L’hàbit de llegir historietes infantils il·lustrades també
servia per conviure amb humor, malintencionat o no, situacions i paral·lelismes
de personalitat familiars o de l’entorn.
L’hàbit de llegir historietes infantils il·lustrades també
servia per conviure amb humor, malintencionat o no, situacions i paral·lelismes
de personalitat familiars o de l’entorn.
Quan la paraula “cobertura” l’associàvem amb la capa fina de
xocolata que cobria un pastís, o els danys a tercers d’una assegurança, és a
dir, lluny de la dependència global de tenir un telèfon mòbil personal en
actiu, sempre que la “cobertura” ens acompanyi les 24 hores del dia, les
arribades al port consistien a cercar des de la barana del vaixell,
aquella cara familiar amb qui telefònicament des del telèfon fix de casa,
acordàreu, t’estaria esperant.
Com sempre passava als finals d’estius dels vuitanta, en
diferents anys els tres vau trobar aixopluc a casa després de dies de romandre
sense sostre.
El ritual era, galleda d’aigua i restes generoses de menjar
prop de l’entrada fins a atrevir-vos a instal·lar, per etapes corresponents,
sota aquest porxo on ja teníeu cada dia l’aigua renovada i els dos àpats de
rigor i així, relaxadament, podíeu contemplar el llarguerut caminet sota quatre
pins que donava al carrer aquell on un dia decidireu deixar de vagarejar per la
resta de la vida i, aquí ve el dilema de saber qui, d’entre vosaltres i
nosaltres, feia més companyia a qui.
Caps de fibló, esclafits i la modernitat del mot
“medicanes”, garanteixen més que prediuen que, tard o d’hora, tot allò que
penja, pot caure.
Té una vuitantena d’anys i fa una trentena que deixà de
fumar un paquet i escaig de cigarretes al dia i no li va costar gens ni mica
fer-ho perquè aquell mig paquet del dia que va dir -prou!, però per si de
cas el guardaré, encara, paquet marcit i cigarretes esgrogueïdes, estan
al mateix calaix.
Això sí, allí on es trobi, reconeix que cada vegada que el
fum d’un cigarret l’hi arriba a l’olfacte, amb alentit afany l’aspira com si
fos la cigarreta d’un d’aquells paquets i escaig diaris.
A causa d’un sòl urbà cada vegada més compacte ofegant
l’arrel de l’arbre sorgeix la nafra, l’efecte visual de l'agonia.
La trapella Rínxols d’or, lliure de càrregues familiars
triscava pel bosc i en ser enxampada causant estralls dins la cabana dels
ossos, foragità arbreda endins gaudint de la seva voluntària llibertat. La
segura inseguretat de la llibertat.
La Caputxeta, lligada a càrregues familiars, un cop patit
l’ensurt de la topada amb el llop, coneixedora que l’ordre social establert era
organitzat pel rebuig de ben o malintencionats ocupes de qualsevol habitacle,
foragitant-los empresonant-los, en la segona topada amb el llop a ca l’àvia ja
sabia que, si xisclava demanant ajuda, prest alguna força armada acudiria a
solucionar el problema. La segura seguretat de la dependència.
Si tens la sort d’enregistrar la bellesa d’una nociva pols
en suspensió, no et queda més remei que llevar importància a la mala qualitat
de l’aire que respires..., això sí, tot esperant la tramuntana que tots els
racons agrana.
Eres l’atracció del camí de paret seca i aquell dia vaig
estar de sort perquè, avesat com eres a deixar-te fer moixaines, amb una
professionalitat de model vas plantar-te de perfil fins a escoltar el “clic” de
la càmera i després, pensaries, ja estarem per les carícies de costum.
Receptari:
1a opció: Fer un tomb pel camp mirant els marges de paret
seca i saber distingir l’erecta tija d’espàrrec, agafar-la respectuosament per
no fer malbé els rebrots incipients del rizoma de l’esparreguera fins a
obtenir-ne el grapadet que, de tornada a casa, ens permetrà fer la truita.
2a opció: en cas de ser una nul·litat trobant espàrrecs,
però tens aquell veí de tota la vida expert i aficionat a triscar pel camp,
saps que quan torni a casa amb una garberada de l'apreciat condiment i te’n
regali el grapat que mentre el neteges i esmicoles se t’acut fotografiar-ne uns
quants per penjar al bloc, aquesta recepta de truita d’espàrrecs silvestres no
té cap més secret que el de seguir els mateixos passos de quan fas una de
patates, mongetes, espinacs...
Bon profit!
Aniquilats republicans i anarquistes sense necessitat de ser
jutjats, l’atractiu consistia a veure entrar emmanillats només gitanos
tramposos en negociar o el roba gallines cap d’una família afamada.
(1) L’amor fratern és molt intens en la infantesa, però
sol anar refredant-se amb el pas del temps per les diferents vivències i
circumstàncies de cada persona.
Mentre Machado deia: Españolito que vienès al mundo, te
guarde Dios.Una de las dos Españas ha de helarte el corazón, l’àvia perquè
ho sabia, pensava: tant se val perquè a tu, filleta, les dues Espanyes
te’l gelaran.
De tant en tant fèiem la matinada passejada visitant el
recinte talaiòtic més a prop de casa. Tu, xalaves d’allò més furgant els
amagatalls de fugaces sargantanes que et passaven a tocar del morro i jo, com
sempre fins ara, m’intrigava saber d’on traurien i com coi de tècnica mourien
les pedres que formen la verticalitat i horitzontalitat de la Taula del poblat.
Amb aquest ritual de tu anar buidant la bufeta lluny de
l’asfalt i ambdues movent l’esquelet per no anquilosar-nos massa, ens ho passàvem
bé, oi?
Un cop més confiava que allò que pensava caminant
pausadament amb cap cot, l’ajudava a fer-lo tot d’una o a treure-s’ho del
cap.
Que la conversa fos interessant i la roba estesa real
facilità enviar a fer punyetes les criatures sense sospitar que sempre, amb
roba o sense o converses pel mig, n’estaven fartes.