l’invisible

 

Si fem cas del proverbi d’Antonio Machado: El ojo que ves no es ojo porque tú lo veas; es ojo porque te ve, lluny del que podem pensar,  l’enigma de la mirada dels felins pertany a la seva naturalesa.

“a punt”: en el moment oportú; en ocasió bona per a una cosa

I, per enèsima vegada, ja tenim a punt les velles avarques de sola de pneumàtic de la sabateria can Servera a l’antigament carrer, del metge Camps des Mercadal.

 

la queixa

En tots els aspectes sempre la tenia pensada, però es queixava i no sabia que aquell insomni persistent era degut a no saber frenar la capacitat de pensar.

 

entre dues llums: a l'hora del crepuscle

Quan en el recorregut del sol la claror deixava d'enfocar la finestra, els pàmpols encesos prenien el relleu d'il·luminar els centenars de volums arrenglerats a les prestatgeries de la biblioteca municipal.

 

de similituds amb ales de corb

Gràcies al (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, sabem, qui t’ho havia de dir!, la semblança que inspiren les teves ales.

Tres exemples d’ala de corb:

A Mallorca, la guerxesa que pren una peça de fusta i en altre sentit, la  convexitat o concavitat irregular que solen donar als plans de volta, terrat, etc., segons com convingui, per capalçar o fer venir amb menys extorsió els punts de partida o d'arribada de les construccions.

A Vic, cap al segle catorze, comerciants del tèxtil, coneixien com a roba blava d’ala de corb aquella de color negre blavosenc.

 

“no moure pols ni remolí”: obrar quietament, pacíficament, sense promoure renou

Aquella serra de cinta mai deixava de funcionar a canvi de generar serradures i polseguera capaces, discretament i lentament, envoltar de misteri l'attrezzo d'aquell racó de la fusteria.

 

blanc i negre d'usos i costums

Fotografiar també es deixar constància de la senzilla quotidianitat de l'avui dels nostres dies del passat.