Al desaparegut passat esplendorós rere i davant les portes de l'escala i local de la façana escrostonada, amb la dèria de la neteja, la ingerència d'una paperera diàriament revisada, aconsegueix, polidament, trencar l'encant artístic de la deixadesa.
Era la residual presència, encara, d'un d'aquells llaguts anomenats "bot de llum".
Eren aquells enormes fanals bessons que les nits de pesca il·luminaven la zona propera del fons marí a fi i efecte d'atraure bancs d'innocents peixos o calamars.
Era, l'ara ja desaparegut del litoral menorquí, l'artístic atuell lumínic afegit al clàssic llaüt que a mar oberta i en la nocturnitat, devia ser força poètic tot veient els qui feinejaven damunt per guanyar-se un jornal a vegades just, a vegades escàs.
És l'enigma 55, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:
Tres eixerides traginares espardenyades i un ufanós traginer espardenyat, menen els cinc cavalls nans de tir que arrosseguen el carro carregat de saques i barrils, tots plegats, a pas ferm i decidit.
Qui sap, si la reixa de fornits barrots de ferro col·locada a la boca del pou, esvairà desesperacions.
Qui sap, si la imatge reflectida en la quietud de l’aigua profunda del pou, generarà el necessari potent emmirallament d'autoestima per acabar d'esvair qualsevol desesper.
La vella, bella i sòlida Underwood fabricada per durar eternament, mantenia el tipus exposada a la venda en el Mercat de Vell i com que quan la veus, vulguis o no, en ser septuagenària, la mirada enrere et situa en l'època de les primeres classes de mecanografia, te'n recordes de quan els carrers de barri obrer o classe mitjana eren plens de tota mena de comerç especialitzat o mig basar lluint entranyables aparadors de nit il·luminats, però patint ja la competència dels grans magatzems tipus "el corte ingles" ("el tall britànic" popularment anomenat amb conya i resignació), aquells grans espais comercials de dues o tres plantes que per les festes de Nadal s'enduien la palma en vendes gràcies a la gran publicitat en premsa, radio i televisió, sense oblidar les ànsies de modernitat consumista descaradament exposades en la filmografia hollywoodiana de temporada nadalenca entabanadora, d'allò més, de mentalitats pro sistema sense distinció d'edat, classe o sexe.
Seixanta anys visionant com el peix gros es menjava el petit, a més d'una persona ens han fet immunes als consells, per hipòcrites de mala fe que, segurament de bona fe, no fa gaire, Ada, vas protagonitzar.
Ara malgrat els intents amb els membres que convius sense discriminacions, només el moixet, el Brusqui, segueix fil per randa el teu joc, per què una gossa invident, la Bruna i una tòtila impossible de fer corredisses ni de curta ni llarga durada, hem deixat de formar part dels rampells reptes que de tant en tant, encara a la teva edat, t’agafen, per la qual cosa, ara que hi penso, em pregunto: serà aquestes ganes longeves de juguesca una dèria només felina?
Era aquell voluminós i pacífic ramat de bens amb els capdavanters pujant el senderi muntanya amunt a pasturar l'herba fresca que a poc a poc, sobresortiria de la neu o llebrada en descomposició.
Eren aquells dos o tres gossos enfeinats emprenyant amb lladrucs al grup oví a fi i efecte que no se'n sortissin del conglomerat de cossos i llana aconseguit des de l'inici de la marxa.
Era aquell pastor sota el protector paraigües de l'ocasional ploguda, i qui sap si també protector d'ocasionals solanes o ventades un cop descansant damunt del natural sortint ja clissat, assegut fent un mos acompanyat dels pensaments o, ajagut, fent una becaina acompanyada dels somnis que precedeixen o produeixen els pensaments.
És l'enigma 54, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:
Quatre cavalls de tir en fila d'un, guarnits d'allò més, arrosseguen el carro que en els seus temps duria la pesada mercaderia de tota mena de productes tèxtils i, qui sap si durant els trajectes pels camins boscosos, per allò d'espantar la presència de llegendaris vampirs, bruixes o homes llop era, tal com reflecteix la imatge, d'obligada tradició disposar sempre a mà del corresponent enfilall d'alls capaç d'esgarrifar qualsevol tenebrosa aparició fins a fer-la fugir com animal emmetzinat.
En els seus bons temps, l'ara rei emèrit compaginava viatges diplomàtics sempre acompanyats per la colla d'empresaris majoritàriament afins "al règimen", fent i desfent (entre bastidors) negocis de sucoses reials comissions i, quan això era notícia, la posada en escena dels protocols entre els grans mandataris, venia a ser la volada de coloms que distreia dels negocis foscos i bruts d'adjudicacions d'obres de grans magnituds territorials a grans constructores multinacionals o, també, gestions empresarials que encobrien la venda o intercanvi de tota mena de material bèl·lic.
Ara, en el seu pitjor temps, el rei emèrit, totalment desacreditat no tan sols pels animalistes que el considerem un miserable brètol aficionat a la caça major i menor, des de la reial poltrona de l'auto exili al costat dels íntims amics dels Emirats Àrabs, l’emèrita reial mala peça es dedica a fer volar coloms tapant afers localitzats de milionaris comptes corrents d'origen borbònic camuflats a nom de societats i testaferros i, com per a mostra un botó, en aquest enllaç, l'última columbòfila volada.
Avui dilluns, quina repetitiva notícia ocuparà els espais de premsa i noticiaris?
Avui dilluns, quina repetitiva notícia ens distraurà o ens farà pensar?
Avui dilluns, quina repetitiva notícia donarà a conèixer una de nova de l'esperpèntica figura mediàtica de torn?
Avui dilluns, a qui els cap de setmana acostumen a enterbolir-nos el cervell, encetarem neta l'espremedora pels pròxims set dies per, esprement-nos-el, treure l'entrellat de tot plegat a fi i efecte de no caure en una depressió mental.
Diuen que als matins, quan la humitat ambiental és elevada, pots passar-te tots els minuts d'una hora i part de l'altre quiet, això sí, aturant sempre la mobilitat en el lloc on els rajos solars, directament o per reverberació, topin amb el teu polit i grisenc pelatge, la qual cosa vol dir que ets llest, molt llest, tant o més llest que moltes persones, sobretot d'aquelles que, presumint d'estudis, menyspreant la sàvia irracionalitat dels equins que representes, s'atreveixen a considerar burros, als brètols o curts d'enteniment tan abundants dins l'espècie dels humans.
Eren tot el patriarcat jubilat instal·lat a l'indret on el sol, puntualment, els alleugeria del mal d'ossos que el desgast vital i la humitat ambiental s'acarnissen amb tot Déu,
Eren aquells homes d'una vida laboral transcorreguda feinejant al camp, dins la ramaderia o en aquell taller especialitzat que no els exigís gaires estudis mercantils compartint, potser, tertúlia amb retirats funcionaris o militars.
Eren aquells homes petant la xerrada fins a l'hora de tornar a casa on la dona, la filla, la nora o la germana els hi tindria el plat a taula, l'habitació i bany net i polit, i la roba interior i de vestir ben desada al calaix i armari.
Ah!, i seria també aquella dona duent una notícia o aclarint algun assumpte que prest tornaria a feinejar per la casa o a la feina fora d'ella, si ja l’hagués enllestida.
És l'enigma 53, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
La Moritz (1856) i la Damm (1876) eren el bon referent de les cerveseres a Catalunya.
La Moritz, per qüestions de gestió empresarial, va patir alguns sotracs en la trajectòria continuista de la marca i fabricació cervesera, cosa que no va succeir-li a la Damm, per això segurament ara, amb un sa orgull tradicionalista, en la Diada dels Tres Tombs, s'afanyen a lluir el ben conservat vell carro de distribució que, ara fa un parell de segles, recorria els carrers, carreteres i camins de tot Catalunya intercanviant barrils plens de la preada escumosa beguda pels ja consumits i buits.
Si fem cas de la imatge amb la presència humana dins les aigües del port de l'illa, tan senzill com plaent resulta el fet de duplicar l'aïllament si ets amant de la solitud.
La frase que encapçala l'apunt d'avui al bloc, és d'Yves Klein i segurament, submergint-se en los conegudes tonalitats del blau: blau cel, blau de cobalt blau de França, blau de Prússia, blau fosc, blau marí, blau reial, blauet, no va resistir la temptació de crear el Blau Klein internacional tan significatiu, gratificant o incòmode segons sensibilitats, dins la història de l'art pictòric.
Fantasiejant, deixa'm que imagini el teu pensament ple de satisfacció tot escoltant les matinals anades i vingudes pròpies del despertar dels membres de la casa sense oblidar allò tan emotiu que deus notar ensumant la flaire sortint de la cafetera que inunda l'ambient i, per separat, sense mesclar-se, l'olor d'unes elaborades llesques de pa que la torradora acaba d'expulsar.
Ah!, i un cop tot bitxo vivent feinegi dins o fora de casa, feliçment i silenciosament aniràs a enroscar-te damunt del jaç propi o el de torn que decideixis "okupar”.
Era, això si de ben segur, un d’aquells indrets perifèrics de la ciutat habitat per famílies obreres, molt obreres i, modestes, molt modestes.
Era aquell grup de nanos trapella als que algunes persones els hi pronosticaven un futur com a possibles delinqüents i, d’altres els hi pronosticàvem un futur tan precari, amb el dret de protestar ni que fos sota la definició de la paraula “delinqüent” tan escassa amb els socialment tàcits delictes de guant blanc.
És l'enigma 52, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:
Ni per uns segons de cap manera membres del cos de bombers s’aturen en el temps i, la prova fefaent és la connexió a través del telèfon mòbil que està exercint el bomber que acompanya al conductor del carro tots dos diligentment asseguts al pescant del comandament.
Quan la modernitat de les bateries de cuina com per exemple, les d’acer inoxidable o d’elegant negre alumini fos, de cop o, a poc a poc, ocupen les prestatgeries del lloc on es couen els àpats, si hi ha sort i sensibilitat, sempre existirà una ànima respectuosa amb la vella cassola de fang, aquella que tot l’aliment que se li ficava cru se’l treia exquisidament cuinat, tot conservant-la perquè de per vida, ocupant un lloc preferent en la casa, segueixi traient la mena d’aliment emocional, aquell tant o més nutritiu que el menjar, que produeixen les plantes silvestres o cultivades.
Si així, en una zona enjardinada en mig de la urbanització tens la impressió que la frondosa heura s'acarnissa ofegant l'arbre que vesteix, un cop cerques la informació t'adones que no, ans al contrari segons ens fa saber l'alliçonadora i alhora tranquil·litzadora pàgina dels Ecologistes de Catalunya, tot dient, entra altres coses, que l'heura "Des del terra, aprofita la rigidesa dels arbres per pujar en alçada en forma d'espiral al llarg del tronc, en l'objectiu de buscar la llum, que en el cas de la cobertura dels arbres del bosc, estarà a les seves façanes. Malgrat tot, aquest comportament epífit (organisme que creix sobre d'un altre) li ha atorgat a l'heura una mala i errònia fama de planta paràsita. Hom creu que el fet de créixer al voltant dels troncs rígids "ofega" l'arbre fins a provocar-li la mort. Bé és cert, que s'han vist alguns casos en què degut al pes de l'heura, un arbre malalt o mort cedeix i finalment acabava caient, però la malaltia o la mort, no és mai causada per l'heura, ja que aquesta no ocupa cap part fotosintètica de l'arbre.”