Contrari a
les d’algunes persones, és el que tenen les petjades de gavina que no perjudicant
cap indret de la platja, a més a més, són curioses i agradables de trobar.
Contrari a
les d’algunes persones, és el que tenen les petjades de gavina que no perjudicant
cap indret de la platja, a més a més, són curioses i agradables de trobar.
De gran, els
retorns a la infància sovint omplen els pensaments per això, quan el club de
jubilats del poble, arribades les festes del gloriós Sant Jaume, convida a tota
la gent gran a una xocolatada a Sa plaça des Mercat, segur que
sobrevinguts records de xocolatades d’infantesa o recordant allò que omplia el
rebost de la casa amb l’aliment sòlid adquirit en la joventut i anys de bon
veure, sota la porxada del desaparegut Mercat Municipal, els farà passar una
bona estona i com ha de ser, sense deixar de ser criatures, per un parell
d'hores xalaran, s'atiparan, oblidaran penes i quin remei!, acceptant dignament
dolors crònics i mobilitats reduïdes.
El gat té
això, sempre ocupat a no fotre res al contrari de la gata sempre fent o pendent
de, a veure què?
Com totes
les fruites, el meló, allí on es trobi és fotogènic de mena i, si alhora de la
recol·lecta apareix qui d’un en un els va triant, automàticament queda atrapat
dins la fotogènia del melonar.
Ben mirat,
raonant la dèria de parlar del temps fa pensar que de les quatre estacions de
l’any la sensació d’estiu ja presideix la tardor, primavera i, para comte que
l’hivern ja està a caure.
A l'hora de
caminar, la situació quedava per igual entre qui va perdre la xancleta i qui la
va trobar.
Aprofitant
l’ombra del porxo mal endreçat, damunt de la tovallola publicitària de la
Coca-Cola en la saludable, però insípida versió “light”, aquell dia passaves
una de les més normalitzades calorades dels estius de la primera quinzena del
segle XXI.
Ara el canvi
climàtic de l’escalfament global avançant a passes de gegant, ja no exclou cap
racó, ric o pobre, de la UE sense patir-ne les conseqüències.
Tot i la
seva presència altiva i elegant presidint el menjador o la sala, tips de
veure’l, al ren li va arribar l’hora de
desnonar-lo de casa.
Les notícies
de política del país, les prediccions meteorològiques i la puta onada de calor
t'encallen en el temps, però, sortosament no de manera generalitzada perquè
sempre estan els negacionistes fent el ridícul que ajuden a desencallar-te.
Igual que el
granet que no fa graner és el glop d'aigua fresca que en l'onada de calor no
serveix per a res, així i tot, com que el granet ajuda, el glop també.
L’escalfament
global provoca locals nits i dies agònics d’estiu només suportables si penses
que algun dia arribaran els preats i enyorats ruixats tardorencs.
Quan a la
foto retallada la teva imatge resulta ser a escala natural vol dir que, si
reptant pel carrer se’t veia petitó, així de prop a la foto fas paüra, per la
qual cosa no sé què dir-te si, reprimint la trepitjada que t’enviava a l’altre
barri, vaig fer bé deixant continuar el que et quedava de vida.
Sovint són
visibles ferides impossibles de cicatritzar les que incansablement ens aguanten
arrelats als orígens d'identitat.
Com el
cridaner vermell d’un foc d'encenalls
anunciant l'arribada de calors i calorades, les fràgils roselles silvestres
aconsegueixen enrojolar paisatges i voreres rurals.
Quan algú s’entesta a posar portes al camp i ho fa de manera
barroera oprimint la noble barrera d’ullastre, se t’acut pensar que l’empobriment
mental que pateix supera el cost de la
seva restauració o renovació.
Prest un de
vosaltres, el Dia des Be, serà el protagonista de l’inici de les festes de Sant
Joan a Ciutadella.
Prest, ben net i polit, ben pentinat i guarnit, estarà damunt d’un diminut ring improvisat dins d'una casa senyorial, exposat unes hores a la població que us vulgui conèixer.
Prest, el diumenge abans de Sant Joan, mig sedat a les espatlles d’un pagès ben empolainat, recorrereu alguns carrers del poble anunciat l’inici de les festes Santjoaneres, tan multitudinàries que, bona part de la ciutadania censada, abans que comencin ja té ganes que s’acabin.
Del
crepuscle al capvespre, del capvespre a la nit, de la nit al crepuscle, senyals
d’avís de les balises portuàries.
Tot i estar
envoltades de llum artificial i claror natural, neguitoses, ressaltaven les
formes del brancam.
Que el Papa
Lleó XIV parli en català, castellà, quítxua o en llatí, és irrellevant, el que
és preocupant és la luxosa vestimenta santificada de santedat que duu i, la
permissiva fastuositat dels cerimonials encontres que l’envolten. Tot plegat
encertadament ridiculitzat en la pel·lícula Fellini Roma.
https://youtu.be/Z6IIVMDi1-w?si=7QXaLlKK4h1IR4jU
Mai millor
dit que mentre volaves t’he agafat al vol amb la càmera de fotografiar.
A tu, el
pacífic dispar no t’ha fet cap mal i, veient el resultat de la foto, a mi m’ha
agradat d’allò més.
Pel que
sembla, per evitar un fatídic destí
final, algú s'encarregava de finançar els costos de curar les nafres del
vaixell.
Duien la boina
al cap i, si estaven farts, només podia ser de la seva existència parasitària,
doncs, sigui la dona, una filla o nora, els feia el menjar, el llit i els
rentava la roba i, en cas de viure a l'asil municipal, el cercle del parentiu
femení pencaire, també quedava tancat amb les Germanetes dels Ancians
Desemparats.
Com que
poques persones o gairebé cap entenia el grafit, tot feia sospitar que el
disgrafisme també pertany a l’art de carrer.
Si fem cas del proverbi d’Antonio Machado: El ojo que ves no es ojo porque tú lo veas; es ojo porque te ve, lluny del que podem pensar, l’enigma de la mirada dels felins pertany a la seva naturalesa.
I, per enèsima vegada, ja tenim a punt les velles avarques
de sola de pneumàtic de la sabateria can Servera a l’antigament carrer, del
metge Camps des Mercadal.
En tots els aspectes sempre la tenia pensada, però es
queixava i no sabia que aquell insomni persistent era degut a no saber frenar
la capacitat de pensar.
Quan en el recorregut del sol la claror deixava d'enfocar la
finestra, els pàmpols encesos prenien el relleu d'il·luminar els centenars de
volums arrenglerats a les prestatgeries de la biblioteca municipal.
Gràcies al (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, sabem,
qui t’ho havia de dir!, la semblança que inspiren les teves ales.
Tres exemples d’ala de corb:
A Mallorca, la guerxesa que pren una peça de fusta i en
altre sentit, la convexitat o concavitat irregular que solen donar als
plans de volta, terrat, etc., segons com convingui, per capalçar o fer venir
amb menys extorsió els punts de partida o d'arribada de les construccions.
A Vic, cap al segle catorze, comerciants del tèxtil,
coneixien com a roba blava d’ala de corb aquella de color negre blavosenc.
Aquella serra de cinta mai deixava de funcionar a canvi de
generar serradures i polseguera capaces, discretament i lentament, envoltar de
misteri l'attrezzo d'aquell racó de la fusteria.
Fotografiar també es deixar constància de la senzilla
quotidianitat de l'avui dels nostres dies del passat.
És el que tenen els penya-segats, dreceres de gran baixada
per accedir al mar i feixugues de pujar a zona plana.
Sou un trio de cagaires, com sovint se us anomenen a les
illes Balears, enfeinats en planificar l'estratègia d'atac a qualsevol grup de
peixos que gosin passar per la zona que ara domineu, ja sigui segons el full de
ruta pactat, perseguint-los, encerclant-los o atrapant-los.
Quin parell!
En Popeye, mascle supermusculat gràcies a la ingesta
d'espinacs en lloc de creatines, se les fotia amb qui fos sense perdre el
barret de mariner i la pipa de complement viril per evitar malentesos.
La Betty Boop, icona de sensual dona independent, rebel
aficionada al jazz i de llenguatge corporal agosarat i provocador fins al punt
de qüestionar-li la decència sota la inquisidora mirada de moralistes temorosos
de perdre el control dels dogmes femenins.
Canviar mobles seminous i útils de casa per millorar-ne la
comoditat la distribució o el disseny, tal vegada és un senyal per veure que
tampoc tens gairebé ben moblat el cap.
Mai haurien d’esgarriar-se cap dels socials i gratuïts
costums de segona naturalesa adaptats a les necessitats.
Bo seria saber qui de qui va aprendre a fer natació
artística, tot i que, per la cara d'entremaliada que fas, sembla que t’estàs
fotent de l'histèric esforç humà de qui neda intentant emular la vostra
naturalitat de moviment.
En mig de la bogeria urbanística d'apartaments turístics i
concessions per ocupar les platges amb ombrel·les i gandules, sovint els
penya-segats exemplifiquen l'única referència de naturalesa no malmesa.
Diuen que un cop t’has enganxat a fer anar l’aplicació de
fotos del mòbil, barates l’abstracció de quelcom per la sostracció del tot.
La meditació profunda deu de ser com la bocana a mar oberta
tot estant el port envoltat de boirada corredissa.
Com que aparentment no tenies cap ferida, tot feia pensar
que morires de mort natural, per això, segurament, només vas tenir forces de
mig arraulir-te dins el menut clot de la pedra, com si volguessis tornar a la
posició fetal.
Si d'alguna cosa s'ha de morir, segons com, cridar l'atenció
enmig de la uniformitat, té més perill de rebre una insensible estrebada que et
faci perdre el món de vista que de rebre el reconeixement que te la conserva.
Són, arran de costa, entrants de transparents aigües que fan de claraboia natural incitadora d'emmagatzemar-la dins la targeta de memòria.
Casualment, badant pel magatzem de vell, va veure aquella
màquina que, molt abans de ser una experta a fer-la anar, deien que sempre
estava feliç perquè tenia el cap ple de pardals i, d'aquesta manera, cosint
sabates un a un, els ocellets li desapareixien del cap, deixant lloc al
ressentiment cap a les persones que, conscientment o inconscientment,
s'encarregaven de tallar-los les ales.
Sou germà i germana. De jocs, sou companya i company i, per
la positura que compartiu dormint la majoria de les estones del dia, vosaltres,
Orfeu i Eurídice, sou un calc dels amants incondicionals de la mitologia
universal.
Quan la presència d'un senyal de prohibició de trànsit ens
fa adonar que més que odiar el fatxa se li hauria de prohibir el pas i, més que
estimar els immigrants, se'ns hauria de prohibir explotar-los.
Acabada la gerra civil, fugint de misèries o revenges, va
arribar a la gran ciutat i, ara, mentre envellia, contemplant enderrocs de
cases velles i solars per edificar pisos, aquella circumstància afí al seu
historial laboral, tan lligat a patronals de la construcció, contractant-lo o
subcontractant-lo, de tant en tant pensava que, si s’hagués pogut tornar vell
al poble, contemplaria l'enyorada planícia tantes vegades memoritzada.
Encara s'és a temps i és aconsellable de penjar bucòliques imatges mantenint l'anonimat de l'indret per no fer-lo més pul·lular i fàcil de degradar, però, tot s'ha de dir que seria lleig no penjar un enllaç orientatiu per a, a la curta i a la llarga, magistral turisme de motxilla i mapa arqueològic J, Mascaró Pasarius, conservador encara de l'essència de recerca proustiana del temps perdut.
Si el llenguatge de la piuladissa és difícil de saber, el
del corporal dona a entendre què, alhora, controleu l’equilibri, la cantarella
i la diversió.
Amb moderació i bon gust, el consumisme fins i tot pot ser
saludable, perquè per evitar consumir-te gairebé sempre t’ofereix llibertat
d’escollir.
Si aconsegueixes reflectir la sensació de solitud, en cas de
ser estimada no cal, però sinó, segons com ja tens la fidedigna companyia que
et farà costat.