estirant el fil de “manurqa”

A fi i efecte d’evitar que qualsevol projecte -supremacista o no- continuï fent la seva, davant el descontrol urbanístic i la massificació turística del capitalisme salvatge de dretes i l’encobert d’esquerres, fent trontollar la qualificació de reserva de la biosfera imprescindible, per no oblidar i mantenir les petjades d’antigues cultures que trobem per algun indret agrícola encara vigent avui en dia, bo és fer memòria del passat musulmà de Menorca.

En aquest “blog per descobrir l’illa” que expliquen “Al Andalus” menorquí, entre altres qüestions fan saber que:

“Ciutadella, va ser la ciutat àrab de l’illa, de la que també queden pocs vestigis. Els jardins, la mesquita…, tot allò que va existir estava emplaçat en el que avui és el casc històric de la ciutat. La Catedral, construïda sobra la que va ser la mesquita, va fer servir el minaret per al seu campanar.”

 

qüestió de rodes

Si ets capaç de determinar la roda mestra, principal o motriu que fa funcionar l’engranatge, ja tens molt a guanyar perquè tot funcioni bé.

 

"fornera eres abans, encara que hui dus guants": recorda que la fortuna és transitòria

Diuen que encara se senten les veus d’alguna conversa desitjant el futur, la de qui volia fugir del món agrari cap a l’urbà i la de qui volia encarar el seu al rural.

 

 

“tenir bones anelles”: tenir protectors poderosos

Com que estàs degudament anellada que és com dir estadísticament fitxada, segons a on vagis a parar, algun tipus d’associació ocellaire podrà esbrinar la ruta i el temps del teu desplaçament i deixar que continues fent. És el control de manera precedent que garanteix una lliure mobilitat territorial tan escatimada a les persones que, per supervivència, necessiten canviar d’aires.

 

 

arquetipus del capitalisme

Així com inversors immobiliaris retornen la resplendor a tantes façanes i interiors de cases senyorials l’escassetat i precarietat d'habitatges socials mantenen la foscor del sistema benestant.

 

 

de racons i de recordances

Fins que algú decideixi fer net, els racons dels mals endreços no deixen de ser l’entranyable rebost dels objectes caducats.

 

 

“tard o d'hora”: es diu per indicar que una cosa esdevé sense fallar, sia dins breu temps, sia dins un temps més llarg

La natura condescendent en allargar la vida de l’ullastre tot veient la lenta inclinació del tronc, tard o prest claudicarà fins a deixar-lo reposar damunt la terra que l’ha vist créixer.