caragol cargol, caragolí cargolí

El senyal d’identitat és la closca que arrossegues i, com en els humans, sembla que el teu habitacle serveixi per al capritx de poder classificar socialment a tot Crist per la qual cosa tu ets tot un senyor cargol bover malgrat que això no vulgui dir que la teva existència tingui un final feliç com el d’altres cargolins d’embolcall menys vistos que moren de vells.

La teva característica figura és, de bon tros, la més preada de triar pel consum humà, així doncs, lluny de morir de vell, tens totes les butlletes guanyadores per acabar, després de patir quinze dies amuntegat amb altres en un lloc ombrívol i clos, escàs d’aigua i algunes fulles de llor i tem a fi i efecte de purgar-te finalment, per anar a parar dins d’un perol d’aigua bullent on en un parell d’hores ja seràs un exquisit (diuen) cadàver per consumir envoltat dins d’una de les múltiples salses inventades per regalar el paladar del degustador o degustadora de mol·luscos de la família dels helícids.

 

era

Era aquella gegantina truja anomenada "porc feixat"

Era aquella mena d'animal pasturant i removent la terra amb l'avidesa característica dels senglars, és a dir, tranquil-la quan no hi ha presència humana i recelosa d'allò més quan n'hi ha.

Era l'agradable sensació de conviure harmoniosament la menorquina verdor del camp enquadrada per menorquines parets seques formant infinitat de tanques per sembrar, pasturar i, sovint, poder-hi passejar.

És l'enigma 51, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

tres tombs (6 de 20)

Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:

Una altra calessa de quatre rodes tirada per dos majestuosos cavalls de tir, un de pelatge blanc i l'altre de bai, suportant el pes gairebé de dotze persones adultes tibadament escarxofades gaudint de l'ocasió de la diada de Sant Antoni Abat que els permet lluir el vell i ben conservat carruatge i els dos ben bé cuidats i ensinistrats equins.

 

gira-sols en certa manera confinats

... i la frase anònima deia així:

"En els moments foscos de la vida segueix l'exemple del gira-sol. Aixeca el cap i cerca't un raig de sol."

 

de no veure'l a veure'l i, de no notar-lo a notar-lo

Atrapades en la rutina horària i de trajecte, després de dies de no veure la sortida del sol, de cop i volta, un cop atès el puntual canvi d'horari d'hivern, trobar-lo descarat i puntual com el de no fa gaire.

Atrapades en la rutina diària dels costums socials, després de dècades de no notar els subtils canvis, de cop i volta, al principi, durant i segurament després de la mundial pandèmia del coronavirus COVID-19, a poc a poc, els supervivents i generacions posteriors, s'adonaran de l'històric canvi d'era sofert pels habitants de la Terra.

I qui sap si, d'una punyetera vegada, la "saviesa" dels dirigents de torn, deixarà d'embolicar la troca emprenyant la ciutadania, la fauna i la flora, al ja obsolet, productivament, costum de sofrir un horari d'estiu.

tafaneria d'auto confinament

De vegades no entenc com t'agrada passar el temps, auto confinant-te per tafanejar rere la finestra qui passa o deixa de passar pel carrer.

Tens un pati interior a on botant un mur et plantes dins d'un altre on tens un camarada amb qui us n'aneu de xerinola cap al petit hortal interior de l'exconvent de monges ara seu d'una corresponsalia de Càritas i, qui remou la terra de l'hort per plantar-hi quatre cebes, un parell de tomaqueres, pebrots, enciams, llorer..., diu que, de tant en tant, en veure-us, ja suposa a qui pertany l'autoria de qui en alguna petita zona li remena la terra però, teniu sort, ja que, animaler com és l'home, no li dóna gaire importància si perd una ceba o una patata.

era

Era la sempiterna runa d'obsoletes cases barates esperant un d'aquell camió bolquet, que lenta, molt lentament com allargant els dies de feina per justificar costos pressupostaris a l'administració oficial, aquella que gestiona els tributs de la ciutadania per la qual cosa, se suposava -com ara-, que no ve ni d'un dia o setmana o més de lucrar-se assegurant la contractació de l'obra.

Era aquell home major jubilat que se'n feia creus de la lentitud de l'empresa constructora però que ell entenia, tal vegada coneixedor com era de quan estava en actiu contractat o subcontractat a canvi d'un precari sou per un d'aquells empresaris -com els d'ara- que gaudien d'una i mil estratègies per fer-se amb les concessions d'obres que els ajuntaments treuen a oferta pública per realitzar millores urbanístiques dins del municipi.

És l'enigma 50, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

tres tombs (5 de 20)

Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:

Vaja, vaja, qui ho havia de dir que la solemnitat dels uniformats mossos d'esquadra asseguts als seients del carruatge conduït per un xofer de paisà vestit de senyoret dandi com aquells socis del Polo Club de Barcelona, el dia d'avui fa pensar que els únics autèntics que se salven del conjunt com a representants de la ciutadania senzilla i rassa de l’època, són els dos forçuts i elegants exemplars de cavall de tir.

 

“el més mal pas és el de la porta” (vol dir que per a sortir d'una mala situació, la part més difícil és el començament, el fet de decidir-se)

En temps d'epidèmia, durant les hores d'esbarjo o els dies festius, només els cervells assenyats conviuran porta endins i només els sense sentits insolidaris al patiment dels afectats pel coronavirus, sortiran per la porta a fer el que es roti inconscients de contagiar o ser contagiats.

Si l’essencial és el comportament, què importa sigui la porta vella i bella  o nova i lletja.

 

del pàl•lid a l'intens

D'un blau pàl·lid a un d'intens, així no fa gaire era de matinada el cel protector o no, teló de fons de la decreixent Lluna propera a vestir-se de dol i, del planeta Venus, amatori o de quimera si fem cas del nom deutor del de la deessa romana de l'amor lluint, ambdós astres, fidel protagonisme damunt l'escenari il·limitat.

 

així, de perfil

Així d'eixerits i bells, de perfil, que és com millor queden els caps i cares dels animalons morruts, eren els vostres, somereta i ase quan fa una pila d'anys passàveu llargues temporades nodrint-vos i alhora netejant el sotabosc del recinte del Talatí.

Gaire més a dir-vos que quan de tant en tant hi torno, si les ones del pensament arriben a la galàxia on ara troteu, ja sabreu del bri de pensada destinat a recordar-vos.

I, amb aquesta tercera imatge citada en la "nota" de l'apunt de fa tres de dies, esmentant absències, tanco un dels anomenats cercles vitals de cadascú.

 

era

Era aquella volta gairebé diària pel recinte del Talatí a primerenques hores del dia.

Era l’entranyable presència de la somereta i l’ase rebent-nos amb carantoines previ l’acompanyament durant el passeig.

Era, el que ara és la segona imatge citada en la “nota” de l’apunt de fa un parell de dies, esmentant absències.

És l'enigma 49, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

tres tombs (4 de 20)

Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:

Dugui o no dugui passatger, renoi quin luxe de carruatge i quina majestuositat que, ben mirada i ben pensada, fan dir-te renoi!, en comprovar com en èpoques passades se'ls gastava la burgesia contractant serveis funeraris a fi i efecte de demostrar cerimonialment, un dia o dos després de l'últim alè, l'estatus del difunt i de passada, el de la família que continuarà remenant les cireres en la localitat.

memento i perennitat megalítica

Quan el recinte del Talatí de Dalt era obert cada dia de l'any per a qui el volgués visitar, de vegades un ase i una somereta eren els amfitrions que de prop o de lluny seguien les teves passes per l'espai polidament encerclat de paret seca.

Ara passats uns quants anys, en temporada alta prèvia adquisició d'una butlleta d'entrada dins l'horari restringit d'accés o, en temporada baixa sense cap mena de taxa, durant les vint-i-quatre hores del dia s'hi pot visitar el mateix recinte i fotografiar la mateixa mil·lenària taula amb més generositat d'instantànies per allò de l'estalvi econòmic en l'operació del revelatge però amb alguna que altres absències com la de l'ase i la somereta que vulguis o no imprimien aquella mena de personalitat de l'illa de la calma conjugant monuments megalítics prehistòrics amb aquella ben avinguda parella d'equins que, pausadament, t'acompanyaven durant el recorregut qui sap si, per amistat o, qui sap si esperant el rosegó de pa dur i peles de taronja que mai oblidàvem de dur-los-els.

Nota: Cercaré un parell de fotografies de les de clixé, de l'ase i la somereta, per penjar-les dins les properes categories "era" i "la gatera" del bloc i, així, en una setmana tancaré un d'aquells cercles que s'acostumen a obrir en la vida.

segurament

Segurament que en la vida privada dins i fora de casa, sou una ben avinguda parella de fet.

Segurament que mai heu tingut cap mena de batibull ni complexitat per ser de raça diferent.

Segurament no, sinó que certament, un cop traieu el cap a través dels barrots del balcó us interessa tafanejar indistintament cap a un cantó o altra a condició que, un xiulet o soroll sobtat no us forci a indagar, a l'uníson gestual del caparró que coi està passant en un punt concret del carrer com ara, en el moment de la foto.

 

era

Era aquella mena de progressiva curvatura d’esquenes assegudes en aquell sòlid corbat baix mur de pedra divisori de l’espai urbà.

Era aquella fatxada situada al xamfrà de dos carrers lluint aquell rètol  de les dues consonants B majúscules atrapades dins d’un cèrcol gens estancat en el temps, és a dir, en moviment pel que fa en qüestions del capitalisme si tenim pressent, segons revela la  Viquipèdia, que: Cal destacar, finalment, que el Banc de Bilbao va ser l'entitat que va introduir la targeta de crèdit a Espanya, fins llavors totalment desconeguda a Europa excepte a la Gran Bretanya. Així, en 1971 va començar l'emissió de la targeta BankAmericard (que posteriorment es transformaria en VISA), i, a través dels notables esforços emprats en la seva promoció, va aconseguir en pocs anys que s'emprés massivament i que Espanya és col·loqués en els primers llocs del món en l'ús de targetes de crèdit.

És l'enigma 48, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

tres tombs (3 de 20)

Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:

Desfilant per Universitat, la calessa de quatre rodes atapeïda pels majors i menors de la família o amics, ocupant tot i més de l'espai dels seients, ufanosament, gràcies a l'esforç de les dues ben menades bèsties de tir, van fent via dins la cavalcada sense oblidar l'estelat simbolisme d'allò d'anar fent via cap a la independència dels països catalans.

 

l’embranzida vital

Amb l'embranzida d'ales que exhibeixes, des de la branqueta que et sosté fins a tocar la blavor del cel hi ha tot un espai que pots recórrer al teu albir o, tanmateix des de la branqueta, si ho desitges, pots aterrar al sòl però..., això sí, tant en una acció com l'altra, si algun menut insecte o cuc se't creua pel camí, feliçment te'l cruspiràs doncs què carai!, són proteïnes que t'alimenten per seguir vivint.

 

era

Era aquella publicitat per la Meseta Central d'un dels bancs "amics" que feia creïble allò de què "el Estado" vetllava pels interessos dels agricultors.

Era aquella sospita del sempitern frau del règim franquista acaparador, sense escrúpols però daurant la píndola, dels béns materials de la gent  treballadora del camp.

És, ara amb el temps, comprovar que la sospita formava part de la subtil realitat d'una de les facetes de l'Espanya negra ara, revelada gràcies a un article dins la xarxa, que entre altres coses diu:

“Se aprobó por medio del llamado Decreto-Ley de Ordenación Triguera y, obviamente al estar en plena Guerra Civil Española, sólo afectó de inicio al territorio controlado por los sublevados contra la República. Pero, como es bien sabido, la definitiva victoria franquista en la contienda, trajo consigo la implantación de una larga dictadura y, en lo que a nosotros nos atañe, la extensión del Servicio Nacional del Trigo (SNT) a toda España.

¿Qué significó el SNT? Pues ni más ni menos que la total intervención de la producción triguera por parte del Estado. Es decir, que los agricultores se vieron obligados por las sucesivas normativas no sólo a vender sus cosechas al Estado (completamente, con lo que se eliminó el libre mercado de trigo), sino que progresivamente las exigencias se irían incrementando, hasta el punto de obligarse a declarar bajo juramento las siembras y a precisar de unas guías especiales para el mero transporte del grano.

És l'enigma 47, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.