Un parell de dies abans de Nadal, en mig de la clàssica ornamentació van veure't amoïnat i, llegint-te el pensament, es diria que ets un més dels que "vol i dol", és a dir "vols" perquè estimes les tradicions, però alhora "dols" perquè no toleres intrusos quadrúpedes voltant per casa, inclosos els que per costum formen part del bestiari betlemista.
Paradoxalment, la capacitat que té una realitat sense problemes reflectida damunt el mar, mai podrà esborrar, reflectit o no, l'holocaust migratori -desapercebut- contemplat dins d'equidistants trinxeres.
En dies de disbauxa nadalenca heu de saber que si pel carrer acceptem algú que per unes poques monedes interpreti el futur dins l'entramat lineal del nostre palmell de la mà, s'esforçarà prou bé a mentir-nos sobre alguna de les fatals veritats que tal vegada sap llegir.
Si no fos per què et conec tot faria pensar que estàs en acció d'atrapar una presa, per això, deixem explicar la veritable raó, és a dir, no és una positura d'atac sinó que, en ser un cagat, és la de fugida sempre que algú ens fa una visita.
A vegades la clau per meravellar consisteix a sobreviure en mig de la germana frondositat botànica.
Aquest és el tipus de refrany afalagador per a qui ja passada la quarantena creu en la perenne joventut, doncs, qui de llarg o de curt l'hem passada assumint caducitats, sabem que ni tan sols arreplegades en un imaginari bonic cistell podem dissimular l'envelliment.
Les meravelloses fulles caigudes de les moreres, per terra inaugurant el penúltim indret...; els senyals de la nocturna persistent humitat caiguda, per terra, el definitiu lloc d'espera fins a eixugar-se i..., tot això mentre escasses, però matineres persones caminen a ritme compassat per damunt del terra exercitant el cos o, rere la capdavantera espècie canina que va estirant-la, això sí, l'animal ensumant part d'allò que, caigut per terra, va ocupant el provisional lloc.
Tens les vint-i-quatre hores del dia per fer i desfer entremaliadures dins la casa i, de tant en tant, segur que et dediques a observar i pensar les que, fora d'ella, faries pel carrer.
Vet aquí un conte que és real: Un pare i una mare joves amb ses dues filletes sortiren un matí cap a indrets boscosos amb la intenció de veure ell, el pare, les possibilitats de cacera i, vet aquí que per sorpresa de tots, una generosa catifa de camagrocs, se'ls estengué per davant dels nassos, amb la qual cosa, la cacera es convertí entre sorpreses i rialles en una de compartida que no parava d'omplir improvisats cistells amb el preuat bolet, aquell que segons una web assegura que "El camagroc és amant del fred i la humitat, així que serà a la tardor i a l'hivern els moments ideals per sortir a cercar-lo. En molts casos, a més, el trobarem de manera força abundant. No serà estrany, doncs, que si és un bon any, puguem visualitzar autèntiques "catifes" de camagrocs." I vet aquí un gat, i vet aquí un gos i..., com que ja sabeu l'acabament, tingueu un bon dia i una bona nit.
Com la nit, el dia també cau avançant des de l'horitzó seré imposant-se per damunt l'espessa nuvolositat que tard o d'hora, probablement claudicant en pluja, entre clarianes li cedirà el pas.
Duguin barba o no, Déu nos en guard de criticar als qui acuradament saben encaixar la llenya al seu lloc..., sembla fàcil oi?, doncs..., a vegades és tan complicat com el fet de triar els troncs de la propera cremadissa a fi i efecte d'encertar mantenir l'equilibrada flama de l'escalf.
Quan sempre hi ha qui va millor preparat que tu per captar imatges, detectes la tranquil·litat de pensar que no només és compartida la dèria fotogràfica sinó que també, tècnicament, sempre hi haurà qui la millori.
Pensaves que mai descobririen l'autocontrol que fas del teu pes?... doncs mira!, t'han ben enxampat damunt de la balança això sí, fent-te el desentès; en tot cas, pots estar ben tranquil perquè amb la dimensió del teu cos i l'edat, el registre de cinc quilos i dos-cents grams, entren dins la veterinària escala de saludable felina qualitat de vida.
Certament enguany en opinions generalitzades, molt millor de suportar baixes temperatures, pluges a dojo i fortes tramuntanades que les passades onades de calor premonitòries de l'alarmant canvi climàtic desertitzant del planeta Terra.
L'àncora anava de "seca en meca" fondejant els ports marítims per retenir la nau..., ara, damunt d'un secà a soles llevant-li la mobilitat, la retinguda en un port de la Mediterrània és ella.
Després de llegir aquella novel·la guanyadora del premi més ben dotat econòmicament de l'estat i tal vegada del "planeta", va tenir la certesa què els millors relats literaris acostumaven a sortir dels premis modestament dotats, per la qual cosa, un cop més, arribà a la conclusió que el frau literari també formava part del sistema estructural.
Tot cofoi amb l'anella que llueixes, també se't veu com un estaquirot arran del moll descansant de l'obligada natació, aleshores, quan notis el cuc de la fam, fent una breu volada ameritzaràs damunt de l'aigua i prest et cabussaràs per després sortir a la superfície en un lloc indeterminat que sovint ens fa badar per veure quin serà.
Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.
Era la despulla del vehicle que un dia, ben xiroi, circularia pels camins i carreteres de s'illa.
Era visibilitzat, el testimoni del pas dels temps demostrant la característica obsoleta no només del vehicle sinó també la del model de la marca que anava superant millores dins del motor i, sobretot, avenços en el disseny de la carrosseria.
És l'enigma 136 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Segons com i quan, mirar enrere serveix per fer emergir espurnes dels records d'infància d'una estança, d'un paisatge, d'una enyorada absència...
Una lleugera i polida ploma damunt la pàgina feia aquella funció del pensament enlairat cap a qüestions alienes a la lectura esvaint, inconscientment, la total comprensió del text.
Ja fa uns quants anys (i ho dic ara que ja no hi ets perquè t'emprenyis), vaig tenir el temps just de poder captar-te fent una de les necessitats més salutíferes que en comú compartim incloent-hi la flexió, el posat i l'evacuació d'idèntica substància femtosa, però, salvant la distància, trobem que la diferència està en el fet que a vosaltres tant us fot estar visibles mentre que a nosaltres, allà on sigui, cerquem l'amagatall perfecte per cagar sense ser vistes.
Tal com van els avenços tecnològics dins del sistema de comunicació i, tal com van els del coneixement del funcionament d’un cervell humà, d'aquí a no res o, d'aquí a poc, qualsevol banc del mobiliari urbà serà capaç processar l'enregistrament del pensament, la qual cosa voldrà dir que ja hem begut oli en la preservació de l'únic dels cinc sentits que "els hi queda" per conquerir al cent per cent.
(1) Els avenços tecnològics més importants de 2021
... i així, gronxadors i habitants, com estaquirots esperant que amb el vent fort de llevant, aquell que normalment diuen que és fresc i company de pluges, posi fi a la calor i la sequera.
Probablement, sigui el silenci allò que inconscientment atrapem dins d'una fotografia.
Eren vehicles de gran envergadura a poc a poc extingint-se.
Eren camions de transport, un de mercaderia especifica conservant encara els envasos i l'altre de popular format dedicat a tota mena de tràfec amunt i avall de l'illa.
És l'enigma 135 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Heus aquí una mostra dels runams que donen pas a la voluntat de millorar o, condicions d'habitatges particulars o, al projecte de rehabilitar-los per a protecció oficial o, al lucratiu desig de crear-ne els que catalogaran de modesta estada o d'alt standing aquells que, a preus desorbitats, prest apareixeran en portals d'oferta turística.
La inconfessable constant és la que fa realitat saber que mai farem allò que tenim pendent de fer.
El creuer de la imatge forma part d'un d'aquells colossos mòbils que no deixen indiferent a ningú; o són l'hòstia consagrada que culmina un dels desitjos d'oci de la classe benestant integrada en el sistema o, deguda la desbordada capacitat destructiva del medi ambient, són l'enèsima mala hòstia pels rebels ecologistes que gairebé sempre per algun imperatiu legal suporten el sistema.
Si diuen que de porc i de senyor se'n ve de mena, tu amb la teva indumentària i d'altres sense tant o cap reixat diferenciador, resulteu ser molt més elegants i ben plantats que qualsevol persona de les que es fan dir senyora o senyor.
Era la carcassa d'aquell tal vegada "morris minor" resistint els embats corrosius de la intempèrie.
Era una despulla d'allò que en actiu gaudiria com a exòtic model de cotxe, fent patxoca circulant per carreteres o camins de l'illa, resignat per l'abandó, a ser vestigi del brillant passat.
És l'enigma 134 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Si fem cas de la dita de l'encapçalament, és de sentit comú assumir que la dèria malaltissa de fotografiar-ho tot, fins i fot als qui es fotografien, no té solució.
El més d’octubre d’enguany amb temperatures diürnes i nocturnes pròpies de l’hemisferi tropical feixugues dia a dia de passar-les, al no estar els habitants de l’hemisferi nord acostumats a sofrir-les, en algun moment, contemplar segons quines albades, en lloc de causar vigor i plaer al inici del dia, l’intensa roentor feia aflorar dins del cervell la mena d’ansietat definida com l’opressió de l’esperit pel temor al que prest s’esdevindrà.
(1) El canvi climàtic constitueix la major amenaça mediambiental a què s'enfronta la humanitat.
Sou un munt d'ocellets fotent un xivarri de cal deu i no només sou això sinó que també, dins la juguesca de vol ordenat al mil·límetre, formeu enfosquits núvols d'ondulats moviments per la gran velocitat com us desplaceu damunt dels camps pobles o ciutats essent aquell sonor i visual breu espectacle que fa badar força estona a qualssevol persona que tingui el privilegi de poder observar-vos.
Vet aquí, en la natura, un dels silents visuals xiscles que el pas del temps provoquen.
Mirar enrere sovint t'apropa al coneixement d'allò que en el temps, per senzill que sigui, encara no acabes d'entendre i saps que mai o veuràs clar.
Com que no és la primera vegada que a primera hora del matí coincidim, ja saps que de mi no rebràs cap moc sinó un amistós "bisbisbis", per això avui fent-te el desentès tens feina en comprovar si qui s'acosta pel darrere, és o no és de la mateixa corda, per decidir si fots el camp o li permets ser també nineta dels seus ulls.
Era veure la deixadesa de l’autoritat administrativa corresponent la causant de deixar a la intempèrie aquella amalgama de vehicles fent-los desaparèixer definitivament de circulació.
És l'enigma 133 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Temps era temps d'aquells mercats artesanals de lliure anàrquica ocupació, aquells de singular escenificació del lloc de venda segons l'enginy de la persona artesana i venedora alhora.
Temps és temps d'imperatives ordenances municipals partidàries de la monòtona estructura dels mercats ambulants dins la reglamentada posada en escena causant de llençar a la paperera del departament d'urbanisme i activitats de l'ajuntament, l'enginy personal i artístic de qui es dedica a la confecció i venda de productes artesans.
A les ciutats habitacles per a viure-hi i als afores d’interior i costaners habitacles per passar-hi dies d’esbarjo i així eternament sense final grans mitjanes o petites empreses constructores d’habitacles fregant-se les mans continuant la salvatjada capitalista gràcies a les concessions dels departaments d’urbanisme i ordenació territorial gestionats per negligents i irresponsables de la sostenibilitat del medi ambient del territori que controlen. Amén.
(1) Derivació: col•lapse global, col•lapse local
Era aquella tanca davant d'uns habitatges caserna amb el rètol "todo por la patria", destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó "bosfors" i més d'un obús escampat per terra.
Era aquell parell de suports de canó testimonis de la maquinària bèl·lica necessària ja sia en la defensa de la legítima república sorgida de les urnes, ja sia per reforçar el militar feixista cop d'estat.
Eren, espargits per terra, aquells obusos segurament ja detonats donant fe d'un tipus de munició emprada durant la Guerra Civil Espanyola, època en la qual serien considerats de moderna eficàcia destructora.
És l'enigma 132 de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Fins quan Barcelona haurà de suportar la vergonya de tenir un monument dedicat a un navegant que suposadament deia haver descobert un continent on certament, sense deixar constància escrita, feia genocidis dins la majoria de la població autòctona?
Fins quan un ajuntament d'absolut caire democràtic decidirà prendre la iniciativa de retirar al magatzem de deixalles dels horrors el monument del sanguinari conqueridor al servei d'aquella parella monàrquica anomenada "los reyes católicos" promotora d'ordenar escabetxades en els llocs que volien fer-se seus?
Fins quan Catalunya haurà de patir la vergonya d'haver de celebrar, per imperatiu legal, cada 12 d'octubre com dia nacional sota el mateix jou borbònic que també la conqueriren?
...i així, inconscientment i silenciosament passant de la tècnica de l’enfocament, també pots fer una foto moguda.
Quan la situació és nova, allò que no es veu és el que neguiteja i passa d’un neguit recelós a un de real per acabar a un d’esperançador.
Recel, realitat, esperança, tres mots companys des de la naixença fins a la mort.
De l'estiuenca verdor cap a la groguenca de tardor, fulles de morera fidels a l'hàbit tardorenc, se'ls veu força enfeinades, resignades i malgrat tot, decidides a complir la muda final.