la dissimulació

És el que té el moix casolà després de veure-li la malifeta, posat seductor i cara de no haver trencat mai cap plat. 

la subtilesa

No serà per manca de llenguatge visual o verbal que l'església ens instigui a fer el gest de l'almoina pel seu propi manteniment i alhora, per la consolidació dels escuts de la riquesa davant la indignació de la pobresa.  

 

eleccions i mítings o, “d'un pet en fa cent esquerdes»: es diu de la persona exagerada, que de no res fa grans espants

Tal qual en cas d’estar alerta per l’esquerda d’una paret serà la necessitat de tapar-nos narius i oïdes de les ventositats i arengues que, uns contra altres, fan i faran els candidats a governar l’estat espanyol.

 

l’eriçó de mar

Popularment conegut amb el nom de: garota, garoina, capellà, cassoleta, castanya de mar, olleta, oriç, paparinell, bogamarí o bogo (País Valencià), vogamarí o vogo (illes Balears i l'Alguer), sou un grup familiar o amistançats triscant pel fons marí, això sí, sense en cap moment descuidar-vos de mantenir ben erectes les punyents punxes de la closca que us acull a recordar sempre per la persona que hagi tingut el descuit de topar-se amb vosaltres.

l’encariment

Des del 2014, els preus dels vins de la pissarreta han pujat tant que, a poc a poc, han aconseguit acabar amb l'estoc d'aquelles barretes de guix comprades a les acaballes del segle passat.

 

 

«el savi sap que no sap; el ximple, tot ho té al cap»

Tot sabent l’efecte del "gatopardisme", hi ha qui, per saviesa o escepticisme, en anteriors eleccions espanyoles es posicionava públicament sota dos bàsics consells per afrontar el dia a dia.

 

la rèplica

Aquell monòlit religiós a l'hora de ser la constant representació de la fe cristiana, per uns dies -fins que l'autoritat municipal se n'adonés-, també va servir per a la denúncia de tota mena d'abusos dels catòlics ordenats.