i per què no?

 

Tal vegada mirar estoicament l’horitzó facilita l’obertura de nous dins la rutina de la diària activitat.

 

reculls

Del moment, la foto recull els gestos corporals de la mirada fixa i actitud desafiant protegint segurament el crescut xai que des de petit et segueix allí on vagis, la resta, la radiació solar pedres i vegetació davant l’entrada d’un bosc, recull la mena de natura morta que de fet ens donava vida i raó de ser.

 

 

«mira lluny, i cauràs a prop»: es diu referint-se a qui pensa només en llur fi i no es fixa en les circumstàncies i dificultats de cada moment

Com que ve de lluny l’afany d’urbanitzar turísticament com a llocs d’oci indrets paradisíacs del litoral mediterrani, l’obsessió capitalista o l’afany de qui inconscientment vol formar part del gremi, transforma la denominada humana “capacitat de càrrega” en una preocupant “incapacitat”, segons denuncia el comunicat del GOB-Menorca seguint la continuada lluita contra els sibil·lins canvis de decrets o elaboració de nous de la dreta i extrema dreta ocupant Governs i Consells Insulars.

Què serà que gairebé sempre les perspectives d’ideologia ultradretanes fan caure el benestar social de prop i, si poden, el llunyà?

 

"temps a venir": en el temps futur

Tanta calor i humitat les vint-i-quatre hores del dia, espanta i encara més sabent la primaveral tardor i tardorenc hivern, pronosticats per qui es dedica a estudiar i mesurar la climatologia del planeta Terra.

Aclimatar-se dins d’un ordre humanístic comença a ser l’urgent repte intergeneracional.

 

 

 

l'anar a descobrir món és la màxima il·lusió del jovent

És un d’aquells bancs del passeig del mirador on passar el temps tenint, de tant en tant, la sensació que a segons quines edats no ens cal anar descobrint el món. 

 

reivindicant l’evolucionisme

 

Éreu un grup familiar d’estàtics simis esculpits amb sorra humida de la platja simpàticament exposats a fer-nos recordar l’origen de tota la humanitat.

estirant el fil de “manurqa”

A fi i efecte d’evitar que qualsevol projecte -supremacista o no- continuï fent la seva, davant el descontrol urbanístic i la massificació turística del capitalisme salvatge de dretes i l’encobert d’esquerres, fent trontollar la qualificació de reserva de la biosfera imprescindible, per no oblidar i mantenir les petjades d’antigues cultures que trobem per algun indret agrícola encara vigent avui en dia, bo és fer memòria del passat musulmà de Menorca.

En aquest “blog per descobrir l’illa” que expliquen “Al Andalus” menorquí, entre altres qüestions fan saber que:

“Ciutadella, va ser la ciutat àrab de l’illa, de la que també queden pocs vestigis. Els jardins, la mesquita…, tot allò que va existir estava emplaçat en el que avui és el casc històric de la ciutat. La Catedral, construïda sobra la que va ser la mesquita, va fer servir el minaret per al seu campanar.”