avant i post-COVID

Si ara tot bitxo vivent economista o aficionat, assegura que la crisi econòmica post-COVID-19 serà terriblement dramàtica, ¿per quins set sous passaven pel folre la terrorífica i tràgica crisi avant-COVID?

 

diuen

Diuen que pensaven allò de, en un tres i no res, vendrien la casa.

Diuen que, per allò dels records en el fons els hi feia cosa desprendre's de la familiar casa heretada.

Diuen ara, un cop esborronats els records que, què cony!, dos anys i res de res, han fet tornar allò que els hi sabia greu en un mal son de posseir pagant a desgana tributs municipals i lluny, molt lluny, l'esperança de veure els incerts metàl·lics guanys.

 

de rosades i de "rocios"

Per  una salut mental col·lectiva, molt millor mil vegades si  parlem de les nostrades rosades i no de les collonades dels rocios telecinco.

 

del so i del son

Com que és a primera hora del matí laboral, segur que estàs dins de la profunditat del primer, segon o tercer son després de tranuitar amunt i avall dins i a fora del magatzem de jardineria.

De l'altaveu de l'aparell musical que tens a tocar d'on no surt cap so, tot s'ha de dir que t'influencia igual que si estigués encès, la qual cosa no vol dir que si un soroll anòmal sorgís dins la botiga o algú s'apropés massa a tu, un cop captessis les invisibles ones, se't veuria aquell lleuger moviment d'orelles i la mandrosa lleugera obertura d'ulls suficients per assabentar-te de si pots o no, continuar tranquil·lament dormisquejant al mateix lloc sense gaires emprenyamentes més.

 

era

Era la "calesfonts" d'espais només envaïts per tèquines i llaüts en ordenada espera per la neteja, restauració o repintat del casc sempre agombolat per la mar.

Era aquella gairebé absència de negocis de restauració i botigues de moda, de complements o del que fos atraient pels ocasionals visitants de la cala o dels endrapaires de dinars i sopars fent temps o ja paint-los, tafanejant i de tant en tant adquirint allò que, sense ser de primera necessitat, creien necessari de comprar.

Era aquella tàcita i subtil espera dels hereus dels posseïdors de coves magatzem d'estris de pescadors, fent i desfent cabòries del que econòmicament traurien un cop els toqués rebre la propietat que en un futur passaria a ser un restaurant o botiga amb dret d'ocupació dels espais que durant dècades, seguint els costums familiars o d'amistat, feien de varador.

És l'enigma 68, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

d’una egolatria caparrada

Com que l’anonimat a vegades li feia tenir el cap cot sense saber a causa de quin pes, agafà l’esprai de sota la pica d’escurar i clandestinament anà cap a la blanca barana per escriure, amb sonores  majúscules, aquella paraula que li martellejava  el cap. 

 

“despendre el temps” (aplicar-lo a alguna activitat, entretenir-se)

És el que te la llavor silvestre invertint el temps,  aprofitar qualsevol clivella per fecundar donant vida a l'espai megalític.

 

matutinal parida

Alienes al claustre les pròpies circumstàncies, agradin o no, ens enclaustraran i, si  no ens enganyem, la perseverança més que la fe, aconsegueix, malgrat alguna passa enrere, tirar endavant.

 

 

mi-te’l !

Les tres ànimes de quatre potes que habiteu la casa (la que és vostra segons criteri felí) sabeu que de dia amb més amplària i de nit, per la gatera, amb menys, sempre teniu lliure l'entrada i sortida al pati, un exemple el de la imatge: mi-te’l!, ara entra el moix.

 

era

Era aquella pronunciada baixada cap a un dels portals de sortida del que seria l'antic emmurallat de la ciutat.

Era el silent espai lliure d'envaïment d'artefactes de transport amb rodes.

Eren, de pujada, dues dones conversant o senzillament compartint silencis, assegudes en baixes cadires lleugeres de transportar i de còmodes i ferms seients.

Eren, de baixada després d'una llarga estona, encara les dues dones conversant o senzillament compartint silencis, assegudes en les, segurament, cada vegada més, entranyables  cadiretes de seient ferm.

És l'enigma 67, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

seguint la regla de tres del problema català...

Retirant la immunitat de Comin, Ponsetí i Puigdemont, la ministra d'Afers Estrangers, Arancha González Laya, diu que el Parlament Europeu assenyala que un eurodiputat no es pot valdre de la seva condició per esquivar la justícia i que "els problemes de Catalunya es resolen a Espanya, no a Europa".

Així doncs si per ella fos, aplicant la regla de tres simple directa i cobrint-se el cap amb el "shayla "alleujaria l'angoixant exili que pateix (i als seus fa patir) joancarles 1er (el gran comissionista defraudador)) anant-lo a visitar als Emirats Àrabs tot dient-li que no passi penes, que els seus problemes es resolen al Madrid que també és l'Espanya de la democràcia plena si, tapant-los,  obviem els tripijocs i mala llet de la cúpula judicial espanyola, i la dels partits dretaextradretans PP, VOX, C,s i com no,  els de l’elevat tant per cent dels feixistes dins del PSOE.

Així doncs, si el problema català es resol a Espanya, no a Europa, seguint el mateix raonament, el problema de l'emèrit també es resol a Espanya sense que cap altre país hi fiqui el nas.

 

de solcs i d’esteles

Per l’efímer visible solc damunt la mar, se sap cap a on avança la nau i, per l’efímera invisible estela dels fets rere cada persona, més del que es creu, pot saber-se fins cap a on es dirigeix.

 

del "dia cluc [o dia gris]" (aquell en què hi ha boira que no deixa passar bé la claror del sol) a l'imparable feminisme.

Fa pocs dies l'enèrgic sol, per una estona lluitava per vèncer l'aclaparadora calima que patíem, però, punyent com és, sabia i sap que la indefensió apressa és cosa terrenal i no astral.

Així mateix, aprofitant la reivindicativa data d'avui, després de llegir les 101 transversals respostes dels desafiaments del feminisme, dins l'encertat article de VilaWeb, penso que el moviment feminista comença, feliç i punyent, a ser astral.

 

sou

Diuen que sou la raça autòctona menorquina que torna feliçment a pasturar pels camps illencs.

Sou presumiblement, una raça històrica si fem cas del que diuen rere la pregunta D'ON SURT LA RAÇA DE VACA MENORCA? Ja des d'època pretalaiòtica, es coneix l'existència de bestiar boví a Menorca. El brau era objecte de culte a gran part de la Mediterrània, com demostra la figureta trobada al poblat de Torralba d'en Salord. Per tant, és possible que la vaca fos introduïda amb l'arribada dels primers pobladors a l'illa, cap al 2200 aC.

Sou però, tal qual altres congèneres vostres, terriblement tafaneres i no traieu, fins que desapareix, l'ull de sobre a qui volta pel vostre entorn.

Sou de mirada penetrant i rostre de mala llet, actitud que queda dispensada quan ens assabentem que, des de naixença, no teniu l'atribut intimidador o defensiu de punxegudes banyes coronant-vos la testa, així doncs, s'entén que amb la cara ja pagueu quan algú vagareja per a prop. 

 

era

Era l'obligada visita al temàtic poble de pescadors anomenat Binibeca.

Era, si més no, d'agrair que un lloc majoritàriament d'allotjament turístic, els habitacles no superessin, després dels baixos, una alçada.

Era la fantasia feta realitat d'un emprenedor arquitecte menorquí dissenyant un imaginari bucòlic focus de cases de pescadors, per cert, mai existent en lloc de l'illa.

Era el carrincló indret que tal vegada inspiraria la carrinclona fotografia paisatgística almenys, en aquell moment, més autèntica i real que qualsevol racó del pescaire Binibèquer.

És l'enigma 66, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

«arbres vells i bons amics, no en té qui en vol»

De l'arbre vell amb prou feines creixia el brancam que tot d'una s'abandonava a ser secall, a causa d'això, per allò de completar companyonatge rural, algú li devia posar l'arrossinat carro al costat.

 

hi ha qui... i els vuit vents, tramuntana, mestral, gregal, llevant, xaloc, migjorn, llebeig o garbí i ponent.

Hi ha qui penses -Mira!, la gent que habita la casa, a tots els vents mostren, sense embuts, ideologia i peculiaritat.

Hi ha qui dius –Mira!, aquesta gent són de la meva corda.

Hi ha qui –Mira!, són  la mena de persones que t’impulsen a fer l’acció solidària de divulgació que tens a l'abast, enregistrant, dins la càmera, l'estelada i la LGTBI onejant als vuit vents del món.

 

siscla (ammi majus)

Com que no pot xisclar (i ant. sisclar) la cosmopolita Siscla (Ammi majus) aprofita totes les oportunitats per cridar-nos l’atenció i, a sol alt, cridar-li la claror.