja et decanta cap a la tria d'acceptar o rebutjar l'entrada a consumir.

Ves per on, la dèria de detectar o veure simbologia del mal o del bé arreu de tot el que mires, no saps ben bé si, en cas de ser malaltissa, t'afecta o t'activa les neurones..., i tot això bé al cas de l'article en la revista digital el Món parlant de la simbologia d'una Z en tancs o vehicles bèl·lics russos, concretament  el punt que diu:

 “Aquest misteri inicial es va convertint en les darreres hores amb una sospita que podria confirmar que la ‘Z’ ja ha estat adoptada com un símbol de suport a la invasió i un post al compte d’Instagram de l’exèrcit rus confirma les sospites. D’acord amb diversos mitjans internacionals, a Moscou aquesta ‘Z’ es podria estar usant com una forma de manifestar suport popular a la guerra, si bé és cert que dins de Rússia s’estan produint manifestacions en contra i milers de persones ja han estat detingudes per expressar-se en contra de l’operació engegada per Putin. Segons explica la CNN, alguns russos han adoptat la ‘Z’ i la porten als cotxes o fins i tot en dessuadores.”

 

d’endèmics nyaps i de malversació dels diners públics

Només fa sis anys de la reforma del terra de l'emblemàtica Cales Fonts, dins el recorregut del port de Maó convertida, definitivament, en nucli turístic amb negocis de restauració i botigues de moda o regals.

La reforma, pensada amb seny perquè va succeir durant la temporada baixa, malauradament no va ser pensada amb l'honestedat de qualitat que era d'esperar, permetent malbaratar els diners públics recaptats als soferts contribuents que des de fa un parell o tres de temporades, ja constaten en la cala, els perpetus nyaps sistemàtics que acostuma a rebre l'execució de l'obra pública, aquella que permet amb astúcia rebaixar la qualitat del material pressupostat i aprovat, embutxacant-se "els uns" entre potser "els altres" els diners per llei, és a dir per imperatiu legal,  recaptats a l'indefens i alhora resistent tributant.

 

"esser de sa mateixa colla" (esser iguals en virtuts i defectes)

Mentre en aquell rectangle de la florida tanca la rosella, avergonyida o superba - qui ho sap -, ressaltava com a privilegiada, la colla de margarides que l'envoltaven celebraven d'allò més la senzillesa d'entre totes ser-ne una més.