aeiou de tot i de res
dimarts, 3 de febrer del 2026
la imaginació
D’ençà que van aparèixer pintats els vestits de bany estesos, diuen que, gràcies a imaginatives tramuntanes, llevantades, ponentades, marinades..., aconsegueixen veure'ls bandejats al vent.
dilluns, 2 de febrer del 2026
“semblar que ha venut a espera”: semblar molt irat o disgustat
Durant l’espera, aquella precisió precedint la ocupació,
sense saber ben bé el perquè sovint li treia de polleguera.
dijous, 29 de gener del 2026
carallot!
Sigui físicament o posicionament, clavats l'un a l’altre, el
parentiu era evident, de la qual cosa és fàcil d’imaginar que també era el
mateix allò que pensàveu de qui us estava fotografiant: -hòstia tu, un altre
carallot que l'enamoren els gats.
dimecres, 28 de gener del 2026
el pa com a motiu revolucionari i, la reaccionària submissió
El motiu: Destacant la pregunta: “amb tot el que
passa, perquè no hi ha crema de Bastilla?” de l’entrevista d’ahir al
digital de VilaWeb a Lluís Llach, fa bo
de recordar fets del segle XVIII a casa nostra: “lo pa, lo pa, lo pa”
a iniciativa de dones de Barcelona fartes de suportar privilegis dels de dalt (sempiterns
arbitraris legisladors), succeïts mesos abans dels francesos pel mateix motiu: “a
Versalles, a Versalles”.
dimarts, 27 de gener del 2026
“punt per punt”: de cosa en cosa, minuciosament, sense deixar cap detall
Un cop ple a vessar, aquell singular recipient d’aigua per
apaivagar la set de la menuda animàlia de proximitat, era punt de xerinola de
trobada d’ocells i, punt de mira d’estratègics llocs d’observatori felins.
dilluns, 26 de gener del 2026
“fins a les criatures ho saben”: es diu al·ludint a una cosa que és sabuda de tothom
A vegades, orientar el joc amb nines per despertar instints
materns o paterns pot esdevenir en la dèria de creure que la nina també ha de
tenir la seva nineta per jugar.
dijous, 22 de gener del 2026
martinet blanc
També accedint al teu historial “viquipedial” trobem una
pila de característiques personals que ens ajuden a saber coses de tu. Una
d’elles, l’afany humà de l'aparença,
gairebé aconsegueix extingir-te tot arrencant-te plomes del cos per adornar
barrets de senyora o de senyor de casa bona; és el reflex de la depredadora
supremacia envejosa de plomar -mai millor dit- tot allò que poden perquè no
poden ser persones atractives i elegants per si mateixes.