els TBO

L’hàbit de llegir historietes infantils il·lustrades també servia per conviure amb humor, malintencionat o no, situacions i paral·lelismes de personalitat familiars o de l’entorn.

 

  

 

d’habituals cobertures

 

Quan la paraula “cobertura” l’associàvem amb la capa fina de xocolata que cobria un pastís, o els danys a tercers d’una assegurança, és a dir, lluny de la dependència global de tenir un telèfon mòbil personal en actiu, sempre que la “cobertura” ens acompanyi les 24 hores del dia, les arribades al port consistien a cercar des de la barana del vaixell, aquella cara familiar amb qui telefònicament des del telèfon fix de casa, acordàreu, t’estaria esperant.

 

la dilemàtica amb el peques, la vigi i el iuqui

Com sempre passava als finals d’estius dels vuitanta, en diferents anys els tres vau trobar aixopluc a casa després de dies de romandre sense sostre.

El ritual era, galleda d’aigua i restes generoses de menjar prop de l’entrada fins a atrevir-vos a instal·lar, per etapes corresponents, sota aquest porxo on ja teníeu cada dia l’aigua renovada i els dos àpats de rigor i així, relaxadament, podíeu contemplar el llarguerut caminet sota quatre pins que donava al carrer aquell on un dia decidireu deixar de vagarejar per la resta de la vida i, aquí ve el dilema de saber qui, d’entre vosaltres i nosaltres, feia més companyia a qui.

 

“ser faves comptades”: ser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica

Caps de fibló, esclafits i la modernitat del mot “medicanes”, garanteixen més que prediuen que, tard o d’hora, tot allò que penja, pot caure.

 

 

vindicació fugissera

El breu i afeblit grafisme delata més la impotència d’aturar-lo que no el convenciment d’allò que és un perpetrat genocidi de l'Estat d'Israel.
 

com més anys, més afanys

Té una vuitantena d’anys i fa una trentena que deixà de fumar un paquet i escaig de cigarretes al dia i no li va costar gens ni mica fer-ho perquè aquell mig paquet del dia que va dir -prou!, però per si de cas el guardaré, encara, paquet marcit i cigarretes esgrogueïdes, estan al mateix calaix.

Això sí, allí on es trobi, reconeix que cada vegada que el fum d’un cigarret l’hi arriba a l’olfacte, amb alentit afany l’aspira com si fos la cigarreta d’un d’aquells paquets i escaig diaris.

 

 

qüestió de visió

Amb el teu pelatge blanc, més blanc que el blanc de núvia -que diria Calders- contrastant amb l’ataronjat de les orelles, el detallet de la cintura i els anells de la cua, asseguda, contemplant el barri des del pompós piló d'entrada al xalet de ca teva, sembles un caprici "pijo" de la natura, però no t’amoïnis perquè aquest qualificatiu, té més a veure amb l’estil de l’habitacle que amb tu.