“clavar la mirada”: dirigir intensament la vista

Registrada el  8-6-13, la imatge t’enxampa dominant el teu santclimenter pati, i fixa't tu que, des de llavors tenia pendent fer-te cinc cèntims del primer que em va passar pel cap mentre creuàvem la mirada tot recordant el machadià proverbi que diu:

El poeta Antonio Machado lo dice así en «Proverbios y cantares»:

El ojo que ves no es

ojo porque tú lo veas;

es ojo porque te ve.

era

Era, aquell modest edifici de quatre arcades compartit pels del “TODO POR LA PATRIA” i pels de la CASA CONSISTORIAL.

Era d’agrair, aquella visió humana de la bugada de llençols amb desinhibició estesa al sol enmig dels pals de bandera buits de patriòtics i coloristes draps simbòlics del feixisme.

Era, aquell també modest cotxe SEAT 850 aparcat davant la caserna de la guàrdia civil possiblement utilitzat per algun subaltern de vés a saber quin cacic o influent personatge la qual cosa li atorgava  carta blanca per fer-ho o li permetia tenir molta barra.

Era, ara amb el temps, contemplar la tendresa del nen gairebé adolescent en pantalons curts traginant dignament, la compra dels queviures cap a casa quan això, majoritàriament, era tasca del sexe femení.

És l’enigma 38, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

la predilecció cap al negre

Avesada a la visualització del color blanc en el velam dels velers, quan un dia apareix un amb l'enorme triangular vela color d'atzabeja negre, no saps per què t'encisa d'allò tant que enveges no tenir una embarcació per plantificar-ne una d'igual tonalitat.

Després, intentat trobar l’explicació de tendir la preferència cap a un color o l'altre, topes amb una web informant de la simbologia d’ambdues tonalitats tot afegint que dins la cultura japonesa, en cas d'estar combinades, són la parella perfecta malgrat que tu pensis que, negre sobre negre, per allò d'estar associat a l'energia provocativa i la femenina, pot arribar a ser una parella força interessant a més a més perfecta.

La web informativa diu:

L’ELEGÀNCIA DEL BLANC I NEGRE

#LaParellaPerfecta, el blanc i negre és un clàssic que s’adapta a tots els estils de decoració, tant en els més moderns com més tradicionals. Contrastos entre llum i foscor, funcionalitat, elegància i mai passen de moda.Què volen dir aquests colors al Japó? Doncs diverses coses, tots els colors al Japó tenen la seva mirada positiva i negativa, segons el context.

BLANC

Representa l’esperança cap al futur, un començament fresc, innocència i puresa. El blanc ha sigut el color tradicional des de l’era Victoriana. En moltes cultures el blanc representa una eternitat alegre. En països asiàtics pot representar també mort, dol, virginitat, puresa, humilitat, joventut, símbol de pena per la mort d’un familiar, pau eterna…

NEGRE

És el color que representa l’absència total de llum. Representa la força i l’estabilitat. En la cultura occidental té més connotacions negatives que positives. És el símbol de l’error, el mal, el misteri i la mort, però també fa referència a la noblesa, la sofisticació i l’elegància. En els països asiàtics, representa el color de la joventut, el dimoni, la foscor, el misteri, la nit, i també està associat a l’energia femenina, el perill provocatiu.

La combinació d’aquests colors és més atrevida del que ens pensem, ja que representa totes aquestes combinacions.

Nota: Enllaç web

amb el temps

Quan fa massa temps que un prolongat so de pluja no trenca la quotidianitat del jorn, t’adones no només de la sequera que pateix el test arraconat sinó  també la de l’animositat de qui d’alguna manera podria  revifar-lo.

arran d'una mascareta estesa

Del Diccionari català-valencià-balear: MASCARETA f. Persona desfressada i emmascarada; cast. máscara. Y mascaretes que giscan y altres que fan un escolt.

Del Diccionari descriptiu de la llengua catalana: MASCARETA 1. Vegeu màscara f.2. [Ncompt] Màscara5a. Si el treball és continuat i habitual, hom ha de protegir-se amb una mascareta filtrant que cobreixi nas i boca, per a evitar la penetració als pulmons del polsim de l'esmalt, que a la llarga produiria una silicosi. [Vilasís (1982): 66, p. 102]i.

3. [Ncompt] Màscara6. Anàrem tots dos a l'Hospital i no el poguérem veure. Ens digueren que li estaven fent la mascareta. Preguntàrem si a la nit se'l podria vetllar [...]. [Martinell (1951): 72, p. 149]i.

Pendent d'incloure als diccionaris: MASCARETA UNIVERSAL: La COVID-19

calor de reacció

Moixeta, amb la positura d'ara ombra ara sol, desconec si, jugant a fer química, te'n fots o no del procés anomenat calor de reacció però, molt em temo que, espatarrada com estàs fent la croqueta en una zona ombrívola i solejada, efectivament  tant se te'n dóna la química i la mare que la va parir  senzillament perquè saps que amb la teva actitud  enforteixes l'ànim per superar les llargues onades de calor o les curtes de fredor que encara tens pendent de viure.

era

Era aquell Pla de la Catedral absent de turistes que servia d'aparcament de Seats 1500 i 600, Simques 1000, Renaults dauphines...

Era la llibertat de les persones envaint l'espai de circulació dels vehicles sense el perill aparent de ser atropellades.

Era aquell clàssic atenuat so del motor d'una Vespa atrevidament conduïda per una dona que et feia pensar que també en més d'una ocasió i sense cometre cap irregularitat de trànsit, seria la dipositaria d'algunes queixes d'alguns casposos taxistes o conductors.

Era aquell saber-te greu de rebre escridassades crítiques o masclistes floretes (piropos) que per força combaties amb indiferència ja quer sabies que allò que els molestava més era la demostració innata i absoluta de dominació damunt del vehicle de dues rodes cada vegada més utilitzat per dones que, d'alguna manera, compartiem el pensament col·lectiu d'aquella frase de la Marçal que diu "Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta."

És l'enigma 37, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

a les vegades

A vegades la confiança, la germanor, l'amor expressats en una obra d'art esculpida amb arena damunt l'arena, resulta no tan efímer com la confiança, la germanor i l'amor entre l'ésser humà.

no m'importa que m'espiïn

De tant en tant a la part inferior de la pantalla de l’ordinador un conegut antivirus m’avisa tot dient: “la vostra càmera web us espia” acompanyada de l’oferta d’aplicació especial per evitar-ho informant del cost econòmic.

Si donem una ullada a la Viquipèdia sobre l’espionatge, veurem que d’una manera o altra tota persona que disposi d’ordinador o aparell modern de telèfon ja està condemnada a patir un control de la seva ànima, què hi farem!, és el preu d’estar al dia consumint tecnologia comunicativa; ara bé un cop acceptades les regles, m’agradaria saber a qui li pot molestar fins al punt d’oferir un remei anti tafaner, que hi hagi persones que no ens importi que ens espiïn i menys a través del forat -ocult rere un pedaç de negre cinta aïllant- d’una càmera web que no té activada a l’ordinador per interactuar amb altres internautes.

Nota d’imatge: En la foscor de les cambres, a través de les franges estretes dels llibrets dels porticons, quantes mirades perdudes rere pensaments, no han espiat la solitud del carrer o el fet d’anar i venir la gent.

lletja molt lletja la mala peça al teler dins la direcció del diari menorca

Internet té això, la possibilitat d’espargir fets bons o dolents; en aquest cas però, es tracta d’un a més a més desagradable i lleig protagonitzat per la direcció del diari Menorca “es Diari” tot vetant la publicació d’opinió titulada SALMAIENC (amb la que podem estar-hi o no d’acord) dins l’espai de PEDRAULES que l’escriptor Joan Pons, generosament, ha donat aconèixer per la xarxa amb l’afegitó del fet que a partir d’ara, se l’exclou com a col·laborador de l’emblemàtica premsa escrita a s’illa, amb la qual cosa la gent que sempre donem una ullada al diari ja no podrem trobar les reflexives PEDRAULES que si més no sanejaven la salut mental de qui no combregant gens ni mica amb opinions d’altres col·laboradors que sovint fins i tot tenen un rerefons feixista i anticonstitucional, es Diari, ara ja dedueixo clarament que les publica selectivament i arbitràriament rere la màscara de defensar el dret d’opinió.

Un afer lleig molt lleig que fa “grinyolar l’engranatge” expressió que la Mònica Terribas, posant-la d’actualitat, ja queda en l’imaginari popular quan l’abús d’autoritat s’imposa a la llibertat d’opinió de qui es dedica a escriure o a fer periodisme.

ressonància

Si creus pardalet que en un amagatall de la pedrera passes desapercebut, tal vegada tinguis raó a no ser que el retrunyiment melodiós i agut dels teus piulets fan que, irremeiablement i de manera plena de curiositat, cerquem fins a trobar, en algun lloc de  l’enorme superfície de la cavada paret de marès, la teva presència.

era

Era aquell ordenat, espès i ben cuidat pinar sorià.

Era la descoberta de fines làmines metàl·liques d'angle obtús incrustades en l'escorça d'alguns arbres que feien patir doncs semblava que els danyés.

Era, després de demanar informació, la facilitada per la persona que en sabia un munt doncs era una de les forestals que feinejaven per l'entorn.

Era aquella explicació tant entenedora com difícil de reproduir-la ara amb tanta claredat que, un cop més i donant gràcies a la immediatesa de les xarxes d'Internet, pitjant aquest enllaç i de bona font la puc transmetre al bloc.

És l'enigma 36, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

una màquina de cosir com aquestes

Una màquina de cosir com aquestes de la imatge no recordo el temps que fa que era pressent gairebé en cada casa de la família o del veïnat.

Una màquina de cosir com aquestes, sota la tapadora de fusta o destapada, ocupava un lloc preferent davall d’una finestra que donés a l’exterior en alguna dependència del pis o planta baixa o, si l’habitacle disposava d’ella, en un racó predominant de l’envidrada galeria.

Una màquina de cosir com aquestes, de la marca ALFA, REFREY, SIGMA, SINGER, WERTHEIM… aferrada damunt la tauleta de fusta d’artístics peus de ferro forjat units en la base per un també artístic pedal per fer anar l’engranatge de pujar i abaixar l’enfilada agulla mitjançant la roda grossa de dessota amb la petita del damunt unides per una corretja, era la salvació de l’economia domèstica sigui per la confecció o reparació de la vestimenta familiar o, ja sigui per guanyar allò que se’n deia l’ajuda econòmica que incrementava el precari sou o jornals que entraven dins la llar.

Ara,en algun lloc de la casa, se’n veuen poques de màquines de cosir com aquestes  i, si en alguna hi és, segurament, és gràcies al fet que encara alguna persona conserva aquell ancestral gen de generacions que, fent anar amunt i avall el pedal de la màquina se sentien, no només creativament útils sinó que també socialment estables.

Rere una màquina de cosir com aquestes, hi ha tota una història que va des del 1755 fins als nostres dies amb lluita d’invencions, patents, llicències de fabricació, models de puntades i un gran, etcètera que fa feredat però, si a alguna persona li pica el cuc de la curiositat permetent-li dedicar una estoneta, que millor que pitjar l’enllaç  a la Viquipèdia , per satisfer-lo.

“estar [algú] en punxes” (estar molt impacient)

Com que contra el President Torra, contra el Procés i contra l'independentisme tot s'hi val, alguns jutges, algunes jutgesses i algunes fiscalies, semblen des de fa temps formar part d'una casposa i oxidada trama de personatges entrelligats que estan en punxes impacients i a la que salta, per desqualificar qualsevol dràstica, però necessària, iniciativa que el Govern de la Generalitat prengui per aturar l'expansió de brots del coronavirus dins l'estat autonòmic, fins al punt d'amenaçar il·legalitzar qualsevol decret llei que prioritzi la salut de la ciutadania per damunt de qualsevol altra qüestió social.

-Però això que és?, es pregunta l'honorable President.

- Doncs miri President, a mi se m'acut pensar en l'etern confinament tipus colonial rere uns ja maldestres filferros d'arç que encara utilitzen des del govern de l'Estat per, segons definició del Diccionari català, valencià balear: Tenir algú a ratlla: tenir-lo aturat dintre dels límits del seu deure o de les seves possibilitats, no deixar-lo dominar.

presencia rural, qüestió i conclusió (personal)

Ni el mur de paret seca subratllant (en perspectiva) llargueruts pals d'electricitat provinents d'erectes arbres dels pinars hispans que un cop talats i tractats serveixen per entrellaçar quilòmetres i quilòmetres de cablejat per a la conducció elèctrica, ni la verdor dels compactes menuts i grans matolls, aconseguiran mai visualment fer tanta patxoca com la de l'arbre nu.

no hi ha res

No hi ha res més necessari que tenir prop de casa, contenidors municipals per llençar els fems.

No hi ha res més complaent que durant uns dies, matalassos abandonats facin de còmode jaç per llargues o breus becaines que de vegades t’obliguen a tenir els ulls, un mig clos i l’altre mig  obert.

No hi ha res més incívic que tenir la barra de desfer-se de vells, tronats i enormes elements de la llar deixant-los allà on roti tot sabent que, fent una trucada a l'ajuntament, un dia a la setmana un servei, gratuït i puntual, te'ls recull de davant el portal de casa.

era

Era aquell terreny proper a les vies de la RENFE.

Era la combinació d'un d'aquells espais buits de caràcter especulatiu  per saturar de l'institucional barraquisme vertical per a la classe obrera, conservador encara d'antics precaris habitatges junt amb espais a l'aire lliure emmagatzemadors de vehicles mig desballestats i piles de fustam útil pel manteniment de les vies de tren.

Era aquella solitària i llarga corda d'estendre la roba totalment ocupada per aquelles peces de vestir d'impol·luta blancor i ordenada classificació que l'endolada dona de negre anava, ara no recordo si penjant-les o recollint-les.

És l'enigma 35, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

casualment

Casualment, una foto accidentalment desenfocada, apareix a la pantalla de l'ordinador.

Casualment una frase interrogant atribuïda a Julia Margaret Cameron apareix al peu de la imatge.

Casualment no, sinó més aviat pel misogin oblit de fer reconèixer popularment el treball científic, artístic, filosòfic... de la dona en la història de la humanitat, admets que una vegada més has de valdre't de la Viquipèdia l'enciclopèdia virtual lliure i igualitària, per assabentar-te que Julia Margaret Cameron, va ser una influent fotògrafa britànica que, poca broma, el dia 11 del juny passat van fer-se els dos-cents cinc anys del seu naixement i és que, a pesar l'afany de molts homes i vés a saber a canvi de què, una pila de dones encobrint fets, des de fa segles la dona ha sigut la pionera d'alguns dels avenços científics, artístics filosòfics...

“escolar-se” (passar una cosa, una persona o un animal a través d'un lloc estret o vencent algun obstacle. transcórrer el temps)

El paraigua que fa d’aixopluc a qui pateix d’un ERE o, un ERTO o, d’un treball clandestí o, d’una limitada prestació d’atur, forma la batzegada semblant a la de la imatge maldestrament impedint el pas per a una sortida digna.

Si una revolució del proletariat encara no està assumida, donat el cas de l’alta taxa de persones sense feina per causa de la pandèmia del coronavirus en mig d’una ideologia i practiques neoliberals, de la classe mitjana per avall,  per superar batzegades, el que resti de l’any i el que triguin a passar el proper o propers, no els hi queda més remei que seguir el consell del significat del mot “escolar-se” que encapçala la dita de l’apunt d’avui al bloc.

horari

Al Conjunt de ratlles o xifres que indiquen les hores, sobretot en un rellotge de sol s'anomena "horari "i, a l'agulla que en un rellotge mecànic assenyala les hores també.

Si durant segles el rellotge de sol va ser l'encarregat de mesurar el pas del temps, a partir del segle XV la imparable escalada d'inventives van fer evolucionar l'aparició del rellotge mecànic utilitzant, ambdós models la paraula "horari", per definir un dels elements dels seus components.

Arribat el segle XX, un prolífer i productiu inventor Petar Petrov, amb la creació del rellotge digital electrònic, fent desaparèixer la vella simbologia que ens orientava per saber el pas del temps, ens va deixar bocabadats mirant com en una petita o gran pantalla passaven, parpellejant un rere altra, cada un del dígits de les 24 hores del dia amb els consegüents minuts i segons.

Una breu biografia de Petar Petrov, entre altres coses ens fa saber:   “La experiencia acumulada y sus ideas Petar Petrov decidió desarrollarlas en una compañía propia. Allí diseñó el primer monitor cardíaco inalámbrico que hoy se utiliza en los hospitales del mundo entero. Un año después inventó el prototipo del reloj digital electrónico. El reloj fue puesto a la venta en 1971 con la marca Pulsar. Entonces el modelo se vendía por 2100 dólares estadounidenses. Cinco años después la patente fue vendida a la empresa japonesa Seiko y el mercado mundial fue inundado de relojes electrónicos.

sempre és d'agrair

Sempre és d'agrair, com en aquesta ocasió, poder pispar una imatge i un poema d'algú que l'ha penjat a una xarxa social.

Sempre és d’agrair, i més quan la calorada estreny el cervell, que algú a més a més de tenir la tendresa de fotografiar la moixa o moix absorbint-se en la vista de les teulades que potser li agradaria trepitjar, topi amb qui, encenent-li el llum de la sensibilitat, faci anar el magí per dedicar-li versos.

Sempre és d'agrair, entre altres coses, les visites a l'espai "la gatera" que rep el bloc.

era

Era, un episodi de l’ancestral transhumància d’ovelles envaint  camins, carreteres, pobles i ciutats.

Era, aquell enrenou del ramat oví emetent compassats sons de frisoses petjades i suaus bels comunicatius.

Era, intentant captar per homenatjar-la, aquella significativa ovella negra que, en la insolència de la joventut tant ens agrada representar per defensar-nos dels dogmes establerts.

És l'enigma 34, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

de secada i estretor habituals i de feliços anys vint del s. XX

La sequera climatològica i ocupacional d'enguany sembla que aviat deixarà veure'ns les conseqüències negatives.

Sequedat en el camp, en calaixos de botigues i en butxaques de dones i homes estigmatitzats per ERES o ERTOS.

Els anys vint del segle XXI, no seran com els del segle XX que diu la Viquipèdia van ser "Els feliços anys vint fou el període de creixement econòmic i de no preocupació dels Estats Units dels anys 1920. El fenomen va estendre's per l'Europa capitalista de manera que l'expressió també canvia segons el país..."

Tornant al concepte del secà i contemplant un tram de l'anomenada paret seca, caldrà per a l'imaginari de sobreviure la crisi, construir ni que sigui mentalment, botadors per passar a un altre lloc que ens alliberin de zones reescalfades pel sol si més no, almenys, per poder pensar com sortir-nos de l'economia en recessió.