“amb tot descans”: amb completa tranquil·litat, sense preocupacions

Un descans de les que animen el ball tocant instruments de corda, sempre va bé per allargar l’estona de gaudir les Ballades a sa Plaça.

 

el sentiment

La lluentor de les frontisses noves de trinca feien pensar en l’interès sentimental de qui, restaurant-los, conservaria aquells porticons que durant anys, oberts deixaven veure l’exterior i tancats embolcallaven l’interior.

 

els TBO

L’hàbit de llegir historietes infantils il·lustrades també servia per conviure amb humor, malintencionat o no, situacions i paral·lelismes de personalitat familiars o de l’entorn.

 

  

 

d’habituals cobertures

 

Quan la paraula “cobertura” l’associàvem amb la capa fina de xocolata que cobria un pastís, o els danys a tercers d’una assegurança, és a dir, lluny de la dependència global de tenir un telèfon mòbil personal en actiu, sempre que la “cobertura” ens acompanyi les 24 hores del dia, les arribades al port consistien a cercar des de la barana del vaixell, aquella cara familiar amb qui telefònicament des del telèfon fix de casa, acordàreu, t’estaria esperant.

 

la dilemàtica amb el peques, la vigi i el iuqui

Com sempre passava als finals d’estius dels vuitanta, en diferents anys els tres vau trobar aixopluc a casa després de dies de romandre sense sostre.

El ritual era, galleda d’aigua i restes generoses de menjar prop de l’entrada fins a atrevir-vos a instal·lar, per etapes corresponents, sota aquest porxo on ja teníeu cada dia l’aigua renovada i els dos àpats de rigor i així, relaxadament, podíeu contemplar el llarguerut caminet sota quatre pins que donava al carrer aquell on un dia decidireu deixar de vagarejar per la resta de la vida i, aquí ve el dilema de saber qui, d’entre vosaltres i nosaltres, feia més companyia a qui.

 

“ser faves comptades”: ser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica

Caps de fibló, esclafits i la modernitat del mot “medicanes”, garanteixen més que prediuen que, tard o d’hora, tot allò que penja, pot caure.

 

 

vindicació fugissera

El breu i afeblit grafisme delata més la impotència d’aturar-lo que no el convenciment d’allò que és un perpetrat genocidi de l'Estat d'Israel.