embadalir-se: quedar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa

Diuen que un cop t’has enganxat a fer anar l’aplicació de fotos del mòbil, barates l’abstracció de quelcom per la sostracció del tot.

 

“boira corredissa”: la que va d'una part a l'altra, a impuls del vent

La meditació profunda deu de ser com la bocana a mar oberta tot estant el port envoltat de boirada corredissa.

 

a una sargantana roquera

Com que aparentment no tenies cap ferida, tot feia pensar que morires de mort natural, per això, segurament, només vas tenir forces de mig arraulir-te dins el menut clot de la pedra, com si volguessis tornar a la posició fetal.

 

maneres del rebre

Si d'alguna cosa s'ha de morir, segons com, cridar l'atenció enmig de la uniformitat, té més perill de rebre una insensible estrebada que et faci perdre el món de vista que de rebre el reconeixement que te la conserva.

 

"al natural": en l'estat propi de la naturalesa, sense arranjament o modificació artificiosa

Són, arran de costa, entrants de transparents aigües que fan de claraboia natural incitadora d'emmagatzemar-la dins la targeta de memòria. 

màquina de cosir sabates

Casualment, badant pel magatzem de vell, va veure aquella màquina que, molt abans de ser una experta a fer-la anar, deien que sempre estava feliç perquè tenia el cap ple de pardals i, d'aquesta manera, cosint sabates un a un, els ocellets li desapareixien del cap, deixant lloc al ressentiment cap a les persones que, conscientment o inconscientment, s'encarregaven de tallar-los les ales.

sou l'alter ego inconscient

Sou germà i germana. De jocs, sou companya i company i, per la positura que compartiu dormint la majoria de les estones del dia, vosaltres, Orfeu i Eurídice, sou un calc dels amants incondicionals de la mitologia universal.