Moixeta, no és que siguis ni consentida ni malcriada, senzillament això de deixar un costat de la finestra lliure de cortina com aguaitador i permetre't que l'altre l'utilitzis com a hamaca, és degut a la teva condició felina, és a dir que ni una ni mil escridassades o temptatives de domar-te, per instint, sempre dels sempre te'ls passes i continuaràs passant-les pel folre.
Era aquell popular repartiment del guisat anomenat "caldereta" un dels dies de les festes patronals del sorià poble de Covaleda.
Era aquella ordenada barreja generacional fent cua per omplir la casolana olla o pot tot mirant si del que anava quedant dins del gros perol els hi arribaria a tocar un d'aquells deliciosos talls de carn que, per descomptat, qui menava el cullerot no se'l passaria per alt.
Era aquell gust de sabor fort del caldo barrejant-se amb el gust de l'aroma dels guisats fets damunt del foc de llenya cremada que, amablement, ens deixaren no només tastar sinó que fins i tot convidar doncs al dinar de San Lorenzo, patró del poble, tothom -almenys en aquells anys- hi era convidat.
És l'enigma 61, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:
Democràticament a la cavalcada dels Tres Toms, qui tingui un record d'algun avantpassat traginer serà benvingut i, així, aquí trobem segurament algun descendent participant ni que sigui "diminutament" en edat o en cos, ja que, damunt d'un carret ocupat per criatures tirat per un cavall nan li acompanyen un parell de criatures al llom dels simpàtics cavallets desfilant al pas pel barceloní barri de Sant Antoni, gràcies a la Federació Tres Tombs Sant Antoni de Barcelona, entitat formada per la Germandat de Sant Antoni Abat, l'Arca de Noè, l'Associació de Veïns del barri de Sant Antoni i Sant Antoni Comerç.
De fet l'aparent fragilitat dins del món vegetal, animal o, humà acostuma a ser l'integra, justa i necessària fortalesa per la coexistència.
És el que tenen els miralls i els tolls que fan d'ells. Els uns permeten veure plecs damunt dels rostres i els altres, filigranes del brancam sobre els asfalts.
Damunt elements naturals de tons grisos i verdosos, la blancor i negror del teu pelatge, si no fora perquè ets una moixa, diria que desentonen d'allò més, per la qual cosa tot fa que pensi que gràcies al teu felí instint "salvatge" integrat dins la natura provoca que, de totes, totes, encaixis harmònicament.
Era aquell llarguerut banc de l'auster mobiliari urbà, situat sota la vitrina dels avisos oficials del jutjat i, eren aquells quatre “emboinats” homes i un d'”encapellat”, jubilats ja de tot dedicats, això sí, a la vida contemplativa i, posats al dia de saber quines persones llegien els avisos oficials sigui per tafanejar, sigui per qüestions particulars o afers personals.
És l'enigma 60, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:
Quan els traginers eren els amos de carreteres i camins sense asfaltar, L'incombustible ofici de llenyataire gairebé tenia feina cada dia de l'any, primer per anar tallant la llenya al bosc que després distribuirien per alimentar els forns de llenya incrementant, durant l'època hivernal l'activitat trossejant la fusta per alimentar casolanes llars de foc o estufes de ferro colat i així, podem veure carregats en el carro de la desfilada dels Tres Tombs, manats de llenya petita per encendre i manats de llenya grossa perquè cremi a poc a poc conservant la idònia temperatura per a cada menester.
La dita popular ajuda a enfortir damunt d'ullastres o oliveres bordes centenàries, l'esplendor de la rosada vaticinadora d'una bona, sana i abundant collita de la fruita d'arbres de proximitat, però..., la refranyera sentència pot trasbalsar-se amb preguntes curtes o llargues sense resposta immediata, per exemple: ¿la tirania de l'oferta i la demanda permetrà aprofitar l'abundor del conreu local donant-li prioritat de distribució o, malauradament seguirem veient les prestatgeries del supermercat plenes a vessar de fruites de quilòmetre 1000?
Des del primer dia, tot fa pensar segons com, que l'expressió de l'inanimat follet obeeix, fil per randa, les intencions de la persona que el creà i les de qui l'adquirí.
Segons com es miri, tot fa pensar que el follet desborda alegria o se'n fot de tot.
Segons com tot fa pensar en el motiu del missatge de qui col·loca el follet a la finestra, és donar a conèixer, i per tant compartir, la sensació de viure alegrement dins la ficció d'un conte fabulós o la d'una realitat tant, però tan desgavellada, fins al punt d'arribar qui sap si per almenys preservar la salut mental, a fotre's de tot.
Eren aquells homes sense cap mena de protecció corporal tret del de la pell bruna endurida, gorres de lona, barrets de palla o cabell frondós, talant arbres i esmicolant banques formant part de les brigades de temporers contractats majoritàriament junt amb l'einam personal que cadascú podia aportar.
Eren aquells homes que, aquell estiu estaven força contents perquè, gràcies a la pel·lícula que un tal Sergio Leone estava rodant en una aldea no gaire llunyana, de tant en tant tenien permís del contractista per escapolir-se del pinar i anar a complir amb la segona ocasional contracta del setè art, la qual cosa representava suculents ingressos extres, per fer també d'extres muntats a cavall i galopar per caure abatuts per les bales dels "bons" en els punts específics per la correcta toma de les càmeres en funció, actuació que en poques paraules volia dir: CAIDA BUENA, 500.—Pts. CAIDA MALA, ocasión para repetir-la o, en el peor de los casos, sin remuneración económica.
És l'enigma 59, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:
Aquí sí que trobem una curiosa combinació de personatges representatius del món traginer; per un cantó l'obedient i pacient burret tirant del minúscul carro ocupat per un, en aparença enfadós iaio, arrepapat al seient intercanviant, això sí, algunes converses o ordres amb qui fa la feina d'escorta andarec de l'assistent a la cavalcada dels Tres Tombs.
A ritme de la rotació terrestre, en segons quin estat anímic de percepció visual lenta o ràpida, el punxó dels raigs solars fa, a poc a poc, aparèixer i desaparèixer l'esgrafiat damunt de l'asfalt del dibuix de la barana entestada a fer de simètrica plantilla.
De sobte, després de la pedregada que l'hi ha caigut al damunt, la barca queda escorada visionant-se-li un punt dèbil.
De sobte, veient enèsimes notícies locals, del país, del món, d'expatriacions forçades fugint de conflictes bèl·lics o sequeres, i del dia a dia del moment pandèmic de la COVID-19, fan que, un que altre punt dèbil dels emmagatzemats dins del cervell, provoquin una mena de depressió anímica gens ni mica escorada, visible a vegades si, a vegades no.
D'una cavitat artificial a baixamar, cromatismes de color desgastat embelleixen l'envelliment de la fusta del portal.
D'una cavitat natural, que diuen és la del cervell, irresponsables seguretats de divertiment o de govern o responsables inseguretats de com saber divertir-se o governar van marcant, les primeres amb plors i les segones amb esperançadors somriures , el dia a dia del període pandèmic de la COVID-19.
Hi ha qui, estimant-los, mira amb tan bons ulls els ocells, que els hi dedicà enginy i temps construint les capses-nius que penjà simpàticament en el tronc d'un dels arbres d'acollida del jardí.
Hi ha qui, engrescats en formar part de tradicions irresponsables en respectar l'harmonia silenciosa de l'entorn natural, organitza sonors castells de foc atemorint animals de companyia captius dins la llar o lliures, fins al punt de causar-los-les la mort tal com succeí aquest Cap d'Any a la ciutat eterna amb centenars i centenars d'estornells que ja no aixecaran el vol formant part de les espectaculars figures mobli-les del silenciós i harmònic espai celeste que ens acull.