referents (1 i 2) del vergonyós híper-condecorat comitè covid-19 de la moncloa

Els tres membres enfarfegats de medalles que formen part de les cinc que componen el Comitè de Crisis por el CoronavirusCOVID-19, qui sap si per algunes persones els serveixen de referent per creure que viuen amb seguretat les adversitats.
Referent 1: Aquest militaritzat comitè, inicia "el parte diario" amb una informació d'escassos 5 minuts per part d'una persona civil encarregada de difondre les dades dels nous infectats, dels nous morts i del nombre d'altes, així com del col•lapse creixent o no de les UCI valorant, des de fa dues setmanes, que ja s'està arribant al pic, aquest imaginari pic que, si contem el total d'infectats, ja supera multiplicada per deu l'alçada de l'Everest però, ells, insistint amb optimisme que ja som a prop del cim.
A continuació, un alt càrrec militar, durant 10 minuts fa honor a les medalles informant de les heroiques actuacions que són capaços d'arribar, fumigacions per desinfectar zones de risc, muntatge, en un tres i no res d'hospitals de campanya..., i el segueix un altre alt comandament ocupant 10 minuts més informant de les trapelleries i infraccions d'alguns desaprensius que els fan anar de bòlit i continua l'altre alt uniformat que segurament durant els 10 minuts de xerrameca només l'escoltarà familiars o amics doncs, la paciència de veure tant desori de condecoracions i baix nivell d'informar professionalment des d'un punt exclusivament sanitari, converteixen el Comitè en aquell ranci informatiu del NO-DO al alcance de todos los españoles, la qual cosa fa que, per salut mental, desconnectis i vagis a fer un tom per les quatre parets de casa.
Referent 2: Els tres membres enfarfegats de medalles que formen part de les cinc que componen el Comitè de Crisis por el CoronavirusCOVID-19, per algunes persones de ben segur que serveixen de referent per adonar-nos que continuem vivint les adversitats en les idèntiques mans d'un prolongat i corrupte feixisme que ara creu que amb l'esperit militar inculcat a la ciutadania, només a canonades, el virus desapareixerà.

covid-19econòmiquescoronavirus mesures

Cada dia la notícia d'un o més economistes salta a l'opinió pública com la de Miren Etxezarreta: "Esta crisis está desvelando que el mercado, cuando las cosas se complican, sirve de muy poco" o la de Sala-i-Martin: "La recepta per salvar l'economia del coronavirus", punts de vista com altres, bons de llegir, d'aprendre i rumiar malgrat que tot plegat, tal vegada, amb el temps es converteixin en aquella lampedusiana mesura de "si volem que tot segueixi com està, cal que tot canviï."
El temps que duri la pandèmia i el de després, economistes, polítics i empresaris, tenen feina per estona; mentrestant, la ciutadania en mig de l'epidèmia anirà dolorosament en la distància, enterrant o acompanyant familiars i amics afectats pel coronavirus, amb el consol això sí de, cercant per la xarxa, trobar raonades veus de persones compromeses socialment que tal vegada ajudin a fer-nos adonar del perquè de tot plegat com la d' Ángeles Maestro, medica y luchadora social española: ¿Salvar al capital o salvar al pueblo? que serveix per reforçar les mil i una radicals però eficients solucions socials que en mig de la indignació col•lectiva ens passen pel magí, per la qual cosa, tinc la gosadia de penjar al bloc, si voleu ximpletes, vulgars o forassenyades, les meves que no tenen altra intenció que la d'alterar la frase de Giuseppe Tomasi di Lampedusa a fi i efecte de deixar-la així: "cal que tot canviï si volem que tot deixi de seguir com està", sobretot en el tema de la salut de les persones i perquè no, en el tema dels Drets Humans.
A partir de ja, el 50% de l'assignació pressupostaria per a l'exèrcit, cap a l'apartat de la sanitat pública.
A partir de ja, parlant de les forces armades, suprimir el 100% de l'assignació que rep al rei FelipeVI , doncs si se l'ha proclamat el primer "soldado de España", en un gest de solidaritat i agraïment, com a mínim durant el quinquenni que duri la recessió econòmica  (o durant el temps que aguanti la corona damunt la testa), s'hauria de conformar amb el sou que rep qualsevol membre de la soldadesca, destinant l'ara salari reial cap a la recerca i formació de la investigació científica relacionada amb el guariment de malalties en especial les infeccioses.
A partir de ja i de per vida, el 70% dels guanys de les entitats bancàries i empreses de l'IBEX 35, que siguin destinats a la constant actualització del necessari -i previsible per propers casos de pandèmia- instrumental mèdic dins els centres de la sanitat pública i cap a la construcció de nous centres públics d'hospitals i residències de la gent major, assegurant prèviament la deguda formació professional del personal mèdic i de serveis que els atendrà.
A partir de ja, com sempre no oblidem la lluita pels drets socials successora d’aquella lluita de classe motor de la història. 

pardal

Pardalet de la imatge, fa un parell o tres d'anys que et van fotografiar per la qual cosa, de ben segur fa dies i dies que atenent-te al cicle biològic deixares de volar.
Pardalet de la imatge, a principi de temporada anaves picotejant les engrunes de menjar caigudes al sòl de la terrassa del bar restaurant tot fent talaia damunt els braços de les menorquines cadires que alhora era el trampolí per baixar una estoneta al lloc segur per espicassar allò que creies t'era nutritiu.
Pardalet de la imatge, enguany, clònics -per idèntics- descendents teus, a causa del coronavirus confinament de la ciutadania no els guaitem per les zones urbanes i, tot fa pensar, que mentre durin les vint-i-quatre hores del toc de queda, vosaltres, espavilades i eixerides aus, estareu cercant l'alimentació en mig de boscos, camps de conreu i de pastura i, com a molt de proper als humans, en el lloc d'algun dels casolans galliners que fan l'alegria de viure dels petits i grans de la família.

era

Era feinejant al camp de Castella, la presència de dues dones amb garrot de suport, falç, esclopet i soga d'espart en mà.
Eren dues dones d'avançada edat que hagueren de passar-les magres abans i després del 36.
Era el testimoniatge ras i pla de l'esperit de sobreviure dignament lluny de polemitzar res, perquè emanaven un sisè sentit que les feia protagonistes del machadià proverbi:

En esta España de los pantalones

lleva la voz el macho;

mas si un negocio importa,

lo resuelven las faldas a escobazos.

És l'enigma 21, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

Jordi galves, gràcies!

Jordi Galves, m'agrades per què gairebé sempre tens el coratge de dir sense embuts allò que penses i que sovint molta gent pensem malgrat que a vegades com ara, que el caos es generalitza, per por de no semblar "friquis independentistes", callem en les,  forçades a mantenir, espaiades converses familiars o d'amistats.
Jordi Galves, subscric de ple, sense deixar una coma de les que tan bé saps col•locar, l'opinió expel•lida des de les privilegiades cèl•lules grises que tens: "Ja tenim els morts" del Diari de la Revolta (84) dins l'espai digital d'El Nacional.cat., que copio, retallo i enganxo a continuació:
Ja hi som. Hem arribat on fatalment havíem d'arribar. Als morts. A un lloc viu, vivíssim, entre els morts. Perquè una cosa van ser els atemptats islamistes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils, una altra cosa van ser les brutals pallisses i la humiliació contra la població catalana que volia votar el Primer d'octubre, i ara ja és diferent, això d'ara és una altra cosa sense excusa. Perquè els morts que estem enterrant ara, la inacceptable quantitat de morts que enterrarem durant les properes setmanes i mesos, sense poder-los veure, sense poder vetllar-los ni fer-ne el dol, són els nostres morts. Morts que parlen català i morts que parlen castellà, tots són morts nostres, morts innecessaris. Són els morts que ens allunyen per sempre més d'aquest Estat farsa, d'aquest malson grotesc, d'aquest engany anomenat Espanya, amb els seus militars ridículs, amb el seu rei altiu, amb la seva frivolitat feridora. No, no és veritat que els morts que estem enterrant aquests dies siguin conseqüència d'una pandèmia mundial, d'una malaurada, inevitable, mala sort que no té responsables directes. Els morts que estem enterrant són responsabilitat d'una gestió caòtica, d'un fracàs polític, d'una inacceptable administració colonial, perduda en el seu egoisme atàvic. Si aquests fossin els morts del coronavirus, tindríem el mateix percentatge de morts de Portugal o de França. Però aquests són els morts de Pedro Sánchez, de la incompetència criminal de Pedro Sánchez. Espanya és el rècord mundial de morts en aquesta pandèmia exclusivament per culpa de la gestió equivocada i erràtica de Pedro Sánchez, l'irresponsable, l'inútil.
El president Quim Torra no sap res de medicina, però té un panorama familiar, personal, ben galdós que l'ha acostumat, des de fa anys, a escoltar-se els metges, els especialistes, els que en saben més que ell. El president català no és millor que Pedro Sánchez perquè sigui català sinó perquè no té l'arrogància criminosa del de Madrid, perquè té molt més respecte per la vida dels altres, perquè no és un pet presumit com el guapo de la Moncloa. Si la retallada de l'Estatut d'Autonomia va ser el desencadenant del procés independentista, la nefasta gestió d'aquesta greu malaltia que ens afecta a tots, és la prova del cotó-fluix, la darrera prova, indiscutible, que tenim un Estat que paguem amb els nostres impostos però que treballa incansablement en contra de Catalunya, de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Diguem-ho clar d'una punyetera vegada. No han tancat Madrid, no han deixat tancar Catalunya, no fos cas que els catalans, amb la seva admirable disciplina, amb el seu capteniment assenyat, se'n sortissin abans que els de la capital imperial. Això era inacceptable per a ells. Pedro Sánchez i el seu govern han gestionat pèssimament aquesta crisi perquè són uns incompetents i perquè són uns nacionalistes espanyolistes criminals. Perquè no podien suportar que Catalunya se'n sortís abans que ells, perquè l'enveja presideix les seves decisions polítiques. Arribarà un dia, ben proper, en el qual hauran de respondre davant d'un tribunal penal internacional per delictes de lesa humanitat. De la mateixa manera que van haver de respondre els fanàtics unionistes serbis dels seus crims, uns fanàtics nacionalistes, imperialistes, que van dur els antics compatriotes del que havia estat Iugoslàvia, a la mort i a la desesperació. Aquests morts del virus són imperdonables i consoliden per sempre més el trencament de Catalunya amb Madrid.

madrid, i sobtadament, l'última primavera

Ahir dues angoixants notícies van colpir encara més la capacitat de resistència per l'adversitat de conviure amb el coronavirus:
"L'exèrcit troba cadàvers convivint amb gent gran en residències" i "Madrid converteix una pista de gel en un dipòsit de cadàvers pel coronavirus"
Confinada la ciutadania però informada gràcies a la tecnologia digital de totes les bones i males notícies del coronavirus, sovint aquestes ens transporten als horrors de les guerres passades. Un cop passi el mal són, una escaient frase de Pere Calders, (1912-1994) "Molts anys després de l'última batalla, combatents d'ambdues bandes poden morir a qualsevol front aparentment quiet, a causa de ferides que havien passat desapercebudes", pot ajudar a fer-nos a la idea del que en un futur anirà també passant.
Tanmateix, ahir una militaritzada roda de premsa va colpir encara més la capacitat de resistència de conviure constantment, encara, amb el virulent fantasma del feixisme. Un dels militars del Comitè de Crisi de la COVID19, va començar el comunicat (m.39.17) amb la frase: Sin novedad en el frente...., i aquí, una frase de Claude Chabrol, (1930-2010) resumeix l'esperpèntica aparició diària d'aquest Comitè"La ximpleria és infinitament més fascinadora que la intel•ligència...., La intel•ligència té límits, la ximpleria no."
Ahir a Madrid, sobtadament l'última primavera d'alguns dels que van morir, malauradament abandonats a causa de la mala planificació del ximple i matusser neoliberalisme ben vestit o uniformat de torn.

pedro sánchezzzzzzz..., donà a conèixer la capacitat letàrgica que posseeix

Dissabte, el "comunicado a la nación" del president del govern de l'Estat van ser cinquanta minuts de persistent monotonia verbal acompanyats d'una sonoritat, ara minvant ara augmentant, que sortosament aconseguiren endormiscar la transversal audiència, la qual cosa propicià l'estalvi d'escoltar per enèsima vegada l'evident que fa dies se sap gràcies al civil i militar "parte diario" del quartet del "Comitè de crisis del COVID-19".
Menys favorables, gairebé totes les opinions referents al contingut de les reiteratives frases del "Presidentedelgoviernoespañol"  van, des de qui les compara amb les d'un mediocre coaching emocional o a les d'un no menys mediocre psicòleg emotiu, semblances del tot encertades a les que s’hi pot sumar a la d'un caspós sacerdot donant primer consells i acabant amb l'absolució després d'escoltar la ira dels qui, desesperats, estan patint el col•lapse sanitari siguin personal del sistema de salut o usuaris familiars i amics, tot per la gracieta de retardar prendre mesures dràstiques des del "goviernodelanaciónespañola): (una setantena de científics d'arreu de l'Estat han signat un informe dirigit al govern espanyol on s'exigeix el confinament total de les comunitats autònomes amb més afectació pel coronavirus).
Ahir diumenge, l'exemple de qualificar Pedro Sánchez com a mediocre coachin emocional, psicòleg emotiu i caspós sacerdot, és de calaix d'impremta per què, tot sabent ja les mesures d'allargar quinze dies més la confinació a casa, com aquell que dóna un cop de puny damunt la taula per demostrar sensatesa, va esperar a dir la notícia en la videoconferencia amb els presidents i presidentes de les autonomies, qui sap si per salvaguardar la ineptitud que té (o li fan tenir els d'unagrandeylibre) sobre el complex tema del coronavirus. 
Més tard, un reincident Pedro Sánchezzzzzz...,amb el "comunicado a la nación",  novament emulant la monotonia del Cànon de Johann Pachelbel, aconseguí allargar més d'una de les mitges diades de l'audiència.

brusca (1)

Brusqueta, tu i el teu afillat Brusqui i la canina amiga íntima Bruna, no heu de patir; el coronavirus no va cap a vosaltres, ho confirmen mil i un articles espargits per les xarxes d’Internet. Sort en teniu que, si no…..
Els felins podeu fer, com sempre, la vida que us roti i l’únic passeig diari que des de fa temps només fa la Bruna (l’edat no l’hi perdona res), continuarà practicant-lo, la qual cosa vol dir que a mi també se’m permet caminar deu minuts, fer una flexió per recollir-li la femta tot guaitant la sortida de l’astre sol, la boira o núvols damunt del port…, pensant, ara si, si les notícies retransmeses per Catalunya Ràdio, són veritat o formen part de la diària matinal ficció d’un relat actualitzat de “La Guerra dels Mons” de George Orson Welles, malauradament un cop esvaït el dubte, més d’un cop els ulls plorosos han estat més pel brot de llàgrimes que per la sequedat.
(1) No puc deixar d’aclarir que el teu nom de Brusca, fa referència a com anomenen la pluja menuda aquí a s’illa, la roina que anava caient quan tenies sis o set setmanes durant tot el trajecte des de Ciutadella fins a ca teva d’Es Castell.

un cop més felipe VI, el preparao per fer-ne de verdes i de madures (fer coses dolentes de tota mena)

Un cop més ahir a les 21 hores, l’ara rei dels de la “unagrandeylibre” no només va fer la televisada arenga patriòtica de “todosjuntosvenceremos”, sinó que per enèsima vegada va evidenciar que el van “preparar” (i va deixar-se preparar) per ser el titella oficial dels poderosos residuals fanàtics del franquisme escampats dins l’església catòlica, empreses de l’Ibex i altres grupuscles que, un cop veure les conseqüències i resultats de fer-ne de verdes i madures, l’obliguen a donar la cara i dir bestieses patriòtiques. Sense anar més lluny, ahir, en lloc d’incitar a la unitat, el més assenyat havia de ser incitar a  confinar-se individualment i procedir a la del territori que cada autonomia reclames. 
Un cop més ahir, ales 21 hores, milions de cassoles colpejades per maces des de finestres i portals de domicilis van ser la vàlvula d’escapament de la ira continguda contra l’esperpèntica família reial del “preparao Felipe VI”.
Un cop més l’esperança de veure, un cop passi el mal son del coronavirus, si entre aquesta ciutadania aconseguim que la propera aparició del preparat titella, sigui per dir que fa el mateix que va fer el seu besavi Alfons XIII, és a dir, fotre el camp del país però a ell, prèvia exigència de renunciar a la corona i el retorn a les arques socials de la fraudulenta fortuna familiar acumulada per l’import dels milions de € que ja tothom sap i la dels possibles en metàl•lic o en béns patrimonials que vagin sorgint.

pedro sánchez, declaracions i respostes sobre el COVID-19, MONARQUIA I NACIONALITZACIÓ D'EMPRESES .

DECLARACIONS COVID-19, "Por primera vez en la historia de la democracia de España": Capitol 1 .-bla, bla, bla, por primera vez en la historia de la democracia de España, bla, bla, bla, por primera vez en la historia de la democracia de España, Capitol 2 bla, bla, bla, por primera vez en la historia de la democracia de España, bla, bla, bla, por primera vez en la historia de la democracia de España, Capitol 3, 4, 5....bla, bla, bla, por primera vez en la historia de la democracia de España.....
Respostes a les preguntes dels mitjans de comunicació:
MESURES ECONÒMIQUES: Empreses bla, petita i mitjana empresa bla, bla, bla, autònoms bla, bla,bla,bla, assalariats, bla, bla, bla, bla,bla,bla,bla,bla.....
MONARQUIA, breument en cinc mots, un mutis i la cara de circumstàncies, tot quisqui vam entendre això: El intocable de la Zarzuela.
NACIONALITZACIÓ D'EMPRESES, més o menys sense cara de circumstàncies, se li va entendre dir això: En todo caso estos serian i son los intocables del Eliot Ness – el actual presunto corrupto- de la Zarzuela.

a la núria marín

Núria, si ets capaç de tocar de peus a terra, t'adonaràs que amb declaracions com aquestes, el que si està en perill és el rèdit polític de la teva ideologia política, si vols no escoltis o no facis cas dels consells i advertiments de l'honorable president Joaquim Torra, però no els torpedinis doncs, en mig del caos sanitari, sense cap dubte són els més coherents i encertats.
Núria, per cert, on és el teu PSOEpresidentnacional Pedro Sánchez? I el teu coronavirusrei FelipVI?.
Núria, fes-me cas, t'ho diu una dona catalana de setanta-quatre anys que des de fa 40 viu a ses illes balears i, que en aquesta situació d'alerta sanitària, la socialista presidenta Francina Armengol, fa dies que demana allò que Joaquim Torra reclama és a dir, exigeix al govern central, pensant en la ciutadania i sense gens d'interès polític, el tancament de ports i aeroports de l'arxipèlag i que tothom quedi confinat a casa, mesures aconsellades molt abans de les emeses pels setciències de la Moncloa de la capital del "Reino".

i, de sobte. i, a sobre: "al qui té diners, mai ningú li pregunta com els ha fet"

I, de sobte, rics i pobres igualats en l’adversitat coronaviruslenta.
I, a sobre, l’adversitat coronaviruslenta afeblirà, encara més, tot l’entorn del virus neoliberal, pel que respecta a l’oportunitat de sobreviure dins l’estat del benestar, a la classe social baixa principalment i a la de la mitjana ocasionalment.
I, de sobte no, sinó prolongadament, la classe alta, aquesta mena d’azot universal, farà reunions d’alta volada per minimitzar pèrdues econòmiques inventant mil i una estratègies financeres que a la curta no, però a la llarga sí, els farà recuperar amb escaig tot allò que ara arrisquen per aturar  possibles cops insurreccionals de la plebs.
I, a sobre, la ciutadania, tirant del carro de lliçons demòcrates i solidàries, un cop més serà la garant de la convivència i l’esperança de passar el tràngol pandèmic fent pinya per assolir erradicar-lo com més aviat millor, alhora que amb les experiències viscudes i esmenant les males praxis, a la llarga, ni que sigui la visió d’una espurna en l’horitzó, faci preveure que deixem un món millor a les futures generacions.
I, de sobte, i, a sobre “Al qui té diners, mai ningú li pregunta com els ha fet (Generalment s’admira i es procura freqüentar els rics i els triomfadors, però quasi ningú es planteja l’origen de la fortuna, per si de cas és il•lícita o immoral, com sol ser).”

com sempre, ara espanya versus COVID-19

Com sempre el govern de l'Estat espanyol (i en mig del caos encara més) tard, malament i prepotent.
Com sempre: TARD, perquè ja fa dies que presidents d'autonomies van prendre mesures per iniciar el confinament total o parcial de la ciutadania, tancament de bars, terrasses, espectacles...
Com sempre: MALAMENT, perquè la posada en escena del Consejo de Ministros tractant el tema del coronavirus, un cop informada la ciutadania de les mesures d'urgència a les que havien arribat (centralitzar "patriòticament" el control de tot i poca cosa més) més aviat semblava el primer acte d'una funció del teatre de l'absurd d'aquelles de tres actes a quin més hilarant o esperpèntic.
Com sempre: PREPOTENT, perquè amb l'intent d'amagar irresponsabilitats de comandament de governabilitat, ara a cop de decret llei, uns quants PSOEministres (una soprano Margarita Robles i tres tenors Fernando Grande-Marlaska, Salvador Illa i Javier Ábalos) amb suposada professionalitat, assumiran i manaran damunt de tot allò que fins ara han estat banalitzant o cagant és a dir què, com sempre tipus mentalitat colonialista, s'autoproclamaran gestors d'allò que fins ara, forçats per la seva lentitud i inoperància, els responsables de governs autonòmics han hagut d'assumir.
Com sempre però, la ciutadania de peu, alhora que cada vegada més prenem nota de tot el que empastifa els defensors de la "unagrandeylibre" (per allò de saber contra qui i què no hem de defallir defensar-nos),  amb cabreig i ironia passarem el dia a dia tot esperant un Godot o un Bolívar doncs, de fet, tal com cantava l'ara emmudit o equidistant Raimon, non, non vine son..., non, non vine son.

cada matí

Cada matí surt el sol fent petar la lluminositat dels rajos damunt el blanc del mur de mares.
Cada matí sortiu, l'ombra i tu, a fer el recorregut de guàrdia de la zona que t'has autoimposat.
Cada matí espero trobar-te per poder veure't i a vegades, en l'horari, coincidim o no...., ja se sap, és com aquells rostres de cada matí coincidents uns dies sí uns dies no, quan l'edat i temps laboral feien que agafés el tramvia 47 per entrar a les oficines de "can fabra".
Cada matí, ja se sap, "temps era temps" que deia aquell que ni m'hi havia ni m'ha arribat a agradar mai.

era

Era aquell solar deixat de la mà de Déu un cop treta- sense cap professionalitat- la runa de l'habitacle enderrocat.
 Eren aquelles criatures que en absència d'un parc infantil, sense adonar-se d'estar-lo reivindicant, esvalotades, feien d'okupes passant-s'ho d'allò més bé dins l'espai pedregós ple de sots, alts i baixos i vells taulons de fusta que els feia corre la innocent imaginació d'atrevir-se a jugar a tot sense malícia ni males intencions.
Era la vergonya del departament d'urbanisme de tants pobles i ciutats de l'època dels setanta –desena d'anys més enrere i desenes més endavant- d'alentir les millores urbanístiques gairebé sempre a causa d'especular amb el valor, ara a la baixa ara a l'alça, del sòl urbà juntament amb la concessió de l'obra pública o de la privada.
És l'enigma 20, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

“tot mal és febre” (vol dir que tota malaltia és perillosa, encara que els seus símptomes no siguin gaire visibles o alarmants)

Gràcies a l'avanç dins dels mitjans globals de comunicació, l'alarmant "coronavirus" si alguna cosa positiva té, és saber-ne de la seva transversalitat.
Perjudicant per igual la salut i l'economia de la classe social alta, mitjana i baixa, posa en safata de plata l'oportunitat d'aplicar allò que se'n diu solidaritat entre les persones per tal de mitigar els efectes de la pandèmia i aquí, el gra de sorra de cadascú és de vital importància.
D'aquí a un any, fent balanç del fenomen veurem si els possibles fons i rerefons polític i econòmics neoliberals de la COVID-19 seran un motiu més de lluita o no contra els drets humans, mentrestant, i com que personalment m'és de gran utilitat, aconsello la lectura de l'editorial de Vicent Partal "La clau és evitar el col•lapse del sistema de salut", carregat de dades fiables per contrastades que ajuden força a sobreviure entenent la dita i significat de l'encapçalament: "Tot mal és febre."

alfred bosch, dimissió? SÍ i no cal donar-li les gràcies

A les alçades que ho ha fet, la dimissió d’Alfred Bosch és el mínim d'honestedat personal que ha deixat entreveure en la roda de premsa convocada per anunciar-la.
Llegint l'editorial de José Antich "La dimissió no és honorable", corrobora el que per sort, cada vegada més, dones i homes pensem i pensen sobre el tema de l'assetjament, perquè al cap i a la fi, si intentem analitzar la qüestió de les agressions de tota mena però les masclistes majoritàriament, acostumen a convertir-se en la realitat diària dins la llar, el lloc de feina o d'esbarjo, en aquella branca d'esbarzer on cada una de les punxes malauradament es converteix en l'agressora o bé en l'encobridora.
Nota: Enllaç a l'excel•lent treball periodístic al diari ARA, d'ALBERT LLIMÓS / NÚRIA ORRIOLS / ANNA MASCARÓ / ALEIX MOLDES / MIREIA ESTEVE.

"lo pequeña que me hiciste Y LO GRANDE QUE ME HE HECHO"

L’encapçalament és un frase de la imatge del minut 46:57 del TN vespre de TV3, senzillament genial!  

No sé l'espai que les altres cadenes estatals van dedicar ahir per informar de les manifestacions fetes arreu del món, però posaria la mà al foc, que de bon tros, la de TV3 si més no, guanyaria en qualitat, pluralitat i extensió, clar que, per alguna persona o formació política, aquesta llibertat d'expressió periodística sigui una tossuderia més dins l'"adoctrinament" de la catalana cadena.

Ací l'enllaç on els vint primers minuts són un clar exponent que, això del feminisme actiu transversal però, gens ni mica liberal com algunes defensen, ja no té aturada ni a casa, ni al país ni al continent ni al món, per cert, a Islamabad, patètica la reacció d'alguns homes apedregant les manifestants.

vigi

D'aquesta foto ja fa una pila d'anys, prop d'un quart de segle,
Vigi era el mot pel qual, atenta, aixecaves les orelles a veure que. De tu no envejàvem la "privilegiada vida de gos" que algunes persones diuen que teniu doncs sabem que el destí caní com l'humà, en dependre del lloc, condició social i, per damunt de tot pel que respecta a les persones l'ús de la doctrina dels deures i drets morals anomenada ètica, no acostuma a ser homogeni..., per la qual cosa, de tu, he de confessar que només envejàvem la facilitat i flexibilitat amb la qual acostumaves a aprofitar la gandula buida per fer una de les tantes becaines del dia a dia.

era

Era la transversal representació generacional d'aquell poble manxec, feinejant en un indret públic.
Era la pacient i observadora criatura guardiana i portadora de les barres de pa pel consum diari familiar, contemplant la feinada dels majors
Era la resignada i alhora tenaç cua, esperant torn amb tota mena de contenidors casolans agafant allò que un cartell municipal, col•locat davant dels nassos, explícitament els hi estava vedant.
Era, satisfactòriament comprovar que en casos d'imperiosa o no, necessitat, la desobediència civil sempre ha sigut i ho serà essent, el dret de la ciutadania a desobeir, l'arbitrarietat o la punyeteria d'ordes, ordenances i lleis.
És l'enigma 19, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

causa - efecte

Hi ha qui s'enorgullirà del privilegi d'habitar durant tot l'any o durant puntuals alternances "sa primera" i hi haurà qui, copsant el manteniment i respecte de conservació del centenari habitacle, sanament envejarà el privilegi pensant que, això sí que és saber-ne viure "de primera".

de far i de vaixell far, un 29 de febrer a Perpinyà

Far: Torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, o en un escull, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia.
La funció de qui fa opinions té això de deixar-te veure la coincidència o no de pensaments i d'arguments, així doncs, arran de la trobada del Consell per la República Catalana a Perpinyà, primer va ser l'opinió al DIARI DE LA REVOLTA (75) de Jordi Galves titulat "President": "El poble veu perfectament que tots els partits, començant pel PDeCat i passant per la CUP, Esquerra, el PSC i després tots els altres fins a Ciutadans, PP i Mocs, tots els partits coincideixen en una sola cosa: en què volen eliminar Puigdemont. Sense Puigdemont vivien molt millor, amb el galliner calmat...."així doncs, celebrant coincidir en tot, metafòricament parlant tenim El Far. 
Avui, continuant amb un altre opinador, en Jordi Barbeta titulant "Reflexions i lectures inverses de Perpinyà "Puigdemont no és convergent, en tot cas els okupa l'espai. Amb K", que en el particular joc de les metàfores trobaríem allò que se'n diu el Vaixell far: Vaixell que té instal•lat un far i que s'amarra en un indret on una estructura fixa seria impracticable.

quotidiana remembrança

Quatre gotes de pluja en diagonal caigudes forçades per un llebeig fresquet, deixen per una estona el sòl de la localitat net de taques d'oli dels vehicles i net dels viciats reguerons dels pixats de cussa i ca.
El puntual i persistent servei meteorològic, ahir ja avisava que això duraria poc, vint-i-quatre, o quaranta-vuit hores i que parem de comptar.
Tot plegat, sobtadament, la remembrança que per unes hores, qui clenxina canes està als mateixos hiverns de la creixença i que torni a parar de comptar, ara les criatures, per desgràcia del canvi climàtic, creixen sense poder fer malbé katiusques ni impermeables i, si ens fixem bé, des de no fa gaires anys -el llimoner que controlo és un exemple- per dissort de l'assolellat temps inclús abans de la puntual  poda del febrer, cítrics i altres espècies d'arbres fruiters han mudat el costum de florir per la primavera.