Ara bé, sortosament al poble per on transcorren els meus dies, una edificació datada el 1898 no ha caigut en la temptació de ser enderrocada per construir apartaments, i si dic sortosament és perquè per poc que donem una ullada en la història d'Espanya, curiosament trobarem el relat del "desastre del 1898" fet segurament ignorat mentre, amb blocs de mares, aixecaven les quatre parets i murs de la casa de la imatge, relat històric on, entre altres coses, per alçar-nos la moral separatista, veiem que la "barroeria política" continua essent la pràctica constant dels governs espanyols, tot llegint, per exemple:
...“El gran problema que va presentar la desfeta de 1898 va ser el retorn dels soldats a Espanya i el gran efecte que va tenir en el camp intel•lectual del país. En definitiva, la crisi de 1898 va ser fonamentalment moral i ideològica i va comportar un gran impacte psicològic entre la població. La derrota va sumir la societat i la classe política espanyola en un estat de desencís i de frustració perquè va significar la destrucció del mite de l’imperi espanyol en un moment en el qual les potències europees estaven construint extensos imperis colonials a l’Àfrica i Àsia.
A més, suposava la constatació definitiva que Espanya s’havia convertit en una potència secundària en el context internacional. La premsa estrangera presentaria l’Estat espanyol com una “nació moribunda”, amb un exèrcit totalment ineficaç, un sistema polític fonamentat en la corrupció i uns polítics ineficaços. Aquesta visió decadent faria fortuna i es generalitzaria entre bona part de l’opinió pública espanyola. El missatge catastrofista va penetrar en una societat que va culpar el govern i l’exèrcit d’haver claudicat davant dels Estats Units....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada