No és
difícil endevinar que a sota mateix d’on esteu instal·lats hi ha un enorme
magatzem de grans.
No és
difícil deduir que prest serà l’obertura de la nau agrícola.
No és
difícil de veure que amb el brogit de tractors, camions, camionetes entrant i
sortint del centre comercial agrari ocasioni que vosaltres, afanats coloms,
espereu pacientment i impacientment els moments de calmat mercadeig per baixar
a picotejar i omplir el pap amb els grans dispersats per terra.
Semblava que
per senzilla una tèquina duraria poc, però d'estimades i ben cuidades n’hi ha
del segle passat que encara suren.
O el cartellista va fer tard o algú se'n va
fotre d'ell..., d'aquí a uns dies ho sabrem.
Tu, eternal
gavina mediterrània no has de menester cap trampolí per llançar-te en picat i aconseguir
allò que et serveixi per matar la gana, en tot cas, l’utilitzaràs de punt
estratègic de guaita o de lluïment del teu estilitzat cos generosament girbat
de plomatge blanc.
“Tanmateix,
arriba el turisme, que és cosa regirada i paradoxal de mena, i aconsegueix que,
mentre a Sant Pol de Mar —per no dir a tota la costa— gairebé totes les terres
de conreu són completament ermes, cada matí d’estiu un tractor llauri
meticulosament la sorra de la platja de cap a cap: la llaura i la llaura i la
llaura”.
Perejaume
(Sant Pol de Mar, Maresme 1957)