la infinitat

Tal com són d'infinits els conflictes bèl·lics pel control del petroli és infinita la caducitat dels residus que genera.

 

tot un senyor de principis

Se sabia era el capità, aquell que manant, capitanejava dins la casa i el vaixell, com també era sabedor de ser aquell privilegiat passatger contemplatiu, damunt del llagut i, consentit de no fotre brot dins la llar.

Nota. Rebuscat guió per definir el paper del jerarca dins la memòria col·lectiva, rol, sortosament cada vegada menys assumit i consentit.

 

diassa sense demanar ni esperar

 

Aquell dia, triat entre els de casa i menat per una jove de la família que et coneixia el tarannà, sense demanar-ho i esperar ja estaves fent cua entre col·legues pendent de la qualificació de zero a excel·lent que un jutge, especialitzat en bovins, anava valorant.

Aquell dia, tu, indiferent a la puntuació corporal que rebries, segurament el recordaràs com el jorn que, sense demanar-ho i esperar, rebent una amorosa netejada i raspallada, jutjares l'excel·lència del tracte de la família responsable del lloc on vas néixer.

 

"estar en el banc de la paciència": estar en un lloc o situació en què no podem fer altra cosa que tenir paciència

Tal vegada, exhaurides totes les paciències i sense necessitats ni perspectives arribi el dia que, sàviament, qualsevol banc l’utilitzarem per passar l’estona.

 

quan el ridícul i la mala llet formen un tot

La coprofòbia pot originar la malaltissa conducta defensiva d’arribar a prohibir l’aturada d’aus al caparró dels fumerals plantificant-los maquiavèl·lics agullons de ferro.

mal que bé

Confonia el matrimoni amb l’amor i la dependència, li semblava el mateix, més tard, en solitari ja, posant ordre al seu cap sabia que tard o d’hora apareixeria la persona amb qui començar de nou una extramatrimonial relació ni que, indefectiblement, acabés igual. 

 

a un colom

 Als quioscos de diaris i revistes que hi havia en les grans places públiques de pobles i ciutats, les criatures per pocs cèntims de pesseta adquirien bossetes plenes de grans de veces per alimentar-vos ja sigui, oferint-vos-les a la palma de la maneta ben estesa lluny del cos les més valentes, ja sigui, espargint-les ben lluny les més porugues, amb la qual cosa, coloms i canalla xalàveu d’allò més.

Ara per controlar la vostra superpoblació font de brutícia excremental i malalties d’avifauna, la prohibició de venda d’aquell menjar que tant us agradava ja és cosa del passat d’una generació pròxima a l’extinció, però amb sort, encara podeu topar amb alguna persona enyoradissa d’aquells temps que, fent recapta d’engrunes de pa o, amorosament fent-les, d’amagat o donant la cara continuarà el ritual d’omplir-vos el pap.