A certa avançada edat, sort que el terra asfaltat és el que permet encara trescar amb il·lusió.
D'un solar en mig del poble ara, de lliure aparcament de vehicles i contenidors per la recollida selectiva de brossa casolana, el vestigi de la resta d'un polit enrajolat és tot el que ens dona idea de la casa que algun dia seria aquell lloc de coexistència on trobar seguretat i, tal vegada fins i tot, amb alguna habitació pròpia i, perquè no, fins i tot allò que una poetessa afegia també s’havia de tenir:
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Montserrat Abelló (Tarragona 1918-Barcelona 2014
Si la roba que vestia era blava quan, en blau, va escriure que tot ho veia de color blau, potser el consell més adient per pal·liar-li l'angoixa seria aquell (perquè l'entengués) de l'"apaga i vámonos".
Segurament, el llaüt ja torna, mansament, a l'amarratge del port.
Segurament, tractant-se de temps d'esbarjo, ja no hi ha pressa pel retorn.
Segurament, essent una vella amistat la tripulació, el temps de silenci ja guanyi al de la conversa.
Segurament, contemplar l’horitzó en companyia donant fluïdesa als pensaments sigui allò que més companyia faci.
Un cop enllestit el govern de la legislatura entrant, Pedro Sánchez, amb el característic rostre seriós dissimulant la satisfacció i felicitat que l'envolta, ha fet saber públicament, el llistat de ministres de la nova laberíntica travessia política i, com sempre, algunes persones rere el llenguatge facial i corporal s'imaginen que està posseït per una satànica força conspiradora i altres, condescendents, pensarem: mi-te'l!, a aquest els àngels li fan sopes.
A principis dels seixanta del segle XX, un enorme en amplada i alçada, avet de Nadal, era el reclam publicitari de can Jorba del Portal de l'Àngel per atreure famílies a comprar als grans magatzems els regals nadalencs; l'Ajuntament autoritzava l'espectacular gran muntatge i dels costos s'encarregava la gerència de can Jorba, és a dir, tot era una qüestió d'estratègia comercial independentment de si entrés o no la gent a consumir.
A principis dels vint del segle XXI, una enorme estructura metàl·lica de seixanta metres d'alçada en forma d'avet nadalenc és el fatxenda reclam publicitari de l'ego del batlle de Badalona tal vegada pensant que l'hagin votat o no, la gent contemplant l'espectacular muntatge li passarà per alt els més de quaranta, seixanta..., metres de llargària de persones fent cua per rebre l'especial extra nadalenc d'ajuda alimentària; en aquest cas, però, l'ajuntament només s'encarrega del complicat muntatge metal·lífer, ja que els costos sortiran de la butxaca ciutadana complint amb el deure de pagar impostos a l'ajuntament badaloní.
Resumint, si l'avet de can Jorba posava una mica de llum en la grisor franquista, l'avet de l'Albiol, a manera populista, ens retorna a la grisor franquista.
El més probable és que quan nosaltres anem tu ja estiguis de tornada de la teva feina nocturna d'investigar el terreny a l'aguait de tot allò que es mou arran de terra sigui per l'instint de caçar o pel de joguinejar, per això, mig endormiscat sovint se't veu durant el dia al teu lloc de control fent seguiment que tot transcorri tal com t'agrada valorar, la tediosa normalitat ciutadana.
-Un dia, de cop i volta també vaig adornar-me que en aquell banc tampoc m'esperava ningú.
-No t'amoïnis, però si el neguit va in crescendo, algun antidepressiu, almenys, farà que deixis de pensar en la buidor del banc.
És la màgia de les construccions megalítiques de la prehistòria, segles i segles de civilitzacions passades sense moure's del lloc.
De presencia sempre fugissera, no et pensis, pots topar amb gent esglaiada fugint de tu o amb gent que divertint-se amb el teu llenguatge corporal sempre esperi allò que en dècimes de segon faràs, com ara és el cas de la imatge de, si prudentment t'amagaràs o descaradament i a correcuita, sortiràs del conducte d'aigües pluvials que sovint et serveix de protector cau.
Acomplida la durada de l'última borrasca anomenada "Ciaran", registres d'onades de deu metres mesurades per la boia d'entrada al port de Maó ja formen part del seu historial d'alteracions meteorològiques, però tractant-se d'afers negociadors per la investidura de Pedro Sánchez, força persones creiem més que confiem, que la fermesa del criteri independentista negociador del president Puigdemont sabrà frenar la síndrome de Pinotxo del futur president de l'estat espanyol de manera que els acords vagin pels camins del compliment i acompanyats de les mesures legals pertinents de control i aturada de les soflames d'una ultra extrema dreta instal·lada en partits, institucions i poder legislatiu.
... I després del setè dia, dissabte del descans, Déu va crear l'instint d'enroscar-se dels felins a fi i efecte de fer-los feliços en la necessitat de dormir.