marçalades

Una dona sense un home és com un peix sense una bicicleta i, per acabar-ho de reblar, hi ha qui també creu que un home sense una dona s’ofega com un peix fora de l’aigua.

 

 

el sainet o, míting electoral

Temps ha, quan les criatures de petites aprenien que allò que succeïa a l’escenari era pura engrescadora ficció entre el bé i el mal, com més edat anaven adquirint menys queien en el parany d’anar als mítings carregats de males arts inclosos els de la candidatura que tenien previst votar.

 

la dissimulació

És el que té el moix casolà després de veure-li la malifeta, posat seductor i cara de no haver trencat mai cap plat. 

la subtilesa

No serà per manca de llenguatge visual o verbal que l'església ens instigui a fer el gest de l'almoina pel seu propi manteniment i alhora, per la consolidació dels escuts de la riquesa davant la indignació de la pobresa.  

 

eleccions i mítings o, “d'un pet en fa cent esquerdes»: es diu de la persona exagerada, que de no res fa grans espants

Tal qual en cas d’estar alerta per l’esquerda d’una paret serà la necessitat de tapar-nos narius i oïdes de les ventositats i arengues que, uns contra altres, fan i faran els candidats a governar l’estat espanyol.

 

l’eriçó de mar

Popularment conegut amb el nom de: garota, garoina, capellà, cassoleta, castanya de mar, olleta, oriç, paparinell, bogamarí o bogo (País Valencià), vogamarí o vogo (illes Balears i l'Alguer), sou un grup familiar o amistançats triscant pel fons marí, això sí, sense en cap moment descuidar-vos de mantenir ben erectes les punyents punxes de la closca que us acull a recordar sempre per la persona que hagi tingut el descuit de topar-se amb vosaltres.

l’encariment

Des del 2014, els preus dels vins de la pissarreta han pujat tant que, a poc a poc, han aconseguit acabar amb l'estoc d'aquelles barretes de guix comprades a les acaballes del segle passat.