mal que ens pesi

Si abans, qui mirava el món a través del forat del pany demostrava tafaneria, a vegades, mòrbida, avui veure’l a través d’una pantalleta d’internet, sovint, mal que ens pesi, no deixa de ser el mateix.

    

la sinestèsia: sensació en una part, associada o secundària a la produïda en una altra part

Quan l’olor que emana del roser i no diguem la del perfum de pètals de rosa et resulta embafador mai, en fotografies, podràs reconèixer generosament la bellesa de la flor. 

 

se’t veu

Se’t veu perduda la mirada.

Se’t veu, tu també de fa setmanes i mesos tip de la tropical escalfor ambiental les vint-i-quatre hores del dia.

Se’t veu jacent damunt l’herba ben segur, intentant retenir la sensació de frescor de la rosada.

Se’t veu, modestament dissimulant que, els del teu pelatge ataronjat sou els més famosos del món si pensem en Orangey, el gat d’Esmorzar amb Diamants, El Gat amb Botes de Shrek o el gat tigre per excel·lència, Garfield...

 

 

rehabilitar, reinventar...

Les flamants frontisses igual al model de les antigues, és apostar per la rehabilitació que sovint no amaga el desig de reinventar sensacions viscudes dels qui en un temps llunyà, habitaren la casa.

 

 

 

i per què no?

 

Tal vegada mirar estoicament l’horitzó facilita l’obertura de nous dins la rutina de la diària activitat.

 

reculls

Del moment, la foto recull els gestos corporals de la mirada fixa i actitud desafiant protegint segurament el crescut xai que des de petit et segueix allí on vagis, la resta, la radiació solar pedres i vegetació davant l’entrada d’un bosc, recull la mena de natura morta que de fet ens donava vida i raó de ser.

 

 

«mira lluny, i cauràs a prop»: es diu referint-se a qui pensa només en llur fi i no es fixa en les circumstàncies i dificultats de cada moment

Com que ve de lluny l’afany d’urbanitzar turísticament com a llocs d’oci indrets paradisíacs del litoral mediterrani, l’obsessió capitalista o l’afany de qui inconscientment vol formar part del gremi, transforma la denominada humana “capacitat de càrrega” en una preocupant “incapacitat”, segons denuncia el comunicat del GOB-Menorca seguint la continuada lluita contra els sibil·lins canvis de decrets o elaboració de nous de la dreta i extrema dreta ocupant Governs i Consells Insulars.

Què serà que gairebé sempre les perspectives d’ideologia ultradretanes fan caure el benestar social de prop i, si poden, el llunyà?