"curso 1954 - 55" (in memòriam)

La Fotografia: Acolorida a mà, de fons un teló de flors estampat segurament per tapar la lletjor d'una superfície, sobre la taula, dos gerros amb flors possiblement naturals, dos enormes i gruixuts llibres d'estudi desproporcionats per l'edat de la protagonista i una escrivania amb tres tinters de vidre propis d'un despatx.
La Protagonista: A les mans un llibre que curosament agafa, aquest gest de sostenir un llibre entre les mans -prestatgeries plenes en donen fe- així com el característic somriure que té, he estat testimoni que la van acompanyar durant la seva vida i no precisament per sortir bé a la foto.
El Perquè: Aquests tipus de fotografia escolar quasi eren obligatòries de fer a totes les acadèmies d'ensenyança pública o privada per tenir, potser en un futur, la reminiscència del passat.
El Tràfec d’Influències: La sessió fotogràfica està feta al gris eixample d’una Barcelona de postguerra per “Laboratorios Fotográficos E. UTRILLA Los Centelles, 28 Teléfono 74046  València”, així doncs ja és pot veure el “tinglado” que el franquisme tenia muntat afavorint als fidels addictes del règim el guany d'entranyables reportatges fotogràfics que bé podien haver-los fet professionals locals, ja que en cada barri n'hi havia com a mínim un amb exposició  a l’aparador de la botiga del seu excel•lent treball d’estudi o de carrer, però no, el negoci se l’havien d'endur els bandarres o falangistes de torn.
Conclusió: La foto i la qualitat del revelat i paper no deixen de ser perfectes doncs, després de 58 anys es conserven com el primer dia, únicament la cartolina impresa amb les dades i que fa de pompós marc s’ha engroguit, en aquest cas però, com en tants d'altres, ja va bé que el que és superflu perdi lluïssor. Demà, la protagonista hagués fet discreta menció del seu 68 aniversari.

confessions

Ben segur que  qui comandava el gran veler va cercar, davant la imminent ciclogènesi, l’aixopluc del port fent cas del cèlebre almirall Andrea Dòria, que amb la seva popular frase: “juny, juliol, agost i port Maó, els millors ports del mediterrani són” potser va ser el primer promotor de l’illa i avui, com que després d’uns dies d'enrenou atmosfèric i sobre tot marítim el jorn és solejat, als no navegants ens ve de gust fer un tomb pel moll i pel que es veu, als navegants, entre mastelers, caps i veles plegades, quan l’activitat nàutica està en repòs, damunt la gàbia potser sí que també els ve de gust fer-se confidències o confessions.

joquer

Any dos mil tretze
escatat
i...
Oh, no sé que dir...
-Un consell no te’l puc donar, millor que t’equivoquis sola.

oxidacions

D’un recull d’imatges on l’òxid visual al carrer era el motiu d’atenció de la punyetera afició fotogràfica, va sorgir la dels barrots protectors d’una seu sindical. Ahir, veient el vídeo que circula per la xarxa, vaig creure que, evidentment, la correlació entre una i altre era si més no escaient.
http://www.youtube.com/watch?v=wHb_ftWINOs&feature=youtu.be

la soca

Un arrelat tronc d’ullastre reivindicador visual de la memòria del temps en la natura. L’arbre corferit pel llamp recordarà sempre la negror del núvol que un dia s’atansà damunt del seu espai i provocà l’esclat elèctric de la tempesta. La vida s’esvaeix i sobrevé l’agonia immerescuda fins a arribar a la mort; podríem dir-ne la lliçó de supervivència presencial que pot permetre’s, sense ferir sensibilitats, la natura  tot mostrant la seva decrepitud.

l'apartament

Com cada matí llogaters temporers de vacances, surten al balcó de l’apartament per veure sortir el sol, la persona que el té en propietat vol desfer-se’n d’ell i potser de la hipoteca pendent i per això aprofita esporàdiques ocasions per treure-li rendiment.
Ara, ja és un fet, la crisi ha foragitat de l’illa famílies treballadores arribades pels 70, 80 i 90, èpoques de creixement urbanístic quan l’arxipèlag havia de ser una luxosa part d’aquest estat espanyol emmirallat per aconseguir transformar-se en la Florida europea.
Ara, llogar l’habitacle per tot l’any és, si més no, impossible; ara, el fràgil i modest apartament amb vista al port de Maó, només té això d’atractiu i segurament tampoc no bastarà per fer una bona venda que liquidi la hipoteca i deixi un benefici.
Ara, potser sí que, amb l’afany d’especular com altres feien, és l’hora de pensar si, qui en té la propietat, no s’havia embrancat massa.

ciclogènesis

Avui amb aquest fenomen meteorològic no hi ha finestra que s’obri per a res més que apuntalar els porticons  a l'exterior. Avui els moixets tafaners no tindran cap interès a treure el nas a la intempèrie i de ben segur que, amb la baixada de temperatures, seran les estufes l’únic que els interessarà contemplar. Avui amb una mica de sort, tal vegada els Para Noel penjats als balcons que pugen per una escala de corda, si el vent furiosament regolfa a prop d’ells, abans d’hora desapareixeran cosa que els Tres Reis celebrarien doncs veurien l’intrús foragitat del domini que creien controlar.
Ah!, i molta més gent, per altres qüestions, també ho celebraríem.

avantatges de la solitud

Per principis, damunt  taules parets i sòl de la casa o dins la nevera, cap signe d’identitat de la diada de demà, amb el temps una acaba tipa de tanta parafernàlia consumista però, com que aquesta nit ja s’inicien les catàrtiques festes, que menys que desitjar-vos  tingueu uns bons nadals!!! 

els carrets solidaris

Per a uns és el carro de les bones accions que allibera la consciència de responsabilitats ètiques i permet seguir practicant la doble moral sense escatimar luxes en cap tipus de consum propi.
Per altres és el de la solidaritat tot conscienciats de què qualsevol dia poden ser també els necessitats i per això, dia a dia, aprenen a fer-se austers per poder compartir.
I, pels desposseïts de tot, és a dir, els que rebran la col•lecta, potser sigui el carro de la impotència tot esperant el Godot que mai arriba i saben que, perquè això succeeixi, haurà d’haver-hi més gent en la seva situació i, una angoixa difícil de superar, els fa veure la feroç cara del sistema que sap molt bé com escanyar sense ofegar, és com la màxima dels practicants de l'adulterat cristianisme “déu estreny però no ofega”.
Ah! i per a les grans cadenes comercials, no deixa de ser un estratagema més tot fomentant la caritat, doncs això representa no alterar a la baixa les estadístiques de venda aconseguides en èpoques passades. Vergonyós!!!!

http://500x20.prouespeculacio.org/2013/02/ejecutivos-de-las-grandes-empresas-lideran-la-fundacion-privada-banco-de-alimentos-de-barcelona/
http://www.filantropofagos.com/1/post/2013/12/los-bancos-de-alimentos-y-el-opus-dei.html

i un cop assolida la independència, déus del cel!, quina feinada quedarà per fer!!!!

joquer

Ara, l’augment del rebut de la llum

ens farà recordar temps passats

i, com energúmens

obligarem als nostres infants

una i mil vegades apagar els interruptors tal com obligàvem a fer-ho, una mica també com energúmenes, els majors a les filles i fills de la postguerra.

l’equilibri

Tal vegada sigui el flexible horari de feina provocat per la crisi que no ens deixa, el que fa que cada dia vegis més persones fent matinals caminades o corregudes amb modalitats d’estiraments i, si aquests es fan combinant l’equilibri en llocs desnivellats, de segur que la persona encara té la vitalitat d’afrontar de manera estable tot tipus d’adversitat, aquest repte tan necessari d’adquirir per tirar endavant avui en dia.

resistents

De mitjans del segle passat, mateix taulell, balança, prestatgeries, aparadors, porta d’accés, rebotiga ..., és l’establiment que fins i tot serveix de referència per indicar on és el Pont de Sant Roc o s’Arraval, a Maó -Si, dona, és allà on hi ha la botiga amb el cap d’un cavall a la paret...
L’amo t’atendrà sempre amb una amabilitat innata i si s’escau, un comentari definidor de la increïble situació social a escala local, balear, estatal o global, no te l’escatimarà i amb això sortiràs una mica més convençuda, d’allò que fa creïble que encara confiïs que hi ha bona gent, discreta i sàvia, que són l’invisible però necessari pal de paller de la cohesió cívica que ens envolta.

sense mides

Són immensurables. Per a “ells”només és un insignificant tant per cent de la població la que pateix pobresa extrema i un altre minso tant per cent, difícil de detectar, arran de patir-la, però com que vivim en la societat del consum i del campi qui pugui feinejant a sou d’esclau o “en negre”, els uns ajuden als altres i com que tots plegats, els espoliats i els no identificats no fan gaire enrenou preocupant, “ells” van tirant de la rifeta.
 Un exemple, ara a l’estat espanyol, aquest increment (petit per a “ells”), del 2% que experts vaticinen serà del 6%, en el rebut de la llum, no té cap incidència de perill d’esclat social, l’avi, l’avia, un parent o una amistat propera encara pot donar part de la seva pensió o estalvis per pagar la bombona de butà (el rebut de la llum ja és un abús) de l'estufa adquirida en un magatzem de Càritas, i que la família només utilitzarà per escalfar la llar a partir del vespre que és quan les criatures noten més el fred, ja que el seu cos minimitza l’energia vital que potser durant el dia els manté en calor, i està claríssim que, també gràcies als bancs d’aliments que mouen més voluntariat que persones necessitades, tot està baix control per poder perpetuar el sistema neoliberal sense gaire problema de perill revolucionari en contra.
Ja ens ho advertia pel broc gros el malauradament desaparegut historiador Tony Judt, en el seu lúcid assaig d’opinió i pensament “EL MÓN NO SE’N SURT” relatiu al què ens està passant,  llibre  que si més no tothom, joves, grans i vells, hauríem de llegir o rellegir de tant en tant.

la força d’èol

Per molt que t’ho proposis, has d’estar gairebé sota l’onada per captar la força de l’esclat violent de l’aigua damunt les roques però si tens la sort que algú, professional o no, ben equipat i segurament amb bona tècnica de treball intenta també fotografiar la natura violentada..., ja estàs salvada!, la seva sola presència dóna fe del fenomen excepcional que tu també volies captar.

fars

FARS: L’un, per a navegants experts dins la mar; l’altre, per als sempre infantívols navegants en terra.

espais d’abelliment utòpic

Camí ombrívol, silenciós de sorolls d'asfalt amb segles presenciant entortolligades branques de bells vells ullastres que els voldríem de ningú, perquè fossin de tothom.  

joquer (as de la màniga)

del llibre Certituds immediates de Miquel Bauçà
-Amb ginesta i farigola...
-Què faràs? –Era per dir 
aquests mots. Just per dir-los.

El cervell no es construeix
a l'escola de ca'ls frares,
una mida per tothom.
Tots naixem amb el que ens toca.

Ich bin nicht unpatriotisch
Pobrissó! L'hi ha fet dir,
com a càstig, cent vegades.

Oh, que fluixa me la porten
el conjunt dels oceans, 
les mamelles de la Verge
i els corredors de fons
i els virreis de Catalunya!

Un turisme solidari.
Si senyor. Ja s'ha acabat
el desordre intolerable.

desembres dels 70,80,90...

Pels voltants del Nadal, un sopar d’empresa o de persones treballadores d’una fàbrica o taller era una pràctica corrent fer-lo per celebrar juntes l’esdeveniment de les festes nadalenques més enllà de creences religioses o no, últimament, per la situació de la crisi dins l'economia i dels valors ètics dels oligarques i els seus sicaris, no hi ha res a celebrar però...., ai l’ast!, als plebeus no se’ns pot menystenir tan no sigui que a mida que anem embogint comencem a ser perillosos, així doncs, com que dins de la manada plebea ja fa temps que tenim els "seus" depredadors particulars d’utopies revolucionàries, aquests poc abans de les celebracions familiars del Nadal, motivaran una manifestació (substituta en certa manera del sopar d’empresa que no poden fer els desposseïts de drets socials) i així durant la sobretaula dels dissimulats restringents però esforçats àpats familiars podran sentir-se satisfets de la gran gentada que per enèsima i controlada vegada va sortir al carrer.
"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ: AMB UNA VAGA GENERAL D'UNA SETMANA N'HI HAURIA PROU PER A ENSORRAR L'ECONOMIA, PARALITZAR L'ESTAT I DEMOSTRAR QUE LES LLEIS QUE IMPOSEN NO SÓN NECESSÀRIES"  joan brossa

Ah!, i la Catalunya d'aquest estira i afluixa entre independentistes i unionistes, des de fora se l'observa de reüll amb gairebé una minoria que desitgen que els primers siguin els guanyadors, uns altres una mica més majoria desitgen -incloent ANC, Òmnium i AMI-, que es fotin una llet a veure si escarmenten a no ser tan radicals i uns altres, la majoria de l’ESPAÑAUNAGRANDEYLIBREPORLAGDEDIOS, volen simplement que es deixin de collonades democràtiques i callin PORQUESÍ! que el GOBIERNODEESPAÑA no ha de dialogar ni debatre res amb
LOSCATALANESPORQUENO! PORQUENOHAYQUEBUSCARLELOSTRESPIESALGATO....COÑO!

Però, confiem que quan aquests hagin de fer un respir per agafar aire i s’aturin una mica potser aconsegueixin relaxar el cervell i, aprofitant l’interval, els vingui una mica de serena reflexió que permeti obrir-los porus d’enteniment per adonar-se’n de la modesta lliçó que aquest conflicte ens està donant a tots plegats de com s’ha d’entendre i exercir la democràcia no només a fora sinó també a dins de casa.

simbologia urbana

Pots estar lliure d’obligacions per la jubilació, per l’atur, per viure de rendes, per tenir algú que et manté i ja et va bé, per vacances, per passejar mascotes a canvi d’uns euros o, pel que sigui, tot això et passa pel cap mentre decideixes apuntar amb la càmera tot veient els coincidents elements dins el requadre del visor que et confirmen que en qualsevol de les esmentades circumstàncies personals, d’estar simbòlicament pres o lligat no te’n lliures fàcilment.

castells en l’arena

Ahir la criatura feia una fortificació en l’arena, de mica en mica, segur que inconscientment ja s’adonava de l’efímera construcció, de fet, el joc no deixa de ser una preparació per afrontar la vida d’adult i, si avui la criatura torna al lloc, tal vegada pugui intuir o aprendre amb quina facilitat també els cops d’onada del destí, de tant en tant, li poden desfer allò que amb ferma il•lusió creia haver construït.

líthica

L'espai buit deixat per l'extracció de pedra de marès proporciona indrets espectaculars i, segons per a qui, màgics o dignes d'incorporar-los al patrimoni cultural no només illenc sinó també mediterrani tal qual va fer l'escultora i arquitecte Laetitia Lara, impulsora de l'associació cultural Lithica fundada el 1994 sense ànim de lucre. Aquesta dona d'origen parisenc podríem considerar-la una més de tantes persones - artistes o no-, extasiades per la mena d'imant d'atracció vital que s'estableix entre l'illa i la persona ja sigui nativa o forastera, de fet quan la conversa qüestiona aquest efecte, sovint es diu que és ella, Menorca, la que et rebutja o t'atrau. Si et rebutja, cap problema, el món és prou gran però si t'atrau, ja has begut oli i t'adones de la veracitat del refrany “al pot petit hi ha la bona confitura” o, que tal com li passa al “poetàs” local Ponç Pons d'Alaior, quan diu: ”ja sigui per una curta o llarga temporada, si he de sortir de l’illa, abans de partir, l’enyor.”

l’albada

A trenc d'alba és la seva hora d'iniciar  la feina, avui, amb un llarg anticicló anunciat dóna gust veure'l salpar del port, sap que cap canvi de tems, ni a ell ni altres pescadors,  el farà córrer perill; avui la incertesa no és la captura que segurament serà bona, més aviat serà en la venda.

joquer

Al fons de les consciències

El llegat de MADIBA,

Immutable, a partir d'ara,

Ocupa ja l'espai llegendari

d'Utopies pendents

MADIBA

Amb la mort del carismàtic Nelson Mandela, ahir els diaris anaven plens informant i homenatjant a l'home bo contemporani protagonista de la lluita contra les desigualtats socials i racials i que tants reconeixements ha rebut per part de la població de gent del carrer i també de la global oligarquia de doble moral que presideix el nostre món.

No fa gaire, un contundent i clarificador breu anàlisi de la situació a Sud-àfrica, em va obrir una mica més els ulls i no puc estar-me de deixar-la penjada per si algú li vol donar una ullada.

http://rafaelnarbona.es/?p=3329

Ah!, que el traspàs de Nelson Mandela fos el dia abans de la celebració a l'estat espanyol de la “seva constitució”, ens ha estalviat de llegir més articles dels necessaris reiteratius d'opinions a favor i en contra que acostumen a transformar aquest dia en el del “dia de la marmota”; avui toca llegir el ball de xifres dels manifestants unionistes a favor però, per molt que diguin, el clam popular de l’11 de setembre ja va deixar ben clar i alt el llistó per saber cap a on es decanta l'opinió popular.

conjugues del benestar

S'asseuen en un banc del moll com tants assolellats matins i quan potser queda poc per dir-se, encara, sortosament, tenen l'esma de compartir el joc dels encreuats per debatre junts definicions, significats i paraules, exercitant la ment  esvaint així la por de perdre la memòria tan valuosa per no arribar a ser cap càrrega de l'un per l'altre i per seguir felicitant-se, de tant en tant, per la sort d'haver nascut en el bàndol dels guanyadors del planeta i no en el dels desposseïts i, tant si són creients com laics, ja tenen a qui donar les gràcies, els uns al déu que així ha decidit que fos la seva vida i els altres als avantpassats que van morir per aconseguir una vida digna fora de la feroç esclavitud de l'home per l'home.

adobant

Un dia més de desfer i refer la xarxa, a penes l'equivalent als dies que té un mes són els dels guanys dignes per sobreviure la resta de l'any.
Cada vegada manco són els que salpen amb els ormeigs preparats que han adobat i fermat entre pensaments, monòlegs, diàlegs que donen fe de la realitat, la del baix preu del producte de la mar que grans industries manufactureres congelen tot d’una, junt amb la contundent i forta distribució de multinacionals que el comercialitzen, beneficia econòmicament a la població que ja ens hem avesat a consumir-los, però si fa poc temps aquesta alteració del consum fresc pel congelat feia mal als pescadors locals, ara pràcticament, tret de puntuals nostàlgics hereus d’un petit patrimoni que els pot donar estabilitat (vés a saber fins quan), els ha ferit de mort.
Reconvertir-se, reinventar-se diuen com si això fos a l'abast de tothom i fora tan senzill com bufar i fer ampolles o adobar, estendre i preparar les xarxes per l'endemà.

molí, nòria, palmera...?

si un peculiar element natural t'atrau la visió,  farà que sempre que transitis a prop d'ell el cerquis per comprovar que, si encara està igual, continua tenint sentit allò que pensaves podria ser.

Poema (Joan Brossa)

Llebeig

migjorn

mestral

tramuntana

Molí de vent.

vestigi

Per la carretera general poc abans d'arribar a Ciutadella,  un regi  enigmàtic i decrèpit casal solitari en mig de desèrtiques tanques t'atrau la mirada, la seva presència però sense tantes pretensions, l'associes amb Bearn o La sala de les nines, o Il gattopardo, o també perquè no amb Mirall trencat. Segur que Villalonga, Lampedusa o la Rodoreda, veient-lo els passaria pel cap fragments dels magnífics relats que cada un d'ells va escriure i fins i tot podrien, en els temps que corren, inspirar-se en aquest casalot menorquí de nom BONANOVA, per un nou relat tot jugant  a fer un paral•lelisme del futur que potser, amb els anys, l'espera a l'homònim barri de classe mitjana alta de Barcelona.

joquer (as de la màniga)

Miquel Bauçà (rudiments de saviesa)

Afuats cap al futur.
No conec ningú que ho faci.
Fan com si aquest dimarts
hagués d’esser quasi idèntic
als dimarts de l’any tres mil
i als de l’any del tres mil setze.

El cervell és una màquina
més propensa al patiment
que no pas a l’alegria,
ben al marge de l’entorn.
Perquè això no s'esdevingui,
cal lluitar i estar despert,
no esperar res dels congèneres,
sinó assalts, deslleialtats,
cretineses innombrables.

I com goses posar ordre
a aquest món, si no vol ser
sinó un niu de vespes Feres?
-No té massa clar què vol.
Funciona com un panzer
Soviètic, per les planes
De Txetxènia. No sap bé
on girar-se, sense un ordre.

Oh, que buit que tens el cap:
tot és aigua, no cap nervi.
Quan et mous, sento el soroll
d'aquest líquid, que hi fa ones.
És inic. No tens collons
Per omplir-lo com Déu mana.

Una cara de pell fresca
fa trempar. Només això.
Vet aquí si n’és de simple.

què volen aquesta gent?,

Què volen aquesta gent?, per tot arreu foten pals.
Què volen aquesta gent?, per tot arreu esclavitzant.
Què volen aquesta gent?, per tot arreu humiliant. Amb una prepotència que fa avergonyir a la persona menys demòcrata de la UE. Ahir els ulls plorosos de dones i homes treballadors del decapitat canal 9 valencià no eren menys colpidors que els dels estudiants que van patir la brutal repressió policial l’any passat o els dels desnonats o els d’afectats per retallades socials o per tots els espolis socials.
Què volen aquesta gent? l’any 68 cantava Maria del Mar Bonet el poema de Lluís Serrahima, per donar publicitat a la silenciada mort baix tortures de Rafael Guijarro, apareguda com una breu notícia als diaris, de qui es deia s’havia o que la policia l'havia llançat per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Ara però, ja no els cal trucar de matinada perquè la ciutadania surti esglaiada a llançar-se per la finestra, o es mantingui acollonida dins de l’espai tolerat, ara ja ho fan a cara descoberta ocupant els llocs dels encarregats de dirigir el país, la ciutat, el poble, el barri..., “ells” enfront d’una vergonyosa dèbil oposició són els botxins de tot i amb el resultat de les urnes ja estan segurs de què, aconseguint mantenir la meitat de la població dins d'un estat més o menys semblant al del benestar, poden menysprear l'altra meitat condemnant-la a l'esclavatge i espoliació cultural.
Varem començar una tardo d’inusuals altes temperatures i l’acabem amb fred de rigorós hivern que ja ens va bé per acostumant-nos a suportar la fredor que sempre la classe treballadora i partidaris de l’ humanisme mai s'han pogut treure del damunt quan els governaven, per enriquir-se ”ells”,depredadors dels drets socials que per desgràcia, tret d'escasses i puntuals ocasions, aquesta ha estat la tònica durant la història de la humanitat.

combat diari

Tens presa per enllestir la feina, t'amoïna això..., allò..., el teu futur i el dels teus. Diuen que ja sortim de la crisi però al voltant teu tot pinta malament. Altres  diuen que això no pot continuar i, a l’entorn proper o llunyà, tot segueix  malament esperant el “godot” que mai arriba o arriba tard quan la vida ja se t'escapa i llavors, una imatge i un fragment de poema pot desmuntar-te teories de combat i deixes de pensar egoistament tot envejant la sort de qui a  l'edat avançada de la vellesa fa el seu trajecte del quefer diari amb una lucidesa absoluta plantant cara a les pors que, sens dubte, també de tant en tant li barrinaran pel cap.

d'enlloc

Vénen d'enlloc i per on passen causen, tot depenent de l'escala de valors, admiració, enveja o indiferència. De lluny veus el seus habitacles d’oci estàtics, o mòbils per terra i mar. El de la imatge navega majestuós i ara, amb els mastelers nus que atansen les veles plegades per l'entrada al port, esta amarrat per proveir-lo de “delicatessen” tal vegada ja reservades.
 La tripulació?, la millor en coneixements nàutics i cànons en bellesa física. 
Els passatgers?,probablement siguin els afavorits de les classes socials que com sempre sembla que vinguin d’enlloc però també, com sempre, se’ls veu per tot arreu segurs  orgullosament  parapetats dins dels luxosos caus que els permet comprar o llogar el gran poder adquisitiu del seu estatus,  fins i tot algun pot ser l’avi o avia,  mare o pare, fill o filla d’aquest famós 1%, convertit per uns dies en  l’aventurer ocasional dins del pompós veler que ens enlluerna o ens repèl tot depenent dels valors socials que siguem capaços d’assimilar. 

nu tramuntanal

Diuen que a Menorca el «vent de tramuntana, si no mor en es tres dies, dura una setmana», i ja portem uns quants dies que refermen la dita amb escreix, intensitat i força, amb la qual cosa no és gens d'estrany veure pels camps o pobles, tots aquells arbres de fulla caduca totalment nus, confirmant, poc després que t'hi fixis, que l'opinió de persones expertes en art no va gens desencaminada quan opinen sobre el nu doncs, aquest, aplicat a tota mena d'organisme viu pot ser d'excepcional bellesa.

final d’una altra llibreria

No és ni la primera ni  l'ultima llibreria emblemàtica que tanca. Des dels inicis la llibreria Manent, pels habitants de Maó,  devia ser el “Google”literari al món. Amb el temps la seva esplendor, amb la tangible aparició d'Internet, de mica en mica ha anat perdent embranzida i ara la botiga, fidel amb el disseny d'aparadors i accés dels principis ja no té futur, la concessió d'un lloguer assumible que podria fer-ho possible s'ha exhaurit, i si aquí afegim les grans superfícies depredadores del petit comerç o les vendes “online” que en un obrir i tancar d'ulls t'ofereixen tot i més del que cerques, tenim que, de manera fulminant i sense intervenir cap generació pel mig, aquell costum de consultar al llibreter  ja ha format part del passat.

Sí, hem millorat i molt l’accés al coneixement però hem perdut l’essència de rebre’l compartint comentari, mirada, gest..., amb el llibre entre les mans d’una experimentada persona i  dins d’un establiment amalgamat d’olors dels volums literaris o de la tinta impresa dels diaris a dins d’una ciutat que, de mica en mica, perd el llegat cultural del seu passat.

 http://www.menorca.info/menorca/476202/l/adeu/llibreria/manent

http://www.arabalears.cat/cultura/Ladeu-centenaria-Can-Manent-Mao_0_1064293742.html

benaurat arc

Si abans d'anar a dormir fas un recull de les opinions d'alguns personatges polítics o tertulians que, amb tota intenció i traïdoria els mitjans de comunicació escampen als quatre vents, potser no t'esperi un son suficientment reparador quan t'adones del nivell dels personatges que, paradoxalment, l'últim resultat a les urnes van decidir fossin els manaires d'aquesta Espanya de la pandereta cultural, capa i espasa de l'espoli i cabra legionària gendarme de la unitat pàtria..., tot plegat, un persistent mal son que fa que l'endemà t'aixequis amb no gaire bon humor per aguantar segons què o qui..., ara bé, si tens la sort d'anar pel carrer en el moment oportú de la sempre sorprenent aparició d'un arc de Sant Martí, pot ser que sobtadament un bàlsam d'optimisme faci el miracle de què puguis pair millor les declaracions de premsa del consell de ministres i l'allau posterior d'opinions passades, presents i futures.

joquer

Ara, quan el desembre
entri en el nostre temps
i, pel carrer ens envaeixi
l'omnipresent enllumenat nadalenc
únicament haurem d'esperar la nit de cap d'any per etílicament agafar-la ben grossa a veure si el mareig ens dura, sense patir cap ressaca de normalitat pel mig, per poder passar els 365 dies vinents suportant la que encara ens ha de caure a sobre.

orientació

Si el dia és ventós, la posició estàtica de les aus  és una  precisa veleta, així doncs, si et despistes i no saps ben bé des d'on bufa el vent però tens la sort que tres gavines es plantin davant teu, observant la posició del seu cos i coneixent l'orientació de la costa on ets, fàcilment pots deduir d'on prové la fúria d’Èol,  

quatre serrans

Pescats per un mateix,comprats o regalats a  canvi d’algun petit favor a la barca de pesca que els ha capturat, seran rentats al moment amb aigua de mar i preparats per cuinar i consumir-los en el senzill i per tant luxós àpat del dia, no caldrà gaire més, si de cas, potser quatre fulls d'enciam, mig tomàquet d'amanir i una ceba calçot de l'hortet familiar seran el sa complement nutritiu d'un dia qualsevol de qualsevol família en qualsevol poble coster de la mediterrània.

pinzells

Veient  l'organitzat einam  és fàcil deduir que el resultat final del treball de la persona que l'empra, sigui també el d'una feina ben feta..., si més no, així ho pot fer pensar l'artística visió de l'argolla.

còctels d’alerta

Borrasca instal•lada damunt l'arxipèlag, gregalada, lluna plena...; a un moll del port el resultat del còctel de l'enrenou en la natura.
Traves pel dret a decidir, la força de tots, tots!, els 11 de setembre, referèndum d'independència...; un còctel gens aigualit instal•lat damunt l'estat.
La crisi mundial, els “gàngsters” locals- estatals- globals, els desposseïts de tot...; el fatídic còctel instal•lat damunt del fràgil cervell de cada ànima.

s'aljub

S’aljub
Què és aquest enrenou de gent carregada amb bòtils buits i després plens d’aigua?..., ah! és ve, són dos quarts de deu d’un matí de dissabte a Es Mercadal, l’horari obert de s’aljub, una de les tantes obres d’enginyeria que Richard Kane, en el seu mandat durant la dominació anglesa de s’illa  va deixar.
 Aquest almirall  que va ser un benefactor per Menorca  ara, segurament, se’n faria creus de les barbaritats comeses a partir dels anys 50 fins els nostres dies per altres dominadors i col•laboradors que demostraren i encara demostren amb els projectes de grans infraestructures que tenen programat dur a terme, estimar gens ni mica Sa Roqueta , però se sentiria orgullós dels habitants d’es Mercadal que amb cura, respecte i estima han fet ús ininterrompudament durant, poca broma, dos i tres quarts de segles d’aquell aljub que va ordenar construir pels voltants del 1735.  

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ocupaci%C3%B3_anglesa_de_Menorca

http://www.aj-esmercadal.org/Contingut.aspx?IdPub=2000

joquer

Aviciats als estris de tecnologia punta

emmudim davant d'un problema d'ús tècnic

i amaguem la ignorància a corre-cuita,

obtenint l'últim model que ens fa creure seguir intel•ligents.

Un qualsevol dia però, els ulls dels altres copsaran el nostre i per tant també seu, irrisori ego, tot dissimulant com aquell que no vol la cosa. 

montoroamenaces?

Del minut 00’23 al 00’46

http://www.tv3.cat/videos/4766111/Telenoticies-vespre---15112013

Per preservar la nostra salut mental, hauríem de passar per alt l’opinió dels que creuen que són el nostre pare però..., si per desgràcia fos així, se m’acut: 

- Potser sí que marxant de casa teva ho fotem tot per l'aire. Potser sí que hi haurà germans cosins i amics que s’ho passaran malament. Potser sí que ens fareu desdir, potser sí que fins i tot ens posareu una, en aquest cas gràcies a què formem part de l’UE, simbòlica pistola al pit.... potser, potser, potser però...,¿quina persona honesta no fot el camp de casa quan un PADRE PADRONE la comana? i quan això passa, saps que amb la seva sortida, obre d’una punyetera vegada els ulls a la resta de la família que deixa empantanegada però amb l’ocasió de replantejar-se la conveniència o no de seguir aguantant ancestrals tiranies monàrquiques franquistes.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Padre_padrone

l’espill

Penjat a la paret, algun rostre s'atura uns instants per veure's allò que potser li dona  confiança d'identitat, altres poden passar sense necessitat de fer-ho tot sabent que això de la identitat i confiança, són conceptes que només  el cervell és l'únic que pot reflectir-los la imatge.
Mirall,  Silvia Plath, (traducció de Montserrat Abelló)
Sóc de plata i precís. No prejutjo res.
Tot el que veig m’ho empasso de pressa
tal com és sense ombra d’amor o rebuig.
No sóc cruel, tan sols sincer,
l’ull d’un petit déu amb quatre costats.
La major part del temps medito sobre la paret del davant.
És rosa amb piquets. Fa tant de temps que me la miro
que em sembla una part del meu cor. Però fa pampallugues.
Cares i foscor ens separen una i una altra vegada.

Ara sóc un llac. Una dona vincla sobre meu,
cercant en els meus confins el que realment és.
Aleshores es tomba cap a aquelles mentideres, les espelmes o la lluna.
Jo li veig l’esquena i la reflecteixo fidelment.
M’ho recompensa amb llàgrimes i agitant les mans.
Sóc important per a ella. Entra i surt.
Cada dia és la seva cara el que substitueix la fosca.
En mi ha ofegat na noia jove, i dins meu una dona vella
s’alça vers ella dia rere dia, com un peix terrible.

llegat musulmà

“Costa d'es General”, la trobem al port de Maó, i ens porta, pujant per unes escarpades escales al penyal, fins a al casc vell  la ciutat. Dibuixants, pintors, fotògrafs professionals i aficionats, o simplement badocs de torn, ens atraquem al replà que fa de mirador per treure'n profit ja sigui artístic o contemplatiu.  El sostre de volta del característic pont  de planificació urbana,  és un clar exponent  de  l'època musulmana  i ja podem imaginar com s'afanyarien, després de la conquesta cristiana, a canviar el nom  d'aquest o d'altres indrets contigus que també fan de talaia, per un de clerical valor dels encara ara invictes:   Pont des General, Mirador de Sant Francesc,  Mirador de ses monges. Mirador del Pont des Castell. Mirador del Carme. Mirador de la Miranda. 

http://www.ajmao.org/Contingut.aspx?IdPub=2822

l'esmolet

Tisores, navalles, ganivets i tota mena d'einam de tall de fusters, sabaters, carnissers peixaters..., en un tres i no res recuperaven de nou l'afilat tall desgastat gràcies a la presència de l'esmolet i el seu carret mòbil amb la rodona mola d'afilar que girava premen, cap amunt i cap avall, l'articulat llistó de fusta que feia de pedal.

L'afilador, l'home que pels carrers anunciava la seva arribada sonant el bufacanyes (petita flauta andina de tubs), ja gairebé enlloc se l'escolta, i si algun ha sobreviscut al canvi dels temps, ja es desplaça amb una furgoneta als llocs on el reclamen, normalment polígons industrials on tallers i superfícies comercials tal vegada hagin de menester esmolar eines de tall, amb la qual cosa ara també, criatures i badocs hem perdut l'ocasió de veure'l feinejar pels carrers escoltant el so característic del metall en contacte amb el moviment rotatiu de la mola d'on efímeres guspires de foc festivament s'enlairaven i desapareixien en un instant.

furt visual d’Alaior

De Maó a Ciutadella per la carretera el 1er poble que trobes és el d'Alaior, fa uns quants anys i, a mida que t'apropaves, la seva visió era un imant que t'enamorava i et venien ganes d'aturar-t'hi per fer un tomb però, quan amb tota lògica, per evitar l'excessiu transit pel centre, van decidir fer un nou traçat de la carretera general, els enginyers que van dissenyar-lo, atabalats com havien d'anar per veure qui s'enduia la millor part del pastís encara que això perjudiques algun patrimoni, senzillament, amb un cop de traç damunt del projecte, en aquest cas també el visual, se’l van carregar.
Ara, si tens nostàlgia i no vas amb gaire presa per arribar a un destí més enllà d'Alaior, voluntàriament descartes el traçat de la carretera general i tornes a recuperar l'antic que travessa el poble i de nou pots gaudir de la visió furtada que per cert, la voluntat de recuperar-la fins i tot va ocasionar la col•locació d'un cartell, més voluntariós que efectiu, amb una fotografia de reclam en el punt de la primera sortida per entrar al poble.

nit

La nítida claredat de la mitja lluna donà llum al pati, agafes la càmera i penses -ara sí!,  avui puc  enregistrar la còsmica profunditat de la paraula “nit”. 

joquer (as de la màniga)

                   de Miquel Bauçà "Rudiments de saviesa"
-A curt terme el benefici
serà escàs. Amb molt treball,
seràs ric. –Jo no vull ser-ne,
si m’hi haig d’escarrassar
de faisó tan obsoleta.

El cervell mai no s’atura
un instant de construir
pensaments sobre el que pasa,
el passat i el futur,
tan distints dels que ha de veure
en la cara de la gent, 
en el bus, el bar, la plaça...

Interessos diferents
ve-t`ho aquí, allò que ens passa.

Oh, com ploro de plaer
en aquestes nits de basca,
sabent que tots han marxat
per les costes, per les rutes,
que els allunya dels carrers,
dels domini de la Història.

Una escala axiològica
em fa veure que el valor
d’haver estat un eremita
és el màxim que he gaudit 
en el sí d’aquesta terra

carpe diem

La curta però feixuga temporada d'estiu ja s'ha acabat i, d'alguna manera, podríem titllar d'envejable la sort de qui s'ha deixat cos i ànima per conservar el segurament poc remunerat lloc de feina doncs no tothom ho ha pogut fer, la demanda de personal cada vegada escasseja més, però..., no és qüestió de donar-li gaire voltes al cap lamentant infortunis de feina o d'atur, hi ha temps per a tot i moments on el lloc, el clima, l'amistat o la solitud, de sobte, absorbir-te'n, et permet donar pas a l'espiritual ritu del carpe diem.