Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui:
I, per si en la foto anterior dins la categoria dels Tres Tombs, no quedà gaire clar l’art de transportar mercaderia annexa a l’exterior del carro, en la foto d’avui, anem en Vespa o estiguem assegudes davant de l’ordinador, allò que sembla impossible ens meravellarà.
Algú va dir que suïcidar-se a causa de greus adversitats, senzillament és agafar un atall.
Pel camí, la topada amb un botador d'accés a l'altra part de la paret seca, metafòricament s'esdevé la drecera per desaparèixer i, tal com antigament deien que morir-se, era "fer son dret camí".
Deia: –Ja no puc més.
Pensava: –Encara una mica més.
Feia: allò que l'hi recomanà la doctora..., una bona estona d'una passa rere l'altre i que deixes d'amoïnar-se perquè al cap i a la fi no passa fam ni pateix cap guerra, només l'angunieja la pandèmia gripal de la COVID-19 que a casa nostra transcorre dins del possible preludi del triomf del feixisme emergent capitanejant les restes de l'imperi espanyol, el cap i la servitud cortesana de la putrefacta dinastia borbònica, per la qual cosa la minva de vitalitat o de les forces corporals o anímiques que detecta és, una generalitzada llangor força compartida fàcil de detectar, difícil, segons com, d'afrontar.
La desfilada dels tres nobles cavalls de tir atents a les ordres dels tres eixerits i guapos traginers, ens deixen veure tot un art de com dur la càrrega de la mercaderia aprofitant l’espai interior i l’annexa exterior, això sí, tot suposant que el pes del producte a transportar sigui, si més no, d’una lleugeresa equiparable al volum i pes de les plomes obertes de la cua d’un paó.
A vegades hi ha camins d'entrada tan poc transitats que fan pensar en com serà la persona que pot permetre's el luxe de mantenir el luxós casalot com a segona residència i no saps per què, trobes xocant imaginar-te que la primera estarà possiblement en una zona dins d'una gran urbs on l'asfalt del sòl, els edificis i gratacels i la contaminació l'hi resultin tan atraients o necessaris de suportar per decidir malbaratar l'ocasió de viure rodejada de natura.
Prest arribaran al mercat consumidor les vacunes contra la COVID-19, i no gaire prest sinó més aviat tard, un cop amortitzades les despeses i tenir la garantia de sucosos diners borsaris a guany, veurem quina marca i laboratori s'endurà la palma per l'eficàcia en la feina honestament ben feta i, tant de bo, un cop equiparada la utilitat de totes les vacunes amb la guardonada, es procedeixin a ser distribuïdes indistintament entre la població dels cinc continents terrestres.
De mirada còmplice amb l'alta autoestima que processes, de sobres saps que, enguany, les festes de Nadal i Cap d'any seran ni més ni menys calcades a les que has viscut des dels quatre mesos i... ja tens tretze anys!, és a dir, res d'àpats familiars, res de betlems i reis mags, res de collonades d'arbres, garlandes o pares noels..., per a tu i el moix, només el luxe d'una flassada acrílica-rogenca d'allò més, cobrint el coixí i el respatller de la cadireta i ja os u fareu per tornar-vos l'ocupació.
Amb tot això vull dir, que la problemàtica que sembla tenen els habitants d'algunes cases amb el que està permès "bombollament" fer o no fer, a casa teva, amb la cussa i la tòtila que hi viuen, allò de "Hasta San Antón, Pascuas son" mai els ha tret o alterat la son.
Impertèrrits, en mig del brogiment de les atraccions de fira puntualment pressents els dies de festa major i uns quants més, quatre jubilats també puntualment cada dia al banc del parc, conversaven com sempre, això sí, en les hores del funcionament de les atraccions, feien petar per parelles la xerrada perquè ja se sap que, amb els anys, la capacitat auditiva, aliant-se amb moltes i moltes altres, acostuma a minvar d'allò mes.
És l'enigma 58, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:
L'ofici de terrissaire sempre ha despertat i despertarà admiració cap a les persones que s'hi dediquen i, és que l'art de fabricar petites, grans o enormes peces de terra cuita, siguin per cuinar, per contenir substàncies líquides o per decorar, de tota la vida i en totes les cultures, sempre ha estat força valorat en cada llar sigui humil o senyorial; per això, en la desfilada dels Tres Tombs, terrissaires de nissaga o de nova afiliació gremial, no desaprofiten l'ocasió de lluir cavalls de tir i carro carregat d'enormes i petites àmfores això si mercaderia avui en dia pràcticament per decorar racons d'exterior o interior de la llar.
Malgrat que el futbol professional amateur o aficionat ens sigui indiferent o no, a vegades en mig d'aquest món carregat de desigualtats hi surt aquella notícia esportiva que també fa sentir l'enuig envers d’alguns valors morals.
Rere el titular: "Indignació per un 0-31 del Reial Madrid al futbol base" hi surt l'accés d'opinions i comentaris de rebuig corrent per les xarxes, per la qual cosa, dedicat a l'entrenador i cos tècnic del madrileny reial equip que devien celebrar cada gol qui sap si braman allò de l'"¡a por ellos!!!" valorant-los l'ètica que se suposa presumeixen tenir, em passa pel cap que, aquesta, està a l'altura dels il·lusos corredors dels 10.000 metres en circuit tancat que van tan endarrerits que prepotentment creuen que són els primers.
De grandària catedralícia gairebé tots els refranys tenen raó, amb un guix una pissarra, lletra i números clars, l'acolorida diversitat de vins detallada en la imatge, permet a una persona dur a taula una botella de bon vi estalviant-se de fer el fatxenda o la despistada davant una prestatgeria triant l'ampolla de vi de marca atreta potser per l'etiqueta més pomposa i para de comptar.
Una polida crin aspre t'accentua el vigor de la musculatura del coll.
Unes orelles per naturalesa permanentment erectes, t'accentuen l'habitual concentració per esbrinar d'on ve i que és qualsevol soroll de l'entorn.
La serenor de la mirada, t'accentua la prudent docilitat de la saviesa equina, a vegades igualada humanament, a vegades menyspreada tot depenent de la sapiència cultural de la persona que en un moment o altre interactuï amb tu.
Era, un agostat dia d'un dels dies de firaires ocupant, per les festes patronals, l'ampli espai urbà.
Era l'àvia i la neta com sempre junt amb el nucli familiar allà hagi de menester estar per guanyar-se el jornal.
Era, la manera d'estar assegudes, el llenguatge corporal de la senilitat tal vegada farta d'haver vist i viscut tant i, el de l'adolescent llegint un TBO qui sap si preludiant lectures més profundes que encara, avui dia, l'ajudin a passar el tràngol vital fins a aconseguir la senectut de la iaia que l'atipi d'haver vist i viscut tant.
És l'enigma 57, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
En mig de la llarga pandèmia de la COVID-19, possiblement no quedi cap persona en el món dubtant en com encarar el futur, això sí, amb molta més precarietat, dolor i soledat, de l'expressat per Franck Maubert en l'assaig de l'obra L'home que camina d'Alberto Giacometti comentada dins l'espai CULTURA > JOC DE MIRALLS de VilaWeb on entre altres interessants opinions diu:
“Per què és tan
fascinant l'escultura L'home que camina de Giacometti? Per què ens emociona
tant aquesta representació?', es demana Franck Maubert a l'inici d'aquest breu
i lluminós assaig. 'Perquè és el nostre mirall', es respon ell mateix, que de
ben jove va quedar hipnotitzat, fascinat, atrapat per aquesta obra d'art que
l'ha obsessionat tota la vida. 'Ens representa a nosaltres, amb la nostra
precarietat, el nostre dolor, la nostra soledat', continua l'autor. 'Giacometti
aconsegueix fer-nos compartir la tèrbola sensació de l'humà. Aquesta imatge de
fragilitat és la nostra, és la imatge de qualsevol ésser, i també la de
l'artista que va i ve pel taller. Caminar és ésser, és existir. L'home que
camina representa tots els qui el contemplen. La seva marxa el projecta cap a
una meta desconeguda.”
Sou una colla dels de sempre afamegats coloms grisos
ordenadament aturats damunt de l’elèctric cablejat territorial cridant-me
l’atenció que sé jo per quins set sous!…, bé, menteixo n’hi ha un que encara
vola i un altre que tant pot ser albí o l’aparició de l’immortal Esperit Sant
esmentat específicament en el Nou Testament arribant en forma d’un colom durant
el baptisme de Jesús, on està escrit «va
baixar sobre ell l’Esperit Sant en forma corporal, com un colom» (Lucas 3,22).
Era l'execució del pla integral de reformes d'una zona del "Barri Xino", dit a la moderna "Barri del Raval".
Era el sorollós enrenou d'obres donant pas als ocasionals solars provisionalment aprofitats per aparcament.
Era, rere l'eixordadissa de les maquinàries d'enderrocs, l'ambiental silenci melodiós de musicals notes curosament anotades al mural pentagrama d'allò que hauria estat una de les entitats líriques del barri.
És l'enigma 56, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Dos eixerits i cabelluts ponis tirant d'una mena de tunejat carruatge, transporten una cussa o canet exultant felicitat, educadament assegut al costat d'una nena prou responsable per menar les rendes dels nans equins i, tot plegat, sota la vigilant escorta a peu, del pacient adult possible responsable d'organitzar la familiar participació en la popular barcelonina desfilada dels Tres Toms.
A la dinàstica representació on el color roig estèticament està pressent, s'hi pot veure una vermella ombrel·la oberta, això sí, útil només per fer bonic.
Fa cinc anys de la imatge enregistrada quan tiraven endavant la construcció d'unes innecessàries macros rotondes en la principal carretera de la menorquina illa balear.
Fa cinc anys que ni pel cap ens passava la possibilitat d'una pandèmia assotant el món sencer.
Fa menys de cinc anys que la ciutadania conscienciada i crítica, com sempre, davant el malbaratament dels diners públics dedicats a destrossar el territori, aconseguís, manifestació rere manifestació, aturar les obres i, en el possible exigir garantir recuperar tot allò que l'absurd de l'empresa constructora, militant de l'IBEX 35, de manera prepotent anava realitzant.
Fa cinc anys i uns quants lustres més abans d'aquests cinc anys, que les retallades pressupostàries dedicades a no consolidar una sanitat pública digna pels professionals en benefici dels usuaris, no permet aixecar el cap per aconseguir-ho i, d'aquí ve la lacònica encertada frase reivindicativa de:
+sanitat -ciment