Aprofitant
l’ombra del porxo mal endreçat, damunt de la tovallola publicitària de la
Coca-Cola en la saludable, però insípida versió “light”, aquell dia passaves
una de les més normalitzades calorades dels estius de la primera quinzena del
segle XXI.
Ara el canvi
climàtic de l’escalfament global avançant a passes de gegant, ja no exclou cap
racó, ric o pobre, de la UE sense patir-ne les conseqüències.
Tot i la
seva presència altiva i elegant presidint el menjador o la sala, tips de
veure’l, al ren li va arribar l’hora de
desnonar-lo de casa.
Les notícies
de política del país, les prediccions meteorològiques i la puta onada de calor
t'encallen en el temps, però, sortosament no de manera generalitzada perquè
sempre estan els negacionistes fent el ridícul que ajuden a desencallar-te.
Igual que el
granet que no fa graner és el glop d'aigua fresca que en l'onada de calor no
serveix per a res, així i tot, com que el granet ajuda, el glop també.
L’escalfament
global provoca locals nits i dies agònics d’estiu només suportables si penses
que algun dia arribaran els preats i enyorats ruixats tardorencs.
Quan a la
foto retallada la teva imatge resulta ser a escala natural vol dir que, si
reptant pel carrer se’t veia petitó, així de prop a la foto fas paüra, per la
qual cosa no sé què dir-te si, reprimint la trepitjada que t’enviava a l’altre
barri, vaig fer bé deixant continuar el que et quedava de vida.
Sovint són
visibles ferides impossibles de cicatritzar les que incansablement ens aguanten
arrelats als orígens d'identitat.