a un colom

 Als quioscos de diaris i revistes que hi havia en les grans places públiques de pobles i ciutats, les criatures per pocs cèntims de pesseta adquirien bossetes plenes de grans de veces per alimentar-vos ja sigui, oferint-vos-les a la palma de la maneta ben estesa lluny del cos les més valentes, ja sigui, espargint-les ben lluny les més porugues, amb la qual cosa, coloms i canalla xalàveu d’allò més.

Ara per controlar la vostra superpoblació font de brutícia excremental i malalties d’avifauna, la prohibició de venda d’aquell menjar que tant us agradava ja és cosa del passat d’una generació pròxima a l’extinció, però amb sort, encara podeu topar amb alguna persona enyoradissa d’aquells temps que, fent recapta d’engrunes de pa o, amorosament fent-les, d’amagat o donant la cara continuarà el ritual d’omplir-vos el pap.

«on hi ha barrets, no hi campen caputxes»: vol dir que els homes són primer que les dones, o els superiors primer que els inferiors

La imatge seguint al peu de la lletra el refrany, ens encara a conjecturar allò de: -classe obrera mixta i ventall de dones en general, Déu nos en guard de tricornis i boines de proximitat i més si estan amistançats.

 

 

 

la imaginació

D’ençà que van aparèixer pintats els vestits de bany estesos, diuen que, gràcies a imaginatives tramuntanes, llevantades, ponentades, marinades..., aconsegueixen veure'ls bandejats al vent.

“semblar que ha venut a espera”: semblar molt irat o disgustat

Durant l’espera, aquella precisió precedint la ocupació, sense saber ben bé el perquè sovint li treia de polleguera.

 

carallot!

Sigui físicament o posicionament, clavats l'un a l’altre, el parentiu era evident, de la qual cosa és fàcil d’imaginar que també era el mateix allò que pensàveu de qui us estava fotografiant: -hòstia tu, un altre carallot que l'enamoren els gats.

 

 

el pa com a motiu revolucionari i, la reaccionària submissió

El motiu: Destacant la pregunta: “amb tot el que passa, perquè no hi ha crema de Bastilla?” de l’entrevista d’ahir al digital de VilaWeb a Lluís Llach,  fa bo de recordar fets del segle XVIII a casa nostra: “lo pa, lo pa, lo pa” a iniciativa de dones de Barcelona fartes de suportar privilegis dels de dalt (sempiterns arbitraris legisladors), succeïts mesos abans dels francesos pel mateix motiu: “a Versalles, a Versalles”.

 La submissió: Ara, tres segles després d'insuficient democratitzat avanç aconseguit per lluites ciutadanes, topant de nou amb autoritaris abusos de poder, gràcies a la submissió apresa tenim una resposta creïble al perquè de la pregunta d’en Lluís, la qual cosa, per respecte als avantpassats que lluitaren per la dignitat de la ciutadania en qualsevol lloc del món, però sobretot, per alliçonar la present i la futura en l’actitud revolucionària de la insubmissió, ens obliga urgentment, sostenint fermament el testimoni heretat, a saber desaprendre'ns de les comoditats de l’après vassallatge ciutadà, decisió personal que, si més no per salut mental, va a missa.

 

“punt per punt”: de cosa en cosa, minuciosament, sense deixar cap detall

Un cop ple a vessar, aquell singular recipient d’aigua per apaivagar la set de la menuda animàlia de proximitat, era punt de xerinola de trobada d’ocells i, punt de mira d’estratègics llocs d’observatori felins.