Qui ho havia de dir que des del 1989, quan un partit espanyol, fundat pel feixista Manuel Fraga Iribarne, va agafar-te com a emblema, tot d'una, tal com ja sabia ell i esperaven els afiliats, els hi encomanessis allò d'arrasar amb tot sortint-se elegantment impune.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era el moment de passar comptes rere l'intercanvi comercial.
Era l'acció de trafegar amb els antics bitllets i monedes de la pesseta, aquella unitat monetària de tota la vida.
Era, també, aquella expressió del badoc vigilant de tota l'activitat o, vés a saber sí de fet, el bon home només esperava rebre instruccions d'on situar el gènere, qüestió aquesta que la dona, sempre enfeinada, aclaria en un tres i no res.
És l'enigma 97, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
En la ficció i en la realitat amb la ximpleria nyonya del m'estima o no m'estima, ¿quantes margarides mutilades?
Modestament sense voler-ho, tapant l’astre solar però apagat, el fanal pot fer creure’ns que és mèrit seu el reflex del sol damunt les aigües del port, la qual cosa no treu per aprofitar la dita de l’encapçalament, ara sí escaient cent per cent aplicada damunt la casposa cúpula de jutges del vigent Tribunal Suprem d’Espanya.
Pel que he intentat esbrinar dins les imatges del Google, crec que ets tota una femella d'ànec collverd, cagundéna!!!, un altre clarivident exemple del domini masclista paternal dins el vessant científic ressaltant només els trets baronívols en la nomenclatura de l'espècie, sort que l'instint femení sovint ensenya a passar per alt aquest tipus de bajanades i, en el teu cas, segons ens fa saber l'enllaç, les oblides de manera més harmònica amb els sons de la veu.
Veu: El mascle emet un sord i
nasal "wruab", semblant a una granota, que repeteix dues o tres
vegades (gravació superior). La femella un grall ràpid "cuac cuac cuac
cuac...", que disminueix de to gradualment (gravació inferior).
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era un d’aquells llocs de venda comanat per una dona la qual cosa era garantia, suposadament, que l’ordre i la netedat regnaven damunt del gènere dins l’espai corresponent.
Era, sense proposar-ho, la casualitat d’haver captat com a teló de fons dins la foto un d’aquells moderns autobusos de l’època lluint un dels anuncis amb el nom d’una de les begudes alcohòliques que, donant feina als publicistes, competia per guanyar quotes de mercat.
És l'enigma 96, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
És el que tenen les albades lluny de les grans urbs, permetre visualitzar a contrallum la presencia dominadora de la natura lluny d’urbans estereotips antinaturals.
La matinal predicció del temps amb la cançoneta del canvi climàtic ressaltant el fet inusual que ben entrada la tardor s’enfilaran les temperatures, confirmen la monòtona espiral de fogors i suors que amb més o menys mesura i dissort ens aclapara.
Per no passar la vergonya de no saber per a què servien, no vaig preguntar.
Per no suportar una possible resposta de saberut amb ganes de donar lliçons a una dona, no vaig preguntar.
Per no passar l'ocasió de fotografiar allò que em cridava l'atenció, no vaig preguntar-me si de fet sóc jo a qui molesten les preguntes, la ignorant desvergonyida o la saberuda que creu poder alliçonar res tirant pel dret pitjant el disparador de la càmera, sense preguntar si ho puc fer.
Benaurats els barrots que permeten la visibilitat del que passa a l'altre costat, i benaurats els moixos que poden grimpar als murs permetent-los la que passa a l'altre costat.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era la manera d'exposar el gènere demostrant que l'anàrquica lògica forma part del ben entès ordre natural, és a dir en temps de bledes vendre bledes i en temps de bolets, vendre bolets.
Eren capses i capses de fusta utilitzades tantes vegades com resistien fent de magatzem, contenidor aparador o taulell de venda.
És l'enigma 95, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Sota un cel estirat el dia semblava monòton, tediós, i de cop i volta una divertida poca-soltada penjant d’un fanal, transposà la visió avorrida de l’altiu cel.
Finalment els propietaris de l'oci nocturn de caràcter trivial, permetent-los obrir les portes dels tancats on invisibles pastors fan entrar la gent com ramats de bens, deixaran de patir d'allò més tot veient extingides les desenes de botellades a l'aire lliure, llocs a on els era difícil de controlar el negoci de les consumicions en líquid, en pastilla o en pols.
Pel que diu la Viquipèdia, ets tot un mascle de tercera o quarta generació de l'any i pel que acostuma a dir qualsevol persona que té la sort de tenir-te a prop, ets una de les fascinants criatures encarregades, siguis mascle o femella, d'embellir-nos l'existència.
Era aquella manifestació exigint o pidolant, que de tot hi havia, que una de les guarderies del barri continues essent finançada per l'ajuntament.
Era un dels molts barris obrers on algunes criatures anaven a la privada, sovint vergonyós pàrquing infantil, o a la mig concertada, i d'altres a ca l'àvia o parenta propera a fi i efecte de fer més nutritius els àpats alimentaris i despeses de la llar distribuint els sous guanyats feinejant en el treball legalitzat o submergit.
Era la desfilada de mares pares i criatures rere pancartes enèrgicament dutes per criatures pares i mares, envaint trams de carrer destinats a circular vehicles obligant-los a parar, cosa que la majoria solidàriament feia de bon grat i, com sempre, una existent minoria mal parida ho feia insultant o renegant.
És l'enigma 94, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
No fa gaire de quan allò que era notícia d'interès públic feia córrer la tinta a les rotatives dels mitjans de comunicació omplint les fulles dels respectius diaris, aquells que teníem entre les mans davant del nas.
No fa gaire que allò que segueix essent notícia d'interès social, mudant de naturalesa, navegant per invisibles connexions entre centenars de satèl·lits artificials omplen de paraules la pantalleta de l'aparell digital que tenim entre les mans davant del nas.
No fa gaire que, allò que hi ha una mica més damunt del nas i sense subjectar res entre les mans, l'encèfal, ha fet pensar o dir a alguna persona astorada per l'avanç de la tecnologia o la magnitud d'alguna notícia allò d'on anirem a parar! i és que no fa gaire que ha passat tant de temps.
Segons el DCVB :LLENEGAR v. intr. Relliscar, escórrer-se; cast. resbalar. «Amor, no vages de vega; | mira que t'avís per bé, | que a casa d'un saboner, | el qui no hi cau, ja hi llenega» (cançó pop. Mall.)
I així jugant amb el seu llinatge, un verb i una cançoneta popular, tenim que, a la casa gran dels feixistes franco- borbònics ensabonant que ensabonaran la nazi ideologia regnant, el jutge Llarena i companyia (1) ja fa temps que lleneguen pel llenegall del moll d'accés a la UE.
(1)“L’estratègia judicial del Tribunal Suprem d’Espanya posa en perill els principis de solidaritat entre els membres de la Unió Europea i contravé els drets humans fonamentals. Aquesta estratègia ha fallat a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i esperem que a Itàlia.”
Envellir també és veure aquelles circumstàncies diàries on qualsevol alteració de l'ordre (el teu) que et sorprenia o feia emprenyar, ja han deixat de fer-ho.
