tres tombs (2 de 20)

Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació),  la d’avui:

Quin goig que fan els traginers caminant al ritme i so dels cascavells (emmudits a la foto), dels tres cavalls de tir.

Quin goig que fa el carro professionalment carregat fins a no poder més de bales de palla i sacs amb el destriat gra.

Quin goig que fa el ca que com a bon vigilant manté ferm l'equilibri damunt la càrrega durant la trajectòria del transport controlant, ara les bèsties de tir, ara els amos desfilant, ara la cara d'admiració de les persones que, expectants, han acudit a la desfilada dels Tres Toms per la ciutat.

enguany, 365 dies commemorant mig segle d’almanac

Enguany, cinquanta tardors i set dies del calendari de l'Enric Gelpí i Vintró (Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, 2011) l'Ermità de Samalús II conegut per les escultures de fusta de mussols i els calendaris il·lustrats amb animals.

Enguany, gràcies a l'editorial del seu fill Francesc Gelpí i Lluch, persistent en continuar la tasca presencial del model de calendari de format llarguerut amb dibuixos d'animals i animalons dels Països Catalans, que el seu pare va tenir l'encertat atreviment de llençar l'any setanta del segle passat trencant la monotonia del disseny dels calendaris de paret tot, sembla ser, gràcies a volgué eliminar, tapant-la, la lletjor del fil d'electricitat que acostuma a pujar dels interruptors o endolls cap al sostre de casa.

Amb el temps, el calendari podríem afirmar que ja és un clàssic esperat de veure'l pels voltants de les festes de Nadal als aparadors de quioscos, papereries o llibreries, i si voleu saber-ne una mica més de la seva popularitat, en aquest enllaç del bloc de La lectora corrent: Més sobre Enric Gelpí i els seus mussols i calendaris, trobareu un entranyable apunt amb els no menys intensos consegüents comentaris.

 

ai!, aquest ressonar caspós dels visques que no agraden a tothom

Arran de l'últim episodi esperpèntic dins la història d'Espanya, en la vergonya democràtica visquin per sempre els visques més representatius de l'eterna pedregosa aridesa mental dels borbons, dels feixistes dels capitalistes sense escrúpols i dels que sobreviuen, lamentablement, fent-los la gara-gara com a fidels servents a canvi de tancar els ulls davant la tirania o el despotisme.

Darrerament, els exemples de patriòtiques arengues prou reconegudes, no deixen d'admirar-nos la barra que tenen les persones que les diuen i que van per la vida personal i professional declarant-se demòcrates constitucionalistes de la intocable (feta a la carta) Constitució del 78, així doncs, segons elles:

Visca el Rei!!! (i el pare que el va engendrar i que ningú gosi qüestionar-los-les cap mena de moralitat.)

Visca la cúpula judicial de l'Estat espanyol!!! (i que ningú els qüestioni cap mena d'arbitrarietat)

Visca la guàrdia civil!!! (i que ningú qüestioni el verdader significat de la paraula "tot" que duen al seu lema "todo por la pàtria".

Visca la legió!!! (i que ningú es malfiï del fet que el seu lema "legionarios a luchar, legionarios a morir", sense especificar contra que o qui mai no ho farien doncs no es donés el cas que alguna espurna de doctrina d'humanisme se'ls hi colés per la substància grisa del cervell i els fes menys operatius a l'hora d'actuar).

 

enllaços que ens feu semblar doctes, gràcies

Mai millor dit que en mig de les plàcides aigües de l'Albufera des Grau, la parella de fotges comuna o fotja vulgar o folliga (gràcies, Viquipèdia), mig enjogassades mig enamorades, no s'aturen de passar-ho bé amb el fet de "donar-se el bec": besar-se / fer-se un petó als llavis (gràcies, diccionari de sinònims de frases fetes de M.Teresa Espinal)

 

era

 Era aquell descomunal rètol indicador del local d'una entitat bancària en terres de Castella.

Era aquell petit comerç ambulant especialitzat en juguetes, llepolies i cromos per a la canalla sempre disposada, a canvi d'algun ral, pesseta o duro, satisfer el desig consumista gairebé innat des de l'ús de raó.

Era la incògnita de saber si al final de la jornada, qui comanava la ben assortida paradeta, en fer caixa cobriria despeses i si amb sort, algun jorn podria ingressar un romanent al banc per allò d'estalviar per al dia de demà, que mai se sap.

És l'enigma 46, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

tres tombs (1 de 20)

A causa de la pandèmia del coronavirus, arribat el gener del 2021, pengen d'un fil poder veure populars cavalcades a la Ciutat Comtal.

Déu i principalment les autoritats sanitàries, decidiran si la dels Reis Mags d'Orient de recorregut multitudinari, i dies més tard la dels Tres Tombs pel barri de Sant Antoni, faran xalar d'allò més la canalla i la gent gran per la qual cosa, davant l'escepticisme, d'aquí a la festivitat de Sant Antoni Abat patró dels animals domèstics sobretot els de peu rodó (segons explica l'enllaç), aniré penjant cada dimecres una imatge de les enregistrades en una de les últimes celebracions de la festa dels Tres Tombs pel Ricard, amic col·lega aficionat a la fotografia.

La d'avui, la fermesa i serenor dels dos perxerons de tir, eclipsen la personalitat -segurament de bon grat - dels qui tenint cura d'ells són arrossegats asseguts còmodament en la ben conservada calessa oberta.

 

"no tenir ni folla" (ignorar)

Dins la mig enrunada casa de camp, presidint el dalt d'una arcada, un enigmàtic adminicle encadenat penjava a plom. Amb l'ajuda de la solidesa del vell marès, sense tenir ni folla del que era, un cop més la frase de J.V. Foix, M'exalta el nou i m'enamora el vell, acredità l'estona de contemplació del misteriós estri.

A vegades com en la visualització d'una obra d'art si el conjunt t'agrada, tampoc s'han de fer gaires escarafalls si no entens ben bé la finalitat de l'artista.

 

molt honorable president quim torra, gràcies.

 Ves per on, cada vegada que és entrevistat el president Pedro Sánchez, arribats els moments estel·lars d'opinar sobre tal o tal situació general o concreta de la qüestió independentista o, de l'afer del volatilitzat cap als emirats àrabs units, l'emèrit Juan Carlos 1r. Rei per la G del Caudillo, la resposta en el primer cas en forma de discurs populista i en el segon cas, d'evasiu lacònic argument, acostumen a deixar-me amb un pam de nas sense saber ben bé amb quin mot qualificar tanta estupidesa verbal.

Ara, president Quim, gràcies al comentari de vostè i la web dels rodamots, he après el significat del mot QUÒNIAM, per la qual cosa, quan Pedro Sánchez torni a sermonejar-nos, ja no se m'allargarà un pam el nas doncs, tot d'una, la curta estona que l’escolti no faré cas del que digui aquest tros de quòniam.

la pantera menorquina?

Amb aquest titular: Un fotógrafo profesional captura imágenes de la 'pantera de Granada' y revela que podría tratarse de "un gato", mantenen distreta i atemorida alhora la ciutadania de la granadina població Ventas de la Huelma, i, he pensat que si tu, Brusca, t'avens a entrar en el joc dels innocents disbarats, demà mateix podríem començar a interactuar per la xarxa amb un parell de fotos teves retocades convenientment per verificar la informació, tot assegurant l'albirament d'un exemplar de ferotge pantera negra però muda (se la veu però no se'l sent rugir) deambulant pels interiors dels pocs antics patis no desapareguts que encara queden a Es Castell.

Tu tens l’última paraula és a dir, l’últim miol per començar el particular xou mediàtic. 

 

era

Era un d'aquells dies previs al 15 de juny del 77.

Era la satisfacció d'aquell home descarregant urnes al barceloní carrer del Portal de l'Àngel.

Eren transparents urnes noves de trinca que tota persona major de divuit anys estrenaria (alguna per primer cop en sa vida) emetent un vot.

Era, aquell primer fet democràtic de poder decidir en referèndum atorgat pels qui en la transició, la majoria feixistes disfressats de demòcrates, tenien la paella pel mànec, expressió que segons el DCVB vol dir tenir els ressorts o disposar dels recursos per a dominar un assumpte, una empresa, una col·lectivitat, etc.

Era aquella sensació de malfiança tot pensant que el fet sentenciable de la frase "todo està atado y bien atado", esborronava el somriure de bona fe d'aquell repartidor d'urnes i les il·lusions de tanta i tanta gent del bàndol perdedor de la guerra civil.

Era i encara és vigent quaranta-tres anys més tard, la malfiança esmentada en el paràgraf anterior corroborada en l'article de la Natza Farré, al diari ARA d'avui: L'any que va morir Franco encara no ha arribat. O, pitjant aquest enllaç en el mateix sentit, aprofitant l’oportuna reflexió d’en Jordi Galves en el DIARI DE LA REVOLTA (137) No us servirà de res.

És l'enigma 45, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

divergint vulgaritats

...i a poc a poc, com el traster casolà, el magatzem de vell s'anava omplint més que no buidant..., i com acostuma a passar, deesses, heroi i querubins s'exhibien trencant la possible vulgaritat de la resta de mercaderia del basar de segona mà, de la mateixa manera que s’acostuma a veure dins del lloc d'aplegament particular dels objectes que fan nosa, a on sempre es deixa visible aquell moble, joguina o instrument musical que, tanmateix un dia, possiblement creiem ens apartava de la vulgaritat. 

 

amb matutines “maritimades”, un dia més

Amb puntualitat variable, solcant lentament les aigües del natural llarg port de Maó, el vaixell de la Transme atracarà, un dia més, al moll de l'estació marítima.

Amb esporàdica presència estàtica però força de voladora, l'au palmípeda de diferents espècies del gènere Larus, sempre per l'indret del marítim port de Maó, puntualment, un dia més sola o en companyia, vagareja per terra mar i aire.

Amb la, un dia més, matinal rutina de treure la gossa a passejar pel marítim passeig del mirador al port, saludant a les persones matineres que fan el mateix o a aquelles que saludablement caminen, de tant en tant veus un enquadrament fotogràfic que penses servirà, si més no, per penjar una parida al bloc.

 

adagi rere adagi

 A negra nit, o,  les negres de nit, o, la nit negra, o, nit closa: quan ja és molt avançada la nit, quan ja fa molta fosca..., i així, a negra nit, o a les negres de nit, o a la nit negra, o a nit closa, anàvem pel carrer quan, tot d'una, gràcies al fanal encès, ens adonàrem que l'evident negror nocturna honorava una altra dita.  Això és tan cert com aquesta llum: estar molt segur. 

11 de setembre de l'any vint del segle vint-i-u

A conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 i la responsabilitat d'actuar amb seny per combatre-la, és l'únic motiu que avui, a Catalunya, milions de persones independentistes i demòcrates no surtin al carrer a reivindicar el dret de decidir allò que volen ser com a poble i exigir la llibertat i el retorn dels presos polítics.

Ah!, i rescatant del passat la imatge del procés d'acabat dels saltamartins d'un desaparegut taller de treballs manuals, recordar al puto Estat espanyol, aquells versos del sempre enyorat per punyent, decent, creatiu i honest Joan Brossa quan deia que:

 

                                                 Saltamartí (A Lluís Solà)

                                       Ninot

                                       que porta un

                                       pes a la base i que,

                                       desviat de la seva posició

                                       vertical, es torna a posar

                                       dret.

                                                  El poble.

 

era

Era la festa major del sempre expandint-se muntanya amunt d’un perifèric barri barceloní.

Era aquella aspectant criaturada de xiroia cridòria vista des d'un lateral del darrere de la precària tarima que feia d'escenari.

Era l’atent seguici, de la  divertida funció teatral, per la infància i adolescència del barri que per un dia els permetia ser el col·lectiu veïnal amb accés a la cultura que els desinhibia de cruels realitats excloents d’oportunitats i condició de vida d’una privilegiada classe social com la d’aquella, també,  infància i adolescència que habitaven l’Eixample i barris adjacents barcelonins.

És l'enigma 44, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

percebre en positiu, percebre en negatiu

Parapetat vés a saber en quin racó del carrer, anit, el "cri-cri-cri-cri!" d'un grill s'esdevenia el representant sonor d’enllaç amb la fauna insectívora del regne animal.

L'endemà, alguna queixa veïnal, va esdevenir-se en la representació absurda, tal vegada, de la histèria humana contra natura.

 

benaurada "gota freda", la DANA dels savis

Malgrat els desastres que en puntuals llocs pugui afectar, la correctament anomenada DANA (depressió aïllada a nivells alts, identitat que deixarem dir en mans i boca d'experts en meteorologia), tenir-la damunt l'arxipèlag balear, sempre serà per la gent que ens costa posar-nos al dia en nomenclatures científiques, aquella "gota freda" alliberadora de dies i nits d'intenses calorades i humitats que feien odioses cada sortida de sol, per la qual cosa, a partir d'ahir i per una temporada, amb més o menys tècnica fotogràfica, més d'una persona podrem prémer el disparador de la càmera fotografiant cada eixida de l'astre Rei sense haver de maleir-lo la resta del jorn.

 

la pallassa recolzada

 

D'entre la desgavellada exposició de nines, algunes de cos desballestat, podem veure la cosa real de la màgica casualitat: amorosament recolzada a l'espatlla d'una pensativa nina, un altre, la pallassa, sembla divertir-se d'allò més qui sap si contemplant que, al cap i a la fi, un cop exhaurides la utilitat com a joguines sempre faran venir la tendresa d'alguna persona que les rescati bé fotografiant-les, bé adquirint-ne alguna per tornar a infantils mans o, senzillament, per recuperar algun d'aquells simbolismes de la perduda infància.

al poltre alletant

 

Un abrilenc dia de l'any 13 del segle XXI, mentre ton mara pasturava lentament tenint cura de no trencar-te el plaer que semblaves tenir xuclant-li segurament la mamella més plena de llet, va facilitar que pogués enregistrar la imatge.

Ara que ja hauràs complert set anys, difícil serà saber a on estàs i sobretot, d'entre tants cavalls menorquins, saber quin d’ells ets..., per això segurament  serviria  aprofundir en una frase de la influent fotoperiodista,  Dorothea Lange,  sobre el significat de la fotografia:

“La fotografia treu un instant fora del temps, alterant la vida i mantenint-la així”

era

 

Era l'empastifament de façanes enganxant uns damunt d'altres cartells dels partits polítics que acudien als primers comicis postfranquistes del 77.

Era la voluntariosa feina del militant de base patejant-se el barri proveït d'un pot de cola líquida, brotxa i una pila de fulls impresos a tot color amb sigles i consignes del partit que anava col·locant a peu de carrer o, l'equipat d'una escala, a l'alçada d'entresòls.

Era aquella mena de convèncer la ciutadania que el mal són franquista ja formava part del passat i que ara, votant a tal o a qual, el país seria com el de l'Alícia d'en Lewis Carroll.

Era aquella espurna llibertària d'un manual voluntariós pasquí dignament competidor en mig d'institucionals promeses que algunes persones de bona fe se les creien votant representants amb nom i cognom rere les segles d'un partit.

Era, la rebel·lia anarquista sempre necessària per raonar i no caure en el ramat de bens que els poders fàctics sempre intenten controlar, detallada en aquest text:

TU CANDIDATO: DON NADIE

LLEGAN OTROS TIEMPOS Y GENTE QUE NO NOS CONOCE PIDE QUE PONGAMOS NUESTRAS VIDAS EN SUS MANOS.

NOS PIDEN QUE LES ENTREGUEMOS NUESTRA LIBERTAT Y TODOS AQUELLOS DERECHOS QUE NOS PERTENECEN.YA QUE ASI LO HABEIS ACERTADO ELIJAMOS AL MEJOR.

EL CANDIDATO QUE OS PROPONEMOS POR SU LARGA VIDA ACUMULANDO EXPERIENCAS QUE NO POSEE NINGUNA OTRA PERSONA SE LLAMA DON NADIE. SU PROGRAMA POLITICO-SOCIAL  OS CONVENCERA DEQUE ASI ES.

NADIE BAJARA EL PAN Y LOS PRODUCTOS BASICOS

NADIE INVESTIGARA LOS FRAUDESY ESTAFAS

NADIE BAJARA LOS COMESTIBLES

NADIE ACOMETERA LA REFORMA FISCAL Y--------TODO LO QUE CONTERIBUYE A HACER MAS JUSTA NUESTRA SOCIEDAD. NADIE LO HARA.

NADIE RESPETA AL PUEBLO

NADIE SACARA LOS PRESOS DE LA CARCEL

NADIE OS PEDIRA VUESTRA OPINION. OS PIDO QUE A NADIE VOTEIS

NADIE AL FRENTE DE LOS DESTINOS DEL PAIS

A NADIE LE AGRADECEREMOS SUS DESVELOS PORQUE NADIE SE PREOCUPA DE NOSOTROS

VOTA A NADIE QUE NADIE TE VOTARA.

 

És l’enigma 43, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

nou i vell costum

Si de casa ja no surts sense una màscara, mascareta, cobertura o protector facial, vagarejant pel litoral, el costum de dur la càmera va permetre’t , no enregistrar una rada, cala o caleta, sinó tres polits consecutius calons.

«tot lo roig fa goig»: significa que el vermell és un color que sol agradar a molta gent

 Quan el roig de la flor de l'arbre de l'Eritrina aconsegueix embadalir-nos gairebé els cinc sentits fins al punt d'obviar l'agressivitat d'exterioritzades pues, ben bé voldrà dir que formem part de la molta gent a la qual sol agradar el vermell?