Les notícies
de política del país, les prediccions meteorològiques i la puta onada de calor
t'encallen en el temps, però, sortosament no de manera generalitzada perquè
sempre estan els negacionistes fent el ridícul que ajuden a desencallar-te.
Les notícies
de política del país, les prediccions meteorològiques i la puta onada de calor
t'encallen en el temps, però, sortosament no de manera generalitzada perquè
sempre estan els negacionistes fent el ridícul que ajuden a desencallar-te.
Igual que el
granet que no fa graner és el glop d'aigua fresca que en l'onada de calor no
serveix per a res, així i tot, com que el granet ajuda, el glop també.
L’escalfament
global provoca locals nits i dies agònics d’estiu només suportables si penses
que algun dia arribaran els preats i enyorats ruixats tardorencs.
Quan a la
foto retallada la teva imatge resulta ser a escala natural vol dir que, si
reptant pel carrer se’t veia petitó, així de prop a la foto fas paüra, per la
qual cosa no sé què dir-te si, reprimint la trepitjada que t’enviava a l’altre
barri, vaig fer bé deixant continuar el que et quedava de vida.
Sovint són
visibles ferides impossibles de cicatritzar les que incansablement ens aguanten
arrelats als orígens d'identitat.
Com el
cridaner vermell d’un foc d'encenalls
anunciant l'arribada de calors i calorades, les fràgils roselles silvestres
aconsegueixen enrojolar paisatges i voreres rurals.
Quan algú s’entesta a posar portes al camp i ho fa de manera
barroera oprimint la noble barrera d’ullastre, se t’acut pensar que l’empobriment
mental que pateix supera el cost de la
seva restauració o renovació.
Prest un de
vosaltres, el Dia des Be, serà el protagonista de l’inici de les festes de Sant
Joan a Ciutadella.
Prest, ben net i polit, ben pentinat i guarnit, estarà damunt d’un diminut ring improvisat dins d'una casa senyorial, exposat unes hores a la població que us vulgui conèixer.
Prest, el diumenge abans de Sant Joan, mig sedat a les espatlles d’un pagès ben empolainat, recorrereu alguns carrers del poble anunciat l’inici de les festes Santjoaneres, tan multitudinàries que, bona part de la ciutadania censada, abans que comencin ja té ganes que s’acabin.
Del
crepuscle al capvespre, del capvespre a la nit, de la nit al crepuscle, senyals
d’avís de les balises portuàries.
Tot i estar
envoltades de llum artificial i claror natural, neguitoses, ressaltaven les
formes del brancam.
Que el Papa
Lleó XIV parli en català, castellà, quítxua o en llatí, és irrellevant, el que
és preocupant és la luxosa vestimenta santificada de santedat que duu i, la
permissiva fastuositat dels cerimonials encontres que l’envolten. Tot plegat
encertadament ridiculitzat en la pel·lícula Fellini Roma.
https://youtu.be/Z6IIVMDi1-w?si=7QXaLlKK4h1IR4jU
Mai millor
dit que mentre volaves t’he agafat al vol amb la càmera de fotografiar.
A tu, el
pacífic dispar no t’ha fet cap mal i, veient el resultat de la foto, a mi m’ha
agradat d’allò més.
Pel que
sembla, per evitar un fatídic destí
final, algú s'encarregava de finançar els costos de curar les nafres del
vaixell.
Duien la boina
al cap i, si estaven farts, només podia ser de la seva existència parasitària,
doncs, sigui la dona, una filla o nora, els feia el menjar, el llit i els
rentava la roba i, en cas de viure a l'asil municipal, el cercle del parentiu
femení pencaire, també quedava tancat amb les Germanetes dels Ancians
Desemparats.
Com que
poques persones o gairebé cap entenia el grafit, tot feia sospitar que el
disgrafisme també pertany a l’art de carrer.