l’invisible

 

Si fem cas del proverbi d’Antonio Machado: El ojo que ves no es ojo porque tú lo veas; es ojo porque te ve, lluny del que podem pensar,  l’enigma de la mirada dels felins pertany a la seva naturalesa.

“a punt”: en el moment oportú; en ocasió bona per a una cosa

I, per enèsima vegada, ja tenim a punt les velles avarques de sola de pneumàtic de la sabateria can Servera a l’antigament carrer, del metge Camps des Mercadal.

 

la queixa

En tots els aspectes sempre la tenia pensada, però es queixava i no sabia que aquell insomni persistent era degut a no saber frenar la capacitat de pensar.

 

entre dues llums: a l'hora del crepuscle

Quan en el recorregut del sol la claror deixava d'enfocar la finestra, els pàmpols encesos prenien el relleu d'il·luminar els centenars de volums arrenglerats a les prestatgeries de la biblioteca municipal.

 

de similituds amb ales de corb

Gràcies al (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, sabem, qui t’ho havia de dir!, la semblança que inspiren les teves ales.

Tres exemples d’ala de corb:

A Mallorca, la guerxesa que pren una peça de fusta i en altre sentit, la  convexitat o concavitat irregular que solen donar als plans de volta, terrat, etc., segons com convingui, per capalçar o fer venir amb menys extorsió els punts de partida o d'arribada de les construccions.

A Vic, cap al segle catorze, comerciants del tèxtil, coneixien com a roba blava d’ala de corb aquella de color negre blavosenc.

 

“no moure pols ni remolí”: obrar quietament, pacíficament, sense promoure renou

Aquella serra de cinta mai deixava de funcionar a canvi de generar serradures i polseguera capaces, discretament i lentament, envoltar de misteri l'attrezzo d'aquell racó de la fusteria.

 

blanc i negre d'usos i costums

Fotografiar també es deixar constància de la senzilla quotidianitat de l'avui dels nostres dies del passat.

 

 

"de gran pujada, gran baixada"

És el que tenen els penya-segats, dreceres de gran baixada per accedir al mar i feixugues de pujar a zona plana.

 

a uns corbs marins

Sou un trio de cagaires, com sovint se us anomenen a les illes Balears, enfeinats en planificar l'estratègia d'atac a qualsevol grup de peixos que gosin passar per la zona que ara domineu, ja sigui segons el full de ruta pactat, perseguint-los, encerclant-los o atrapant-los.

 

pioners dels dibuixos animats made in USA

 

Quin parell!

En Popeye, mascle supermusculat gràcies a la ingesta d'espinacs en lloc de creatines, se les fotia amb qui fos sense perdre el barret de mariner i la pipa de complement viril per evitar malentesos.

La Betty Boop, icona de sensual dona independent, rebel aficionada al jazz i de llenguatge corporal agosarat i provocador fins al punt de qüestionar-li la decència sota la inquisidora mirada de moralistes temorosos de perdre el control dels dogmes femenins.

variacions d’interiors

Canviar mobles seminous i útils de casa per millorar-ne la comoditat la distribució o el disseny, tal vegada és un senyal per veure que tampoc tens gairebé ben moblat el cap.

 

«costum és una segona naturalesa»: vol dir que els costums arriben a convertir-se en necessitats

Mai haurien d’esgarriar-se cap dels socials i gratuïts costums de segona naturalesa adaptats a les necessitats.

 

 

qui de qui

Bo seria saber qui de qui va aprendre a fer natació artística, tot i que, per la cara d'entremaliada que fas, sembla que t’estàs fotent de l'histèric esforç humà de qui neda intentant emular la vostra naturalitat de moviment.

 

a recer d'esgavells humans

 

En mig de la bogeria urbanística d'apartaments turístics i concessions per ocupar les platges amb ombrel·les i gandules, sovint els penya-segats exemplifiquen l'única referència de naturalesa no malmesa.

embadalir-se: quedar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa

Diuen que un cop t’has enganxat a fer anar l’aplicació de fotos del mòbil, barates l’abstracció de quelcom per la sostracció del tot.

 

“boira corredissa”: la que va d'una part a l'altra, a impuls del vent

La meditació profunda deu de ser com la bocana a mar oberta tot estant el port envoltat de boirada corredissa.

 

a una sargantana roquera

Com que aparentment no tenies cap ferida, tot feia pensar que morires de mort natural, per això, segurament, només vas tenir forces de mig arraulir-te dins el menut clot de la pedra, com si volguessis tornar a la posició fetal.

 

maneres del rebre

Si d'alguna cosa s'ha de morir, segons com, cridar l'atenció enmig de la uniformitat, té més perill de rebre una insensible estrebada que et faci perdre el món de vista que de rebre el reconeixement que te la conserva.

 

"al natural": en l'estat propi de la naturalesa, sense arranjament o modificació artificiosa

Són, arran de costa, entrants de transparents aigües que fan de claraboia natural incitadora d'emmagatzemar-la dins la targeta de memòria. 

màquina de cosir sabates

Casualment, badant pel magatzem de vell, va veure aquella màquina que, molt abans de ser una experta a fer-la anar, deien que sempre estava feliç perquè tenia el cap ple de pardals i, d'aquesta manera, cosint sabates un a un, els ocellets li desapareixien del cap, deixant lloc al ressentiment cap a les persones que, conscientment o inconscientment, s'encarregaven de tallar-los les ales.

sou l'alter ego inconscient

Sou germà i germana. De jocs, sou companya i company i, per la positura que compartiu dormint la majoria de les estones del dia, vosaltres, Orfeu i Eurídice, sou un calc dels amants incondicionals de la mitologia universal.

 

l'apreciació

Quan la presència d'un senyal de prohibició de trànsit ens fa adonar que més que odiar el fatxa se li hauria de prohibir el pas i, més que estimar els immigrants, se'ns hauria de prohibir explotar-los.

 

l’enyor de senectut

Acabada la gerra civil, fugint de misèries o revenges, va arribar a la gran ciutat i, ara, mentre envellia, contemplant enderrocs de cases velles i solars per edificar pisos, aquella circumstància afí al seu historial laboral, tan lligat a patronals de la construcció, contractant-lo o subcontractant-lo, de tant en tant pensava que, si s’hagués pogut tornar vell al poble, contemplaria l'enyorada planícia tantes vegades memoritzada.

encara bo

Encara s'és a temps i és aconsellable de penjar bucòliques imatges mantenint l'anonimat de l'indret per no fer-lo més pul·lular i fàcil de degradar, però, tot s'ha de dir que seria lleig no penjar un enllaç orientatiu   per a, a la curta i a la llarga, magistral turisme de motxilla i mapa arqueològic J, Mascaró Pasarius, conservador encara de l'essència de recerca proustiana del temps perdut.

cap animaló s'escapa del llenguatge corporal

Si el llenguatge de la piuladissa és difícil de saber, el del corporal dona a entendre què, alhora, controleu l’equilibri, la cantarella i la diversió.

 

consumir per no consumir-se

Amb moderació i bon gust, el consumisme fins i tot pot ser saludable, perquè per evitar consumir-te gairebé sempre t’ofereix llibertat d’escollir.

 

de mirallar i de fer costat

 

Si aconsegueixes reflectir la sensació de solitud, en cas de ser estimada no cal, però sinó, segons com ja tens la fidedigna companyia que et farà costat.

"espolsar-se les puces": desentendre's d'un assumpte

Així, de manera polida i ordenada ens traiem del damunt residus tòxics que asseguren van a parar a plantes de reciclatge en terres de mar enllà on els transformaran en material de consum seductor de figurar en el rànquing dilapidador de l’engranatge utilitzar-llençar, utilitzar-llençar...

 

a una gavina enfeinada

Quina feinada que tens per moure’t caminant damunt la fullaraca d’algues i plantes marines expulsades del mar.

Quina feinada per enxampar petits animalons invertebrats o no per dur-te’ls a l’estómac sense necessitat d’aixecar el vol.

Quina feinada controlar la força i alçada de les onades del temporal marí per calibrar la teva empenta en cas d’albirar una víctima comestible tan valuosa perquè et faci volar en picat.

 

 

de pics i repicó i de pobresa

Encara, de tant en tant veiem aquella gran anella de ferro penjada en una porta del carrer que, en absència de l’electricitat per poder accionar timbres, servia, sota consigna de pics i repicó, t’obrissin l’entrada o, sota la frase “estar pelat com un picaportes”, definissin el que se'n deia, se'n diu i per in saecula saeculorum se'n dirà, pobresa extrema.

“amb tot descans”: amb completa tranquil·litat, sense preocupacions

Un descans de les que animen el ball tocant instruments de corda, sempre va bé per allargar l’estona de gaudir les Ballades a sa Plaça.

 

el sentiment

La lluentor de les frontisses noves de trinca feien pensar en l’interès sentimental de qui, restaurant-los, conservaria aquells porticons que durant anys, oberts deixaven veure l’exterior i tancats embolcallaven l’interior.

 

els TBO

L’hàbit de llegir historietes infantils il·lustrades també servia per conviure amb humor, malintencionat o no, situacions i paral·lelismes de personalitat familiars o de l’entorn.

 

  

 

d’habituals cobertures

 

Quan la paraula “cobertura” l’associàvem amb la capa fina de xocolata que cobria un pastís, o els danys a tercers d’una assegurança, és a dir, lluny de la dependència global de tenir un telèfon mòbil personal en actiu, sempre que la “cobertura” ens acompanyi les 24 hores del dia, les arribades al port consistien a cercar des de la barana del vaixell, aquella cara familiar amb qui telefònicament des del telèfon fix de casa, acordàreu, t’estaria esperant.

 

la dilemàtica amb el peques, la vigi i el iuqui

Com sempre passava als finals d’estius dels vuitanta, en diferents anys els tres vau trobar aixopluc a casa després de dies de romandre sense sostre.

El ritual era, galleda d’aigua i restes generoses de menjar prop de l’entrada fins a atrevir-vos a instal·lar, per etapes corresponents, sota aquest porxo on ja teníeu cada dia l’aigua renovada i els dos àpats de rigor i així, relaxadament, podíeu contemplar el llarguerut caminet sota quatre pins que donava al carrer aquell on un dia decidireu deixar de vagarejar per la resta de la vida i, aquí ve el dilema de saber qui, d’entre vosaltres i nosaltres, feia més companyia a qui.

 

“ser faves comptades”: ser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica

Caps de fibló, esclafits i la modernitat del mot “medicanes”, garanteixen més que prediuen que, tard o d’hora, tot allò que penja, pot caure.

 

 

vindicació fugissera

El breu i afeblit grafisme delata més la impotència d’aturar-lo que no el convenciment d’allò que és un perpetrat genocidi de l'Estat d'Israel.
 

com més anys, més afanys

Té una vuitantena d’anys i fa una trentena que deixà de fumar un paquet i escaig de cigarretes al dia i no li va costar gens ni mica fer-ho perquè aquell mig paquet del dia que va dir -prou!, però per si de cas el guardaré, encara, paquet marcit i cigarretes esgrogueïdes, estan al mateix calaix.

Això sí, allí on es trobi, reconeix que cada vegada que el fum d’un cigarret l’hi arriba a l’olfacte, amb alentit afany l’aspira com si fos la cigarreta d’un d’aquells paquets i escaig diaris.

 

 

qüestió de visió

Amb el teu pelatge blanc, més blanc que el blanc de núvia -que diria Calders- contrastant amb l’ataronjat de les orelles, el detallet de la cintura i els anells de la cua, asseguda, contemplant el barri des del pompós piló d'entrada al xalet de ca teva, sembles un caprici "pijo" de la natura, però no t’amoïnis perquè aquest qualificatiu, té més a veure amb l’estil de l’habitacle que amb tu.

 

“arbre renocat”: el que ha quedat revellit prematurament per les ferides, podridures, desarrelament, esbrancada o altre accident

A causa d’un sòl urbà cada vegada més compacte ofegant l’arrel de l’arbre sorgeix la nafra, l’efecte visual de l'agonia.

 

els contes i el tramat de la seguretat amb el bon o mal comportament

La trapella Rínxols d’or, lliure de càrregues familiars triscava pel bosc i en ser enxampada causant estralls dins la cabana dels ossos, foragità arbreda endins gaudint de la seva voluntària llibertat. La segura inseguretat de la llibertat.

La Caputxeta, lligada a càrregues familiars, un cop patit l’ensurt de la topada amb el llop, coneixedora que l’ordre social establert era organitzat pel rebuig de ben o malintencionats ocupes de qualsevol habitacle, foragitant-los empresonant-los, en la segona topada amb el llop a ca l’àvia ja sabia que, si xisclava demanant ajuda, prest alguna força armada acudiria a solucionar el problema. La segura seguretat de la dependència.

 

o caixa o faixa

Si tens la sort d’enregistrar la bellesa d’una nociva pols en suspensió, no et queda més remei que llevar importància a la mala qualitat de l’aire que respires..., això sí, tot esperant la tramuntana que tots els racons agrana.

 

 

de posat i carantoines

Eres l’atracció del camí de paret seca i aquell dia vaig estar de sort perquè, avesat com eres a deixar-te fer moixaines, amb una professionalitat de model vas plantar-te de perfil fins a escoltar el “clic” de la càmera i després, pensaries, ja estarem per les carícies de costum.

truita d’espàrrecs silvestres

Receptari:

1a opció: Fer un tomb pel camp mirant els marges de paret seca i saber distingir l’erecta tija d’espàrrec, agafar-la respectuosament per no fer malbé els rebrots incipients del rizoma de l’esparreguera fins a obtenir-ne el grapadet que, de tornada a casa, ens permetrà fer la truita.

2a opció: en cas de ser una nul·litat trobant espàrrecs, però tens aquell veí de tota la vida expert i aficionat a triscar pel camp, saps que quan torni a casa amb una garberada de l'apreciat condiment i te’n regali el grapat que mentre el neteges i esmicoles se t’acut fotografiar-ne uns quants per penjar al bloc, aquesta recepta de truita d’espàrrecs silvestres no té cap més secret que el de seguir els mateixos passos de quan fas una de patates, mongetes, espinacs...

 Bon profit!

 

amor de germans, salta pels bancs (1)

Aniquilats republicans i anarquistes sense necessitat de ser jutjats, l’atractiu consistia a veure entrar emmanillats només gitanos tramposos en negociar o el roba gallines cap d’una família afamada.

(1) L’amor fratern és molt intens en la infantesa, però sol anar refredant-se amb el pas del temps per les diferents vivències i circumstàncies de cada persona.

 

d’una permanent gelor de cor per ser dona

Mentre Machado deia: Españolito que vienès al mundo, te guarde Dios.Una de las dos Españas ha de helarte el corazón, l’àvia perquè ho sabia, pensava: tant se val perquè a tu, filleta, les dues Espanyes te’l gelaran.

 

la mur

De tant en tant fèiem la matinada passejada visitant el recinte talaiòtic més a prop de casa. Tu, xalaves d’allò més furgant els amagatalls de fugaces sargantanes que et passaven a tocar del morro i jo, com sempre fins ara, m’intrigava saber d’on traurien i com coi de tècnica mourien les pedres que formen la verticalitat i horitzontalitat de la Taula del poblat.

Amb aquest ritual de tu anar buidant la bufeta lluny de l’asfalt i ambdues movent l’esquelet per no anquilosar-nos massa, ens ho passàvem bé, oi?

 

“fer un pensament” sobre tal o tal cosa: pensar-hi, aplicar-hi l'atenció

Un cop més confiava que allò que pensava caminant pausadament amb cap cot, l’ajudava a fer-lo tot d’una o a treure-s’ho del cap.      

 

haver-hi roba estesa: haver-hi present algú, davant qui no convé parlar d'alguna cosa; sobretot, haver-hi infants innocents o gent incauta que podria repetir allò que sentis

 

Que la conversa fos interessant i la roba estesa real facilità enviar a fer punyetes les criatures sense sospitar que sempre, amb roba o sense o converses pel mig, n’estaven fartes.

a un gat taronja

Si partim de la base que diu que el taronja és el color de la vitalitat i la creativitat, però també el de la cerca d'un significat profund en l'existència i reconnexió amb un mateix, poca cosa més puc dir-te per afalagar-te llevat que, per si no ho saps, segons aquest enllaç, tu formes part d’una de les cinc races de moix taronja.

Tanmateix, mereixedora de coneixença és la història d’un parent teu rus, per ser d'una tendresa fàcil d’assimilar només per qui té la capacitat de professar el mateix tracte de respecte i amor cap als animals de companyia que cap a les persones de convivència.