Encara s'és a temps i és aconsellable de penjar bucòliques
imatges mantenint l'anonimat de l'indret per no fer-lo més pul·lular i fàcil de
degradar, però, tot s'ha de dir que seria lleig no penjar un enllaç orientatiu
per aquell turisme de motxilla i mapa Michelin, conservador encara de
l'essència de recerca proustiana del temps perdut.
Si el llenguatge de la piuladissa és difícil de saber, el
del corporal dona a entendre què, alhora, controleu l’equilibri, la cantarella
i la diversió.
Amb moderació i bon gust, el consumisme fins i tot pot ser
saludable, perquè per evitar consumir-te gairebé sempre t’ofereix llibertat
d’escollir.
Si aconsegueixes reflectir la sensació de solitud, en cas de
ser estimada no cal, però sinó, segons com ja tens la fidedigna companyia que
et farà costat.
Així, de manera polida i ordenada ens traiem del damunt
residus tòxics que asseguren van a parar a plantes de reciclatge en terres de
mar enllà on els transformaran en material de consum seductor de figurar en el
rànquing dilapidador de l’engranatge utilitzar-llençar, utilitzar-llençar...
Quina feinada que tens per moure’t caminant damunt la fullaraca d’algues i plantes marines expulsades del mar.
Quina feinada per enxampar petits animalons invertebrats o
no per dur-te’ls a l’estómac sense necessitat d’aixecar el vol.
Quina feinada controlar la força i alçada de les onades del
temporal marí per calibrar la teva empenta en cas d’albirar una víctima
comestible tan valuosa perquè et faci volar en picat.
