una setmana de nadal pròpia

El tsunami vergonyós d'antipolítica i anti-justícia espargit pels acèrrims partidaris del tot si val contra el procés català si l'objectiu és perpetuar la "una grande y libre", ara, de cop i volta, se'ls ha tornat en contra i en més d'un domicili, els familiars àpats de les festes de Nadal a més d'una persona se'ls faran impaïbles.
Si, aquest Nadal, malgrat la feixista circumstància d'existir presos i exiliats polítics a l'Estat espanyol, l'onada d'arrambatge del TJUE cap al Tribunal Suprem sentenciant la immunitat d'Oriol Junqueras, donant a entendre que confirmen, tal com sempre amb professionalitat exemplar ha demostrat l'advocacia de la defensa de les persones encausades en el procés català, que el judici d'aquesta causa és una farsa, farà que en milers i milers domicilis catalans, amb mesura continguda perquè el "tot està per fer i tot és possible" continua essent vigent, el so de dringar el vidre de gots i copes plenes de líquid, escumós o no, ressoni alegrement desitjant felicitat, i llibertat per exercir el referèndum d'autodeterminació cap a la república independent.

19-D l’enhorabona d’haver confiat en la justícia de la UE

Sí moixeta, tu, gràcies al caràcter felí d’allò de “peti qui peti” la condició de ser independent no te la capgira ni Déu, també notaràs l’enhorabona dels independentistes i dels no independentistes demòcrates de pedra picada que viuen a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol.
Ahir “…el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, infligeix una severa clatellada a la justícia espanyola…” (frase de l’editorial de José Antich).
També diuen, moixeta, que ahir la UE va dictaminar allò que ja se’n diu la “sentència Junqueras”. Entre tu i jo, moixeta, sabem que és una sàvia decisió doncs, en sentar un precedent per si van mal dades i el neonazi feixisme emergent, s’instal•les al poder dins l’estat d’algun euro parlamentari, l’aixopluc de la UE, com ara ha fet amb en Junqueras, plantant cara als residuals trets franquistes monàrquics i del TC, el farà costat.

era

Era el munt de palla situat en un lloc estratègic de l'aldea manxega, esperant l'última recol•lecció, ara sí, per aliment del bestiar.
Era una àvia traginant una corda garrotera, la que serveix per a subjectar la carretada de garbes, tal vegada per fermar les adquirides o les procedents de la cooperativa pertanyents al familiar associat.
Era i és la clàssica imatge de resistència de l'ésser humà a no deixar de ser útils i, majoritàriament sempre en el cas de les dones, ajudant abans de necessitar ajuda.
És l'enigma 12, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (2 de 10)

Dins l'austera i alhora sòbria botiga, el forner, tal vegada fent anar la maquinària més moderna, anirà llescant les fogasses que té encomanades i, per si de cas, alguna més que pugui despatxar durant el dia.

el repte del canvi climàtic

Una notícia: "Els activistes climàtics denuncien que la cimera de Madrid no servirà per a res" "Els grans països contaminadors volen ajornar tres anys el compromís de reduir més les emissions."
Un article: "Paradigma sostenibilista" "Tot plegat posa de manifest que les dimensions social, econòmica i ambiental no són independents, sinó que estan relacionades entre elles. És a dir, no té sentit una societat ambientalment sostenible que no ho sigui també en l'àmbit social, ni té sentit que sigui econòmicament sostenible si no ho és també en l'àmbit ambiental, etc. Les tres dimensions de la sostenibilitat s'han de donar simultàniament."
La notícia i l'article sovint s'esdevenen en l'habitual paradoxa de la humanitat, és a dir, sempre igual, la ciutadania la més conscienciada i, la ciutadania humil, la més que més conscienciada, assenyada, col•laboradora, per tant, amb la consciència neta utilitzant aquells elements de zero o poc consum energètics com a transport d'esbarjo o feiner.

"se li veu l'ànima a contraclaror"(es diu d'una persona molt magra)

A contrallum, rere la poda, no és l'ànima allò que mostren les resistents moreres del passeig sinó el capritxós ball filigranés de la nuesa del brancam.

fer tat

Com si es tractés d’un duel, nou graons us distancien. Segons com us volti pel magí, no passarà res que alteri la vitalitat de la musculatura corporal però …, ai!!!, si l’un o l’una, l’anhel de juguera l’hi enterboleix les idees, ja tenim, escala amunt o escala avall, la felina, sinuosa i breu cursa assegurada.

era

Era, un cop finalitzada l'escolarització diària, la trobada del capvespre al carrer.
Era, la lògica, innocent, solidària..., barreja veïnal de qui anava a la pública o a la privada.
Eren quatre mirades, la desimbolta i riallera, la indagadora de gest compungit, la d'escodrinyar bocabadant i, la tímida del somriure innat.
Era la nena que duia la veu cantant recriminant al germà menor d'alguna que volgués sortir a la foto de l'equip femení dels jocs del carrer.
És l'enigma 11, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (1 de 10)

Sota el rètol lluminós en la foscor de l’horari d’atenció al públic, l’antiga porta de vidriera amb el característic pestell d’accés a l’interior, ja possibiliten que dins la fleca trobem, malgrat que el nom d'”ES FORN NOU” ens despisti, la sèrie de prestatgeries, taulell i forn de pa propis dels anys 60 del segle passat.

fullarassa d'albada

Eixugant humitats, un potent nocturn vent tramuntanal allibera de rosada urbana tot allò que ocupa la petita urbs i, alhora, per alleugerir la tasca de l'imprescindible personal encarregat de fer net els carrers, la generosa tramuntana en llocs estratègics, solidàriament, els hi apila el fullam, ja sec i sense vida, arrabassat a les moreres.

pablo iglesias turrión, va per tu: “el mes de Nadal, o al llit o al fumeral (és com més calent s'està pel temps de fred)

Som al mes de Nadal, però abans som al mes de la celebració de la Constitució, i les teves Podem-rialles compartides amb les de C,s i VOX-rialles, és la mena de contumèlia-ofensa- injúria- insult-greuge-ultratge-oprobi-afront-escarni-menyspreu-mofa-burla..., si, si, tot això i no cerquis excuses, cap a les persones que injustament gràcies en bona part a la novella, en política, existència d'ambdues formacions, avui en dia, al teu monàrquic estat espanyol, tenim gent empresonada políticament i d'altres a l'exili pel mateix motiu.
De fet, ben pensat, tu també formes part d'aquest bloc de les novelles formacions, de fet ben pensat, la teva de Podem tal vegada és i serà només la "fata morgana" esperançadora de qui viu socialment oprimida o exclosa per raons de procedència o creença, per la qual cosa, un cop constatat l'efímer però etern miratge de creure allò de "si se puede", aquest càlid mes de Nadal, tu, amb cordialitat mesella l'has convertit en aquell de fred que fa la dita d'”El mes de Nadal, o al llit o al fumeral”, lloc on moltes persones, per raó de salut mental cercaran l'escalfor que tu, amb les teves rialles aquest 6 de desembre,  els estàs negant.

era

Era l'indret d’una ciutat castellana humanament aprofitat per l'escalfor solar.
Era una esgarrinxada al genoll coberta amb gassa i esparadraps.
Era una cartera remenada cercant cromos, bales de pedra o de vidre per fer-se joc.
Era una cartera per seient i un TBO llegit i rellegit.
Eren, protagonistes de tot plegat, tres nanos, un migdia a la sortida d'escola enfeinats amb les seves infantívoles cabòries.
És l'enigma 10, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, arader (6 de 6)

Un enorme i consistent caragol de banc, maquinària elèctrica de serrar, de foradar, banquetes per a treballs específics junt amb apilades barreres exclusivament de llenya d'ullastre, la feina feta sortida de les mans del mestre arader especialitzat en estris per a les feines del camp, refermen la perseverança de continuar, dignament exercint el noble ofici gairebé sempre pressent en la nissaga dels avantpassats.

petjada d'anada, petjada de tornada

Com l'afer del dia a dia més o menys aplicable a tothom, ara anem, ara tornem.
Mentre anem, l'esperança mai descartem, ara bé, mentre tornem, per a bé o per a no tan bé, si l'ambició és del caire de la de Greta Thunberg o la dels ja nombrosos, arreu del món, col•lectius defensors de la Declaració Universal dels Drets Humans, la tossuda convicció de creure en els valors socials de cada un dels trenta articles d'aquest document, faran que les petjades d'anada de l'endemà segueixin reflectint aquell tèrbol atzur de la divisa (1) de Maria-Mercè Marçal, de ser rebel.
(1)Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

“de tots sants a nadal, neu i pluja i vent cabal” (a la fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix)

Ahir, rogents altocúmuls anunciaven la pluja d'avui i, si segons persones expertes en llegir prediccions meteorològiques, fortes ventades i una baixada del termòmetre ens situaran en hivernals ambients, potser sí que, si fem una radical transformació dels hàbits de consum, per allò de minimitzar el nociu canvi climàtic de la nostra era, encara siguem a temps d'estar habitant la Terra amb el color blau que lluïa quan els nostres avantpassats creaven i utilitzaven refranys per, a curt i llarg termini, predir el temps.