No serà per
manca de llenguatge visual o verbal que l'església ens instigui a fer el gest
de l'almoina pel seu propi manteniment i alhora, per la consolidació dels
escuts de la riquesa davant la indignació de la pobresa.
No serà per
manca de llenguatge visual o verbal que l'església ens instigui a fer el gest
de l'almoina pel seu propi manteniment i alhora, per la consolidació dels
escuts de la riquesa davant la indignació de la pobresa.
Tal qual en
cas d’estar alerta per l’esquerda d’una paret serà la necessitat de tapar-nos
narius i oïdes de les ventositats i arengues que, uns contra altres, fan i
faran els candidats a governar l’estat espanyol.
Popularment
conegut amb el nom de: garota, garoina, capellà, cassoleta, castanya de mar,
olleta, oriç, paparinell, bogamarí o bogo (País Valencià), vogamarí o vogo
(illes Balears i l'Alguer), sou un grup familiar o amistançats triscant pel
fons marí, això sí, sense en cap moment descuidar-vos de mantenir ben erectes
les punyents punxes de la closca que us acull a recordar sempre per la persona
que hagi tingut el descuit de topar-se amb vosaltres.
Des del
2014, els preus dels vins de la pissarreta han pujat tant que, a poc a poc, han
aconseguit acabar amb l'estoc d'aquelles barretes de guix comprades a les
acaballes del segle passat.
Tot sabent
l’efecte del "gatopardisme", hi ha qui, per saviesa o escepticisme, en
anteriors eleccions espanyoles es posicionava públicament sota dos bàsics
consells per afrontar el dia a dia.
Aquell
monòlit religiós a l'hora de ser la constant representació de la fe cristiana,
per uns dies -fins que l'autoritat municipal se n'adonés-, també va servir per
a la denúncia de tota mena d'abusos dels catòlics ordenats.
No és
difícil endevinar que a sota mateix d’on esteu instal·lats hi ha un enorme
magatzem de grans.
No és
difícil deduir que prest serà l’obertura de la nau agrícola.
No és
difícil de veure que amb el brogit de tractors, camions, camionetes entrant i
sortint del centre comercial agrari ocasioni que vosaltres, afanats coloms,
espereu pacientment i impacientment els moments de calmat mercadeig per baixar
a picotejar i omplir el pap amb els grans dispersats per terra.
Semblava que
per senzilla una tèquina duraria poc, però d'estimades i ben cuidades n’hi ha
del segle passat que encara suren.
Tu, eternal
gavina mediterrània no has de menester cap trampolí per llançar-te en picat i aconseguir
allò que et serveixi per matar la gana, en tot cas, l’utilitzaràs de punt
estratègic de guaita o de lluïment del teu estilitzat cos generosament girbat
de plomatge blanc.
“Tanmateix,
arriba el turisme, que és cosa regirada i paradoxal de mena, i aconsegueix que,
mentre a Sant Pol de Mar —per no dir a tota la costa— gairebé totes les terres
de conreu són completament ermes, cada matí d’estiu un tractor llauri
meticulosament la sorra de la platja de cap a cap: la llaura i la llaura i la
llaura”.
Perejaume
(Sant Pol de Mar, Maresme 1957)
Si abans,
qui mirava el món a través del forat del pany demostrava tafaneria, a vegades,
mòrbida, avui veure’l a través d’una pantalleta d’internet, sovint, mal que ens
pesi, no deixa de ser el mateix.
Quan l’olor
que emana del roser i no diguem la del perfum de pètals de rosa et resulta
embafador mai, en fotografies, podràs reconèixer generosament la bellesa de la
flor.
Se’t veu
perduda la mirada.
Se’t veu, tu
també de fa setmanes i mesos tip de la tropical escalfor ambiental les
vint-i-quatre hores del dia.
Se’t veu
jacent damunt l’herba ben segur, intentant retenir la sensació de frescor de la
rosada.
Se’t veu,
modestament dissimulant que, els del teu pelatge ataronjat sou els més famosos
del món si pensem en Orangey, el gat d’Esmorzar amb Diamants, El Gat amb Botes
de Shrek o el gat tigre per excel·lència, Garfield...
Les flamants
frontisses igual al model de les antigues, és apostar per la rehabilitació que
sovint no amaga el desig de reinventar sensacions viscudes dels qui en un temps
llunyà, habitaren la casa.
Tal vegada
mirar estoicament l’horitzó facilita l’obertura de nous dins la rutina de la
diària activitat.
Del moment,
la foto recull els gestos corporals de la mirada fixa i actitud desafiant
protegint segurament el crescut xai que des de petit et segueix allí on vagis,
la resta, la radiació solar pedres i vegetació davant l’entrada d’un bosc,
recull la mena de natura morta que de fet ens donava vida i raó de ser.
Com que ve
de lluny l’afany d’urbanitzar turísticament com a llocs d’oci indrets
paradisíacs del litoral mediterrani, l’obsessió capitalista o l’afany de qui
inconscientment vol formar part del gremi, transforma la denominada humana
“capacitat de càrrega” en una preocupant “incapacitat”, segons denuncia el
comunicat del GOB-Menorca seguint la continuada lluita contra els sibil·lins
canvis de decrets o elaboració de nous de la dreta i extrema dreta ocupant
Governs i Consells Insulars.
Què serà que
gairebé sempre les perspectives d’ideologia ultradretanes fan caure el benestar
social de prop i, si poden, el llunyà?
Tanta calor
i humitat les vint-i-quatre hores del dia, espanta i encara més sabent la
primaveral tardor i tardorenc hivern, pronosticats per qui es dedica a estudiar
i mesurar la climatologia del planeta Terra.
Aclimatar-se dins d’un ordre humanístic comença a ser l’urgent repte intergeneracional.
És un
d’aquells bancs del passeig del mirador on passar el temps tenint, de tant en
tant, la sensació que a segons quines edats no ens cal anar descobrint el món.
Éreu un grup
familiar d’estàtics simis esculpits amb sorra humida de la platja simpàticament
exposats a fer-nos recordar l’origen de tota la humanitat.
A fi i
efecte d’evitar que qualsevol projecte -supremacista o no- continuï fent la
seva, davant el descontrol urbanístic i la massificació turística del
capitalisme salvatge de dretes i l’encobert d’esquerres, fent trontollar la
qualificació de reserva de la biosfera imprescindible, per no oblidar i
mantenir les petjades d’antigues cultures que trobem per algun indret agrícola
encara vigent avui en dia, bo és fer memòria del passat musulmà de Menorca.
En aquest “blog per descobrir l’illa” que expliquen “Al Andalus” menorquí, entre altres
qüestions fan saber que:
“Ciutadella,
va ser la ciutat àrab de l’illa, de la que també queden pocs vestigis. Els
jardins, la mesquita…, tot allò que va existir estava emplaçat en el que avui
és el casc històric de la ciutat. La Catedral, construïda sobra la que va ser
la mesquita, va fer servir el minaret per al seu campanar.”
Si ets capaç
de determinar la roda mestra, principal o motriu que fa funcionar l’engranatge,
ja tens molt a guanyar perquè tot funcioni bé.
Diuen que
encara se senten les veus d’alguna conversa desitjant el futur, la de qui volia
fugir del món agrari cap a l’urbà i la de qui volia encarar el seu al rural.
Com que
estàs degudament anellada que és com dir estadísticament fitxada, segons a on
vagis a parar, algun tipus d’associació ocellaire podrà esbrinar la ruta i el
temps del teu desplaçament i deixar que continues fent. És el control de manera
precedent que garanteix una lliure mobilitat territorial tan escatimada a les
persones que, per supervivència, necessiten canviar d’aires.
Així com
inversors immobiliaris retornen la resplendor a tantes façanes i interiors de
cases senyorials l’escassetat i precarietat d'habitatges socials mantenen la
foscor del sistema benestant.
Fins que
algú decideixi fer net, els racons dels mals endreços no deixen de ser l’entranyable
rebost dels objectes caducats.
La natura condescendent en allargar la vida de l’ullastre tot
veient la lenta inclinació del tronc, tard o prest claudicarà fins a deixar-lo
reposar damunt la terra que l’ha vist créixer.
Com que
damunt sa roqueta l’eclipsi succeí entre les 19:30 i 20:30 p.m., mentre la lluna ocultava l’astre
solar, segons la tradició tu, gall amo del galliner pensant que era l’hora de
dormir devies desaparèixer i, sense encara agafar el son, la sensació d’un
sobtat escamoteig de la nit i el dia et faria ballar el cap.
Avui, un cop tornada la normalitat horària de comportar-te, com aquell que no vol la cosa, continuaràs picotejant i controlant el territori.
Sempre que
estiguin recollides i lligades com cal, una bona cordada de reserva preveu
facilitar la seguretat de la nau, en cas contrari, damunt la coberta,
entortolligades, ja no és necessària la locució verbal per saber la patacada
que t’espera.
Demà
la lluna allí on l’eclipsi sigui pressent, farà estralls entre les persones
assenyades que saben un munt d’astronomia i les que embogides rere
l’emprenyadora publicitat del fenomen no s’estan, sense mirar prim, de competir
per ocupar els primers llocs d’observació.
És el que té
l’organisme de l’Església catòlica, perpetuar desigualtats socials confonent la
seva obligació amb crides al voluntariat.
Concentrat
mòbil en mà en zona ziga-zaga segur d’ensurts, atrapat dins d’alguna xarxa que
ens agradaria clissar, àvidament zigzaguejava ves a saber què.
Exercint el
voluntariat, la persona, autora del grafit del sagrat cor delatava
conscientment o inconscientment la tendència opusdeista de redempció dels
pecats. Tot està previst, si pequem, no passa res.
Lluny
d’aquell camí que ves a saber com deixaria el caminant sabent, segons deia el
poeta, que mai mirant enrere tornaria a passar, està el luxós plaer de
transitar conservats camins fressats a resguard de parets seques.
Sempre
enfeinades remenant l’interior de les flors xuclant pol·len esteu de sort
habitant l'illa més septentrional de les Balears.
Un reportatge d’IB3 del 31-3-2025, assegura, no patireu cap problema d’habitatge i si la notícia ha prosperat com cal, ben cuidades com estareu en mans expertes en l’apicultura, no tindreu cap problema ni de domicili i lloc de feina.
En cinquanta anys si pel bàndol pacífic reivindicatiu no ha canviat res pel repressiu, excloent l’enquistada mentalitat feixista franquista i borbònica, del casc-visera, porra i corbata s’han passat al blindat uniforme corporal portador d’escut, porra o arma de projectils de goma o pebre igualment àvids de continuar repartint de valent qualsevol mena de pacífica manifestació com la recentment convocada a Mallorca.
És una foto
de fa temps, per això és circumstancial si dic “eres”, doncs jo i tothom que la
vegi no desitjarà altra cosa que poder dir que ets un ca rater de raça
mallorquina tal vegada descendent d’avantpassats establits a Menorca, i per això
segurament saps la importància que tenia coordinar-te amb la tradició
festera i la barrera d’ullastre per si a algú li passava pel cap fer-te una
foto.
El motiu d’abans-d’ahir
al bloc: El flabioler o flabiolera damunt de l’ase, cavalcant per la façana
iniciaven el replec de la colcada.
El motiu d’ahir:
El caixer fadrí lluint l’ensenya de les festes també per la façana cavalleja.
El motiu d’avui:
Solidaritzant-se amb la llibertat de Palestina i condemnant el genocidi
perpetrat pel govern d’Israel, una caixera o un caixer, muntant a cavall per la
façana va.
El motiu d’ahir
al bloc: El flabioler o flabiolera damunt de l’ase, cavalcant per la façana
iniciaven el replec de la colcada.
El motiu d’avui: El caixer fadrí lluint l’ensenya de les festes també per la façana cavalleja.
El motiu de
demà: Solidaritzant-se amb la llibertat de Palestina i condemnant el genocidi
perpetrat pel govern d’Israel, una caixera o un caixer, muntant a cavall per la
façana van.
El motiu d’avui al bloc: El flabioler o flabiolera damunt de
l’ase, cavalcant per la façana inicien el replec de la colcada.
El motiu de demà: El caixer fadrí lluint l’ensenya de les
festes també per la façana cavallejarà.
El motiu de demà passat: Solidaritzant-se amb la
llibertat de Palestina i condemnant el genocidi perpetrat pel govern d’Israel,
una caixera o un caixer, muntant a cavall per la façana van.
Per la seva
sonoritat, l’acústica de la pedrera de marès que et serveix d’estació d’enllaç
de ves a saber quin destí prendràs, augmenta els decibels de la reiterada i
enèrgica piuladissa fent saber als teus i a tot déu, o bé que estàs content, o
bé que estàs emprenyat.
La
imaginació és lliure, davant d’escultures sense títol pensa el que vulguis,
l’autor ha fet la seva feina, deixar-te pensar en llibertat.
Contrari a
les d’algunes persones, és el que tenen les petjades de gavina que no perjudicant
cap indret de la platja, a més a més, són curioses i agradables de trobar.
De gran, els
retorns a la infància sovint omplen els pensaments per això, quan el club de
jubilats del poble, arribades les festes del gloriós Sant Jaume, convida a tota
la gent gran a una xocolatada a Sa plaça des Mercat, segur que
sobrevinguts records de xocolatades d’infantesa o recordant allò que omplia el
rebost de la casa amb l’aliment sòlid adquirit en la joventut i anys de bon
veure, sota la porxada del desaparegut Mercat Municipal, els farà passar una
bona estona i com ha de ser, sense deixar de ser criatures, per un parell
d'hores xalaran, s'atiparan, oblidaran penes i quin remei!, acceptant dignament
dolors crònics i mobilitats reduïdes.
El gat té
això, sempre ocupat a no fotre res al contrari de la gata sempre fent o pendent
de, a veure què?