a una de la família dels làrids

De segur que per terra mar i aire coneixes pam a pam les dues costes del port, la del llevant i la del ponent, sia caminant-les, navegant-les, o volant-les, i tant el teu caminar com el teu vol resulten d'una elegància captivadora, però no creguis que tota la teva activitat sigui positiva a la sensibilitat humana, doncs, a vegades, cercant-te l'aliment, resultes ferotge amb els desvalguts coloms caiguts sota el teu martellejant punxegut bec i, carronyera remenant aquelles bosses de fems incívicament deixades fora dels contenidors.

Ah! I en política també ets emblema d'un partit que, com a qualitat positiva ja voldria ser tan elegant com tu, però, en la negativa, segons com sovint s'hi troba d'allò més bé i més ara que últimament li agrada fer pactes amb l'ultradretà feixisme.

encaixades

Teules encaixades una a una, suposadament, formen el teulat; destacant en vertical tres com elles girades i també encaixades a manera triangular, sintetitzen la cúpula del fumeral i, per fer més atractiu el visible racó arquitectònic urbà, per damunt del mur de marès, un cop més, seguint la pràctica de l'encaix, avança de mica en mica la variant de planta trepadora.

 

segurament. el torn de la ultradreta italiana

Segurament no aporto res de nou opinant que, des de sempre, l'avantatge del feixisme és l'atractiu que té el capitalisme salvatge damunt la incultura de persones de la classe alta, de la classe mitjana i la de la classe obrera.

Segurament mentre com a societat militem en la lliga del capitalisme, la classe alta continuarà enriquint-se fusionant la classe mitjana amb la classe obrera que dia a dia va engrossint la pobresa

Segurament si tots plegats  militéssim en la lliga de teoria i pràctica democràtica de cultura humanística,  arraconant puntuals dissidents, ens convertiríem en persones de cap a peus a fi i efecte de facilitar la pacífica igualtat dins d’una social convivència.

 

"salvar-se de bones" (ésser escàpol d'un risc greu)

Respectant fins al final la vida del lliri arrelat a terra, a més de gaudir-ne la contemplació, t'allibera d'anar literalment amb ell a la mà.

 

circumstancialitat del tord andarí

Si, tord eixerit, de tant en tant als humans se'ns dona l'oportunitat de" a vista d'ocell" seguir-vos en alguna de les caminades que decidiu fer per terra; tu, però, un cop avui t'adonis d'aquesta circumstància, segurament, per por o per inèrcia pots sortir volant, cosa impossible de fer en circumstàncies similars a les persones descendents dels homínids.

 

era

Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.

Era aquell escampall d'andròmines on no faltaven les bèl·liques tan adients donada la proximitat dels habitants dels "tricorniats" habitatges militars.

Eren, aturats en el temps, un petit recull d'artefactes segurament utilitzats durant la guerra civil ja fos pel bàndol republicà i antifeixista o pel feixista i colpista, en defensa de les respectives ideologies, la dels demòcrates i la dels bàrbars feixismes.

És l'enigma 131 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

quanta quanta

Quanta, quanta monarquia capitanejada per l'anglesa.

Quanta, quanta catàrtica veneració voluntària o obligada durant els deu dies de dol i cerimònies de comiat d'Isabel II d'Anglaterra Regna del Regne Unit i dels altres Regnes de la Mancomunitat de Nacions.

Quanta, quanta superba bufetada cap a la misèria i pobresa humana arreu dels països de la Terra.

Quanta, quanta continguda indignació o desbordada supremacia tot depenent del lloc en el qual decideixes posicionar la innata o apresa ideologia.

 

 

el diagnòstic

A poc a poc, gota a gota a gota, molècula a molècula, cap al continent europeu s'ha iniciat l'engrandiment del sahàric desert africà.

 

els “un” per oblidar

Un matí i tarda tropicals i, a poc a poc, exclamar un, no puc més!

Un maldormir a causa de la tòrrida nit i un despertar pesat i feixuc fins a tornar a un matí tropical que de nou fa exclamar aquell un, no puc més!, tot sabent que contradir-lo, servirà de panacea, un d’aquells remeis que guareix tots els mals.

 

la felina candidesa

Moixet, d'ençà que la moixeta terrassenca estiueja a l'illa que estàs enfeinat, d'allò més, controlant-li la sinuosa presencia captivadora un cop s'ajeu a l'ampit del finestral.

Tant  la persona que atén les seves necessitats com jo em reocupo de les teves, ja ens agradaria poder mesurar la profunda intensitat de l'intercanvi de mirades i pensaments que teniu, doncs, coneixent-vos com us coneixem, diu ella que la moixa és una figaflor i jo ja l'hi he fet saber que tu, amb estranys ets un cagat, segur que ens faríem un tip de riure per la grandària candidesa de tot plegat.

 

era

 

Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.

Eren restes del passat pacífic i del bèl·lic a conseqüència d'aquell cop d'estat feixista cap a la segona república espanyola que també va patir la Menorca republicana.

Era, possiblement,  el  xassís  d’un Renault Colorale model d’automòbil  utilitzat generalment com a taxi al servei públic donat l’espaiós interior.

És l'enigma 130 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

parturicions mentals

Pensant en allò de qui té una persona amiga té un tresor, veient una realitat marinera pel cap em passa allò de qui té un llagut, a més a més té la benanança.

 

“a la manera”, o “per manera” (de tal o tal cosa): a semblança, en la forma (de tal o tal cosa)

L'ombra d'un arbre de fulles caduques, en total absència d'elles, permet veure nítidament l'entramat del brancam a manera, o per manera, d'ombres xineses.

 

els contrastos

És mal de fer quan ens amoïnen els contrastos ideològics per això tal vegada, quan els de la natura esdevenen relaxants, almenys per una estona  oblidem tibantors. 

 

“de vell enllà, no es pot passar” (després de vell, només hi ha la mort)

Tens tota la pinta de ser un corriol menut de potes blanques i, tal vegada, ho siguis..., en tot cas el que sí que va a missa és la cara d'emprenyat que fas, cosa normal donat els temps que corren mai millor dit temps fatals de canvi climàtic; però mira noi, pensa que, al cap i a la fi, tu i jo, a partir de mitjans de segle, farà temps que no ens importarà gens ni mica ni qualsevol empitjorament ni qualsevulla millora dins d'aquest fenomen anomenat escalfament global.

 

era

Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.

Eren restes del passat pacífic i del bèl·lic a conseqüència d'aquell cop d'estat feixista cap a la segona república espanyola que també va patir la Menorca republicana.

Era, gairebé desdibuixat per l'abandó, aquell cotxàs tipus "haiga" el qual sembla, pel rètol que duia a la porta, que o bé seria de servei públic tipus taxi o bé de servei oficial pel trasllat de personalitats dels poders institucionals.

Era el clàssic vehicle de luxe d'amplis seients i sumptuosa tapisseria sempre neta i abrillantada carrosseria a càrrec del professional xofer de torn.

És l'enigma 129 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

els destrossadors de panorames

A vegades i cada vegada més sovint, apareix el modern mastodont fix o mòbil de lucrativa autoria humana que t'esgarra la visió del paratge natural contribuint també en allò del malbaratament dels recursos hídrics.

 

per desgràcia, algunes patronals, per sort, el GOB

Sortosament, hi ha indrets poc o, gens ni mica visitats per mentalitats amants de la disbauxa.

Sortosament, alguns llocs protegits com a reserva de la biosfera, ni ombrel·les, ni gandules, ni quiosquets, ni barques, velers o banyistes malmeten les panoràmiques.

Sortosament, en tot cas, espais catalogats com a parc natural serveixen per propagar imatges publicitàries d'atracció turística.

Però ara es fa difícil saber si per ventura o per desgràcia, quan l'illa de quasi 100.000 habitants es veu triplicada pels visitants un mes de juny (341.984), per ventura aquests ho han fet ni que sigui per una espurna d'interès o valors bucòlics o, per desgràcia, els més generalitzats, per l'excés del divertiment pensant en allò de -com que són quatre dies, no calen filosofies cares ni barates, de fet  si  algunes patronals del sector terciari (1), donen carta blanca, doncs això, consumim, arrasem...,

Finalment, per sort, un cop més el cel d'una entitat de caràcter humanista ecologista, el GOB, (In-SOS-tenible. Excursions i més per salvar l'illa),sembla que intentarà fins a aconseguir-ho, frenar aquesta fugida cap a fomentar l'èxit creixent del capitalisme, mobilitzant si cal la ciutadania.

 (1) Sector terciari o sector dels serveis: El sector terciari inclou l'oferiment de serveis, sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. També inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d'un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. Així com serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.

 

“estar a manament, a les ordes, a ordenació d'algú, a arbitri d'algú”: estar subjecte a la seva autoritat

Hi ha llocs que un cop, ni que sigui per una estona pensant en el llast eclesiàstic que arrosseguen durant segles, quan surts tens la convicció que allí sempre estàs fora de lloc.

 

 

el moix que pensa en la imbecil•litat humana

A tu també se't veu abatut per les tòrrides temperatures diürnes de mitjana, 30 graus i les nocturnes de 27 graus i, per acabar-ho d'adobar ara un 70% ara un 80% d'humitat les 24 hores del dia i així, dia rere dia, setmana rere setmana i, mes rere mes d'ençà del juny passat i, no saps com m'agradaria saber com t'ho fots per suportar, tot l'any, vestir la mateixa peluda indumentària..., per això deduesc que la frase que encapçala aquest apunt defineix exactament el que tu i els teus deveu pensar de nosaltres quan ens queixem de la maleïda calor i puta basca: -vosaltres, gairebé despullats i encara us queixeu...?, sou uns imbècils!

 

era

Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.

Eren restes del passat pacífic i del bèl·lic a conseqüència d'aquell cop d'estat feixista cap a la segona república espanyola que també va patir la Menorca republicana.

Era, no gaire lluny d'un altre model de la casa Ford, la presència d'aquest altre més reduït de volum, circumstància que no oferiria gaire diferència en fer goig o enveja mentre circulava, més enllà de tot això potser sí, un bri de rivalitat, popularment comentada, devia existir entre els respectius propietaris.

Era, simes no les restes menys saquejades d'un automòbil que encara conservava el volant i part de l'entramat metàl·lic del portaequipatge del darrere.

És l'enigma 128 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.