Eres l’atracció del camí de paret seca i aquell dia vaig
estar de sort perquè, avesat com eres a deixar-te fer moixaines, amb una
professionalitat de model vas plantar-te de perfil fins a escoltar el “clic” de
la càmera i després, pensaries, ja estarem per les carícies de costum.
Receptari:
1a opció: Fer un tomb pel camp mirant els marges de paret
seca i saber distingir l’erecta tija d’espàrrec, agafar-la respectuosament per
no fer malbé els rebrots incipients del rizoma de l’esparreguera fins a
obtenir-ne el grapadet que, de tornada a casa, ens permetrà fer la truita.
2a opció: en cas de ser una nul·litat trobant espàrrecs,
però tens aquell veí de tota la vida expert i aficionat a triscar pel camp,
saps que quan torni a casa amb una garberada de l'apreciat condiment i te’n
regali el grapat que mentre el neteges i esmicoles se t’acut fotografiar-ne uns
quants per penjar al bloc, aquesta recepta de truita d’espàrrecs silvestres no
té cap més secret que el de seguir els mateixos passos de quan fas una de
patates, mongetes, espinacs...
Bon profit!
Aniquilats republicans i anarquistes sense necessitat de ser
jutjats, l’atractiu consistia a veure entrar emmanillats només gitanos
tramposos en negociar o el roba gallines cap d’una família afamada.
(1) L’amor fratern és molt intens en la infantesa, però
sol anar refredant-se amb el pas del temps per les diferents vivències i
circumstàncies de cada persona.
Mentre Machado deia: Españolito que vienès al mundo, te
guarde Dios.Una de las dos Españas ha de helarte el corazón, l’àvia perquè
ho sabia, pensava: tant se val perquè a tu, filleta, les dues Espanyes
te’l gelaran.
De tant en tant fèiem la matinada passejada visitant el
recinte talaiòtic més a prop de casa. Tu, xalaves d’allò més furgant els
amagatalls de fugaces sargantanes que et passaven a tocar del morro i jo, com
sempre fins ara, m’intrigava saber d’on traurien i com coi de tècnica mourien
les pedres que formen la verticalitat i horitzontalitat de la Taula del poblat.
Amb aquest ritual de tu anar buidant la bufeta lluny de
l’asfalt i ambdues movent l’esquelet per no anquilosar-nos massa, ens ho passàvem
bé, oi?
Un cop més confiava que allò que pensava caminant
pausadament amb cap cot, l’ajudava a fer-lo tot d’una o a treure-s’ho del
cap.
Que la conversa fos interessant i la roba estesa real
facilità enviar a fer punyetes les criatures sense sospitar que sempre, amb
roba o sense o converses pel mig, n’estaven fartes.