de mirallar i de fer costat

 

Si aconsegueixes reflectir la sensació de solitud, en cas de ser estimada no cal, però sinó, segons com ja tens la fidedigna companyia que et farà costat.

"espolsar-se les puces": desentendre's d'un assumpte

Així, de manera polida i ordenada ens traiem del damunt residus tòxics que asseguren van a parar a plantes de reciclatge en terres de mar enllà on els transformaran en material de consum seductor de figurar en el rànquing dilapidador de l’engranatge utilitzar-llençar, utilitzar-llençar...

 

a una gavina enfeinada

Quina feinada que tens per moure’t caminant damunt la fullaraca d’algues i plantes marines expulsades del mar.

Quina feinada per enxampar petits animalons invertebrats o no per dur-te’ls a l’estómac sense necessitat d’aixecar el vol.

Quina feinada controlar la força i alçada de les onades del temporal marí per calibrar la teva empenta en cas d’albirar una víctima comestible tan valuosa perquè et faci volar en picat.

 

 

de pics i repicó i de pobresa

Encara, de tant en tant veiem aquella gran anella de ferro penjada en una porta del carrer que, en absència de l’electricitat per poder accionar timbres, servia, sota consigna de pics i repicó, t’obrissin l’entrada o, sota la frase “estar pelat com un picaportes”, definissin el que se'n deia, se'n diu i per in saecula saeculorum se'n dirà, pobresa extrema.

“amb tot descans”: amb completa tranquil·litat, sense preocupacions

Un descans de les que animen el ball tocant instruments de corda, sempre va bé per allargar l’estona de gaudir les Ballades a sa Plaça.

 

el sentiment

La lluentor de les frontisses noves de trinca feien pensar en l’interès sentimental de qui, restaurant-los, conservaria aquells porticons que durant anys, oberts deixaven veure l’exterior i tancats embolcallaven l’interior.

 

els TBO

L’hàbit de llegir historietes infantils il·lustrades també servia per conviure amb humor, malintencionat o no, situacions i paral·lelismes de personalitat familiars o de l’entorn.

 

  

 

d’habituals cobertures

 

Quan la paraula “cobertura” l’associàvem amb la capa fina de xocolata que cobria un pastís, o els danys a tercers d’una assegurança, és a dir, lluny de la dependència global de tenir un telèfon mòbil personal en actiu, sempre que la “cobertura” ens acompanyi les 24 hores del dia, les arribades al port consistien a cercar des de la barana del vaixell, aquella cara familiar amb qui telefònicament des del telèfon fix de casa, acordàreu, t’estaria esperant.

 

la dilemàtica amb el peques, la vigi i el iuqui

Com sempre passava als finals d’estius dels vuitanta, en diferents anys els tres vau trobar aixopluc a casa després de dies de romandre sense sostre.

El ritual era, galleda d’aigua i restes generoses de menjar prop de l’entrada fins a atrevir-vos a instal·lar, per etapes corresponents, sota aquest porxo on ja teníeu cada dia l’aigua renovada i els dos àpats de rigor i així, relaxadament, podíeu contemplar el llarguerut caminet sota quatre pins que donava al carrer aquell on un dia decidireu deixar de vagarejar per la resta de la vida i, aquí ve el dilema de saber qui, d’entre vosaltres i nosaltres, feia més companyia a qui.

 

“ser faves comptades”: ser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica

Caps de fibló, esclafits i la modernitat del mot “medicanes”, garanteixen més que prediuen que, tard o d’hora, tot allò que penja, pot caure.

 

 

vindicació fugissera

El breu i afeblit grafisme delata més la impotència d’aturar-lo que no el convenciment d’allò que és un perpetrat genocidi de l'Estat d'Israel.
 

com més anys, més afanys

Té una vuitantena d’anys i fa una trentena que deixà de fumar un paquet i escaig de cigarretes al dia i no li va costar gens ni mica fer-ho perquè aquell mig paquet del dia que va dir -prou!, però per si de cas el guardaré, encara, paquet marcit i cigarretes esgrogueïdes, estan al mateix calaix.

Això sí, allí on es trobi, reconeix que cada vegada que el fum d’un cigarret l’hi arriba a l’olfacte, amb alentit afany l’aspira com si fos la cigarreta d’un d’aquells paquets i escaig diaris.

 

 

qüestió de visió

Amb el teu pelatge blanc, més blanc que el blanc de núvia -que diria Calders- contrastant amb l’ataronjat de les orelles, el detallet de la cintura i els anells de la cua, asseguda, contemplant el barri des del pompós piló d'entrada al xalet de ca teva, sembles un caprici "pijo" de la natura, però no t’amoïnis perquè aquest qualificatiu, té més a veure amb l’estil de l’habitacle que amb tu.

 

“arbre renocat”: el que ha quedat revellit prematurament per les ferides, podridures, desarrelament, esbrancada o altre accident

A causa d’un sòl urbà cada vegada més compacte ofegant l’arrel de l’arbre sorgeix la nafra, l’efecte visual de l'agonia.

 

els contes i el tramat de la seguretat amb el bon o mal comportament

La trapella Rínxols d’or, lliure de càrregues familiars triscava pel bosc i en ser enxampada causant estralls dins la cabana dels ossos, foragità arbreda endins gaudint de la seva voluntària llibertat. La segura inseguretat de la llibertat.

La Caputxeta, lligada a càrregues familiars, un cop patit l’ensurt de la topada amb el llop, coneixedora que l’ordre social establert era organitzat pel rebuig de ben o malintencionats ocupes de qualsevol habitacle, foragitant-los empresonant-los, en la segona topada amb el llop a ca l’àvia ja sabia que, si xisclava demanant ajuda, prest alguna força armada acudiria a solucionar el problema. La segura seguretat de la dependència.

 

o caixa o faixa

Si tens la sort d’enregistrar la bellesa d’una nociva pols en suspensió, no et queda més remei que llevar importància a la mala qualitat de l’aire que respires..., això sí, tot esperant la tramuntana que tots els racons agrana.

 

 

de posat i carantoines

Eres l’atracció del camí de paret seca i aquell dia vaig estar de sort perquè, avesat com eres a deixar-te fer moixaines, amb una professionalitat de model vas plantar-te de perfil fins a escoltar el “clic” de la càmera i després, pensaries, ja estarem per les carícies de costum.

truita d’espàrrecs silvestres

Receptari:

1a opció: Fer un tomb pel camp mirant els marges de paret seca i saber distingir l’erecta tija d’espàrrec, agafar-la respectuosament per no fer malbé els rebrots incipients del rizoma de l’esparreguera fins a obtenir-ne el grapadet que, de tornada a casa, ens permetrà fer la truita.

2a opció: en cas de ser una nul·litat trobant espàrrecs, però tens aquell veí de tota la vida expert i aficionat a triscar pel camp, saps que quan torni a casa amb una garberada de l'apreciat condiment i te’n regali el grapat que mentre el neteges i esmicoles se t’acut fotografiar-ne uns quants per penjar al bloc, aquesta recepta de truita d’espàrrecs silvestres no té cap més secret que el de seguir els mateixos passos de quan fas una de patates, mongetes, espinacs...

 Bon profit!

 

amor de germans, salta pels bancs (1)

Aniquilats republicans i anarquistes sense necessitat de ser jutjats, l’atractiu consistia a veure entrar emmanillats només gitanos tramposos en negociar o el roba gallines cap d’una família afamada.

(1) L’amor fratern és molt intens en la infantesa, però sol anar refredant-se amb el pas del temps per les diferents vivències i circumstàncies de cada persona.

 

d’una permanent gelor de cor per ser dona

Mentre Machado deia: Españolito que vienès al mundo, te guarde Dios.Una de las dos Españas ha de helarte el corazón, l’àvia perquè ho sabia, pensava: tant se val perquè a tu, filleta, les dues Espanyes te’l gelaran.

 

la mur

De tant en tant fèiem la matinada passejada visitant el recinte talaiòtic més a prop de casa. Tu, xalaves d’allò més furgant els amagatalls de fugaces sargantanes que et passaven a tocar del morro i jo, com sempre fins ara, m’intrigava saber d’on traurien i com coi de tècnica mourien les pedres que formen la verticalitat i horitzontalitat de la Taula del poblat.

Amb aquest ritual de tu anar buidant la bufeta lluny de l’asfalt i ambdues movent l’esquelet per no anquilosar-nos massa, ens ho passàvem bé, oi?

 

“fer un pensament” sobre tal o tal cosa: pensar-hi, aplicar-hi l'atenció

Un cop més confiava que allò que pensava caminant pausadament amb cap cot, l’ajudava a fer-lo tot d’una o a treure-s’ho del cap.      

 

haver-hi roba estesa: haver-hi present algú, davant qui no convé parlar d'alguna cosa; sobretot, haver-hi infants innocents o gent incauta que podria repetir allò que sentis

 

Que la conversa fos interessant i la roba estesa real facilità enviar a fer punyetes les criatures sense sospitar que sempre, amb roba o sense o converses pel mig, n’estaven fartes.

a un gat taronja

Si partim de la base que diu que el taronja és el color de la vitalitat i la creativitat, però també el de la cerca d'un significat profund en l'existència i reconnexió amb un mateix, poca cosa més puc dir-te per afalagar-te llevat que, per si no ho saps, segons aquest enllaç, tu formes part d’una de les cinc races de moix taronja.

Tanmateix, mereixedora de coneixença és la història d’un parent teu rus, per ser d'una tendresa fàcil d’assimilar només per qui té la capacitat de professar el mateix tracte de respecte i amor cap als animals de companyia que cap a les persones de convivència.

 

la certitud

Gracies a la IA gestionada des de EEUU, estava convençuda que escampant llosques de cigarreta pel terra, un cop contaminat tot el sol del planeta Terra, tard o d’hora serien la llavor d’arbres fruiters de paquets de Winston.

 

“venir que”... arribar el temps que...; produir-se el fet que...

 Triant l’escenografia faria bo de retratar l’emblemàtic tot protagonista creuant l’escenari.

dur-se bandera negra un amb un altre: dur-se molt per la punta, tenir-se mútuament enemistat

Per què serà que senyeres pirates són permissivament respectades de manera divertida i, quan es tracta d’estelades catalanes sempre, de manera caracollons, són reprimides?

-Perquè això de piratejar, des d’abans del descobriment d’Amèrica i de manera estructural des del regnat d’Isabel II d’Espanya, encara continua essent propi del ranci gen monàrquic feixista de l’espanyolisme.

a unes copinyes

La maregassa, escopint-vos des de l’interior del fons marí, us ha fet fora del vostre habitatge.

De fet, heu estat de sort perquè ara, damunt la sorra, mortes o mig mortes podeu dir que fins al final heu estat lliures sense un cop atrapades, patir el martiritzador ritual de receptes culinàries on, irremeiablement, bullent aigua de cuinar, us obliga a passar el mal tràngol d'una immolació. 

"pau i treva": cessació d'hostilitats i establiment d'un pacte de no-agressió per cert temps

A l’aixopluc d’un cel blau contemplant les blavors de la mar plana trepitjant els sediments dipositats damunt l’arena pel temporal, ja tens localitzats ficticis espais de pau i treva..., si més no, aquesta és la recurrent ximpleria per omplir l’espai d’avui al bloc.

                                                                                     

 

la infinitat

Tal com són d'infinits els conflictes bèl·lics pel control del petroli és infinita la caducitat dels residus que genera.

 

tot un senyor de principis

Se sabia era el capità, aquell que manant, capitanejava dins la casa i el vaixell, com també era sabedor de ser aquell privilegiat passatger contemplatiu, damunt del llagut i, consentit de no fotre brot dins la llar.

Nota. Rebuscat guió per definir el paper del jerarca dins la memòria col·lectiva, rol, sortosament cada vegada menys assumit i consentit.

 

diassa sense demanar ni esperar

 

Aquell dia, triat entre els de casa i menat per una jove de la família que et coneixia el tarannà, sense demanar-ho i esperar ja estaves fent cua entre col·legues pendent de la qualificació de zero a excel·lent que un jutge, especialitzat en bovins, anava valorant.

Aquell dia, tu, indiferent a la puntuació corporal que rebries, segurament el recordaràs com el jorn que, sense demanar-ho i esperar, rebent una amorosa netejada i raspallada, jutjares l'excel·lència del tracte de la família responsable del lloc on vas néixer.

 

"estar en el banc de la paciència": estar en un lloc o situació en què no podem fer altra cosa que tenir paciència

Tal vegada, exhaurides totes les paciències i sense necessitats ni perspectives arribi el dia que, sàviament, qualsevol banc l’utilitzarem per passar l’estona.

 

quan el ridícul i la mala llet formen un tot

La coprofòbia pot originar la malaltissa conducta defensiva d’arribar a prohibir l’aturada d’aus al caparró dels fumerals plantificant-los maquiavèl·lics agullons de ferro.

mal que bé

Confonia el matrimoni amb l’amor i la dependència, li semblava el mateix, més tard, en solitari ja, posant ordre al seu cap sabia que tard o d’hora apareixeria la persona amb qui començar de nou una extramatrimonial relació ni que, indefectiblement, acabés igual. 

 

a un colom

 Als quioscos de diaris i revistes que hi havia en les grans places públiques de pobles i ciutats, les criatures per pocs cèntims de pesseta adquirien bossetes plenes de grans de veces per alimentar-vos ja sigui, oferint-vos-les a la palma de la maneta ben estesa lluny del cos les més valentes, ja sigui, espargint-les ben lluny les més porugues, amb la qual cosa, coloms i canalla xalàveu d’allò més.

Ara per controlar la vostra superpoblació font de brutícia excremental i malalties d’avifauna, la prohibició de venda d’aquell menjar que tant us agradava ja és cosa del passat d’una generació pròxima a l’extinció, però amb sort, encara podeu topar amb alguna persona enyoradissa d’aquells temps que, fent recapta d’engrunes de pa o, amorosament fent-les, d’amagat o donant la cara continuarà el ritual d’omplir-vos el pap.

«on hi ha barrets, no hi campen caputxes»: vol dir que els homes són primer que les dones, o els superiors primer que els inferiors

La imatge seguint al peu de la lletra el refrany, ens encara a conjecturar allò de: -classe obrera mixta i ventall de dones en general, Déu nos en guard de tricornis i boines de proximitat i més si estan amistançats.

 

 

 

la imaginació

D’ençà que van aparèixer pintats els vestits de bany estesos, diuen que, gràcies a imaginatives tramuntanes, llevantades, ponentades, marinades..., aconsegueixen veure'ls bandejats al vent.

“semblar que ha venut a espera”: semblar molt irat o disgustat

Durant l’espera, aquella precisió precedint la ocupació, sense saber ben bé el perquè sovint li treia de polleguera.

 

carallot!

Sigui físicament o posicionament, clavats l'un a l’altre, el parentiu era evident, de la qual cosa és fàcil d’imaginar que també era el mateix allò que pensàveu de qui us estava fotografiant: -hòstia tu, un altre carallot que l'enamoren els gats.

 

 

el pa com a motiu revolucionari i, la reaccionària submissió

El motiu: Destacant la pregunta: “amb tot el que passa, perquè no hi ha crema de Bastilla?” de l’entrevista d’ahir al digital de VilaWeb a Lluís Llach,  fa bo de recordar fets del segle XVIII a casa nostra: “lo pa, lo pa, lo pa” a iniciativa de dones de Barcelona fartes de suportar privilegis dels de dalt (sempiterns arbitraris legisladors), succeïts mesos abans dels francesos pel mateix motiu: “a Versalles, a Versalles”.

 La submissió: Ara, tres segles després d'insuficient democratitzat avanç aconseguit per lluites ciutadanes, topant de nou amb autoritaris abusos de poder, gràcies a la submissió apresa tenim una resposta creïble al perquè de la pregunta d’en Lluís, la qual cosa, per respecte als avantpassats que lluitaren per la dignitat de la ciutadania en qualsevol lloc del món, però sobretot, per alliçonar la present i la futura en l’actitud revolucionària de la insubmissió, ens obliga urgentment, sostenint fermament el testimoni heretat, a saber desaprendre'ns de les comoditats de l’après vassallatge ciutadà, decisió personal que, si més no per salut mental, va a missa.

 

“punt per punt”: de cosa en cosa, minuciosament, sense deixar cap detall

Un cop ple a vessar, aquell singular recipient d’aigua per apaivagar la set de la menuda animàlia de proximitat, era punt de xerinola de trobada d’ocells i, punt de mira d’estratègics llocs d’observatori felins.

 

“fins a les criatures ho saben”: es diu al·ludint a una cosa que és sabuda de tothom

A vegades, orientar el joc amb nines per despertar instints materns o paterns pot esdevenir en la dèria de creure que la nina també ha de tenir la seva nineta per jugar.

 

 

martinet blanc

També accedint al teu historial “viquipedial” trobem una pila de característiques personals que ens ajuden a saber coses de tu. Una d’elles,  l’afany humà de l'aparença, gairebé aconsegueix extingir-te tot arrencant-te plomes del cos per adornar barrets de senyora o de senyor de casa bona; és el reflex de la depredadora supremacia envejosa de plomar -mai millor dit- tot allò que poden perquè no poden ser persones atractives i elegants per si mateixes.

 

 

il·lusionar-se, no tocar de peus a terra

La persona, propietària del gran llagut de cabina té sort perquè, de tant en tant, per no perdre la il·lusió pot deixar de tocar de peus a terra i retardar la patacada de la realitat de trepitjar la terra ferma.

 

 

parèntesis en el temps

Per reparació, aquell fotografiat rellotge mancat de manetes emmudint l’hora, fixava l’eternitat del temps alhora que fa doblet amb la frase: “la fotografia fixa l'eternitat en un instant” d'Henri Cartier-Bresson.

 

 

l’inquietant

Un cop et vas fent gran, l’inquietant és quan entre la píndola per dormir i el despertador apareix el malson.

 

 

la bona cosa

Com que el vostre instint carronyaire irrompent ciutats i pobles portuaris minva la fama que teniu de lliure i plàcida existència, en l’intent de semblar innocents bones noies, allargant bicefàlia de cap a cua, sou capaces d’arrancar un somriure agradós tot veient el resultat de l’atrapada imatge.

 

 

la sensació

Com aquella benefactora melodia del "mai passa res" que sona dins dels magatzems de consum, així pots topar amb la bucòlica imatge capaç de fer-te oblidar mediàtics mals sons del que està passant.

 

d’esnobisme i desconnexió

Sigui per esnob o per global comunicació  del significat modern del mot “tchak”, un grafitaire aconsella desconnectar de pantalles, tabletes i mòbils, un fet que, entenguin o no l'autoritari mot escrit a la pintada de la paret, desenes de persones ja fan cada diumenge deambulant pel mercat de vell o segona mà a la "gangaria" del Freginal de Maó.