la gent que no diu res quan enraona és la que enraona més (Joan Brossa (1919-1998)

En el context de la frase de l'encapçalament, situu les aparicions de Pedro Sánchez cada vegada que ha de donar explicacions de l'actuació del govern davant la pandèmia, xerrera, xerrera i més xerrera responent a preguntes periodístiques que en tres o quatre punts curts ja estarien enllestides i ell, en Pedro Sánchez, xerrera, xerrera i més xerrera amb explicacions només necessàries per intentar dissimular els errors acumulats tot desitjant (intel•ligent com deu esser) que els propers puguin passar per alt.
Quan, per qüestió d'edat, t'adones que són un munt les persones sovint referents de l'existència pròpia, traspassades a millor vida o al no-res (família, amistats o conegudes per la tasca cultural) i que ara, immersos en el caos coronavirusCOVID-19, desitjaríem tant poder tenir-los a prop per rebre, si més no, una mica d'aquella llum sàvia que els definia davant de situacions tràgiques extremes, que en el temps (com a remei guaridor de la ment) necessitarem transformar en tragicòmiques per la qual cosa, la clarivident ciència profunda no mancada d'ironia d'en Bossa sovint serveix, cercant dins del llegat de la seva obra, per topar de nou amb aquella ideològica complicitat que ajudi a passar un feixuc o confinat dia a dia.