Massa sovint l'abundància és punyetera doncs - tret d'algunes excepcions- per fugir d'incòmodes ofegaments, maliciosament ben entatxonats els envasos residuals, són dispersats cap a tercers mons.
Ara, en etapa de creixença ets un pengim-penjam de xistós moviment provocador del somriure de qui t'estigui mirant, aviat, però, més del que tu pensis, el teu cos posseirà la característica bella presència d'harmònica i equilibrada mobilitat del cavall de raça menorquina causant de somriures d'admiració.
Aprèn, aprèn, aprèn, però, per si de cas arribes a la vellesa, passa't una part de l'aprenentatge aprenent a viure la solitud.
Si ets persona que no et mous perquè creus que ja has trobat el lloc, bo seria reflexionar una mica recordant o assabentant-te del proverbi que diu: És quan he trobat el nord quan em sento més perduda.
En primer lloc, pots estar tranquil que mai desvelaré la formació de l'estratègic indret que esculls para aparentar.
En segon lloc, verdaderament com Hèracles carregant-se el món damunt l'espatlla, tu ens impressiones carregant-te l'enorme pedra damunt l'escàpula.
I, en tercer lloc, ara sí que recordo la impressionant potència del teu refilar que obligava alçar la mirada per clissar l'autoria del bell so.
Arran de l'afer del gag de l'entrevista improvisada (Està passant, de TV3), amb la Vìrgen del
Rocio, que ha fet emprenyar d'allò més el fonamentalisme catòlic (a anys llum
del que des d'una perspectiva agnòstica podríem dir que significa ser cristià),
segur que moltes persones agraïm el coratge de reprotxar públicament la
disbauxa institucional i popular que sempre acompanya qualsevol escenificació
de l'anomenada verge "rociera", sigui en plan de conya o en plan seriós
com és el cas d'una opinió al diari EL MUNDO arran d'un accident titulat ¡Que se nos cae la Virgen! No hay ritual sin repetición y, por eso, a
las 02:48 de la madrugada del lunes volvieron a encadenarse hechos: el
simpecado entró en el santuario de la Virgen del Rocío, los almonteños saltaron
la reja, se produjeron escenas de brutal violencia (puñetazos, codazos, patadas
en la cabeza) para coger o tocar el trono, éste estuvo a punto de caer al suelo
como en una metáfora de las tradiciones católicas en el siglo XXI y comenzaron
los juicios de valor. Hay quien ve aquí un atavismo inexplicable, mágico, y hay
quien ve la muestra final de salvajismo de una romería, la del Rocío, que ha
perdido la esencia debido a la masificación, la cocaína y el deseo de
aparentar.
Per fugir de la tàcitament poquesa que en realitat és el que som, fins i tot seríem capaces de creure'ns imprescindibles per a persones, per a animals, per a vegetals o per al que sigui, com tal de creure'ns l'autoestima.
Qui no ha parat atenció en aquella manera de caminar tan segura que per uns moments fan venir-te al cap aquella coneixença que amb la fermesa del seu posat o moviments sap com ocultar inseguretats.
