la europa que bull d’aldarulls

 

Dels aldarulls en què acaben les manifestacions pacífiques reivindicant millores en educació, salaris, drets a habitatges de lloguer o compra fora del domini dels fons voltor, el que més em fa por és veure que cada vegada en són més i més els policies armats i blindats ensinistrats a detenir-les repartint hòsties de manera acarnissada amb espurnes d’encegats maltractadors. L’espectacle d’aquesta repressió gratuïta em fa pensar en quina serà la ideologia dels interessats en alimentar-los perquè els protegeixin i, si és la que em penso, la negror del feixisme emergent ja està ocupant llocs de poder en plurinacionals empreses i organismes governamentals

França, capdavantera en protestes socials, pel que sembla també ho és en la repressió cap a les mobilitzacions ciutadanes.

l’apis mellifera

Com que de les abelles poca cosa més s’ha de dir que no sapiguem, bo és recordar l’aportació al coneixement d’aquests animalons per part d’Albert Einstein assegurant-nos que sense elles no seria pas possible la vida de l’home a la Terra.

Tanmateix, més o menys savi que el científic de la burleta llengota fotografiada, dins la xarxa trobem l’enllaç de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus, recomanant-nos que, en temps d’hivern, prendre en dejú tisanes de serpoll edulcorades amb una bona cullerada de melada d’avet alleuja infeccions i molèsties respiratòries i tal vegada, afegeix-ho, així ens evitarem caure en la dependència dels guanys de la indústria farmacèutica, espargint vaccins a tort i dret.
 

“tindre bona àncora o tindre bones àncores”: tenir bons protectors

 

Metafòricament, quan l’independentisme troba a faltar democràtiques àncores estatals, ni que siguin mig trencades, oxidades, jubilades..., el colonialisme, d’antidemocràtiques, en va folgat.

marçalades

Una dona sense un home és com un peix sense una bicicleta i, per acabar-ho de reblar, hi ha qui també creu que un home sense una dona s’ofega com un peix fora de l’aigua.

 

 

el sainet o, míting electoral

Temps ha, quan les criatures de petites aprenien que allò que succeïa a l’escenari era pura engrescadora ficció entre el bé i el mal, com més edat anaven adquirint menys queien en el parany d’anar als mítings carregats de males arts inclosos els de la candidatura que tenien previst votar.

 

la dissimulació

És el que té el moix casolà després de veure-li la malifeta, posat seductor i cara de no haver trencat mai cap plat. 

la subtilesa

No serà per manca de llenguatge visual o verbal que l'església ens instigui a fer el gest de l'almoina pel seu propi manteniment i alhora, per la consolidació dels escuts de la riquesa davant la indignació de la pobresa.