Si René Magritte ens va fer veure que una pipa dibuixada dins d'un quadre no era una pipa, per què ens entestem a considerar com a correu tradicional el dipositat dins la bústia virtual?
Si René Magritte ens va fer veure que una pipa dibuixada dins d'un quadre no era una pipa, per què ens entestem a considerar com a correu tradicional el dipositat dins la bústia virtual?
Sou, segons la Viquipèdia, una de les principals vespes dels Països Catalans i, tant si esteu lluny com de prop, tothom tem la vostra presència per allò tan conegut de la dolorosa picada que podeu fer amb l'esmolat i potent fibló que la naturalesa us ha dotat, i ja podeu donar gràcies que campanyes de fumigació no us hagin volgut exterminar, a un tal Albert Einstein, que va assegurar que només quedarien quatre anys d'existència si algun dia desapareguéssiu de la faç de la Terra, ja que els cultius d'aliments no tindrien qui els pol·linitzes, i perquè no, gràcies també per la saludable i dolça mel que segregueu, aquella que els apicultors de la zona s'encarreguen de conrear.
I passa el matí a poc a poc i penses, sí, suportaré la calor.
I passa la tarda a poc a poc i penses, sí, aguantaré la calor.
I passa la nit més a poc a poc del que sembla i penses... ja no puc més!
L'endemà, passa el mati..., etc, etc, confiant siguin molts més superant l’onada de calor sense l’extrem d’arribar a la desfeta total que l’espera a l’escultura damunt l’arena.
És el que té alguna fotografia, doncs, per més que passi el temps, gairebé res pot canviar l'intencionat moment d'allò que volies enregistrar.
"Vesïns, fetxes i juerga": el PP des Castell empra un català
inventat al programa de festes
Per si de cas (o no) el batle era conscient d'aquesta manca de sensibilitat cap a les variants balears de la llengua catalana, l'enviaré a fer punyetes penjant cap per avall la foto del somriure amistós que apareix en el programa de ses festes del Gloriós Sant Jaume d'enguany.
Per si de cas (si o si) qui ha redactat el text ho ha fet conscient que enfurismarà lingüistes i persones parlants del català sigui occidental, sigui oriental, l'envio també -malgrat no saber-ne la identitat- a fer punyetes i, ben adherit a la posició inversa de la imatge del seu amo, enganxo el text de la seva -no ofensiva perquè allà on no n'hi ha no en pot rajar- malintencionada salutació.
Sia volant alt, baix, aturat o en moviment, quina sort que tens tu i les variants de la teva espècie sense haver menester -gràcies a la nitidesa del vostre visual camp- manipular cap sistema de lents.
Per
uns instants tard o d'hora visualitzem aquella serenor que més d'hora que tard
sabem arriba a fotre el camp.
Una imatge val més que mil paraules (proverbi d'origen oriental naturalitzat en la cultura mediterrània que significa que tot el món sap interpretar una imatge, la qual supera tots els idiomes)
Asseguts, dempeus o ajaguts cap persona s'ha deslliurat d'estar, no algun sinó massa dies, esperant tal com Vladimir i Estragon esperaven al seu Godot.
Renoi, quina història la vostra quan s'assegura que en l'època talaiòtica ja pasturàveu per l'illa per la qual cosa, i segons la Viquipèdia la semblança us ve de lluny..., a mi, però el que més m'ha agradat de saber són les vostres característiques generals que no puc estar-me de copiar-les i enganxar-les: Rústica i forta. Tranquil·la. Gran instint maternal. Grandària mitjana, el pes mitjà de les vaques adultes és de 500kg i el dels mascles de 900kg. Proporcions allargades. Conformació corporal semblant al biotipus de producció de llet i carn. Pell gruixuda. Pèl curt i fi. Color de pèl roig, amb variacions d'intensitat del ros clar al castany fosc; els mascles solen ser més foscos. Mucoses en general rosades, però algunes femelles les poden tenir fosques. Sense banyes. Cap subconvex i relativament curt, front amb tupé. Morro ample. Ulls oblics. Orelles grosses, parcialment caigudes i amb abundant pilositat interna. Coll de longitud mitjana, moderadament musculat i proveït d'una lleugera barballera. Cos profund. Ventre ample. Línia dorsolumbar recta. Gropa ampla i angulosa. Cua de naixement alt, llarga i amb un floc de pèl a l'extrem. Extremitats de longitud mitjana a llarga. Aploms correctes. Potons amples i forts. Braguer ben implantat, abundant i ben irrigat, amb quarterons harmònics i de pell fina. Època de parts de setembre a novembre. Temporada de munyir fins al mes de juny, amb el límit tradicional de la festa de Sant Joan. Alimentades únicament amb pastos naturals de secà..., i jo particularment penso que la barreja de tot plegat és el que us atorga aquell glamur que provoca admiració general.
Amb la coalició PvoxP que també governarà a ses illes balears i amb la barra de proclamar la candidata a la presidència Marga Prohens , barra lliure pels interessos de l'empresariat turístic, de segur que la carta que el GOB Menorca ha enviat a Gabriel Escarrer Jaume, serà com diu la dita "predicar en el desert".
El tal Gabriel Escarrer Jaume segons informació a Google "és un dels fills de l'empresari
multimilionari espanyol, fundador i president de Meliá Hotels International
anomenat Gabriel Escarrer Julià. Té sis fills i viu a Mallorca, Espanya. El seu
fill Gabriel Escarrer Jaume n'és el vicepresident i conseller delegat.
Viquipèdia (anglès)".
No vull ser derrotista, però tal com torna a estar el pati igual que el dels anys setanta, on alguns, amb la cantarella "ÉS EL CAPITALISME, IDIOTES!" ja ens avisaven de la perillositat dels oligarques del regne que, en aquest cas fins i tot se l'enginyaran per com mantenir en peu i en activitat els colossos de Son Bou malgrat que l'aigua del Mediterrani, a causa del canvi climàtic (que a ells els importa un rave) els inundi la planta baixa, per la qual cosa en el: És el capitalisme, idiotes. O ells o nosaltres, tot fa preveure que, com gairebé sempre, guanyarà els "ells".
És aquell banc de referència incrustat al pedrís d'un dels murs interiors del cementeri on una persona de tant en tant s'asseurà deixant passar el temps pensant concretant persones del passat per tornar, a mesura que els minuts passin, a pensar probablement en l'incert destí propi i el d'altres entre el present real i la incertesa del futur.