“Tanmateix,
arriba el turisme, que és cosa regirada i paradoxal de mena, i aconsegueix que,
mentre a Sant Pol de Mar —per no dir a tota la costa— gairebé totes les terres
de conreu són completament ermes, cada matí d’estiu un tractor llauri
meticulosament la sorra de la platja de cap a cap: la llaura i la llaura i la
llaura”.
Perejaume
(Sant Pol de Mar, Maresme 1957)
Si abans,
qui mirava el món a través del forat del pany demostrava tafaneria, a vegades,
mòrbida, avui veure’l a través d’una pantalleta d’internet, sovint, mal que ens
pesi, no deixa de ser el mateix.
Quan l’olor
que emana del roser i no diguem la del perfum de pètals de rosa et resulta
embafador mai, en fotografies, podràs reconèixer generosament la bellesa de la
flor.
Se’t veu
perduda la mirada.
Se’t veu, tu
també de fa setmanes i mesos tip de la tropical escalfor ambiental les
vint-i-quatre hores del dia.
Se’t veu
jacent damunt l’herba ben segur, intentant retenir la sensació de frescor de la
rosada.
Se’t veu,
modestament dissimulant que, els del teu pelatge ataronjat sou els més famosos
del món si pensem en Orangey, el gat d’Esmorzar amb Diamants, El Gat amb Botes
de Shrek o el gat tigre per excel·lència, Garfield...
Les flamants
frontisses igual al model de les antigues, és apostar per la rehabilitació que
sovint no amaga el desig de reinventar sensacions viscudes dels qui en un temps
llunyà, habitaren la casa.
Tal vegada
mirar estoicament l’horitzó facilita l’obertura de nous dins la rutina de la
diària activitat.
Del moment,
la foto recull els gestos corporals de la mirada fixa i actitud desafiant
protegint segurament el crescut xai que des de petit et segueix allí on vagis,
la resta, la radiació solar pedres i vegetació davant l’entrada d’un bosc,
recull la mena de natura morta que de fet ens donava vida i raó de ser.