Ben bé t'han deixat encarregat de la paradeta, cosa que
sembla t'agrada prou per estar atent a resoldre qualsevol regateig i, fins i
tot amb una bona ensumada bellugant la cua sabràs decidir si val la pena de tancar o
no, de mutu acord, el tracte comercial.
Sucumbint als agressius canvis comercials, dins la primera
dècada del segle XXI va desaparèixer part de la història comercial illenca, el d'una emblemàtica
botiga, papereria, quiosc, llibreria d'un cèntric carrer de Maó que, al
soterrani, conservava maquinària de
principis del segle XX, dedicada a l’art de la impremta per a tots tipus de
treball.
Al seu dia, el diari ARA balears oferí l'emotiva història icolpidora realitat del que havia estat l'emblemàtic negoci des de sempre
familiar i com que també al seu dia, algú em va fer saber que estaven buidant
la maquinària del soterrani per dur-la a un d'aquests llocs oficials
d'exposicions del passat industrial, no vaig voler perdre l'ocasió de poder
fotografiar la fèrria consistència de cada una de les màquines en el seu espai
de treball, però, curiosament el punt més impactant tal vegada va ser aquell pany
de paret on encara fràgilment penjaven les últimes notes d'un passat feiner com
aquell que, amb consistent professionalitat, les devia deixar tot pensant que,
tal vegada algun “l'endemà”, faria l'ofici d'impressor.
La llum del dia encara reflecteix fumerals veïns, però...,
què carai d'estalviar electricitat amb la bombeta apagada..., a plena llum del
dia, accionem l'interruptor i que llueixi l'ornament nadalenc ni que sigui per
distreure'ns els mals de cap i malsons propis i globals.
A quants no us haurà passat durant una conversa més llarga
que curta, notar que, per benevolència, cansament, avorriment o, en el millor
dels casos per passar l'estona, la persona amb la qual xerreu, us està seguint
la veta?
Nota. De l’article d’opinió “El retorn d’AntoniTàpies” d’Andreu Barnils a VilaWeb, em quedo amb el breu i senzill clarificador
comentari d’Eduard Riu “Tot el que queda de la vella guàrdia de la transició a
la defensa del jove promocionat pel franquisme per fer veure que el règim era
modern.”
Amb el xivarri i cagades que foteu al cap vespre aturats als arbres del poble, no deixen a ningú indiferent i, quan de bon matí torneu a fer la gresca de piuladissa per ordenadament aixecar el vol cap al camp obert, tampoc deixeu a ningú indiferent si té la sort de poder veure el conjunt de formes que sou capaços de dibuixar sota el cel quan centenars de vosaltres decidiu volar junts i ben junts.
Ara bé, tal com indica l'encapçalament majoritàriament se us
considera una festa al cel i una plaga a terra i, per si algú vol saber-ne més,
pitjant aquest enllaç, a més a més dels versos de Celdoni Fonoll:
"L'estornell és
una plaga
a la vinya i l'olivar
on endrapa de
baldraga
Mig camperol, mig
urbà".
I d'uns d'un poema que va escriure Mozart dedicats a
l'estornell que tenia quan va morir
"Descansa aquí
un estornell
Tot ell era un
desgavell
Que al cim de la seva
vida
Sense cap altra
sortida
Va trobar un dia la
mort..."
podrà saber característiques de l'estornell vulgar.
Quan del futur només podem esperar que imatges, sons,
aromes, sabors, contactes vells o nous, seran les properes circumstàncies en
ocupar l’activitat dels dies, del passat,
només sabem que els fets s’allotgen dins
la immensa i silent fondalada dels records.
Si des de
criatures ja ens explicaven contes amb veritats a mitges, arribada l'edat
adulta, sortosament trobem en els versos d'un poema de Leon Felipe aquell
quotidià degotall de raciocini necessari, si més no, per anar tirant per la
vida.
SÉ TODOS LOS
CUENTOS
Yo no sé
muchas cosas, es verdad.
Digo tan
sólo lo que he visto.
Y he visto:
que la cuna
del hombre la mecen con cuentos,
que los
gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos,
que el
llanto del hombre lo taponan con cuentos,
que los
huesos del hombre los entierran con cuentos,
y que el
miedo del hombre...
ha inventado
todos los cuentos.
Yo no sé
muchas cosas, es verdad,
pero me han
dormido con todos los cuentos...
y sé todos
los cuentos.
Si pels de fora de casa ets poruc i fugitiu de mena. Sovint per qui com tu,
és de casa, ets d’amorosa habitud tímida i tafanera alhora.
