Gràcies per existir i que l'any vinent us sigui favorable beneficiós i sobre tot benigne viralment parlant
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era, sense demanar-ho, l'amable permissivitat de deixar ser fotografiats aturant el que estaven fent per atendre l'ull de la càmera.
Era aquell saber estar rere el taulell improvisat que servia de botiga d'atenció a la clientela i despatx per ordenar albarans, comandes, notes...
Era, la imatge que tot feia pensar d'una parella ben avinguda en tots els aspectes de vida, l'amical, sentimental, laboral...
És l'enigma 105, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Si t'agrada la rebel·lia de tot allò que significa saltar-se cànons (la palmera de la imatge és un exemple), millor no fer cas dels dogmes que defineixen pejorativament.
Després del servei de voluntariat preparant i repartint extraordinaris àpats nadalencs, tornava a casa emprenyada i no volia saber-ne el perquè, doncs, només d'imaginar-se'l, li venia aquella personal deshonestedat que mai aconseguia treure's del damunt.
Per a qui les festes nadalenques resulten feixugues i mal de passar per allò de falses o exagerades mostres d'amor i no diguem si a sobre els hi cau la feinada d'organitzar àpats i neteja d'olles, safates, plats, gots, copes..., pensar que, enguany, la tradicional taula de reunió no cal parar-la, dintre de l'aclaparament pandèmic, és un respir.
Per a qui les festes nadalenques resulten d'allò més excitants fent la pilota demostrant amor allà on hi ha espurnes d'odi o enveja i arribant a la festa quan tot està preparat i servit i foten el camp un cop s'ha atipat sense recollir ni el tovalló que fa estona li ha caigut a terra, només d'imaginar-se, enguany, la tradicional taula de reunió buida i sense esperar la seva presencial catxassa, dintre de l'aclaparament pandèmic, l'hi serà un plus afegit.
En el seu temps sovint eren insignificants... ara, aquests prototipus sovint resulten entranyables.
Com que segons sembla, la variant "Òmicrom" aconsegueix arreu del món, fer perdre la carta de navegar dels epidemiòlegs (Avís de Salvador Macip sobre l'òmicron: «Només hi ha dues maneres de frenar l'onada») però no la dels brètols defensors del capitalisme salvatge fomentant tot el que representa fer despeses a tort i dret, fem cas de la ciència lligant-nos fort al norai de les accions responsables a fi i efecte de més endavant pogué, personalment, desfer els nusos per continuar navegant.
Moixeta, sé que tu també, tens predilecció per aquestes mantes, ja que, quan alguna surt de l’armari, zas!, en un tres i no res t’hi fots damunt; avui, a cau d’orella t’he de dir que també les estimo pel fet de recordar la seva “adquisició” durant algun dels trajectes marítims de joventut per una breu hivernal estança vacacional a l’illa, furtant-les a la “Transme”!, delicte prescrit dins de tot allò que el vent s’endugué.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era, a pit descobert i sense cap mena de protecció la manual càrrega i descàrrega de capses i saques de fruites i hortalisses.
Era aquell nutritiu minut d'aturada en mig del tràfec per degustar, en la intimitat, un d'aquells apetitosos fruits.
Era, segurament, veure el posterior somriure còmplice educat
i de bon rotllo de: -M'has enxampat, i
què?, tu també furtes imatges!
És l'enigma 104, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Resistència passiva: la que consisteix a no obrar en un sentit que pogués afavorir allò a què es vol resistir.
Vida contemplativa: manera de viure caracteritzada per la immobilitat i la dedicació al treball mental.
Resum: a vegades arribada certa edat més d'una persona, contemplant, s'adona que ha passat mitja vida resistint.
Poca broma, a Ciutadella de Menorca la ultradreta misògina agafa volada.
Membres de l'emergent associació, "salvem Sant
Joan", fan la presentació pública alçant la veu tot dient en ple segle XXl
bestieses com aquesta «En Sant Joan no
queremos ni políticas ni, con todos los respetos, mujeres de por medio».
Patapam!, ja hi som, ara, però segons com sigui la resposta ciutadana ja veurem si amb el temps, a més a més de l'alçament vocal, se'ls serà permès alçar el braç i la mà estesa tant de temps reprimida obcecats perquè no els passa pel caspós cap entendre allò que significa la Democràcia.
Ves a saber, ratolinet d'on venies abans d'instal·lar-te a casa.
Vés a saber, ratolinet quina educació de supervivència vas ignorar dels teus majors per anar a parar a una casa amb dos moixos ben apeixats però juganers de mena i caçadors ocasionals de paneres, sargantanes o pardalets despistats.
Vés a saber, ratolinet la por que devies passar mentre veies les insistents guàrdies del moix o de la moixa davant dels ordenats troncs de la llenya del pati o davant dels baixos de l'armari rebost, de la rentadora o de la plataforma corredissa de la cuina de gas que és aquí on vaig veure't la carona d'entremaliat o de por i ja vaig entendre el perquè de tanta vigilància acompanyada de nerviosos tics d'ensumada felina.
Vés a saber, ratolinet, perquè em molestaria que campessis per la casa i alhora no em feia res tot pensant amb pena el fatal destí que t'esperava, és a dir, trobar-te estès ben mort després d'un dia o una nit com la d’avui, de cacera i divertiment de la moixa o del moix o dels dos abusananos al mateix temps.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era, al fons, l'entrada principal d'aquell emblemàtic edifici construït amb ferro a Barcelona projectat el 1873 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i aixecat entre 1874 i 1876 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas, obra tan discretament oblidada arquitectònicament fins al 28 de febrer de 2006 que el Govern declarà l'Antic Mercat del Born bé cultural d'interès nacional valorat com a joia arquitectònica d'interès.
Era el fet d'anar i venir d'estrets carrets petits menats per esforçats mossos traginant capses de fruites i verdures cada minut de l'horari establert com obertura i tancament.
És l'enigma 103, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Amb el pas de les hores sota la minimalista porta d'Eos (1) contemplant l'horitzó, seguirem asserenant-nos cos i ànima projectant futur esperançador o eixugant alguna penalitat de les necessàries de passar.
(1) de Francesc Calvet i Mota
Moixeta, tot veient la teva fixa mirada cap a la gossa que m'acompanyava i la perseverança de no treure-li l'ull de sobre sigui per por, recel o curiositat cap al seu comportament vers a tu, per uns moments aconseguí despertar un bri d'enveja tipus gelosia cap a la innocent canina rival que tenia al costat.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era pels voltants de clausura de la ubicació del mercat al Passeig del Born per traslladar-lo cap al modern espai de Mercabarna a la Zona Franca.
Era la difusió d'aquells tríptics informatius del macroespai comercial que venedors i compradors a l'engròs s'avesaven a estudiar i repassar tot somiant si en el nou lloc de transacció hi sortirien guanyant o perdent tenint en compte la pèrdua d'aquella clientela a la menuda de producte diari per confeccionar àpats del dia a dia.
És l'enigma 102, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Si la pandèmia encara desconcerta científics (1) que no entenen les mesures de prevenció preses pel govern.
Si la pandèmia encara fa anar de bòlit des d'erudits en viròlegs (2) fins a tot el quadre de personal mèdic hospitalari, en el sentit de aconseguir l’eficaç o eficaços remeis que guareixi totes les variants hagudes i per haver.
Si la pandèmia encara fa anar de cul a la conselleria de salut de Catalunya (3) (i segurament totes les de l'estat espanyol), per fer i desfer contractacions dignes necessàries del personal d'infermeria.
Si la pandèmia encara transcorre entre les fases anteriors, (4) preparem-nos a demanar cita per guarir-nos de les conseqüències que ens duran a ser clients del psicòleg o, a fer-ne, aconsellant allò de "paciència i bons aliments".
I, si la pandèmia encara permet fer bromes, observem la imatge del solidari encuriosit cavallet de joguina confinat dins les quatre parets esperant l'arribada de la criatura emmascarada que el farà trotar pel sol enrajolat del passadís.
(1) Àlex Arenas: “Hi ha mesures que des del punt de vista científic no tenen cap ni peus”
(2) S’estén la variant òmicron: primers casos als Països Baixos i Dinamarca. Israel prohibeix l’entrada d’estrangers
(3) Salut preveu transformar 5.135 contractes de reforç covid en estructurals
(4) Dos mesos per aconseguir hora amb el psicòleg
Tota la vida patint d'estereotips diguem-ne menyspreadors ..., mirada grisa, posats grisos, caçaire grisa, existència grisa..., i fins i tot, segurament de moixeta, en la plenitud lluïssor del pèl, a més d'una persona confondries pensant-se que ja eres una gateta velleta.
Tu tranquil·la i deixa dir allò que sovint passa pel cap de qui, o bé és poca-solta o bé és de mentalitat grisosa.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per
parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis
o arrendats.
Era un traginar de camions portadors de les caixes plenes de
tota mena d'hortalisses que en filera s'exposaven a la venda davant dels
emblemàtics, malgrat estar ennegrits per la deixadesa de conservació, porxos de Fontseré.
Era aquell aviciat gest de mans triant el producte dins la
caixa, actuant al costat d'altres mans acostumades a l'intercanvi de bitlles i
monedes un cop finalitzada la transacció comercial.
És l'enigma 101, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Raonament clarament expressiu del sempitern costum masclista-paternal de valorar, per dessota del seu valor real artístic, la femenina mà d’obra ocupada en fer petites o grans peces de ganxet o agulles.
Allò que els passa als comerços de proximitat quan el veïnat, a vegades innocentment a vegades cruelment, s'ha metamorfosejat en Godot.
Sembla que no s'ha de dubtar gaire en veure que dins les
malalties respiratòries, l'anomenada COVID-19 té totes les traces de ser
considerada com la branca millor en el sentit d'aconseguir fer trontollar tots
els sistemes de salut públics i privats que creiem controlaven les malalties de
la ciutadania perquè ara, amb l'enèsim brot de la COVID-19 a Europa, al món...,
novament confinaments, tocs de queda, passaports vacuna que, per cert, tot i
ser la vaccinació en primera, segona, tercera o les fases que calgui, la
principal solució per no contraure el nou coronavirus, sempre és d'agrair (per
saber en quina realitat estem) llegir entrevistes d'experts en malalties
infeccioses que no intenten escapolir-se de res dient veritats com, la d’aquest enllaç, del doctor Manel Cervantes: "No hem d'enganyar, els vacunats
també ingressen"
Les paraules són miols que vosaltres no enteneu i els vostres miols són paraules que no entenem la qual cosa vol dir que quan hi ha afecte, per comunicar-nos les miolparaules prenen la categoria de llengua universal de l'amor.
Era l'acte de repassar la llista sovint del gènere compartit venut a l'engròs per saber-ne el benefici de cadascuna.
Eren aquells emblemàtics davantals de butxaques grosses de vegades ben visibles, de vegades amagades sota l'altre que les duia més petites.
Era una dona amb edat de ser àvia amb un altre de més jove companya de treball, o filla o nora ja amb economies separades.
És l'enigma 100, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
A vegades, tot veient la posició d'objectes en un magatzem de vell no saps ben bé que pensar si s'han estat col·locats a la babalà o a posta..., per exemple, la curriola i la caixa de cabdals de la imatge semblen pertanyen totalment a la segona opció si tenim en compte dites o frases fetes com la de: "Untar les currioles": obsequiar amb diners o altres donatius els encarregats d'administrar justícia o altres assumptes, perquè els resolguin o encaminin en sentit favorable al donador.
En cas de ser una causalitat, felicitats per la finesa d'enginy i en el de ser una casualitat, renoi! sí que devia estar greixada la curriola que no pot sofrir estar separada d'una (ni que sigui petita) caixa forta.
Tots els nord marítims de l'arxipèlag balear abatuts per l'escuma d'onades a gran escala encrestades.
Espectacle incomprensiblement bell tenint en compte la facilitat de deixar de pensar en el contemporani drama migratori humà travessant la mediterrània.
Una cosa no treu l'altra, que diuen els maleïts equidistants, aquells grups d'opinió on a vegades tota persona, lamentablement, ens veiem ficades.
Alliberades del polsim de fang d'estiuenques plogudes, ara,
gràcies a la pluja batent de la borrasca Blas, el tronc, les banques, les
fulles i el fruit del llimoner, les llimones, netes i polides ja estan a punt
de collir, servir i absorbir..., ah!, i si teniu una estoneta més per
tafanejar, us passo l’enllaç que comença així "Descobrim els secrets de la
fruita medicinal per excel·lència: la llimona. Un cítric que ens serveix tant
per ajudar a curar un mal de coll, com per millorar la circulació sanguínia, i
fins i tot per prevenir les pedres als ronyons."
Tu, mix i els teus, genèticament arrelats en l'abstracció, gairebé us passeu el dia aïllats dins del mateix pensament i si fem cas de la frase feta: «Fem abstracció d'això i anem a l'essencial del problema», ja tenim al descobert la mena d'objectiva saviesa que acostuma a distingir-vos.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era l'espai de la rebotiga dels llocs de venda ambulant.
Era aquell terra urbà ple de restes de verdures i piles de caixes buides de retorn als llocs de la collita que les ompliria novament.
Era la visualització de l'ordenat desordre ofert per l'activitat de compravenda dels productes hortícoles de proximitat a la gran urbs.
És l'enigma 99, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Tanmateix, segons afirmacions científiques: "En 1827, Alexander Catlin
Twiningredescubrió este fenómeno. Se dio cuenta de que, durante todo el periodo
de su crecimiento, cada árbol lleva un registro de las estaciones, y de que
todos los árboles de un mismo lugar «cuentan la misma historia»"
Així doncs, partint d'aquests principis, per poc que ens interessem a conèixer l'edat dels arbres a través dels troncs apilats a la llenyera, ens adonarem, donada la varietat de petjada gràfica, que cada arbre, com cada historiador, té la peculiaritat de narrar la història segons li ha anat o convingut.
És el que tenen els ruixats, baten la terra, aneguen camps, inunden baixos i omplen estimats modestos bots amarrats a la cala.
A la lleixa del damunt, allò que només serveix per mirar i pensar i per si de cas arriba el dia de l'apagada general (1), tenir amb què de nit poder il·luminar per continuar mirant-ho i pensant-ho.
Segons diu la Viquipèdia, portes de cul a la colla experimentada en anomenar-vos dins l'espècie grupal..., tranquil, ja s'ho faran!, tu segueix, impulsat pels pelicaniformes peus, nedant ben estirat per sota la superfície de l'aigua i coll ben erecte per damunt i, un cop atipat i amb ganes d'eixugar-te, si tens l'amabilitat de mostrar-te tal com ets damunt del sortint rocós d'una costa urbana, segur que atrauràs desenes d'estris amb càmera fotogràfica que faran el miracle que se't pugui veure a quilòmetres de distància i qui sap si també traspassant continents.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era aquella verdor intensa d'un dels productes hortícoles més nostrats, és a dir d'origen mediterrani.
Era l'acurada estesa de bledes damunt els calaixos que, un cop fet el servei de contenidor també feien el de taulell.
Era a aquella primera hora quan encara no havia engegat la venda la qual cosa significava poder endreçar el gènere que semblava mal col·locat o bé asseure's damunt d'un calaix i bada que badaràs, esperar veure qui o què, et farà sortir de l'abstracció.
És l'enigma 98, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Penjant de la tomaquera, dins del cabàs del taulell de la botiga, trossejat dins l’amanida o fregat damunt d’una llesca de pa, el tomàquet sempre fa goig i diuen que és de deliri quan, a un pam de proximitat, és collit i engolit.
... i ja van per la 26a Conferència Mundial pel Clima (COP26), és a dir, l'oficial segura inseguretat de'actuar honestament contra l'escalfament mundial.
EL MÓN SERÀ INHABITABLE L'ANY 2500 “Tot i que algunes projeccions
climàtiques van més enllà del 2100, no es tenen en compte en les decisions
sobre adaptació climàtica i mediambiental. Això és sorprenent, perquè les
persones nascudes avui tindran menys de 80 anys el 2100. Com serà el món per
als seus fills i néts?”
Qui ho havia de dir que des del 1989, quan un partit espanyol, fundat pel feixista Manuel Fraga Iribarne, va agafar-te com a emblema, tot d'una, tal com ja sabia ell i esperaven els afiliats, els hi encomanessis allò d'arrasar amb tot sortint-se elegantment impune.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era el moment de passar comptes rere l'intercanvi comercial.
Era l'acció de trafegar amb els antics bitllets i monedes de la pesseta, aquella unitat monetària de tota la vida.
Era, també, aquella expressió del badoc vigilant de tota l'activitat o, vés a saber sí de fet, el bon home només esperava rebre instruccions d'on situar el gènere, qüestió aquesta que la dona, sempre enfeinada, aclaria en un tres i no res.
És l'enigma 97, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
En la ficció i en la realitat amb la ximpleria nyonya del m'estima o no m'estima, ¿quantes margarides mutilades?
Modestament sense voler-ho, tapant l’astre solar però apagat, el fanal pot fer creure’ns que és mèrit seu el reflex del sol damunt les aigües del port, la qual cosa no treu per aprofitar la dita de l’encapçalament, ara sí escaient cent per cent aplicada damunt la casposa cúpula de jutges del vigent Tribunal Suprem d’Espanya.
Pel que he intentat esbrinar dins les imatges del Google, crec que ets tota una femella d'ànec collverd, cagundéna!!!, un altre clarivident exemple del domini masclista paternal dins el vessant científic ressaltant només els trets baronívols en la nomenclatura de l'espècie, sort que l'instint femení sovint ensenya a passar per alt aquest tipus de bajanades i, en el teu cas, segons ens fa saber l'enllaç, les oblides de manera més harmònica amb els sons de la veu.
Veu: El mascle emet un sord i
nasal "wruab", semblant a una granota, que repeteix dues o tres
vegades (gravació superior). La femella un grall ràpid "cuac cuac cuac
cuac...", que disminueix de to gradualment (gravació inferior).
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l'engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.
Era un d’aquells llocs de venda comanat per una dona la qual cosa era garantia, suposadament, que l’ordre i la netedat regnaven damunt del gènere dins l’espai corresponent.
Era, sense proposar-ho, la casualitat d’haver captat com a teló de fons dins la foto un d’aquells moderns autobusos de l’època lluint un dels anuncis amb el nom d’una de les begudes alcohòliques que, donant feina als publicistes, competia per guanyar quotes de mercat.
És l'enigma 96, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
És el que tenen les albades lluny de les grans urbs, permetre visualitzar a contrallum la presencia dominadora de la natura lluny d’urbans estereotips antinaturals.
La matinal predicció del temps amb la cançoneta del canvi climàtic ressaltant el fet inusual que ben entrada la tardor s’enfilaran les temperatures, confirmen la monòtona espiral de fogors i suors que amb més o menys mesura i dissort ens aclapara.
Per no passar la vergonya de no saber per a què servien, no vaig preguntar.
Per no suportar una possible resposta de saberut amb ganes de donar lliçons a una dona, no vaig preguntar.
Per no passar l'ocasió de fotografiar allò que em cridava l'atenció, no vaig preguntar-me si de fet sóc jo a qui molesten les preguntes, la ignorant desvergonyida o la saberuda que creu poder alliçonar res tirant pel dret pitjant el disparador de la càmera, sense preguntar si ho puc fer.
Benaurats els barrots que permeten la visibilitat del que passa a l'altre costat, i benaurats els moixos que poden grimpar als murs permetent-los la que passa a l'altre costat.