Sota garlandes de filat elèctric transmissores de notícies, s'hi troba algun vell i bell habitacle polit reformat (si s'ha de menester) sense caure en modernes remodelacions destructores, a poc a poc, de la tradició constructora de s'illa i, qui sap si, la gent que habita la casa no hauran celebrat que després del 28-A, una Menorca roja s'hagi sumat al majoritari color vermell de l'Estat espanyol.
Ai!, però... sempre amb el punyeter Ai!, present i més ara recordant les paraules d'un tal José Calvo Sotelo, aquell que entre altres parides va dir:
«Entre una España roja y una España rota, prefiero la primera, que sería una fase pasajera, mientras que la segunda seguiría rota a perpetuidad»
A) De reconeixement i per tant esperançadores de futur, la de les persones preses i exiliades polítiques Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, i Oriol Junqueras tancats dins d'injustes per repressives espanyoles cel•les carceràries i de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comin, Marta Rovira i Anna Gabriel a l'exili, rebent totes elles la bona nova del triomf independentista a Catalunya després del recompte de vots de les eleccions del 28-A.
B) D'incertesa la llarga per agònica solitud de les víctimes del franquisme no reparades jurídicament per l'Estat espanyo o, dins d'un altre context, el manteniment encara de les despulles de dictador en el feixista santuari del Valle de los Caidos per la qual cosa tot plegat fa pensar que si un cop de puny - democràtic- damunt la taula del flamant candidat guanyador del PSOE Pedro Sánchez no ho remeia, després d'escoltar-li la frase "mantra" "L'única condició que posarem és respectar la Constitució i avançar en la justícia social", sota la qual s'atrinxera encara passat el 28-A, dins del ventall de pactes d'aquí i d'allà una llarga calorosa primavera seguida d'estiu, tardor i hivern calents, és el que s'albira d'esperar a demòcrates -independentistes o unionistes- de l'Estat.
No sé si ets mosquit tigre, tigretó o cadell de moix.
No sé res dels de la vostra espècie més enllà d'allò que segons com piqueu damunt la pell, l'aparició d'una petita vermella i coent protuberància, de tan emprenyadora ens amoïna fins al punt de demanar consell a la farmàcia i, per descomptat, durant dies alhora d'esclafar-vos violentament, maleirem la vostra presència sigui per dins o fora dels espais tancats.
Tu però, de la meva plantofada te'n vas lliurar, just fer-te la foto, intel•ligentment vas fugir volant -com sinó- pel finestral, amb la qual cosa ambdues vam sortir guanyant.
Dins la localitat d'Almagro, l'espai del "Corral de Comedias" és sense cap dubte la joia de la corona del poble. Construït dins del període del "Siglo de Oro", un tal Leonardo de Obiedo va ser l'impulsor i, si atenem a les condicions prèvies per crear l'emblemàtic lloc cultural, déu-n'hi-do!, si en són d'antics els monopolis dins el regne espanyol.
Digo que por el año pasado de 1628 yo traté con el ayuntamiento desta villa de haçer en ella un corral de comedias para el adorno della con prohibición que otro ningún vezino ni forastero no pudiese haçer otro, y se me dio liçençia por el ayuntamiento para ello (...)
Leonardo de Obiedo
Si la recerca em dóna la raó, un esclatant i petit groguenc brot silvestre de "phlomis viscosa", atrau l'atenció de qui encara camina amb el cap alçat, és a dir, sense tenir-lo cot mirant la pantalleta de l'estri connectat a Internet.
"Floreix entre l'abril i el juny, tornant a florir de vegades a la tardor i hivern, si les condicions són adequades", i com que enguany sembla que aquestes ho han permès, a la imatge data de captura 5-4-2019, hi tenim la prova sempre i quant, tot s'ha de dir, cap persona, experta o no, dient la contraria em faci rectificar.
Quatre pedretes de calamarsa i, tot d'una, dins dels primers dies de primavera, el retorn a la sensació de l'hivern furtat per les altes temperatures.
La gent experta en temes meteorològics en diuen "canvi climàtic", la profana gairebé en tot, és a dir, gairebé tota en diem capricis del mes d'abril, el d'aigües mil i, per acabar de corroborar una opinió o altra, ara a finals abrilerencs, dies de persistent llevantada de collons, acaben per atabalar alhora, gent entesa i neòfita.
Donem gràcies però, que tot plegat faci parlar del temps la qual cosa és vàlida per, de tant en tant, deixar de pensar en la missera classe política que tenim a l'Estat espanyol:
La que es dedica a criticar i deslligar pacífics llaços grocs (C,s), perpetuar la corrupció genètica del franquisme (PP) i (VOX), l'emergent d'ambduesconsolidadores del feixisme caspós i barroer, això sí, gens mancat del característic glamur nazi.
Tanmateix, tenim la classe política que juga al si però no gaire per concloure, qui ho sap?, al tot que no, allargant el temps que arribi l'absolució i llibertat de les persones preses polítiques i el retorn, sense càrrecs penals de les exiliades, perllongant patiments de familiars, amistats i partidàries de la celebració d'un pactat referèndum per decidir la independència o no de Catalunya.
---Avui, en mig d'un rúfol mati llevantisc, un senyorial veler turístic de classe alta, per refugiar-se o per complir l'escala projectada, ha fet badar boca ajudant a l'oblit de les injustícies o corroborant que si aquestes existeixen, és gràcies al foment de les desigualtats, és a dir, desdir-se d'alguna manera de l'ètica, doctrina dels drets i deures morals personals o professionals.
