barri de porta (5), escoles en lluita (8 de 16)

José María Socias Humbert, fou el darrer batlle de Barcelona provinent del règim franquista, però per sort també va ser aquell que diuen va obrir el consistori als veïns i a l'antifranquisme, per la qual cosa, un dia, prèvia ordre del seu despatx cap a la reforçada guàrdia urbana en funció de sentinelles d’entrada de la Casa Gran, accedí a rebre dins l'Ajuntament, als manifestants de 9 barris que des de l'estació de metro de Fabra i Puig , sota la consigna de "paga el ayuntamiento", deixant bocabadat però amb actitud solidària a qui despatxava els bitllets, anaven oKupant els vagons en direcció a Pl. Catalunya, i un cop allà, estenent de bat a bat les pancartes i escridassant consignes, baixaren a peu per les Rambles, fins a la plaça de Sant Jaume tal com podrà veure's en els propers apunts al bloc.
Des de l'alcalde Socias, "el dialogant demòcrata" ni que fos amb llenguatge dictatorial inclòs el corporal de tanta reminiscència franquista, fins a un Pere Portabella més atònit que atent a les reivindicacions que gent dels 9 barris feien al pati d’entrada de l'Ajuntament, seran imatges que junt amb les de demà tanquen els comentaris propis que heu tingut la paciència d'aguantar, donant  pas les de demà,  al text del capítol dedicat a l'Escola Sóller aparegut al llibre de Ediciones Paideia: ESCUELAS EN LUCHA (FERRER I GUARDIA, SÓLLER Y PEGASO), signat pel col•lectiu "Caps de Setmana", que aniré transcrivint-vos-el  fins al final de la sèrie "barri de porta escoles en lluita."

barri de porta (5) escola sóller (7 de 16)

Tris-tras, Tris-tras...Com a resultat de les persistents i fermes reivindicacions que propiciaren que institucions tipus MEC o Ajuntament moguessin fitxa per sortir-se'n de la desídia on estaven encasellades, obligant-les així a dotar al barri de Porta amb el centre escolar exigit, des del primer dia, a l'hora del pati, ja podia oir-se l'harmonia de veuetes entonant cançons de joc com: "Tris-tras, Tris-tras.., i, tot fa pensar que quan aquesta hora de fer recreo coincidís amb la tertúlia a la plaça dels iaios, a vegades  cremant el fustam abandonat en qualsevol obra del constant mig empantanegat barri, aquelles veuetes no deixarien de semblar-los cants de sirena, no de la mar, sinó del oasi-escola aparegut a la desèrtica plaça, edifici ja emblema, del fet de viure amb la dignitat que pertoca el dret de l'escolarització digna, pública i gratuïta imprescindible dins la zona. 

barri de porta (5) escola sóller (6 de 16)

Finalment, en aquella estructura mig enllestida que anava essent l’Escola Sóller, criatures i mestres, fent ús de la zona destinada a l’esbarjo encerclada amb tela metàl•lica tipus galliner, ja podien imaginar que sortien a un pati de debò, malgrat fora sense cap tipus de mobiliari infantil que no fossin quatre deixalles arraconades, dels paletes que ultimaven les obres.
Però com que no sempre és bo fixar-se només en el contingut buit de la botella, fent honor a la dita castellana: “el agua, el pan y la sal a nadie se niega” sortosament des del primer dia de trescar la canalla pel pati, ja gaudien de la instal•lació d’una font de pica escatimada però almenys, rajant de l’aixeta la benefactora aigua que a més a més d’apaivagar-les la set, donat el cas de patir una patacada, podrien tot d’una, entre rialles i plors, remullar i netejar higiènicament la pelada del genoll, del colze, del front o la del palmell de la mà.

barri de porta (5) escola sóller (5 de 16)

Dels locals ocupats fins l'encara a mig bastir construcció de la flamant Escola Sóller, un cop autoritzat l'ús de les aules, el trasllat del mobiliari va ser tot un esdeveniment on criatures, mestres, familiars, veïns i tot déu col•laboraren entre somriures i alegries malgrat que, tàcitament per salut mental, la gent més implicada representant de l'Assemblea en les negociacions que semblaven no tenir fi, ocultarien la mena d'indignació pel menyspreu, gairebé constant, disfressat de bondat que percebien cada vegada que havien de parlamentar qualsevol qüestió amb l'organisme de torn, doncs, a vegades, per l'atenció i resposta que rebien, sovint feia la impressió què els interlocutors institucionals en lloc d'assumir i esmenar a consciència i de bon grat les evidents mancances educatives a la que tenien sotmesa la zona de 9 barris dotant-la de la infraestructura docent tant de temps escatimada, anaven concedint almoines, això sí, sobredimensionant el valor o la importància, amb la burocràtica retòrica de sempre. 

barri de porta (5) escola sóller (4 de 16)

Els dies, setmanes i mesos passarien entre anades i vingudes ara, cap a dependències de l'Ajuntament, ara cap a les del MEC, per clarificar conceptes i sobre tot perquè no s'aturessin els tràmits per la construcció de la nova escola, així com per aconseguir el nomenament de la resta de mestres que, impartint ja classes, estaven a la corda fluixa de ser o no ser "oficialment" reconeguts.
I així, de nou, tal dia farà els anys que dels locals comercials, va passar-se a les aules de l'escola construïda en un cantó de la desèrtica plaça i d'igual estructura clònica a la dels centres públics educatius que s'edificaven arreu del territori, per tant, exemptes de singularitats pròpies de la zona, però que almenys, el de la Sóller, evidenciava que l'embranzida reivindicativa per aconseguir l'escolarització digna, era ja un fet consolidat i que, difícilment, cap autoritat gosaria fer l’intent d’avortar aquell moviment de les Escoles en Lluita, ni en el barri de Porta ni en els adjacents.

barri de porta (5) escola sóller (3 de 16)

La gestió feta per l'Ajuntament central amb la propietat dels locals reivindicats pels veïns, va possibilitar-ne la utilització de forma "legal" per continuar impartint les classes. D'aquesta manera quedaren en el record aquells dies posteriors a l'ocupació on les criatures, sempre xiroies, des del primer dia ja havien normalitzat el fet quotidià d'estar escolaritzades i s’aglomeraven  fent cua per entrar a les aules obviant il•legalitats, precarietats d'estructures o mancances de material escolar, com tal de gaudir amb plenitud la vivència d'estar rebent una ensenyança de qualitat, pública i gratuïta, malgrat que encara, un burocràtic, deficient i negligent MEC continués, ronsejant dia sí dia també, que poguessin  fer-ho en el centre escolar de nova construcció ja compromès en ferm per al barri.
Fins i tot, perquè no hi faltés cap detall,  quan algun avi esperant assegut al replà la sortida de classe de la neta o net, podies imaginar què es tractava del bonàs conserge encarregat de vetllar l'entrada i sortida escolar.

honorança als crítics dels silencis del 92

Aquesta pintura que un dia del 1992 vaig adquirir a un pintor de les rambles, i l'article que avui he llegit al diari ARA, "Els altres 1992" m'han empès a un extra de dissabte al bloc. 
Senzillament, com homenatge al pintor de les rambles que amb la seva inspiració la va encertar plasmant damunt la cartolina el que va significar per a molta gent, aquell esdeveniment mundial i, si m'esgoteu, donades les circumstàncies del present, visionari del futur.
 I tanmateix, per descomptat, en honorança a en David Fernàndez, aquest xicot que m'embadoca i a tantes generacions corprèn no només pel que escriu sinó per la coherència amb què sempre se'l veu actuar.

barri de porta (5) escola sóller (2 de 16)

No hi faltà la mainada a l'"insurrecte" acte d'okupar uns locals comercials en desús des de sempre, a fi i efecte d'utilitzar-los com aules escolars per acollir l’alarmant necessitat que també tenia el barri en aquest sentit.
Dins la gresca de l'acció, innocents les criatures acompanyades pel determinisme i radicalitat dels majors, semblaven del tot inconscients del fet que, aplegades, senzillament ja exercien la primera lliçó dins d'aquella Escola Sóller que s'estava embastant, doncs no cal dir que durant el temps que va durar l'expropiació social i els dies posteriors de la posada a punt de les aules, duien a terme la mena d'humanisme didàctic que serveix per alliçonar de com actuar amb dignitat davant qualsevol tipus de marginació social o d'abús de poder, és a dir, de com dins de l'Estat de Dret s'ha de tenir no només l'opció, sinó el deure d'actuar, si cal, en rebel•lia, quan reiteradament algun dels drets humans (com aquell era el cas) són negats a la ciutadania.

barri de porta (5) escola sóller (1 de 16)

INTRODUCCIÓ: El 1978, amb el títol ESCUELAS EN LUCHA signat pel col•lectiu "caps de setmana" va distribuir-se un llibre informatiu d' EDICIONES PADEIA, i dins la “nota editorial”   entre altres coses  fan saber que:  “Desde nuestro punto de vista, una editorial militante debe intentar cubrir el espacio teórico de profundización en la práctica que la dinámica lucha de clases va exigiendo en cada momento...” , per la qual cosa, a partir de l'apunt 8, seran textos d'aquesta interessant publicació, els que acompanyaran les imatges on gent de les escoles Ferrer i Guàrdia, Sóller i Pegaso, compartiren mobilitzacions . Per altre banda els 7 primers apunts, corresponen als inicis de l’acció en la pràctica dels fets de la  lluita duta a terme al barri de Porta.
En un carrer lateral al desert que era la Plaça Sóller, uns locals comercials buits i tancats des de sempre, s'ocupen per decisió veïnal per utilitzar-los com l'embrió d'allò que havia de ser la reivindicada futura escola pública i gratuïta del barri, la ocupació es fa com a resposta al sempre prepotent immobilisme acompanyat d’entrebancs administratius que anaven ajornant els dies per a dur-ho a terme.
Farts de tot plegat, tal dia farà els anys que, trencant els cadenats que subjectaven les persianes metàl•liques de cada entrada, i fugint de tota clandestinitat il•luminant la foscor del moment, mestres, futur alumnat, mares, pares i veïns, ocuparen l'interior d’aquelles dependències,  acordades entre l'assemblea i les administracions, per a ser  destinades a  servir  d’aules on la mainada del barri pogués estar degudament escolaritzada, i així, si no oficialment sí moralment, queda inaugurada l'escola estatal del barri.

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (4 de 4)

Avui ja sabem prou que la infància d'aquelles persones jubilades o en edat propera a fer-ho durant la dècada dels 70, en esclatar-los a una edat primerenca o joventut la guerra civil provocada pel feixista cop d'estat contra la segona República espanyola, de fàcil no va tenir-ne res, ans al contrari, nascudes unes a Catalunya o immigrades altres, només pel fet de pertànyer a la digna classe obrera, totes compartien la realitat d'habitar en una d'aquelles zones de Barcelona, deixada sigil•losament de banda reservada al creixement urbanístic aglutinador de les classes popular.
En qualsevol hora del dia, majoritàriament visibles pel sorrenc barri, eren aquells homes d'edat avançada que en l'època laboral serien funcionaris, treballadors de fàbrica, empresa o autònoms i que ara, passaven hores d'aquí cap allà, fent-la petar amb amics o coneguts, això no volia dir però, que algunes dones de la mateixa generació no haguessin treballat a més a més de casa, també a fora d'ella, per la qual cosa, amb la visió que ens dóna el temps, vull imaginar que (tal qual ara també succeeix) potser algun ho feia satisfet havent deixat la casa o pertinences pròpies ben endreçades i d'altre encara més satisfet de no sentir vergonya perquè alguna persona de la casa li fes tot, però..., com que ara això no ve al cas, la qüestió és que semblaven del tot contents sobretot els que en el seu temps serien més rebels, tot veient la implicació en la seva causa de la gent més jove a la que ja podien passar-los el llisto.

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (3 de 4)

Com sempre acostuma a passar, prèviament a la passejada pel barri enarborant la considerable i explicita pancarta reivindicativa, existia una acurada feinada de "treball de camp", fet conjuntament per persones joves i no tan joves compromeses amb la problemàtica social d'exigir des de, per i per a les bases populars, que ningú quedés marginat d'aquella incipient "societat del benestar" que, pels finals dels 70, anava traient el cap al conjunt del (més de paraula que de fets) democràtic estat espanyol.

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (2 de 4)

Qui sap si per guanyar-se parroquians a la causa de la fe catòlica o per solidaritat cristiana, el cas és que l'ensotanat capellà del barri també va tenir oportunitat d'opinar en veu alta dient la seva a qui volgués escoltar-lo i que no eren pocs, circumstància que alguns farien per primera vegada i d'altres, els seguidors de missa, si més no també per primera vegada escoltant-lo a la mateixa alçada, és a dir, sense oir-li la plàtica damunt del púlpit, i tanmateix, més d'una persona en aquesta ocasió, cauria en el fet que, sortosament, els solidaris Sancho Panza i el Quixot no topaven amb l'església.

RECUPERACIÓ DE "LA GATERA"

Introducció: Una garrafal errada ocasionà que engegués a la paperera tots els apunts de "la gatera" i, com que moixes i moixos no s'ho mereixen, utilitzant les seves eines he repescat una a una les seves imatges que per defecte apareixen en l'entrada principal però, no cal dir-ho, que una a una, ja han entrat per la gatera.

gat per llebre

A la Plaça de la Llibertat de Ciutadella, "ses carnisseries" sota porxos i el gran quiosc central d’arquitectura de ferro que dóna aixopluc a les peixateries, formen un bell indret de la ciutat.

A l’estiu, els dies feiners l’emblemàtic mercat s’omple de gentada, ja siguin encuriosits turistes captant imatges fotogràfiques, o ja sigui la clientela habitual captant, també, cap al cistell, el fresc i sovint km0 aliment necessari per a l'àpat del dia.

A l’hivern, l’activitat minva tant en l’oferta com en la demanda, ja se sap, temporada baixa però hi ha uns personatges estàtics que sovint passen desapercebuts, són els que il•lustren la façana d’una de les carnisseries que, tot i ser amics, ara el conill sembla témer l’arribada de l’estiu per allò de l’augment de la demanda, mentre que el moixet, esperant l’arribada de més varietats de restes de peix per engolir-los, sembla consolar-lo, ignorant que, si van mal dades, potser ell també acabi espellegat i penjat d’un ganxo.

mirar sense miraments

Tu, moixet, no tens cap mena de cautela per amagar la flaquesa de la tafaneria. Amb una deixada anà del cos per acomodar-te'l, separes el cortinatge que discretament garanteix la invisibilitat de l'interior i que alhora, mantes vegades, nosaltres els humans utilitzem d'escut amagatall quan, com tu, xafardegem l'exterior.

l’estigma de poncellatge felí

Si tan escapçat una orella és perquè abans t'han escapçat una altra cosa..., bé parlant clar, un colló, i per això fas aquesta mirada d'estampeta de sant d'aquells dels de debò, eh?, que per damunt de tot sempre van dir-nos a la classe de religió, almenys durant el franquisme, que mai es van saltar el vot de castedat i ara, en la distància penses que vés a saber el per què volien fer-nos creure que això era cert. 
Fixa't tu, moix veí, quines coses m'han passat pel cap tot veient el teu posat, els teus càndids ulls i tros d'orella esbocinat.

el setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts

A les acaballes setembrals, t'han retratat. No et queixaràs pas de la varietat de bols que tens avui a l'abast però, savi com ets, segur que t'has adonat que no són perquè en triïs un per passar l'estona arrepapant-te, més aviat sembla que són per recollir l'aigua de la tan esperada pluja apaivagadora de la sequera d'enguany, de fet, les negres nuvolades que aparentment observes, vaticinen que, prest, fent un bot sortiràs del cossi per aixoplugar-te i, si la presència de llamps i trons acompanyen l'aiguat, vés a saber  davall  o dins  de què t'amagaràs.

aval per desresponsabilitzar-se

Amb el cartell que tens al damunt, tu, exonerada de tota responsabilitat pots dedicar-te a allò que més t'agrada com, per exemple, veure qui passa pel davant o entra i surt de casa puix que, mentre t'acaronin o facin una moixaina, independentment les intencions amb la resta del domini, a tu, ja et semblarà bé tot allò que facin o deixin de fer.