gavina corsa (larus audouinii)

Com les teves homònimes, xisclaire de mena domines l'aire, la mar i la terra fent-te notar amb histèrics i sonors gralls sempre alerta cap al bocí d'aliment ja sigui trobat, ja sigui robat.
A la polida guia "Ocells de Menorca", publicada en la dècada dels noranta del passat segle pel GOB, l'imprescindible fidel defensor territorial del medi ambient i moltes qüestions més, se't qualifica: "GAVINA CORSA. Larus audouinii. Estival nidificant i molt escàs durant l'hivern. Aquesta preciosa gavina nidifica a Menorca en petit nombre. És un poc més menuda que la camagroga, amb les potes verdes i el bec de color corall intens. Des del maig fins a l'octubre la podrem observar fàcilment al port de Maó".
Ara, tu, la de la imatge enxampada en ple hivern, dónes fe del dalt a baix climàtic que ja tenim, doncs, fora dels ambients saharians on hivernes, que hi fots -amb unes quantes corses més- aquest febrer pels voltants del moll d'en Pons al port de Maó?

era

Era l'alegre comitiva rere tres parelles de recents cassats.
Era la sensació que tot el poble formava part dels comensals convidats a la boda i posterior celebració.
Era, tret del cacic de torn i la seva família, aquell costum dels pobles menuts on no calien cotxes de luxe ni fotògrafs de premsa per fer el fatxenda celebrant naixements, comunions, bodes, funerals.
Era aquella Castella dels 60-70, grisosa com una mala cosa, amb espurnes esporàdiques de lluïssor gràcies als desitjos d'intentar projectes de vida en comú de dones i homes, a vegades cegament enamorats, a vegades, per allò de fugir de dominis paternals o maternals, gens ni mica encegats.
És l'enigma 18, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (10 de 10)

Avui en dia gairebé tots els forns pertanyen a una o altra empresarial cadena del gremi. Són establiments uniformes de mobiliari que, per tàctiques comercials, operen amb el sistema de portes obertes.
Mil i un formats de barres i de contingut alimentari s'alineen en prestatgeries després de ser cuits dins del modern, voluminós i potent armari que fa de forn elèctric. Les peces de massa a coure, provenen del polígon industrial de la zona dins de camions o de furgonetes nevera...; tota una cadena industrial de muntatge que de mica en mica, ofegats per la prepotent competència, ha fet desaparèixer els forns tradicionals, aquells de porta de vidriera per obrir en entrar, la qual cosa permetia dur-te, a més a més del pa elaborat artesanalment, aquell caliu i aroma de la botiga que en obrir-la i sortir, t'acompanyaven unes passes enllà.

clamar al cel (ser abominable una injustícia grossa)

Fa bo d'anar a fer, de matinada, un tomb pel port de Maó.
Fa bo de saber que algú, respectuós amb el topònim local, anomena i enregistra el llaüt fidel a la correcta Gramàtica normativa.
Alhora, fa mal de saber que encara, en aquests casos de normatives lingüístiques -com en altres eh!- malauradament però, sortosament, sempre el bon criteri de la ciutadania, empenyent si cal, va per davant de les picabaralles polítiques normalitzant allò que clama al cel.

pas a pas amb l'estat i la CREDIBILITAT

Primer era qüestió de diàleg, després va venir la de la democràcia i per tant allò de ser o no ser demòcrates practicants entre altres coses respectar, complint-la, la Declaració Universal dels Drets Humans i, cap d’aquestes dues qüestions es van complir. 
Tossudament alçada la ciutadania independentista, empenyent la classe política que van votar, va aconseguir la celebració de l’1-O deixant amb un pam de nas a tota la unionista de l’Estat i aquest, colonitzador sense escrúpols de mena, va tornar a reprimir a cops de garrotades i judicialitzant la qüestió del procés català, fins a aconseguir, vergonyosament dins de la UE, tenir  presses polítiques i exiliades polítiques.
Primer un Estat damunt del PP sense taula de diàleg, ara un Estat damunt del PSOE amb una – en principi- feble taula de diàleg i així, per a unionistes i separatistes, el pas a pas de Catalunya amb l’Estat, hi sorgeix la sensació i efecte per veure i comprovar la credibilitat.
En primer lloc, CREDIBILITAT d’uns per demostrar el gir demòcrata i en segon lloc, la dels altres de continuar ferms defensant complir el resultat del Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017.

brusqui

Brusqui, Brusquin, Brusquet, aquí no havies complert un any i una persona, per a tu estranya a la casa, va saber captar un instant de totes les teves pors.
Sempre has estat poruc de mena, mai dels mai has volgut saber res de la gent que passa per l’habitacle; ara que ja tens prop de tres anys, tot continua igual.
Si de tant en tant una o més persones fan una estança d'uns dies a ca nostra, ni jo et veig el pèl, només les teves amigues, gossa i gata Bruna i Brusca, els hi fan els honors..., això sí, sé que tens amagatalls propis fora de la llar en altres patis i, per si de cas, tens els baixos de mobles que tàcitament deixo entreoberts..., tanmateix em dóna tranquil•litat saber que puntualment buides el plat i, no saps com de feliç em fas quan, absent tu de dia, fidel en mig de la nit, de tant en tant he notat la posició del teu cos damunt del llit.

era

Era el casc d'El Quixot sostingut per un ganxo artísticament forjat situat dalt del frontis d'una retxada blanca, vermella i blava, columna d'entrada a la "peluqueria".
Era, lluent, "la bacía o palangana de barbero" utensili que gairebé ja servia més com a reclam tal qual serien el nostrat bací o ribella de barber.
Era la característica estètica de les antigues barberies d'homes dels 50, 60, 70..., del segle passat, regentades només per homes parlant i divagant -segurament- només de coses d'homes o llegint premsa esportiva, mentre durava la sessió de compostura capil•lar i facial..., tal qual acostumava a succeir en les perruqueries de dones -les d'alta posició regentades també per homes- durant els mateixos grisosos anys, parlant i divagant -més certament que segurament- només de coses de dones o llegint revistes del cor mentre durava l'estança de l'agençament personal.
És l'enigma 17, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (9 de 10)

Avui en dia, modernes tècniques d'elaboració i cocció del pa, fa que fins i tot, en mig de prestatgeries de mil i un productes per al consum humà, si barregen, en grans i petites superfícies i en botigues d'algunes benzineres, tota mena de barres de pa estotjades en bosses de plàstic o, les que cuiden la imatge ecològica en paper per ser subministrades, al cap i a la fi i gràcies al baix preu, a dojo, aconseguint que poques hores després de la cocció, el pa serveixi més com a massilla per a tapar esquerdes que com aliment sa i nutritiu.
La modalitat d'un capitalisme cada vegada més salvatge de mica en mica ha anat corsecant l'ofici de forner, per això quan encara alguns s'encarreguen de mantenir la tradició de fer anar l'antic forn de llenya de la localitat, els hi desitges tota mena de bons auguris fins i tot per quan arribat el dia que desitgin retirar-se, trobin aquella persona responsable i professional per continuar la tradició a fi i efecte d'evitar "trencadisses" de cor l'últim dia de clausurar, si no hi ha més remei, la petita porta metàl•lica del forn.

i va que xuta (ja n'hi ha prou)

De tantes coses ja n'hi ha prou que sovint és difícil saber i decidir per on començar.
Les personals problemàtiques diàries, més o manco les sabem gestionar i solucionar, ara bé quan la impotència per a resoldre qüestions socials triguen i triguen en l'espai i el temps, "Mediador no: taula d'entesa i acta signada Cristina Sánchez Miret", farem un tom pels voltants i jugant amb l'atzar d'una perduda pilota de tenis i un senyal horitzontal de l'espai per a vianants, caurem en la ximpleria de la composició gràfica de l'expressió "i va que xuta!".

balanç cívic

En la vida, triar opcions és d'allò més engrescador, no només per la salut mental sinó que també per no malversar la moralitat a l'hora de respectar els drets humans.
Fer un balanç periòdic ajuda a veure que l'imaginari cim o punt cardinal agradablement somniat col•lectivament, si continua distanciat malgrat l'encert o no dels canvis de rumb o dreceres, no per això defallirem en l'intent -per respecte cap a l'avantpassada ciutadania caiguda o represaliada tal qual les ara coetànies preses polítiques – d'exigir desbordant límits si cal, tossudament a qui calgui fer-ho possible, doncs per això se les va votar, exactament això últim que ha dit en Llach: "Estimades i estimats que sou a la presó o a l'exili o a Soto del Real com en Dani Gallardo, o multats, imputats i perseguits. Cada dia es sent menys la paraula independència. No sóc mal pensat però per si de cas: INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA,  fins a ser🌹lliures🌹."

ni beata ni bagassa; com qualsevol gata, neta i polida

Amb decorat d'estètic bordell de luxe i com aquella que espera l'il•lustre client, aquell practicant de la doble moral, que tant de benefici econòmic proporciona, en el teu cas a les que feu gats en lloc de senyors, no pares de llepar, pentinant-te a cop de llengua, la prolífera negra i brillant pelussera que et vesteix el molsut i sinuós cos.
Ara bé, de totes les maneres amb l'espai de l'encapçalament no t'emprenyis, pensa que és una manera de divagar per omplir-lo doncs, jo ja sé, que tant se te'n fot ser bagassa com ser beata, qualificatius que, al cap i a la fi, no se'n desdiuen un de ser com l'altra.

era

Era aquell vaixell de pesca durant dies fondejat en mig de la cala, confiscat per la policia de costes no sota sospita sinó sota l'evident tripijoc de negociar, menys en peixos o peixets, amb aquells productes dels quals "peixos grossos i petits" traficaven, i ara d'altres encara trafiquen i més endavant, altres, continuaran traficant.
Era aquella emblemàtica barca del Llatzeret de Maó destinada al transport de persones funcionàries de la sanitat d'arreu de l'Estat que, mitjançant oferta pública, podien passar uns dies de vacances en allotjament tot inclòs per uns preus irrisoris de no gaire més de 300 -- pessetes durant la setmana que tenien dret de sol•licitar. Eren aquelles cares i procedència que d'any en any veies canviants menys, oh!, misteris de la vida, durant tota la primera quinzena i tota la segona del mes d'agost que, com si és tractes el Llatzeret d'una segona residència estival, veies sempre els mateixos rostres (alguns amb rictus prepotents), que oh!, misteris de la vida i del més enllà del sistema polític dictatorial, curiosament provenien tots i totes del "Madritz" capital.
Era, parlant de l'emblemàtica barca de fusta, una joia del passat que va deixar de ser-ho pels voltants dels 90 del segle passat,  gràcies a l'incomprensible analfabetisme cultural de la persona que va donar l'ordre de cremar-la i, naturalment de la que va fer de botxí del patrimoni marítim cultural i tot, per donar entrada a una de fibra i motors moderns, operació que, amb sospita o sense, la incògnita de qui va treure-hi suc només la resoldria qui va sucar-hi el pa i que se'l va menjar.
És l'enigma 16, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (8 de 10)

La diària clientela, a més a més de la fogassa o barra de pa, sap que dins la botiga del forn sempre trobarà per satisfacció llaminera, crespells o pastissets i, per a dur a terme bons arrebossats de la carn, el peix, els croquets o mandonguilles dels àpats familiars, unes quantes transparents bossetes de farina o pa ratllat a pes mesurat damunt del plat de la bàscula del taulell, estaran a disposició de ser adquirides.

en febrer, fulla ha d'haver-hi; si no de morera, d'esbarzer (és una gran veritat quan u vol interpretar les coses com ell vol o quan u s'entossudeix en qualsevol opinió)

Les moreres del passeig amb prou feina resisteixen retenir el fullam ben format però, amb el temps, dessecat. A vegades, fins i tot es dona el cas que alguna fulla, entestada a no desaparèixer engolida per la reixa del clavegueram, manté alçada la clepsa insistint en la raó de ser, segons la interpretació de la dita popular de l'encapçalament, és a dir, si fa no fa, com aquesta secretaria del 13 article de Gemma Liñán a EL NACIONAL.CAT :"relat de la por de la secretària del 13" La secretària judicial del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, ha tornat a repetir avui el seu relat de la por del 20-S durant el judici a l'Audiència Nacional del major Josep Lluís Trapero i la cúpula política dels Mossos.

l'estètica de l'ullastre

No té prou l'"uastre" en ser atractivament bell, un cop podat o talat, de mans expertes d'arader, restes d'ell lluiran, complaent-nos la visió, en forma de barrera de l'entrada de tanques del camp o de jardins.

egretta garcetta

Si les comparances fotogràfiques em donen la raó, ets un eixerit nostrat AGRÓ BLANC i, en el teu cas, en ser de grandària menuda diuen que guanyes en inquietud als altres germans agrons amb els quals campes per les zones humides cercant-vos la manutenció però, avui, t’he enxampat buscant-te la vida, en solitari, en un dels llenegalls del port de Maó, això sí, després d’una d’aquelles llevantades collonudes que remouen mar i terra fet, que tal vegada expliqui el teu savi allunyament de s’Albufera des Grau, doncs ja se sap que després del temporal, com despenses, ports, cales i platges, s’omplen d’aliments.

era

Era l'aparició, en mig de la rural senda, d'una singular casa de pedra envoltada d'arbres en l'etapa d'hivernal brancatge.
Era la imaginària semblança de la casa dels set nans de l'immortal conte de Blancaneu dels Germans Grimm, primera edició el 1812, traslladada segurament a l’Empordà a finals dels seixanta del segle XX.  
Eren els característics i alhora enigmàtics fumerals ensutzats pel sutge acumulat durant els anys de vivència humana dins aquella casa, almenys en aquell dia, d'aparença deshabitada i fins i tot, abandonada.
És l'enigma 15, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (7 de 10)

El Diccionari català-valència-balear DCVB defineix Pala de forner: la que, posada al cap d'un mànec llarg, serveix per a enfornar i desenfornar els pans o per a treure les brases; la d'enfornar sol esser de fusta, i la de treure brases és de ferro.
Pràcticament de punta a punta de la botiga, estotjades com cal per a un fàcil maneig, sota el sostre però damunt del cap, pengen les diferents modalitats de pales de forner que seran utilitzades segons hagi de ser el curs de cocció de les diferents peces de pasta que, estratègicament col•locades, aniran omplint el forn.

jordi évole l'emboirat

El retorn de Jordi Évole a La Sexta va confirmar-me el minso interès que en el seu dia notava en l'anterior espai que conduïa "Salvados".
Ara, en el programa del retorn "Lo de Évole", incapaç de discernir el perquè anava refermant no visualitzar propers programes, agraeixo de tot cor la crítica televisiva que la Mònica Planas Callol fa al diari ARA, doncs, fil per randa ha desgranat cada un dels meus personals perquès de l'animadversió cap al Jordi Évole, aquell clarivident "Follonero" que tant feia somriure i riure i que, tal vegada, malauradament amb l'èxit rere èxits, mai ha deixat de ser -com popularment diuen per les balears- un personatge com "En Boira": Persona que serveix per divertir els altres amb els seus gests o paraules. 

a l'encop (a un mateix temps)

Prop del crepuscle vespertí, l'encesa de bombetes dels fanals seran llum en la foscor de la nit.
A trenc d'alba, la llum artificial competirà amb la claror solar fins a la sortida definitiva de l'astre rei, aquest poderós monarca sideral (emulat per tants sobirans o potentats humans) capaç de ser benèvol i malèvol alhora.