Popularment
conegut amb el nom de: garota, garoina, capellà, cassoleta, castanya de mar,
olleta, oriç, paparinell, bogamarí o bogo (País Valencià), vogamarí o vogo
(illes Balears i l'Alguer), sou un grup familiar o amistançats triscant pel
fons marí, això sí, sense en cap moment descuidar-vos de mantenir ben erectes
les punyents punxes de la closca que us acull a recordar sempre per la persona
que hagi tingut el descuit de topar-se amb vosaltres.
Des del
2014, els preus dels vins de la pissarreta han pujat tant que, a poc a poc, han
aconseguit acabar amb l'estoc d'aquelles barretes de guix comprades a les
acaballes del segle passat.
Tot sabent
l’efecte del "gatopardisme", hi ha qui, per saviesa o escepticisme, en
anteriors eleccions espanyoles es posicionava públicament sota dos bàsics
consells per afrontar el dia a dia.
Aquell
monòlit religiós a l'hora de ser la constant representació de la fe cristiana,
per uns dies -fins que l'autoritat municipal se n'adonés-, també va servir per
a la denúncia de tota mena d'abusos dels catòlics ordenats.
No és
difícil endevinar que a sota mateix d’on esteu instal·lats hi ha un enorme
magatzem de grans.
No és
difícil deduir que prest serà l’obertura de la nau agrícola.
No és
difícil de veure que amb el brogit de tractors, camions, camionetes entrant i
sortint del centre comercial agrari ocasioni que vosaltres, afanats coloms,
espereu pacientment i impacientment els moments de calmat mercadeig per baixar
a picotejar i omplir el pap amb els grans dispersats per terra.
Semblava que
per senzilla una tèquina duraria poc, però d'estimades i ben cuidades n’hi ha
del segle passat que encara suren.
