l'un a l'altre

Així de perfil i de reüll apareixereu dins  la xarxa; llàstima que no sàpiga l’adreça del vostre correu electrònic per enviar-vos l’enllaç. 

 

era

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica.

Era aquell enorme perol contenint litres i litres d'aigua cuinant trossos de carns o aus amb verdures, hortalisses i espècies, amb saviesa i amor perquè era l'àpat del sopar de les mares, criatures, àvies i veïnes tancades a la parròquia de Sant Andreu.

Era aquella bona olor de guisat impregnant les parets interiors del temple humanitzant la sensació de caliu cristià sovint allunyat anys llum del catòlic.

És l'enigma 112, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

justificar

Tancar fa que el botó justifiqui el trau formant part ambdós de la confecció de roba que justifica la necessitat, de manera assedegada, de sedalines, bobines, carrets de fil... 

 

“plenera creença” (creure plenament una cosa)

Aprofitant a l'aire lliure l'escalfor d'un matinal febrer sol, amb el cap, cap caigut meditava sobre la fe quan el xiscle d'un xoriguer voltant-li pel damunt li va tornar la condició d'agnòstica.

 

quotidianitat culinària

Sempre havia cregut en allò que rectificar era de savis fins que s'adonà rectificant de sal el sofregit que també era qüestió del gust.

era

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica.

Era aquell tauler d'anuncis dignificadors del proletariat del quilòmetre zero i de l'infinit.

Era la petició irònica -per trencar dramatismes- d'un fill de treballador de Motor Ibèrica, autobatejant-se sota el prec d'una concessió d'amnistia laboral.

Era aquell anunci de la biografia de Joan Alsina (1) sacerdot d'aquells que feien pensar que si tots fossin com ell, tal vegada més d'una persona no formaríem part de la desbandada anticlerical del passat, del moment i per salut mental, del futur.

És l'enigma 111, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

(1) Viquipèdia: Joan Alsina i Hurtós, nascut a una masia de Castelló d'Empúries, als onze anys va ingressar al Seminari de Girona i als divuit, al Seminario Hispano Americano de Madrid per a les missions. Un cop ordenat sacerdot, el 1965, va ser destinat a Malgrat de Mar, on va ser fins al gener de 1968, quan va marxar cap a Xile per a treballar en l'evangelització del món obrer, amb els més desfavorits socialment. A Santiago va ser capellà de la parròquia de San Ignacio i va treballar a l'Hospital de San Juan de Dios. Alsina creia en la teologia de l'alliberament i en el socialisme democràtic de Salvador Allende, per això va ser fitxat com a perillós pel nou règim pinochetista.[2] El 19 de setembre, vuit dies després del cop d'estat que va enderrocar el president Allende, Alsina va ser detingut quan anava a l'hospital a treballar i va ser brutalment apallissat. Al vespre se'l van endur a Puente Bulnes, sobre el riu Mapocho, li van descarregar una ràfega de metralleta i van llançar-lo al riu.[2][3]

 

un qui creacionista

Qui, en la creació donaria la militar ordre de condemnar al pacífic cactus a protegir-se suportant visibles puntegudes punxes marcialment ordenades?

"anar de buit" (anar descarregat, no dur viatge)

Contradient la dita, la buidor de l'ullastre no li impedeix dur el brancam frondosament carregat del característic fullam ni de l'esporàdic fruit bord que un cop madur, bandades d'estornells i altres aus, viatjant amunt i avall s'encarregaran de fomentar la dispersió. 

 

només

Només del passat, passat i passat de l'enrunat predi.

Només de l'avui, res de res i del de res, res, de l'enrunat predi.

Només del futur de l'enrunat predi, un acurat ordenat i manual enderroc farà, només per estar en zona protegida de s'Albufera des Grau, que desaparegui dignament.

 

“estar cansat de dur el jou” (estar cansat d'estar en opressió)

Un bon dia, algú et va col·locar el collaret d'estil "rococó" que amb tota seguretat, els primers dies rebutjaries per pesat i qui sap si també per carregós fins que, sotmès al cèrcol deixaries de pensar-hi en ell, però, no deixis de pensar que, qui te'l va posar, ho va fer per amor i de passada per mor de si et perds algú pugui identificar-te i així tornar-te a casa.

Ja veus que caparrudes som les persones quan per amor més aviat acostumem a sotmetre, engalanant animals de companyia, que deixar-vos amb la nuesa del pelatge que dignament us cobreix.

 

era

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica.

Era aquell cartell senzill reforçat per la contundència reivindicativa de la frase en la foto ara ressaltada gràcies al "paint" de l'ordinador.

Era aquella dona fent el seu torn de tancada dins l'església atenent informant o controlant a, segons les intencions, qui s'interessava per saber que era aquell enrenou que ja començava a tenir ressò més enllà del barri obrer de Sant Andreu.

És l'enigma 110, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

la importància d’un gir de cap

Si les dones obeint dogmes i modes renunciem a l'emancipació, mai serem com la que decidí fer aquell alliberador prohibit gir de cap convertida en estàtua de sal, substància que un cop diluïda s’espargí per la terra  formant la llavor del radical feminisme practicant.

 

no sempre qui pregunta diuen que ja respon

Si d’un estiu tropical vam passar a una tardor estival i a un hivern primaveral, ¿com punyetes definir la primavera següent?

 

cordam (conjunt de cordes, especialment d’una nau)

Arraconada al sòl de l’andana que voreja el port, una boia jeu allitada damunt d’un variat cordam..., i és aquí, quan surt el mot “cordam” que, dins l’absoluta mancança d’inspiració poètica, el record d’uns llegits versos:

...faig el que puc

—ben poca cosa— per mantenir tens

tot el cordam dels versos i el teixit

d’aquesta vida fonda i vehement

que em toca viure...(1)

m’ajuden a entendre quan d’important és per una nau que la boia de referència mantingui tens i desentortolligat tot el tramat del nàutic cordam.

(1)Miquel Martí i Pol, «Capfoguer» (1977), dins Estimada Marta pàgina rodamots  

 

esforçant-te a aparentar despert

Esforçant-te a aparentar despert, no t'has adonat que la pupil·la i l'iris de l'ull esquerre, esmunyint-se cap amunt, t’han deixat només visible part del groguenc globus ocular.

Esforçant-te a aparentar despert, per l'escletxa de les gairebé closes parpelles, amb prou feina un bri de negror de la pupil·la dreta aparenta sobre vigilar tot allò que felinament us passa pel magí.

Esforçant-te a aparentar despert, pots donar gràcies a la verticalitat de les potes davanteres ajudant-te a dissimular que estàs KO, o mig grogui, o en èxtasis permanents pel plaer, diu qui et coneix bé, d’absorbir l'escalfor dels rajos solars traspassant els vidres del finestral.

era

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadorsacomiadats de Motor Ibèrica.

Era aquell tauler a l’entrada de la parròquia del barri de Sant Andreu de Barcelona, ple de pàgines i retalls de premsa informant del valent protagonisme femení en la lluita obrera tantes vegades emmudit dins l'educació patriarcal per allò de no perdre -amb raó o sense- aquella autoritat durant segles conquerida que li permet posar fora de la qüestió tota mena de ridícul cap al mascle

És l'enigma 109, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

“a peu ferm” (sense recular un pas)

Sigui com sigui, una persona en solitud o en companyia enfeinada o passejant, caminar i caminar és el quid de la vital qüestió de no recular mai ni físicament ni psíquicament.

 

estoc de somnis

Tal vegada de procedència onírica existeix la constant de deixar-se dur captant espais aturats en el temps.