Era aquell dia on tres dones manxegues al camp de sègol es distribuïen les feines de la sega: la de segar, la de replegar i ordenar i, la de fer garbes.
Era aquella estona distesa ocasionada per, amb la falç, fer neta l'avarca d'encastats bonys de fang acumulats per la suor de peus, interval aprofitat per la dona recolzada a la vara de replegar i ordenar per deixar anar el relat que tant semblava interessar a la que, cordill en mà, s’encarregaria de fer cada una de les garbes que facilitarien la recollida per traginar-les a l'era.
És l'enigma 25, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Qui prorroga un fet o una qüestió en el seu dia imposada, tingui o no la raó, l'encerti o no l'encerti, sempre tindrà el poder i el domini de tot allò que practica i que la Constitució, en la pràctica més que en la teoria, després d'unes eleccions li atorga.
Qui per qüestions d'aliances polítiques tanca els ulls a desraons i desencerts de pròrrogues, per allò de la unitat d'un Estat ple de trets feixistes, liquida les expectatives del que un dia, al crit del ¡sí se puede!, engrescà la ciutadania que ara dia a dia, subtilment, veu truncades les expectatives de poder canviar res, gràcies a l'endèmic hispà vassallatge “mesetari”.
Novament l'esclat de roselles ompliran de goig els marges del camí.
Novament salvatgins verds grocs i rojos enguany, gràcies a la neteja mediambiental pel confinament, seran més nombrosos, potents i més col•laboradors d'atreure'ns l'atenció fent-nos repensar si de debò no val la pena fer uns quants ajustos en el sistema de vida personalment viscut, a vegades per inèrcia, a vegades per egoisme, a vegades tant se val!, si per impotències o enfotismes tot contemplant i compartint alhora la mena d'irresponsabilitats globalitzades gairebé sempre a l'aixopluc del paraigua de la societat del benestar.
Novament tindrem temps per pensar com canviar i reparar usos i costums però, tanmateix, se'ns estarà donat temps per continuar ensopegant amb la mateixa pedra per seguir fomentant allò que vaticina Eudald Carbonell: "És la primera vegada a la història que l'espècie s'enfronta a la selecció natural"
El govern de coalició d'esquerres dels sancheces i dels iglesies, s'està convertint en l'enèsim azot a la democràcia de l'Estat espanyol.
Ara, els dos partits polítics legítimament sortits de les urnes que treballen des de la Moncloa, interpreten la desgràcia de la COVID-19 fent el següent càlcul d'estructura patriòtica: PANDÈMIA = INDEPENDENTISME = 155 PER A TOTHOM.
Als coalicionistes d'esquerra progressista, se'ls importa un rave les legítimes competències que teòricament han de disposar les autonomies i els importa el mateix rave que tenen agafat per les fulles per sentir-se forts, les demandes i fins i tot les opinions així com el color polític de les presidentes i presidents (legítimament escollits) perquè governin cada autonomia o això és el que es desprèn després de llegir la notícia "Pedro Sánchez ha reiterat a la conferència de presidents que escoltarà les propostes de les comunitats autònomes però que les decisions les pren el govern espanyol".
Un cop més, el consistent ferri i cada vegada més caspós búnquer de la unagrandeiylibre, no només es dedica a perjudicar reprimint la llibertat de decisions democràticament contrastades sinó que (i el temps ho anirà constatant) últimament també s'ha dedicat a mantenir dictatorials decisions que encara continuen perjudicant luctuosament la salut.
Ja en fa set anys d'aquesta foto. Sou dos exemplars nobles i ben avinguts de la raça menorquina ensinistrada perquè una geneta o un genet, un cop arribades les festes populars de cada poble, demostrin la seva perícia sabent muntar-vos fent-vos desfilar majestuosament en colcades i ballar botant a ritme del "jaleo".
Sovint, entre qui us munta i vosaltres s'hi detecta aquell tàcit enteniment de respecte mutu i, aquí, res a comentar però malauradament, sovint també s'hi detecta aquella prepotència humana de dominar el reflex de motricitat que en teoria heu après, amb desmesurats cops d'estreps i estiregasses de brida que us fereixen el cos menyspreant-vos la dignitat i, aquí si que podríem comentar, o millor dit, denunciar.
Enguany però, pels qui passeu aquests mals tràngols, gràcies al coronavirus (pandèmia maleïda per la salut dels humans) en quedar ajornada pel 2021 la primera i més popular festa major de l'illa Sant Joan a Ciutadella!, quedeu exempts de patir gratuïtes tiranies de brètols que, escudats rere la vestimenta uniforme de caixer, pensen que tot ja els està permès i, amb una mica de sort per a vosaltres que no per als humans, segurament la COVID-19 farà l'efecte dominó d'ajornament damunt la resta de "jaleos" fins a arribar les Festes de Gràcia de Maó.
Era l'era manxega que ocupaven nadius camperols enfeinats en trillar, "aventar" (ventar), trillar, "aventar"...
Eren les mirades i gestos encuriosits, sense deixar de feinejar, cap a qui rere una càmera els estava enregistrant.
Era, el que de ben segur va ser, en una estona d'amable conversa, l'enriquidora lliçó de les etapes del procés dels cereals, un cop segats, que en aquella època de l'any anaven fent.
És l'enigma 24, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
No em puc treure del cap la quantitat de minúscules monedes d'un cèntim de € que hauran d'omplir un dels calaixets de la caixa de les farmàcies, la qual cosa eleva al quadrat la nota en negatiu que la ciutadania està donant al govern Espanyol respecte a la gestió que està fent per reconduir la crisi sanitària de la COVID-19.
Per decret, si el preu oficial de la mascareta tipus quirúrgica no ha de sobrepassar els 0,96 euros, dóna peu a pensar en l'enèsim governamental intent maquiavèl•lic per fotre ara, un càstig al consumidor en fotent-se d'ell no arrodonint el preu als 0,95 cèntims de €, o bé delmar els interessos de la farmàcia a ser ella la que, per decència, arrodoneixi el preu del producte estrella aparegut per quedar-se temps i temps.
Fugint d'estudi del verdader drama, principalment pel que afecta la salut, de la COVID-19 i, simplificant la correlació d'idees captant la imatge de deixalles de canyís, acumulades després del petit temporal marítim, per l'entorn d'una menorquina cala que en temporada normal començaria estar a vessar de turistes passejant i consumint en botigues o restaurants, de manera frívola, l'associació d'idees t'apropa a dues dites populars, una (atenint-nos al tipus de veu) dedicada al ja famós i mediàtic doctor Fernando Simón: Tenir veu de canya (veu molt esquerdada) i l'altre (més de tipus apocalíptic) dedicada al maleït global "coronavirus": No deixar canya dreta (destruir-ho tot, no perdonar res).
En el context de la frase de l'encapçalament, situu les aparicions de Pedro Sánchez cada vegada que ha de donar explicacions de l'actuació del govern davant la pandèmia, xerrera, xerrera i més xerrera responent a preguntes periodístiques que en tres o quatre punts curts ja estarien enllestides i ell, en Pedro Sánchez, xerrera, xerrera i més xerrera amb explicacions només necessàries per intentar dissimular els errors acumulats tot desitjant (intel•ligent com deu esser) que els propers puguin passar per alt.
Quan, per qüestió d'edat, t'adones que són un munt les persones sovint referents de l'existència pròpia, traspassades a millor vida o al no-res (família, amistats o conegudes per la tasca cultural) i que ara, immersos en el caos coronavirusCOVID-19, desitjaríem tant poder tenir-los a prop per rebre, si més no, una mica d'aquella llum sàvia que els definia davant de situacions tràgiques extremes, que en el temps (com a remei guaridor de la ment) necessitarem transformar en tragicòmiques per la qual cosa, la clarivident ciència profunda no mancada d'ironia d'en Bossa sovint serveix, cercant dins del llegat de la seva obra, per topar de nou amb aquella ideològica complicitat que ajudi a passar un feixuc o confinat dia a dia.
Bruna, des de sempre que ho tens clar, el millor coixí?: la molsuda i tova zona abdominal de la moixa.
Brusca, de què et refies des de sempre?: de suportar el caparró de la cussa canvi de tenir la tranquil•litat de no ser la primera a rebre un possible ensurt.
Clourem l’apunt amb dites tretes del Diccionari català-valencià-balear: Cussa d'orella: la que té molt fi el sentit de l'oïda.
El gat, fart; i el gos, flac: vol dir que cal alimentar bé el gat perquè no furti, i donar poc menjar al gos perquè tingui gana i lleugeresa per a caçar.
Era aquella boirosa i fredolica matinada prop de la rural aldea.
Era aquell silenci ambiental només trencat pel soroll de les xiruques trepitjant el xop i pedregós sòl de la rectilínia senda, o per alguns dels esmorteïts comentaris que acostumen a acompanyar la caminada.
Era la presència tafanera d'aquell gos més eixerit que un gínjol, contemplant-nos, qui sap si esperant el que segurament va succeir segons després d'accionar el disparador, és a dir, l'apropament cap a ell per practicar la sèrie de carantoines còmplices d'afecte, rebut i donat, tan ancestrals entre humans i animals.
És l'enigma 23, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Lluís Llach ha titllat de "barroeria política" el fet que el govern espanyol hagi decidit enviar 1.714.000 mascaretes d'un sol ús a Catalunya, i és el mateix que vaig pensar malpensant (com sempre) en les accions barroeres i maquiavèl•liques que acostumen a practicar els garants de Regne d'Espanya des de l'antiguitat, cap als territoris de conquesta.... , res de nou o, millor dit:"sin novedad en el frente".
Ara bé, sortosament al poble per on transcorren els meus dies, una edificació datada el 1898 no ha caigut en la temptació de ser enderrocada per construir apartaments, i si dic sortosament és perquè per poc que donem una ullada en la història d'Espanya, curiosament trobarem el relat del "desastre del 1898" fet segurament ignorat mentre, amb blocs de mares, aixecaven les quatre parets i murs de la casa de la imatge, relat històric on, entre altres coses, per alçar-nos la moral separatista, veiem que la "barroeria política" continua essent la pràctica constant dels governs espanyols, tot llegint, per exemple:
...“El gran problema que va presentar la desfeta de 1898 va ser el retorn dels soldats a Espanya i el gran efecte que va tenir en el camp intel•lectual del país. En definitiva, la crisi de 1898 va ser fonamentalment moral i ideològica i va comportar un gran impacte psicològic entre la població. La derrota va sumir la societat i la classe política espanyola en un estat de desencís i de frustració perquè va significar la destrucció del mite de l’imperi espanyol en un moment en el qual les potències europees estaven construint extensos imperis colonials a l’Àfrica i Àsia.
A més, suposava la constatació definitiva que Espanya s’havia convertit en una potència secundària en el context internacional. La premsa estrangera presentaria l’Estat espanyol com una “nació moribunda”, amb un exèrcit totalment ineficaç, un sistema polític fonamentat en la corrupció i uns polítics ineficaços. Aquesta visió decadent faria fortuna i es generalitzaria entre bona part de l’opinió pública espanyola. El missatge catastrofista va penetrar en una societat que va culpar el govern i l’exèrcit d’haver claudicat davant dels Estats Units....
X
ifres: de persones contagiades, de les traspassades i de les donades d'alta.
De tant en tant: la mort d'alguna persona mediàticament coneguda, o la d'alguna coneguda o familiar d'alguna que coneixes o, la d'alguna propera o familiar, gairebé el noranta-nou per cent d'elles a causa del coronavirus COVID19.
Xifres i de tants en tants que segurament com a defensa de la mateixa supervivència, intentes col•locar dins del paral•lelisme que acostuma a existir entre la tragèdia i la felicitat i així, dins l'espai limitat del confinament casolà que diuen és per protegir ser contagiada o contagiar, a l'hora d’exercitar el cos per desentumir-lo, egoistament t'oblides de tot i et concentres en el tipus de moviment triat; si són exercicis tipus gimnàstica sueca, dels elegits aniràs contant els moviments fins a deu, dotze..., si per contra decideixes caminar, rodejaràs l'interior de l'habitacle fent una volta per la dreta i un altre per l'esquerra, compensant així els sentits orientatius, fins a comptar les deu peces que prèviament t'havies embutxacat per, una a una, retornar-les en acabar cada sèrie de dues voltes al petit contenidor de ceràmica alliberant-he així, de comptar xifres per pensar de tant en tant, ara en positiu, ara en negatiu.
La imatge correspon a la zona de Favàritx atrapant en la llunyania l'emblemàtic far per la qual cosa, no és el far del Llobregat origen de la dita: "Vés a prendre vent a la Farola!" és una manera local d'engegar algú. Al Prat, la Farola és el Far del Llobregat. Diuen que a la zona de la Farola hi bufava molt de vent, com a la majoria de fars costaners.
El Far de Favàritx força visitat per la singularitat del seu entorn format per la negror d'agrestes roques sovint contrastades amb espais de pètries plataformes de variants tons naturals similars a la terracota, seria motiu perquè en un dia com avui estigues a vessar de visitants arribats en bicicleta, moto, cotxe o autocar però, com que el confinament a casa va de veres si volem combatre la pandèmia del Coronavirus COVID-19 que vulguis o no, ens deixa força desubicades per la mortaldat en part causada per la mala gestió previsora del govern central, ahir, avui i molts demans més, l'indret del Far de Favàritx així com l'indret de tota la zona costanera menorquina es transformarà en un paradís sovintejat només pel moviment de la fauna territorial.
Qui vulgui comprovar el perquè de la reivindicació des de la finestra qüestionant si amb els aplaudiments de les vuit del vespre hauríem de conformar-nos i prou, aquí teniu un parell de notícies referents al disbauxat criteri pressupostari del gobierno de la nación:
"Gairebé 32.000 milions de € és el pressupost per la despesa militar (120.000 membres) i segons un informe del diari Público "Sanidad pública: un ejército de 600.000 efectivos, diezmado por los recortes sufridos durante la crisis, que redujeron su presupuesto en más de 28.000 millones de euros entre 2010 y 2017."
Mentrestant, vestit de militar amb l'uniforme de campanya, mascareta i guants, el rei Felipatètic VI, lloà l'esforç de les forces armades per combatre la pandèmia de la Covi-19. Qui rebien els honors notarien aquell dretà orgasme que provoca anar uniformats al servei de la seva "unagrandeilibre", ufanosa de passejar-se dins del sempitern reducte de població de l'Estat espanyol on l'analfabetisme polític té aquelles joves persones disposades a formar part dels militars cossos.
Els components de cada una de les militars tropes, reben i rebran un sou a canvi de no pensar, no opinar i ni tan sols se'ls donarà facilitats per caure en el dilema del dubte. Només han d'estar atlèticament ensinistrats per sortir a repartir hòsties contra la ciutadania díscola amb el poder o, arribat el cas com ara, cercar i traslladar cadàvers pel Coronavirus cap a pistes de gel, tanmateix ara, sortiran a fumigar desinfectant zones virulentes, la qual cosa no vol dir que si algun dia els i ho manessin, també podrien fer la tasca de fumigar per intoxicar alguna que altra rebel•lió de les masses.
L'ara zarzuelenc rei, passa el temps enfeinat a complaure i raspallar als militars garants de la pàtria, mentrestant, la ciutadania aclaparada per la mala gestió i farta de tanta parafernàlia castrense de caps de suro i cervells de serradures, el que des de fa temps exigeix i, a partir d'ara amb més contundència, és potenciar la valoració i reconeixement dels cervells científics compromesos amb la salubritat del planeta i per damunt de tot, d'espargir la formació i correcta praxi sanitària de dones i homes garants del sistema de salut pública finalment reconeguts de pertànyer al col•lectiu d'allò que s'anomenen els serveis essencials, a fi i efecte de poder dignament viure i conviure en aquesta Terra de població culturalment diversa i en constants moviments de superació. De fet, quin sentit tindria tot açò si no fos així?
Un fredolic abril, us està donant l'oportunitat d'allargar la pràctica d'allò que tant us agrada als felins casolans, és a dir, escorcollar llocs, racons o indrets – a poder ser tous- d'escalfor contrastada per quedar-vos enroscadament endormiscats..., clar que, si la pantalla d'una vella estufa emet allò que se'n diu un "directe", la tafaneria de veure els sinuosos moviments del foc, per una estona, farà que retardeu la recerca del bla llit que ja teniu localitzat.
Era aquell vell teatre d'un poble de Castella convertit en l'espai de l'emergent cinematografia.
Era, aquella humil façana neoclàssica, sostenint el rètol guerxo damunt d'una gran doble porta de fusta deixada d'una mà restauradora i un gran panel "de quita i pon", exhibint els quadres sempre mirats i remirats, que publicitaven les pel•lícules que prest podrien contemplar-se.
Era el carrer fent d'avantsala d'una d'aquelles sessions aptes per a tots els públics per la qual cosa s'entenia la cua protagonitzada per només canalla i jovent.
Era aquell sempre volta poble motoritzat damunt la Vespa que no perdia ocasió de presumir dominar-la a fi i efecte de ser mirat i, si s'esqueia, perquè no, de mirar si encertava estar dins l'objectiu de la càmera.
És l'enigma 22, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Trossejarem, les emocions d'impotència, de ràbia i les sentimentals, a fi i efecte de separar l'una de les altres per poder controlar i digerir allò que ens aclapara.
Trossejarem, llacunes del passat per omplir el gran llac dels absents, ahir alguna persona apreciada o estimada, coneguda o propera, va morir coronavirus-infectada.
Trossejarem, la planícia del present ressaltant encara més el fet que ahir, abans-d'ahir, avui, demà, passat demà, gent del voltant, confinada a casa unes sense gaire problemàtica econòmica o laboral, d'altres justetes de doblers amb el futur de feina penjant d'un fil i, altres, com sempre sense res que no sigui la permanent doble esclavitud de l'economia submergida.
Trossejarem i trinxarem, per fugir del tot d'aquest enorme bloc compacte que és el drama sociosanitari, les negligents mundials polítiques que n'han dut a on estem, uns diuen que per manca de previsibilitat governamental nacional o d'organització internacional i d'altres diuen per la perversa negligència feixista neoliberal de sempre.
