Encara s'és a temps i és aconsellable de penjar bucòliques imatges mantenint l'anonimat de l'indret per no fer-lo més pul·lular i fàcil de degradar, però, tot s'ha de dir que seria lleig no penjar un enllaç orientatiu per a, a la curta i a la llarga, magistral turisme de motxilla i mapa arqueològic J, Mascaró Pasarius, conservador encara de l'essència de recerca proustiana del temps perdut.
aeiou de tot i de res
dilluns, 20 d’abril del 2026
dijous, 16 d’abril del 2026
cap animaló s'escapa del llenguatge corporal
Si el llenguatge de la piuladissa és difícil de saber, el
del corporal dona a entendre què, alhora, controleu l’equilibri, la cantarella
i la diversió.
dimecres, 15 d’abril del 2026
consumir per no consumir-se
Amb moderació i bon gust, el consumisme fins i tot pot ser
saludable, perquè per evitar consumir-te gairebé sempre t’ofereix llibertat
d’escollir.
dimarts, 14 d’abril del 2026
de mirallar i de fer costat
Si aconsegueixes reflectir la sensació de solitud, en cas de
ser estimada no cal, però sinó, segons com ja tens la fidedigna companyia que
et farà costat.
dilluns, 13 d’abril del 2026
"espolsar-se les puces": desentendre's d'un assumpte
Així, de manera polida i ordenada ens traiem del damunt
residus tòxics que asseguren van a parar a plantes de reciclatge en terres de
mar enllà on els transformaran en material de consum seductor de figurar en el
rànquing dilapidador de l’engranatge utilitzar-llençar, utilitzar-llençar...
dijous, 9 d’abril del 2026
a una gavina enfeinada
Quina feinada que tens per moure’t caminant damunt la fullaraca d’algues i plantes marines expulsades del mar.
Quina feinada per enxampar petits animalons invertebrats o
no per dur-te’ls a l’estómac sense necessitat d’aixecar el vol.
Quina feinada controlar la força i alçada de les onades del
temporal marí per calibrar la teva empenta en cas d’albirar una víctima
comestible tan valuosa perquè et faci volar en picat.
dimecres, 8 d’abril del 2026
de pics i repicó i de pobresa
Encara, de tant en tant veiem aquella gran anella de ferro penjada en una porta del carrer que, en absència de l’electricitat per poder accionar timbres, servia, sota consigna de pics i repicó, t’obrissin l’entrada o, sota la frase “estar pelat com un picaportes”, definissin el que se'n deia, se'n diu i per in saecula saeculorum se'n dirà, pobresa extrema.
