No sé si ets el mateix de l'altre dia, no sé si ets a la
mateixa branca, però sí que sé que és la mateixa palmera.
No sé si és el mateix monòleg piulaire o un altre de diferent text com, tanmateix, no sé si entre vosaltres existeixen mal de caparrons lingüístics per allò del castic diví que també afectaria els vostres avantpassats de la Torre de Babel.
.jpg)
Per la semblança amb una part d'una altra espècie animal o vegetal, qui no ha alliberat de ser cremat o consumit un producte orgànic, per uns quants o molts dies, ni que sigui per allò de fer-nos gràcia.
Després de cada onada de calor, només la invisibilitat de l’aire fa que no sigui d’especial atractiu turístic anar a rebre la tramuntana a l’hora i llocs d’entrada a l’illa.
A finals d'agost, després d'una llarga sequera i onada de calor, l'esperat avís de l'AEMET:
Balears: Canvi dràstic de temps en les pròximes 24 h. • A partir de
demà al matí, avís taronja per tempestes molt fortes.
• Avisos costaners per vent i onatge (2 a 4 m)
• Rissaga a Ciutadella.
Passades les 24 h, res de res, pel cap baix un balanç d'arbres caiguts, inundacions, alteracions en aeroports i estacions marítimes... i, com que sortosament cap víctima a lamentar, podem dir que a hores d'ara del canvi climàtic del segle XXI, "tant tenim avui com demà", tot desitjant això sí, que almenys per llarg temps la situació sense empitjorar es mantingui igual.
Tens tota la pinta de ser el mascle de l'abella i si és així no hem de témer cap fiblada perquè et manca el fibló i..., noi!, si vas calent a la recerca de femella, ja estàs sentenciat a mort si l'aconsegueixes fecundar i tot això i més, guaita tu!, es pot saber gràcies a la pàgina que et dedica la incomptable servidora de coneixements que és la Viquipèdia.
En tot i per tot, mar, aire, terra, a les 7 h AM, 25° i humitat 99%, basca absoluta sense exceptuar res..., només la fotografia pot amagar la realitat de la sensació corporal -en i posterior- de l'instant en què s'ha fet.
Per apujar-se la moral hi ha qui utilitza el truc de pensar allò que un dia feia i que després va deixar de fer i ara, malgrat saber-ne la inutilitat, vol tornar a fer.
El mantra: Més dies de calor intensa, però s'esperen canvis pel final de setmana.
La profecia: L'assot del canvi climàtic ja no ens avisa, senzillament ens condemnarà.
I així relaxadament, Brusqui, vas omplint les buidors deixades per la Brusca dels llocs estratègicament habilitats per a la vostra condició "gatina" i, si tu també la trobes a faltar, sàpigues que ho dissimules a la perfecció demostrant, ara ja sí que, com qualsevol felí domèstic, tu tampoc ets el moix de la casa sinó que la casa és del moix.
Sense l’estada dels britànics, probablement el port de Maó, Maó i els pobles d'arreu l'illa no haurien tingut l'esplendorós passat que una mica, el Tractat d'Amiens, s'encarregà d'aturar.
Com sempre, gràcies a la Viquipèdia sabem que: "Durant
el domini britànic Menorca va passar de 16.000 habitants el 1723 a més de
31.000 el 1790, la meitat dels quals eren els de la capital, Maó, i va
experimentar una important expansió agrícola i ramadera —el governador Kane
també va importar ramats de Sardenya i del nord d'Àfrica—. Es va passar del
monocultiu del blat a una agricultura diversificada, amb el cultiu de verdures,
llegums i vinyes i la producció de vi, que en la seva major part eren consumits
pels 3.000 soldats de la guarnició britànica. Quant a la ramaderia es va
duplicar el nombre de vaques, es va multiplicar per deu el de porcs i les
exportacions de llana van passar de 487 quintals el 1775 a 1.600 el 1784. També
es va desenvolupar una marina mercant que va comerciar amb blat comprat a
l'orient, Àfrica del Nord i el Mar Negre, que després venia en els ports del
Mediterrani Occidental, juntament amb mobles de fabricació menorquina influïts
pels estils anglesos. Aquests vaixells en temps de guerra eren reconvertits en
vaixells corsaris."
Pels voltants de març, vestides d'etiqueta amb plomall negre i tupè i bec blanc, estàveu a la caça i a la de ser caçades o bé per juguesca, o bé per tranquil·litzar-vos el desig sexual, o bé també, segons diuen, per defensa territorial; tot plegat, però, costums propis d'altres espècies d'animals inclosa la humana que en la qüestió territorial, no es queda gens ni mica curta.
(1) fotja comuna
Les saludables plaques solars segons com són una nosa paisatgística i, quan fan de mirall, la sensació de sobre edificació o sobre ocupació marítima, fa caure per terra la perspectiva de la bona intenció de l'ús de l'energia solar fotovoltaica.
Quan existeixen, la invisible força de les arrels també són capaces de crear allò que se'n diu l'harmònica elegància.
Nota: Empedrat de la imatge
La teva cara d'emprenyada i fins i tot el gest de treure'ns la llengua, tal vegada és per les arracades imposades, perquè això no vol dir que no estiguis encantada pasturant tot el dia dins la frondositat d'una tanca per més tard oferir-nos, diuen, l'excel·lència d'una llet pròpia de l'autèntica vaca de raça menorquina.
Diuen que ja arriba al 80% la bogeria oKupacional d'estiuejants a l'illa tot confiant arribar a tocar sostre per allò d'incendis o conflictes en altres llocs de destí turístics.
Diuen que els illencs de tot l'any, aquest fenomen de temporal invasió sobtada aconsegueix dividir-los en dos bàndols sectorials.
Diuen les persones del bàndol depenent laboralment del sector turístic, que veient solucionada en part l'existència en aquest món, això dels tants per cents elevats ja els va bé, i diuen que les altres que no pertanyen al sector turisme, però que també tenen segura l'existència per allò de ves a saber què, resignades per enyorar un turisme més sostenible diuen que ja es conformen a saber que sortosament, almenys, sempre els quedarà el plàcid record de solitud d'un o més llocs del litoral o interior illenc.
Per estalviar-se maldecaps, algunes persones fan trampes construint parets seques emprant quantitats considerables de ciment, però deixant-nos de frivolitats, el que verdaderament esgarrifa és el relat de la periodista Mònica Bernabé: "així és un geriàtric per dins: les famílies no saben ni la meitat del que passa aquí", evidenciant el trampós comportament administratiu corresponent als afers de residències per la gent gran depenent de la Generalitat i el de la gerència d'aquests geriàtrics públics, concertats i gairebé segurament de més d'un de privat.